Carn de blog

-- Sintonía de Carroussel Deportivo (Autor desconocido) --

/*Pre: Carn de blog => dícese de la situación vivida por uno o varios de los integrantes de un blog (escritor y/o lectores) que merece ser compartida con la Humanidad. Las causas pueden ser diversas: freaks, risas, experiencias extrasensoriales...En la crónica del hecho puede aparecer lenguaje críptico sólo inteligible por aquellos que han vivido la situación descrita*/

El Marcelino és un bon lloc per a sopar en plan amigotes. Convocats estàvem pel David per a compartir, com a mínim, tapes i beure. 9 persones que han estat a punt de ser 11. ¿Qué pedimos? Lacón!!! ¿Cuántos? 8 (supersu!!!). Venga, ya lo tenéis! Sí: bravas, calamares, pan con tomate, chipirones, chistorra, pimientos de Padrón... ala! Hem sortit prou farts i per 12,5€. Un preu que no s'ho valia (hauríem d'haver pagat més!) tenint en compte l'ambient festiu que hem viscut allà. Converses no tan banals sorgides inicialment d'un vestidor que vol ser rocket. Juguesques i preguntes. I si fem una enquesta? Arrenquem preguntes cinèfiles. Tu creus? I tant! Recordem paraules dites a Rubí referides a Euskadi que allà van ser incòmodes i aquí mereixedores de targeta i indignació. Aproximacions vàries per a tornar l'atac...

Les paraules dites en aquella taula no poden ser reproduides aquí. Primer per manca de memòria i segon per manca de congruència... simplement espectacular. El picopalisme és una forma de vida. 0, claro! Bicis i cotxes. Cobra. Regals de 18 anys. Bogeria desfermada.

Cap a passeig de St Joan que hi manca gent. Avisats som que queden 15 minuts... ¿con lo bien que nos lo estamos pasando nos quieres echar? Parlem d'esquerran(e)s i dinars compartits relacionats amb manca de rendiment als partits del dilluns. ¿El viernes es fin de semana? Ganivetades que volen i visions estranyes que em fan portar la mà al cor... uiiiiii al larguero! Venga pagad y puerta... ¿podemos ir dentro? Sí pero hasta la 1! Seguim amb l'enquesta i surten persones que estan a Àfrica, presentadores de TV de la terra ferma i no tan ferma. Límits i la T màgica Brutaniense (imprescindible). Col·leccionistes de tot i GB de 0 i 1s que formen colors, formes i moviments.

Arriba la cúpula de MO i ja hem de marxar. Conato d'última però marxo tot i rebre el Carles comentant-li que hauria d'haver estat allà. Jo mai mai... uiiiiiiiii, gent que descodifica 4 xifres per veure documentals, desordre i comiat fins la propera... cal repetir. Proper episodi dilluns al vestidor? Bogeria i riure...

Quina nit! Quedarà "en los anales de la historia"

De baixada bicing que agafo però em costa deixar (3 parades) i gent que parla sola, amb algú al costat o amb un aparell inanimat que emet vida. Fred i mantes. Gent, "botellons" per Marina i records de tantes coses...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: o l'escrivia ara o perdia actualitat :p. Presents durant la major part de la nit: Chu, Anna, Reno, Uri, Seli, Marc, David, Pau i jo.