Estalvi energètic

-- Lucky Town (Bruce Springsteen) --

/*Pre: que després de n anys només un tràgic succés posi en entredit programes com "El diario de Patricia" indica cap a on anem. Morbo, suposades sorpreses, necessitats de reconciliacions, enganys, misèries personals al descobert... això és el que majoritàriament consumim com a país. Queda molt chic dir que veiem "Redes", "La nit al dia" o "Minoria Absoluta" però el telespectador habitual desitja i necessita "Aquí hay Tomate", "Escenas de Matrimonio", "Dónde estás corazón"... què hi cerquem? i millor dit què hi trobem? El problema no està en "El diario de Patricia", està en que es consumeix a "mansalva", la prohibició no portarà a solució sinó a clonatge inicialment variat però a la llarga igual o pitjor*/

Moltes iniciatives han sorgit després de l'apocalíptic documental de Al Gore. Que hi ha un canvi climàtic està clar. Que nosaltres en som la clau parcialment també. Hi ha teories que parlen de cicles en el clima. L'emissió de CO2 causa l'efecte hivernacle que fa forats a la capa d'O3 i fa augmentar la temperatura i fondre els pols que causen pujada en el nivell del mar... això seria el resum.

A partir d'aquí les solucions possibles. Es convoca una apagada general la setmana passada i reverteix en un descens d'un 0.7% del consum habitual. Les indústries no apaguen les màquines perquè costa més apagar i encendre que mantenir encés durant mesos. Que jo apagui els llums més sovint i no tingui l'ordinador encés va millor per la meva butxaca que per al planeta (encara que la unió fa la força).

Però no tot està perdut. Estan sorgint corrents que no necessàriament són ecologistes sinó més aviat sostenibles (parafrasejant el conseller Saura). Us en presento alguns exemples en el món tecnològic. El primer de tots és un buscador ben curiós que em va enviar mon germà: http://www.blackle.com/. El veieu i penseu... quina tonteria... és el mateix que Google però en color foscos. Això vol dir que consumeix menys energia que el cercador més emprat (95% de les cerques universals es fan amb Google segons Pablo technologies) que es basa en colors clars.

Més enllà de les bombetes de baix consum tenim els servidors ecològics. Actualment totes les empreses disposen de servidors, són una mena de grans ordinadors que mantenen la infrastructura informàtica (xarxes internes, VPNs, DMZ...) general. HAbitualment aquests no s'apaguen mai perquè pot arribar alguna consulta o necessitat en qualsevol moment i més encara en les empreses internacionals.

Així doncs s'ha creat el segell ecològic per a aquests ordinadors. Hi ha empreses especialitzades en instal·lar aquest tipus de dispositius i a crear l'homologació corresponent. Tenim les següents webs:

www.ecoservers.co.uk/
http://www.newscientist.com/article/mg14018974.100-birth-of-the-ecocomputer-it-takes--pounds-sterling200worth-of-electricity-and-12-tonnes--of-water-to-make-a--typical-desktopcomputer-but-the-pressure-is-on-manufacturers-to-be-less-wasteful-.html
http://www.coopamerica.org/pubs/realmoney/articles/computers.cfm

És curiós observar també els costos ecològics de manufacturació de coses tan habituals com les comentades o encara més: els mòbils.

http://www.noticiesdot.com/2006/10/30/nou-blog-de-tragamovil-per-al-reciclatge-de-telegravefons/
http://www.tragamovil.com/

Iniciativa de reciclatge d'aquells aparells que tenim apartats a ca nostra quan podrien fer servei per altres coses.

Finalment, en la trobada d'animadors nous la gent del CAU de Rubí ens va mostrar que hi ha una alternativa als coberts, plats i gots de plàstic: els estris compostables que poden anar al cubell de residus orgànics directament.

http://xcr.arc.cat/web/guest/home
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp (Agència catalana de residus)

En fi, en les nostres mans tenim part de la solució del problema. Altra part està en la indústria (hi ha homologacións ISO al respecte) i en els governs (augmentar l'eficiència del transport públic, per exemple).

Petons i abraçades

Raül