-- Loose (Nelly Furtado) --
El final de l'estiu ve marcat últimament per la Ruta Jove i en aquest cas la ruta arrencava a Setcases. Vam deixar els cotxes a Ripoll i vam anar amb bus fins a l'inici de la ruta. Dinem al costat d'una platjeta del riu que Reno, Mike i Galli van disfrutar amb salts des del mur (una mica perillosos). Apareixen les formigues de rigor. En arrencar Òscar es caga en el sr Quechua perquè s'ha trencat una cinta en el primer segon d'ús intensiu. A l'Helena se li acut jugar a la pinça i tots comencem a estar alerta per no quedar-nos-la.
L'objectiu de la jornada és arribar (guiats pel Galli) a un refugi no guardat a uns 2000 m d'alçada. La tarda passa de forma amena (amb les primeres suors) i converses amb molta gent (Mike, Toni, Glòria, Òscar, Ricard, Xavi...), l'Edu i l'Isma van al capdavant amb en Reno i en Galli. La representació femenina està formada per la Noe, la Glòria, l'Helena i la Marta. Som un total de 15 persones amb ganes de fer muntanya i canviar d'aires.
El refugi està prou bé i comencen a aparéixer les primeres robes tècniques. Decidim dormir a dins malgrat un parell de ratolins de camp. Sopa, frànkfurts, embotit, llenties, truita... són alguns dels elements presents al sopar. Un cop als sacs recordem títols de pel·lícules ben divertits...
El segon dia té com a objectiu el Costabona (que no Comabona :p) i arribar al Refugi d'Ulldeter (Vallter 2000). La primera pujada és una mica exigent però amb barretes, fruits secs i el joc de la pinça tot és més fàcil. Deixem les motxilles al peu i pugem tots cap al primer pic de la ruta: 2465 m. Seguim tirant entre "muñequitos", penalties diversos i molt de riure i compartir. Dinem al voltant del bar de Vallter 2000 on molts renovarem la nostra fibra intestinal després d'un bon café amb llet. Cap a les 17h ens tanquen el lavabo... no sabem si per horari o perquè estan farts de veure'ns anar cap allà.
Seguidament arribem al refugi d'Ulldeter on carreguem d'aigua i una miqueta més amunt acampem. Notem com la marxa del sol només significarà fred. Després de les mítiques partides d'Uno (el de Batman és clar... Justicia!!!) comencem a preparar el sopar que ja fa fred i el vent no para de bufar. Torna la sopa, mandonguilles, pasta i frànkfurts. Tot endrapat a tota pressa que fa un vent gelat que no vegis. Un cop a la tenda (21h30) hi ha algun que altre concert de vent i tots ben junts que sembla que se'ns endugui la Tramuntana. Segona cagada en el sr Quechua perquè l'Ultralight 10 serveix per ben poc amb aquella temperatura.
El matí del tercer dia té l'objectiu final d'arribar a Núria però un d'intermig: el Bastiments amb dues rutes de baixada alternatives: directa o a través del Pic de l'Infern. Després de deixar un record a la zona el Coll de la Marrana ens espera. Allà deixem les motxilles i agafem forces per poder pujar. El Bastiments havia quedat com a quelcom pendent després d'una "raquetada" on suposadament només el Xavi i el Jordi havien pogut arribar per les inclemències meteorològiques (desembre 2005). L'ascensió és lleugera fins arribar a la part final on es complica. En arribar a dalt en Galli ens informa que allò no és el Bastiments i per tant el Jordi i el Xavi no van arribar realment al Bastiments (a escassos 50 metres d'on èrem). Un cop al pic real (2881 m) ens fem les fotos de rigor i compartim menjar amb un parella de Girona que coneix Kairoi!
Arriba el moment de decidir cap a on tirem. L'Edu, el Xavi i en Reno decideixen anar a fer el Pic de l'Infern tot i la ventada que fa. La resta baixem i anem tirant xino-xano cap a una nova carena que hem de seguir fins arribar al Pic de la Fossa del Gegant a través del coll de NouCreus. A mig camí ens trobem amb els tres excursionistes rockets que ens esperen de fa estona. L'últim pic de la ruta expressa la felicitat global en haver aconseguit arribar on som (tot i la "peazo" baixada que ens queda). Aquest cim compta amb 2801 m.
La baixada és en tromba i no ens ajuntarem fins l'hora de dinar on alguns s'han banyat per a treure una mica de ronya de sobre i refrescar-se. El dinar és a tocar del Santuari i ens mengem gairebé tot el que queda (fuets, amanides, pa, xocolata....). Al Santuari descansem, ens canviem i ens alegrem en veure que són les festes de Sant Gil i tindrem xerinola a la nit. La plantada de tendes és com la de l'any passat, un desastre ja que el terra és bastant dur. En Reno és soprés per una afecció gàstrica solucionada parcialment pel dejú combinat amb aigua amb llimona i un parell d'imòdiums.
A la nit ball folk i torxes amb actuació especial de tots els freaks habituals, un ball amb moscatell, la polca d'ours, l'Arola, el chipi-chipi tradicionàrius... tot per acabar una jornada esgotadora i poder dormir bé.
El dia següent només cal baixar fins a Ripoll via Ribes (les comunicacions són precàries en aquella zona). Una vaga coincident amb la visita de mudito (àlies el molt honorable) fa que en principi no puguem arribar a Ribes fins les 14h20 i a Ripoll fins les 16h30 per connexions impossibles de transports a no ser que l'autostop ens solucioni la vida. Uns cafés, la visita del Juan Pablo i l'Uno hauran d'amenitzar l'espera de Mike, Reno, Noe i jo ja que la resta passaran el cap de setmana a la Farga. Una trucada inesperada fa que tot s'avanci i arribem a Ripoll vora les 12h (gràcies Albert i Joan!).
A la nit hi ha actuació de batucada barrejada amb nostàlgia per no poder completar la Ruta amb un cap de setmana ple de barbacoa, allioli, pizzes al foc, piscina i fotos. Gràcies a tots (Òscar, Glòria, Míriam, Albert, Galli, Marta, Mike, Toni, Edu, Xavi, Isma, Noe, Ricard i Helena). També al Manel pel suport logístic.
On anirem l'any vinent?
Petons i abraçades
Raül
Un gran viaje que fue mejor por lo bien que nos acogio mi hermano, claro! Así es fácil conocer una zona en la que el vive desde hace año y medio!
