lunes, agosto 28, 2006

Ruta Jove 2006

Les 5:30 del dimecres 23 d'agost és definitivament massa aviat per aixecar-se. És el que toca, però ja que el tren surt a les 7:00 de Sants Estació per a començar la Ruta Jove 2006 direcció La Tour de Carol. Ens trobem a Sants Míriam, Noe i jo. Més tard s'ajuntaran Galli, Laia, David, David A. i Reno a Arc de Triomf. La tarda anterior ha estat clàssica de prèvia a ruta: compres compulsives: navalla, bombona i plats. La primera sembla que no tornarà a obrir-se, la segona està plena i la tercera la millor compra de totes.

El tren "borreguero" arriba a territori francés 3 hores després. Hem d'agafar un altre tren que surt a les 13:30. En David reflexiona i comenta que podríem haver agafat un tren que sortia a les 9 del matí i arribava a temps també: sonen els primers "burrooooooo".

Repartició de menjar i ens pugem al "Train Jaune". El trajecte no és llarg en quilòmetres però sí en temps: unes altres 3 hores que han inclós dinar, comentaris diversos, intent de migdiada i queixes per la incomoditat del transport. La parada Thues de Carança arriba i ens baixem. Carreguem aigua i fem uns Tang que en Galli ha portat. La primera ascensió és brutal i va seguida d'una baixada que ningú entén... però en arribar al riu ens trobem unes passarel·les sobre el mateix que són ben guapes.

Quan el sol es va amagant forcem el ritme per arribar al refugi quant abans i poder muntar les tendes de dia. Comencen a caure Calippo Shots i ens cobrim tots amb una capelina. Reno es torna heroi quan prefereix salvar les dues barres de pa abans que ell de mullar-se. Primeres escenes freaks. Seguidament ens trobem unes vaques que ens barren el pas, Noe cau intentant avançar-les per un camí alternatiu.

Arribem al senyal que marca 40 minuts per al refugi. Parem molt poc i aquí el camí no és gaire dur. Arribem i plantem 2 de les 3 tendes que portem. Sopar a base de sopa i frankfurts. Míriam, Noe, Reno i jo compartim recipient de sopa... guanyador Reno per golejada. Arriba l'hora d'anar a dormir i llavors entenc l'única por que tenen els gals: que els caigui el cel a sobre. Cau la tempesta del segle: llamps, trons i pluja. Acolloniment general pel que pugui passar. Laia declara que comença a vestir-se per si cal còrrer cap al refugi. Començo a comptar distància entre llamp i tro: 3 segons, 4 segons, 9 segons (sembla que s'allunya), 1 segon!!!! La tempesta dura massa però aconseguim sobreviure. Abans d'anar a dormir Noe i Laia havien allunyat qualsevol objecte metàl·lic de la tenda per a evitar se blanc dels llamps (suc?).

El segon dia es desperta núvol i descobrim que hi ha un lavabo sec (¿?). Funciona sense química ni aigua: descobriment freak. Un cavall ensuma el pa que transporta en Reno. Arrenquem direcció l'estany blau on hauríem d'acampar tot i que la meteorologia ens animarà a dormir a Núria. Laia es transforma en Hulka quan Galli li diu per enèsima vegada que queda poc per arribar on hem d'esmorçar. Finalment hi arribem i descansem una bona estona. Passem diversos llacs fins arribar a l'estany blau on ens interpel·len uns èssers sobrehumans que comenten que venen de Vallter 2000 i volen fer el Pic de l'Infern. Ens animen a continuar ja que el temps no sembla que hagi de millorar. En un tres i no res desapareixen. Continuem direcció Núria via el pic de Noucreus. La boira ens envolta i el fred ens gela. No podem parar ja que volem sortir tots d'allà. En un moment on estem a punt de perdre'ns la boira desapareix i veiem el coll de Noucreus. Ens tornarà a passar una cosa similar de baixada on no veiem les cotes del GR-11... impressionant. La baixada ens porta fora de la boira i del fred i finalment podem menjar quelcom més que dolços.

Núria és a tocar i ens establirem al terreny d'acampada. La nit ens regala pluja un altre cop i ens posem a cuinar en una sala que no sabem si podem fer-ho. Soparem i jugarem a l'Uno una estona. Nit hiperfreda i seguim sense notícies de l'astre rei.

L'últim dia de ruta comença amb calma ja que només queden 2 hores i mitja per arribar a Queralbs. Aquesta parsimònia inclou un café ben calentó i diversos debats ben interessants. Arrenca la baixada disfrutant dels companys i amb fotos freaks, és clar! Reno maleeix el cremallera ja que per obres hem de perdre desnivell en forma d'escales.

La Farga ens sorprén amb una acollida amb certes discrepàncies però que finalment és satisfactòria. A la tarda arribaran en Manel, na Blanka, Uri i finalment Javi. El cansament es fa palès a les nostres cames però som contents d'haver realitzat aquell camí. A la nit veurem 20 minuts de la Supercopa d'Europa i el cap de setmana se succeirà entre riures, alemanes, joc de l'ampolla (i no el que us penseu), descans, Uno, quadrat, arrencar conills, no piscina, quantitas industrials de menjar, foc, música... un final perfecte per a 5 dies de natura. Gràcies a tots: Míriam, Reno, Noe, Galli, David, Laia, David A., Blanka, Javi, Uri, Manel... i tots aquells que ho han fet possible!!!! Manel i Galli ens regalen una cartolina amb el desnivell fet pel Marcos (también estabas en la ruta!!).

