Espectacular!

-- Main Theme (Indiana Jones OST) --

8h a.m Maristes La Immaculada. Els components de Badalona (Jeep inclós) ja són al mític Bolichín fent un café i la resta ens anem afegint.

8h42 a.m Molins de Rei. Ens trobem donant cops a la porta que suposem (i esperem) que és la casa de Marcos i Mavi. Se senten claus i puja l'adrenalina. Apareix la figura del Marcos en calçotets i samarreta... secuestro, claro. Un veí pregunta si som amics seus. La següent imatge és el Marcos descalç sota la pluja i amb un gorro de cowboy vermell saludant altres veins que venien de còrrer. Seguidament el vestim amb una samarreta taronja XXS i uns pantalons de còrrer curtets

Següent parada: esmorzar dori-dori a l'estació de Llinars del Vallés on Marcos havia patit un accident prou greu (té una cicatriu espectacular a la cama). Arriba allà embenat però endevina on és. Li posem una jaqueta de manteniment de RENFE i ha de fer un míting per soterrar les vies, haurà de convèncer 10 persones que li donaran el seu vot amb un petó. Quan arrenca, una noia no pot parar de riure mentre intenta llegir. El deixen passar a dins per a què segueixi amb la seva acció i fa alguna entrevista personal. L'objectiu està acomplert malgrat un "conmigo no cuentes". Estem afamats, som uns 12 i ens fotem dues caixes de "bollería industrial".

Ara cap a la casa dels Maristes. Ens enrecordem que no ha anat al lavabo des de la nit anterior però el forcem una miqueta més. Coneguda és la seva força sobrenatural i el retem a fer 10 dominades en una porteria com feia "antaño". Ho aconsegueix en dues tandes i aprofitem el seu viatge al lavabo per a depilar-lo parcialment. En Jordi fa una obra d'art i li deixa una M de pèl al pit (de Mavi, de Macho, de Marista, de Marcel·lí, de Multi...).

Excursió al Corredor: ha d'inflar un mòbil gegant i mastegar una herba amargant. Arribem al Santuari i juguem al bote-bote, fem un joc de cançons de Celtas, cal que pregunti a un freak que fa inventari de flors (i que l'acomiada amb un "vinga noi ja pots anar amb els teus companys" amb un copet a l'esquena de "no me toques más los..."). Per sortir d'allà ha d'aconseguir còrrer 2.25 km (un camí circular) en 12 minuts. Triga 18 minuts però perquè s'ha perdut i calculem que ha fet uns 3.5 km.

Durant el matí li anàvem donant pistes per a què endevinés que faríem a la tarda. Ho fa i amb cara d'emoció => veure la nova d'Indiana Jones... i ell disfressat com a tal! Gravem el primer vídeo d'una pilota perseguint-lo (escena del "Arca perdida" crec).

Ara hem de dinar de barbacoa a Llinars: butis, pinxos, hamburgueses, xai, patates, carxofes... triguem un munt però seguim rient. S'afegeixen nous "cafres" que ajudaran a fer més gran encara el comiat. Sobra menjar, és clar. Tenim mitja hora per a dutxar-nos i marxar a Barcelona. Surt disfressat i realment "fa el pego" => barret i fuet inclosos.

A la Maquinista segueixen arribant companys. Estem esperant el Marcos i finalment apareix a les escales mecàniques. Tots 16 entonem el "tatarataaaaaaaaa tataraaaaaaaaaaaaaaaa" d'Indiana Jones, és l'inici de l'espectacle de la tarda. La gent ens mira, riu i seguim fent fotos. Primer objectiu: col·locar una persona a cada número del rellotge que hi ha al terra, ho aconsegueix i ben ràpid. Ara volem crispetes i surt fins i tot el supervisor que amb bones paraules li diu que "ni de coña". Ens sobren dues entrades i les col·loca a canvi de crispetes a una parella que va sortir guanyant.

Entrem a la sala 13 i en Marcos ha d'aconseguir que tota la sala canti la cançó d'Indiana. Fa un discurs que arrenca aplaudiments, fotografies i cançó! Fa anar el seu fuet (el que li havíem deixat) i els nens li pregunten si és el de debó i si sortiran bitxos, ell els diu que no tinguin por i els nens hi confien (després es devien cagar en ell... moment formigues). Menció a part per la pel·lícula... totalment obviable.

En acabar més espectacle a l'escenari i abraçades als nens. Quan li fem fotos en el moment dels títols de crèdit apareix un personatge amb greus carències afectives que ens increpa i ens indica que a Cinesa Diagonal fan aquest tipus de celebracions... a tu casa hombre (després veuríem com fa el mateix amb un pobre nen que li fa il·lusió tenir una foto del cartell de la pel·li).

El sopar representa el zènit en el número de participants: 26! Un xinès infecte amb barra lliure de Xibeca, Sangria, vi o aigua. Rollitos greixosos, arròs enganxifós, pollastre a la llimona toterià, gelat d'origen dubtós, molta calor però més riures... versions de cançons mítiques amb lletra repetitiva amb referència a certa part de la població mundial.

