viernes, julio 01, 2005

Los Auténticos decadentes X - Colt Telecom X+a

Ei gent!

Primer comentari (freak probablement): "a" per a tota "a" que pertanyi al conjunt dels números naturals (ni racionals, ni enters ni reals). Total que de forma més críptica però vaja.... que vam perdre.

Hi ha diverses coses que van fer que aquest partit fos diferent:

a) Canvi d'àrbitre: després d'una gestió del Pako vam evitar que ens xiulés l'últim àrbitre que ens va massacrar... això va fer que també vingués de taula l'organitzador del torneig... la qual cosa va fer que perdèssim credibilitat (ja explico després el per què)
b) Supporters: vam doblar l'assistència de tiffossi als nostres partits (de 3 a 6). Alguns d'ells vestits amb els colors de l'equip (taronja). La presència d'un menor d'edat i membre d'Ulls Oberts Lleida va fer que ens limitèssim en les nostres interactuacions físiques.
c) World Record de sancions en menys temps: com aconseguir la cinquena falta, una tècnica i una desqualificant en menys de 30 segons? Doncs pregunteu-li a l'Èric. Per dir-ho d'alguna manera l'Èric es va molestar sobremanera en rebre la cinquena falta i va increpar l'àrbitre (e.g.: nenaza) pensant que no podia xiular-li tècnica perquè l'havien expulsat a la qual cosa l'àrbitre li va xiular una tècnica (cosa que òbviament pot fer i que havíem avisat). En el moment de la tècnica va agafar una ampolla d'aigua en direcció al referee i el va mullar llençant-li aigua... se "li'n va anar y tu lo sabes". Per a complementar l'actuació va seguir increpant l'àrbitre mentre aquest intentava eixugar la pista...
d) Revisant el comentari b) (assistència del coordinador del torneig al partit) i el c) està clar que hem perdut credibilitat..l és a dir, ens queixem perquè un àrbitre ens va massacrar i resulta que la liem (coincidint que a més estàvem jugant contra el mateix equip que aquell personatge ens va dirigir).
e) Que somos una banda vaya... però ens ho passem bé, oi que sí?

Va ser un partit... diferent. Finalment, vam aconseguir que gairebé tot l'equip anés a fer unes braves i un entrepà disfrutant així de l'últim partit... Tot i això el dia 13 tornem a jugar vés a saber per què.

Gràcies pel vostre suport!!!!

Petons i abraçades

Raül

1 comentario:

Anónimo dijo...

Renueva el blog ya, perraco. Que estas crónicas de basket no se pueden comentar
Besos
Amelí