-- Bad Medicine (Bon Jovi) --
/*Pre: ja tinc entrades per a Ismael Serrano al Teatre Joventut (2 de febrer de 2008!!), esperem que sigui millor. Algun dia podríem pensar en les avantatges dels "dealers" d'entrades de tenir els diners tan aviat i més si sapiguèssim a quin plaç paguen les despeses*/
Em declaro fan incondicional de Google com a empresa (no només com a buscador). Tenen una forma de treballar curiosa i, a més, inverteixen en moltes coses interessants.
Espero no portar-me una desencís dintre d'un temps.
"Para muestra un botón":
http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8847
http://www.google.org/
Petons i abraçades
Raül
viernes, noviembre 30, 2007
jueves, noviembre 29, 2007
Pere Barnés
-- Mantes de cartró (Kairoi) --
/*Pre: ahir em van tunejar el cotxe... coses que passen i tot sigui això (que no ha estat res). També vaig anar a veure Cabaret a l'Apollo (coses de fer 1 any i mig), aviat crònica de l'espectacular espectacle :p ("La vida es un cabaret").*/
Fa uns 5 anys el gran Xavi Barquet va començar a parlar-me de la fundació Arrels. Es tracta d'una organització d'ajuda i suport a la gent sense sostre de Barcelona. Ell va començar col·laborant al centre de dia però el seu somni i il·lusió era sortir al carrer, a parlar amb la gent que viu i dorm sota el cel. Ell ho ha aconseguit i coneix molts casos diferents, ha après molt.
Jo m'hi vaig voler ficar farà 4 anys, acabat de sortir de la universitat i mentre treballava de docent als matins a la Vila de Gràcia. El cas és que en tenir les tardes lliures em vaig engrescar a apuntar-m'hi. No us penseu que agafen voluntaris "a saco" sinó que fan reunions de grup i entrevistes personals per assegurar-se que la persona que entra ho fa a conciència i a més demanen un compromís de temps setmanal (habitualment una tarda a la setmana).
Malauradament no vaig poder ni començar a ajudar degut al canvi d'horari de la nova feina. Em vaig haver de contentar amb ser un col·laborador extern. Tot i això segueixo l'evolució de la seva tasca ja que la trobo imprescindible i molt lloable. A més, amb en Xavi en parlem tot sovint (i coincideix que l'equip de carrer on ell hi és va pel meu actual barri).
La tasca d'Arrels és complexa. Donen suport a gent sense llar, dutxes, roba, entreteniment, tallers ocupacionals, els cerquen feina, ajuda mèdica, un sostre on dormir... (tot amb una certa evolució, seguiment i tutel·lat per professionals). Així dit amb 3 línies està certament esbiaixat però podeu trobar tota la informació a http://www.arrelsfundacio.com/.
Arrels edita informació periòdica sobre les seves activitats i en l'última va arribar la informació de la nova Llar Pere Barnés per a gent sense sostre. Em va interessar molt i és un projecte que fa anys que hi somniaven. La història de la persona que dóna nom a la Llar així com les característiques de la mateixa les podeu trobar a l'edició d'avui de El Periódico:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=462711&idseccio_PK=1022&h=
Demanen gent que hi col·labori. Hi ha horaris, dies i tasques per a tots els gustos. Només cal tenir ganes de donar una mica del nostre temps per aquells que més ho mereixen. Podeu contactar amb Arrels a la web que us he donat
... canvis d'orientació, de rumb, de direcció, de sentit? Ja veurem... és dur però hi ha camins que altres ja van fer fa anys i les petjades encara es poden trobar... gràcies Xavi, ets molt gran!!!
Ja surt el sol i la lluna s’amaga de pressa.
Hi ha nens avui que desperten
amb mans sempre esteses.
Pels carrers la innocència
vestida de pobre
demana a cegues que donem
allò que ara ens sobra.
Ja surt el sol que il·lumina
a rics i a pobres;
pregunto jo si és que el dret
a la vida ben digna
no és el mateix per tots aquells
que patim sota el sol.
