La publicitat i la samarreta del Barça

-- Pau (Els Pets) --

Maig del 2006: el Barça es proclama campió d'Europa per segon cop a la seva història. Ens trobem al zènit del cercle virtuós creat per la junta de Laporta. Aquest cercle va començar amb dubtes però el temps els va esvair i va donar pas al millor equip que els meus ulls han vist. Recordo vibrar amb el partit al Bernabeu, al camp del Chelsea (àlies el patatal), patir contra el Benfica i la final viscuda al Casal (amb lligaments enlaire inclosos).

En aquest moment ens creiem el centre del món i en certa manera ho som. El Barça comença a buscar patrocinador convençut que en aquest moment es podrà aconseguir un contracte equiparable als grans equips europeus com Milan, Manchester o Madrid. Potser la sobèrbia, la cautela o a saber què fa rebutjar contractes amb BetandWin i Beijing 2008. Rebutjar per manca de diners (es deia que es demanava entre 15 i 20 mil·lions d'€ per temporada) o per conceptes ètics (su?).

El cas és que traiem la bandera de Més que un club quan anuncien que no cobrarem sinó que pagarem per portar Unicef a la samarreta (1.5 mil·lions d'€ per temporada = 4 vegades menys del que cobra en Dinho per temporada i que probablement són desgrabables). Què bons som! No només no necessitem sponsor sinó que a més ens llancem internacionalment amb la, cada cop més de moda, publicitat indirecta o solidària. Això fa que el Barça sigui un club amistós, entranyable.

Any 2007. El Barça perd la lliga i les seves estrelles es barallen (massa gallina per tan poc galliner). Ronaldinho és una ombra del de la temporada anterior, Eto'o està lesionat i raja, Motta porta de festa Messi i Deco està fora de forma. Els capitans no poden amb el vestidor i menys Rijkaard. Comencen les amenaces i els dubtes. Finalment, tot continuarà igual quant a vaques sagrades.

Any 2008. Tot i ser segons a la Lliga i estar classificats com a primers per a la segona fase de la Champions, estar darrere del Madrid fa mal. Ara resulta que necessitem pasta per a fitxar nous cracks, que els d'ara ja estan acomodats i no rendeixen. Veiem que el galacticidi està passant a casa nostra i volem repetir-lo amb escreix. Es parla de la publicitat a la samarreta. Ara portar Unicef no sembla tant bona idea. Volem els 15 o 20 mil·lions d'€ i ens és igual portar publicitat d'una casa d'apostes, com d'un govern dictatorial com del Cartel de Medellín. Ara importa vendre'ns per a fitxar grans noms: Cristiano Ronaldo (putero reconegut), Cesc (algú a qui el seu pare se'l va endur a Anglaterra per pasta)... nous ídols passatgers que s'enamoraran de la vida nocturna i a qui ajudarem a engreixar comptes corrents que insulten els qui els paguen.

Som uns hipòcrites. Es diu que no és cosa del Barça la solidaritat. Que el Barça és un club d'esports (que no només de futbol!). Doncs penso que tot ha de respirar solidaritat i que l'exemple és important. Els jugadors no aporten res a aquest concepte. Ui sí! Obren una escola aquí i allà, ploren una mica, es fan fotos amb gent desfavorida... però parlem del dia a dia no d'allò esporàdic i que obliden amb facilitat. Tots pensem en clau pasta. Tenir més per gastar més, "usar y tirar" i a per un altre, vendre samarretes. Tot això serà un gran exemple pels nens: patrocinadors insolidaris i persones sense escrúpols.

Cada cop tinc menys fe en el culé "estàndar": mal aficionat, mai està content i sempre a l'ombra del Madrid. Sempre serem un club petit pel paper de víctima que sempre agafem.

Segueixo sense discutir les raons de fons que el Barça porti Unicef (no trobar una altra cosa, alternativa interessant per projecció internacional...). M'agradaria que en Xavier Sala Martín (gran economista, president per uns mesos del Barça i que regenta una ONG com Umbele -www.umbele.org-) en parlés al respecte.

... I el pitjor és que encara Mourinho acabarà entrenant el Barça...

Petons i abraçades

Raül