T'apuntes a la Ruta Jove 2007?

Petons i abraçades

Raül

jueves, agosto 17, 2006

Piratas 2

Quan vas al cinema amb moltes ganes i et trobes amb què el resultat és decepcionant fa que maleeixis haver llençat els diners i el temps en una activitat poc satisfactòria.

Aquest és el cas de Piratas del Caribe 2. La primera part em va agradar, és entretinguda i els papers estan ben trobats (més enllà de voler eliminar del mapa l'actor Orlando Bloom). De fet, la vaig comprar ja fa un any o així per això mateix.

Els protagonistes de la segona són els mateixos que a la primera i l'argument essencial se situa al mar amb tot d'èssers creats per ordinador i molt ben fets per cert (això no es pot negar). Tot i això la pel·lícula dura massa pel que ha d'explicar i té un final de "pañolada". Vam compartir amb el company Pau que Will Turner (Bloom, és clar) havia de morir a la primera seqüència però no va ser així. Al final de la pel·lícula indignació entre els assistents (Noe, Fran, Pau, Jose, Lupe, Irra, Núria i jo mateix). Bé, l'indignació compartida va ser amb els tres primers, però la resta no semblava gaire animada.

Deixarem de banda llançament d'objectes a la pantalla (samarreta), crits varis, crispetes després de la peli però no el sopar. Ahir la Maquinista estava massa plena per ser en ple agost. Tant que vam haver de retardar la sessió 45 minuts (tant de bo l'haguéssim retardada... per sempre). Així doncs vam decidir sopar: McDonald's ple, Burger ple i pudent... opció Bocatta que semblava buit. La gana començava a afectar l'humor dels components del grup i ens va semblar que ens haviam "colat" tot i que la nostra cua va anar espectacularment lenta. Tot i ser els tercers van trigar 20 minuts en atendre'ns. Es va barrejar la inoperància del cambrer, la gran quantitat de coses que demanaven alguns, les reclamacions d'una dona que va ser increpada... en fi tot pintava que la peli havia de ser horrible!!!

La meva recomanació és que no l'aneu a veure. Ara, si heu d'escollir entre aquesta i Superman Returns escolliu Piratas del Caribe 2 o aneu a fer un gelat!!!! Superman returns és tan dolenta que no val la pena ni comentar-la

Petons i abraçades

Raül

miércoles, agosto 16, 2006

II Capítol provincial

Fa uns mesos havia decidit anar a fer un curs d'acompanyament a Galicia. LEs coses van canviar quan em van oferir participar al II Capítol Provincial dels Maristes. És una reunió que es realitza cada 3 anys on van membres escollits per tots els germans de la província de l'Hermtiage. A més, el Provincial pot convidar alguns seglars. Un dels convidats vaig ser jo i la reunió tenia lloc a l'Hermitage.

A primera vista pot semblar molt poc apassionant, però un cop allà vaig trobar-ho ben interessant. D'una banda vaig poder-me retrobar i parlar amb germans que feia temps que no compartia vida. Veure com ha crescut cadascú en el seu camí de vida va ser molt gratificant.

D'altra banda, teníem la responsabilitat de decidir una orientació per a la provincia. La forma de treball era per grups: revisió de tot allò bo i dolent i somniar.... després assemblea general per a compartir i recollir el que les 70 persones que estàvem allà havíem pensat. La reunió era en francés, català i castellà. Tot anava millor tenint en compte que hi havia traductors simultanis.

A destacar també els moments extrareunió: els germans capitulars ballant el bada-bada, acudits, nits rient, horaris increïbles (a les 19 a sopar!!!), excursió a la Valla, "petanca", regal als seglars...

En fi, 4 dies compartits amb tota una sèrie de germans dels que vaig aprendre moltíssim i compartir més encara. De tot cor, moltes gràcies.

Petons i abraçades

Raül

martes, agosto 01, 2006

Vacaciones

Hola a todos!

Hoy comienzan oficialmente mis vacaciones de verano. A partir de mañana ya no me tengo que levantar a las 6:30 por obligación aunque puede que tenga que hacerlo por devoción (porque me rote vamos!).

En los próximos días (hasta el 4 de septiembre) participaré en varias actividades que pueden ser y serán "carn de blog" e intentaré irlas desgranando durante el final de año:

- 4 día en Francia (L'Hermitage)
- Probable ruta por la Costa Cantábrica
- Más que probable visita a Unquera
- Ruta Jove GER por el Pirineo la penúltima semana de Agosto

Parece que no tendré mucho tiempo para aburrirme y menos para publicar en el blog. El descanso es necesario, tanto el mío como el vuestro. Descansaré, me oxigenaré e intentaré comenzar la tercera temporada con nuevas historias cotidianas o inventadas (o ambas a la vez!).

Echar la mirada atrás y ver lo que ha deparado el 2005-2006 da vértigo... madre mía! Son muchas las historias y experiencias vividas y de vez en cuando de verdad que las repaso en el archivo del blog... podéis tomaros esas visitas como las reposiciones de series que hacen en todas las cadenas de televisión.

Sed muy felices (es lo único que importa) y llevaros un besote y un abrazo (o dos si queréis).

Petonets i abraçades

Raül