lunes, diciembre 24, 2007

Diumenge!

-- Jesus to a Child (George Michael) --

Diumenge esperat per molts i amb ganes d'oblidar per alguns i per no oblidar per altres (els més!). El dia va començar anant de firetes per la Gran Via. Espectacular parada de manualitats amb un tio que fa meravelles amb escuma, un cutter, tisores i sprays de colors!

A la tarda tenim una primera cita en un bar que era restaurant no fa tant. Tenen un projector i per tant la imatge és gegant però poc definida. Els pilars de l'edifici fan que vegis un tros de pantalla a res que estiguis a 2 metres de la paret. No recomanable per propers partits (almenys on era jo i tenint en compte que vaig arribar tard).

El hooliganisme era present i hi havia insults gravíssims i llançament d'objectes (barretina) davant la inutilitat arbitral. El migcamp del Madrid es menja el del Barça. Ronaldinho té alguna espurna perquè qualitat li sobra però res més. Eto'o es baralla i Iniesta corre més que mai. Robinho es menja Puyol. Bojan fa més en 15 minuts (espectacular!) que altres en tot el partit. En fi, decepció generalitzada i cap al sopar de monis! Espero cròniques tàctiques del matx per part dels experts però la sensació és que ens van guanyar com sempre: donant-nos la pilota i corrent més que nosaltres.

Sopar a base de pizzes (carbonara: voló, barbacoa: voló, mediterránea: sobró!), embotits, croquetes, pa amb tomàquet, snacks, truita, brownies... el moment espectacular arribava després amb el tradicional amic invisible. Ni els més grans del lloc recorden com va començar el freakisme a l'associació però realment n'hi ha molt i tot ben sa.

Regals impossibles, músiques espectaculars (calia endevinar a qui li tocava el regal a partir d'una cançó), concursos de cinema, endevinalles impossibles però sobretot molta estima i detallisme en tots els presents.

Gràcies per una nit espectacular! Llàstima que avui sigui aixecant el país perquè m'hagués quedat més estona. Sento/im haver marxat sense acomiadar-nos bé!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: em van regalar una bossa per portar a la cintura i un imant (amb mala llet) del desgraciat de Winnie the Pooh. Algun dia explicaré la meva animadversió respecte aquest personatge de Disney i els seus companys igual d'execrables.

1 comentario:

Anónimo dijo...

queremos saber el porque de esa adversion por winnie dthe pooh. De hecho creo que hare un recopilatorio perdetiempo. O yo o alguien que se me adelante.