Una cosa menys... ?

-- Man on the moon (R.E.M.) --

El 9 de novembre celebrem l'assemblea de l'associació on hi haurà un canvi de junta on sense cap dubte cediré el meu lloc (alguna cosa ben grossa hauria de passar per no ser així). No us menteixo si us dic que per a mi serà un alleujament. Curiosament és la meva segona etapa en aquest càrrec i cap de les dues les he finalitzat quan tocava (sempre abans).

La primera vegada va acabar per salut mental pròpia. Vaig succeir el Marcos després de ser el seu ajudant després d'unes èpoques conflictives. Vaig haver d'enfrontar-me a amics que van deixar de ser animadors i algun sense avisar ni respondre a res. Sincerament, estava molt tendre per a dirigir una associació tan genial com problemàtica. A més persones, més realitats diferents. Volia seguir el testimoni del Marcos quant a ser proper a la gent i deixar la gestió en un segon terme. La il·lusió i les ganes eren presents cada dia però la feina tanta com vulguis. Això, combinat amb la inesgotable font de feina que significava ser estudiant de 4t de La Salle (si no m'equivoco) va fer que un dia passejant pel centre decidís dimitir. Va ser una posició lleugerament egoista però sens dubte necessària per la salut de l'Associació. Més valia que un altre ho agafés abans que seguir sent on era amb poques forces. Ho vaig anunciar en una sortida després de comentar-ho amb la Noe i demanant al Xavi que agafés el relleu abans que cremar algú que estava predestinat a agafar-ho tard o d'hora. La tan nostrada "protecció" a la llarga tampoc va sorgir efecte però sóc feliç del tarannà tan particular que el Xavi va donar a l'Associació tot i els seus dubtes inicials.

Així doncs vaig passar a ser "soldado raso" com li agrada dir al David i vaig tornar a disfrutar sent animador i després un vice gairebé inexistent (com fins aquell moment) amb el perseverant CV.

L'any passat calia recollir tota la bona feina feta per l'Uri que va sortir del càrrec cremat per moltes coses (i probablement no totes conegudes). Agraïment a la seva immensa i mai prou reconeguda tasca com a la dels acompanyants a la junta (Eva, David, Cris, Jordi, Pablo més tots els vocals i assessors... com a referència el DVD Salsa Ajmacor... impagable i altament recomanable).

El relleu no era clar i la idea era fer un any de transició fins que algú sortís. Doncs vaig decidir agafar-ho contra la voluntat protectora d'algú que no volia que agafés més feina (sàviament, és clar). Certament hi ha moltes diferències amb la primera etapa: molta més experiència, molta més proximitat i acompanyament, infinitat d'entrevistes personals, quadratures del cercle vàries i moltíssimes juntes per a fer que l'associació es "desenrarís" en començar de forma convulsa. Un any on tots hem esmerçat molta estima i que està començant a donar els seus fruits. Al principi em feia pena deixar-ho perquè hi ha molts projectes en marxa (a destacar "L'associació que somniem" i l'escola d'animadors) però cal donar pas i responsabilitats a aquells que pugen amb forces i ganes. L'última JD va ser massa ràpida per manca de planificació personal i no m'agrada accelerar les coses sinó tenir temps per les persones i les opinions individuals... massa executiva quan es demana pluralitat, sinceritat i acollida. De totes maneres em guardo un "as" a la màniga :p (res de l'altre món, és clar).

Tot això no vol dir que em deslligui totalment. Vull ajudar, recolzar i acompanyar però donant pas a altres que ho poden fer molt millor si confien en ells mateixos.

Petons i abraçades

Raül