-- Angel of Harlem (U2) --
Tornes a Llinars després de no fa tant i Allegria et copsa encara el cor mentre fas un taller sorpresa i treus el millor que pots que a vegades és pitjor que abans i no saps que si després. Percepcions pròpies o realitat latent?
Tira palante con los cuernos que las cosas salen adelante. Esperit que comparteixes quan ja no saps d'on treure un segon per fer-te allò que dones teu i no només pinzellades. Formes diferents i aprenent contínuament de qui fa anys que és mestre Jedi mentre tu només ets un padawan. Dinem plegats amb reminiscències d'una festa sorpresa prou freak amb lacón, xoriçó i gamba. El partit és inevitable, nois vs noies amb trànsfugues i altres hipermotivats. Noies que entrenen per un torneig que s'ha ampliat al bàsquet i que està muntat per la il·lusió des del minut 0 de la preparació.
Tallers de tarda on el cansament és present i el fred encara més. Compartir i parlar, projectes diferents, realitats similars, adaptacions necessàries i futur incert. Preguntes, dubtes i alguna resposta. Alternatives pròpies i externes que poden canviar una forma de vida que cal revisar.
Celebració estranya... soroll i mostra inefectiva d'azote Rijkaardià. Et fas gran? Què pensaries 10 anys enrera? Proximitat que s'allunya tot i els esforços. No és fàcil conèixer ni que et coneguin més enllà del respecte per formar part del pleistocé fajmacorià. Fa ràbia, potser necessito compartir bogeries en branques petites tot i que se'm fa una muntanya, o potser no...
Sopar amb menjar guardat per qui acompanya des del més proper fins el més llunyà però no sempre prou valorat. Converses i kraken que saluda. Es quedà fins demà. Fred, molt fred i cansament extrem que no em permet compartir més amb qui em ve de gust: vida, música, tomateo i projectes. Somnis comuns o diferents i records que se'n van fins a una Setmana de l'Alegria a La Farga el 1992.
Gent que ve de fora i forma amb el cor perquè és el que ha mamat i això es nota. Taller en comú preparat i dirigit? Regals senzills i simbolisme... benentés? Sentiments contradictoris i visions de coses que desconeixes. Resums i articles... rutina o il·lusió? Ganes o cabezonería? Alegria per estar acompanyat pels de sempre... lluites de foulards ficticies, abraçades i paraules de proximitat. Qui diu què i vés a saber quan, abans o després, depèn del dia.
Aigua per donar i aigua per rebre, qui guanya? Tocar i mirar als ulls. Necessitat de mesos per compartir amb cadascun. Per conèixer millor i saber què passa, manca o cal canviar. No pot ser perquè vols més de tot aspecte a més de coses noves.
Fins aquí de moment... esperant reaccions i intentant organitzar-me en aquest mes que es presenta apassionant... avellanes, barna, copenhagen, cerdanyola, lleida...
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 8 meses
1 comentario:
Sento, entenc i comparteixo moltes sensacions i situacions descrites. Estàs/estem en un punt concret del nostre camí, seiem, aixequem els ulls mirem enrera i endavant sabent-nos amos dels nostres passos que ens portarem allà on volguem arribar... tot i que a vegades no sàpiguem ben bé on és aquest lloc ni si hi volem arribar de debó per por.
Com diu Xirat " És important saber on vols arribar, però val més voler navegar" i de moment ja estem de camí.
Ah! I recorda que tant per les coses bones i dolentes, per les alegries i les decepcions mai estarem sol!!!
Un petó!
Publicar un comentario