L'última parada del dia és la sala Up de Up&Down. Observem descoordinació entre els de seguretat però entrem per a inaugurar la nit de la Sala. Al cap d'una estona apareixen les noies i comença la festa. Realment fem poca despesa tenint en compte que havíem entrat gratis. Saltar, ballar, repetir escenes (Marcos entra disfressat, sense barret ni fuet, però)... El comiat acaba quan els nuvis ja fa hores que estan destrossats (els assistents també!) i portem 20 hores fotent canya.

Ells estan ben contents i no paren de somriure, la veritat és que ens ho vam passar molt rebé!

Probablement m'he deixat algun detall però difícilment oblidarem aquest 24 de maig!

Petons i abraçades

Raül

I si...

-- Que tinguem sort (Lluís Llach) --

Penso i repenso, són èpoques de megafeina i viatges esgotadors. Si tens poca empenta tens menys ganes d'engegar projectes i els que tens els arrossegues enlloc d'empènyer-los. Tot i això val la pena treure forces d'on sigui i dormir menys per a marxar amb un somriure de satisfacció enlloc d'una cara de ressignació vers un dia que no has fet res que et faci sentir content.

Esport, blog, associació, batucada, esbart, acompanyament, sorpreses... són coses que em fan il·lusió i quan ho estic se'm nota, ho disfruto i m'arribo a fer pesat d'insistència en els que s'hi veuen implicats. També se'm nota quan estic esgotat, comunico menys i pitjor, no em mostro i estic més pensatiu que observador.

La gràcia és descobrir que la clau per estar d'una manera o una altra la tinc jo. Valoro també tenir moments de tot ja que se n'aprén i a més els bons són millors!

Tot i que la càrrega és pesada, el maig acaba amb projectes xulos i amb algun canvi d'actitud vers mi i vers la vida.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Petons i abraçades

Raül

Curt però intens

-- Me piace come sei (Jarabe de Palo & Niccolo Fabi) --

Una proposta ben interessant... et sobren 20 minuts?

Microvoluntariat

Petons i abraçades

Raül

Ei!

-- Jo sóc el teu amic (Els Pets) --

Salutacions des de Saragossa! Terra de bon menjar i millor Somontano! La veritat és que per aquí tothom és molt simpàtic i agradable. Malauradament sóc aquí per qüestions de feina però els sopars es disfruten ;).

No em puc estar de fer alguna referència al passat cap de setmana llarg. En principi el fet que plogués era un rotllo perquè estava planejada la ruta BCN-Montserrat amb l'Òscar, el Marc, el Carles P i Toni. Al final, però, va ser espectacular!

Va començar divendres amb un sopar a la Paradeta, lloc on serveixen marisc com si fos un mercat i el pots menjar allà mateix: gambones, escamarlans, calamars, chipirones... preu raonable tot i que has de fer cua una bona estona.

Dissabte un taller de la Mirall més que interessant (sobre el bullying) d'on sorgeix encara més la idea de la importància de l'educació i el seguiment a totes les edats... molt motivador... felicitats i gràcies Anna! A la nit sopar + wii a casa ja que segui plovent... espectacular! Confessions esfereïdores (testimonios), pizzes, mario kart, vídeos, crits... gràcies a tots els que vau venir!

Diumenge una estona d'estudi i un no assaig de batoka'm + anar a prendre alguna cosa. A la nit trobada pokeriana a casa aliena (no dic qui per si de cas :p). Només ens vam quedar a sopar però vam riure molt.

Dilluns més estudi i acollida dels pares a casa que estan d'obres i necessitaven cuinar i rentar roba. A la tarda-nit vam anar a veure "Compañeros" relacionat amb el taller del dissabte. Molt ben feta, tema tractat des de dins i amb conseqüències ben curioses i interessants... més motivació!!! A vegades em fa plantejar el meu present professional... tinc suficient amb la part voluntària per cobrir aquestes inquietuds? en fi...

I us poso la cançó que encapçala el post. Els Pets és un grup que no m'agrada però tinc algunes cançons a la ipod... com ens hem de veure...

Quan sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.

Quan la veu que tant t'ha promés
et confesa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat
i si estàs desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.

Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic...

Doncs això, jo sóc el teu amic... parlem!

Petons i abraçades

Raül

hem perdut l'oremus

-- Me falta el aliento (Elefantes) --

/*Si Messina no ve al Barça de bàsquet perquè el nou director de la secció passa d'agafar-li el telèfon i es confirma que el successor de Rijkaard és el noi de Santpedor crec que estem perdent prestigi com a club de futbol.

Laporta sempre s'ha cagat sobre les seccions però aquells qui les estimem ens fa mal que no puguem veure bàsquet de qualitat l'any que ve. Panorama barcelonista bastant desencisador...*/

Torno a ser fora (Madrid en plena ressaca lliguera i pre-passadís) i ho tornaré a estar aviat. Un no s'acostuma a ser fora de casa i crec que és bo que sigui així.

L'altre dia pensava en el típic got que deixes a l'aigüera pel flatísimo de rentar-lo i realment o ho fas llavors o esperes a fer una neteja general... hi ha vegades que deixem coses per netejar i aquestes es queden mirant-nos durant molt de temps i recordant-nos que encara estan allà per a col·locar-les al seu lloc... superar-les...

En fi, anada d'olla a part bona setmana!

Petons i abraçades

Raül