Que ningú més arrossegui
per viure el seu rostre.
I AQUELLS NENS QUE ARA PLOREN
I MAI NO HAN TINGUT NINGÚ.
QUE ELS HI FACI ALGUN PETÓ
A L’ ANAR A DORMIR.
BONA MARE DE L’HOME,
ACARONA’LS TU A LA NIT
I COBREIX-LOS SENSE MANTES DE CARTRÓ. (2)
Descobriran en aquells
que els regalen la vida
la serenor d’alguns somnis
que porten somriures.
No volen més que el regal d’un amor
que se’ls dóna gratuïtament
la claror de sentir-se persones.
I AQUELLS NENS QUE ARA PLOREN ...
Petons i abraçades
Raül
/*Pre: ahir em van tunejar el cotxe... coses que passen i tot sigui això (que no ha estat res). També vaig anar a veure Cabaret a l'Apollo (coses de fer 1 any i mig), aviat crònica de l'espectacular espectacle :p ("La vida es un cabaret").*/
Fa uns 5 anys el gran Xavi Barquet va començar a parlar-me de la fundació Arrels. Es tracta d'una organització d'ajuda i suport a la gent sense sostre de Barcelona. Ell va començar col·laborant al centre de dia però el seu somni i il·lusió era sortir al carrer, a parlar amb la gent que viu i dorm sota el cel. Ell ho ha aconseguit i coneix molts casos diferents, ha après molt.
Jo m'hi vaig voler ficar farà 4 anys, acabat de sortir de la universitat i mentre treballava de docent als matins a la Vila de Gràcia. El cas és que en tenir les tardes lliures em vaig engrescar a apuntar-m'hi. No us penseu que agafen voluntaris "a saco" sinó que fan reunions de grup i entrevistes personals per assegurar-se que la persona que entra ho fa a conciència i a més demanen un compromís de temps setmanal (habitualment una tarda a la setmana).
Malauradament no vaig poder ni començar a ajudar degut al canvi d'horari de la nova feina. Em vaig haver de contentar amb ser un col·laborador extern. Tot i això segueixo l'evolució de la seva tasca ja que la trobo imprescindible i molt lloable. A més, amb en Xavi en parlem tot sovint (i coincideix que l'equip de carrer on ell hi és va pel meu actual barri).
La tasca d'Arrels és complexa. Donen suport a gent sense llar, dutxes, roba, entreteniment, tallers ocupacionals, els cerquen feina, ajuda mèdica, un sostre on dormir... (tot amb una certa evolució, seguiment i tutel·lat per professionals). Així dit amb 3 línies està certament esbiaixat però podeu trobar tota la informació a http://www.arrelsfundacio.com/.
Arrels edita informació periòdica sobre les seves activitats i en l'última va arribar la informació de la nova Llar Pere Barnés per a gent sense sostre. Em va interessar molt i és un projecte que fa anys que hi somniaven. La història de la persona que dóna nom a la Llar així com les característiques de la mateixa les podeu trobar a l'edició d'avui de El Periódico:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=462711&idseccio_PK=1022&h=
Demanen gent que hi col·labori. Hi ha horaris, dies i tasques per a tots els gustos. Només cal tenir ganes de donar una mica del nostre temps per aquells que més ho mereixen. Podeu contactar amb Arrels a la web que us he donat
... canvis d'orientació, de rumb, de direcció, de sentit? Ja veurem... és dur però hi ha camins que altres ja van fer fa anys i les petjades encara es poden trobar... gràcies Xavi, ets molt gran!!!
Ja surt el sol i la lluna s’amaga de pressa.
Hi ha nens avui que desperten
amb mans sempre esteses.
Pels carrers la innocència
vestida de pobre
demana a cegues que donem
allò que ara ens sobra.
Ja surt el sol que il·lumina
a rics i a pobres;
pregunto jo si és que el dret
a la vida ben digna
no és el mateix per tots aquells
que patim sota el sol.
Que ningú més arrossegui
per viure el seu rostre.
I AQUELLS NENS QUE ARA PLOREN
I MAI NO HAN TINGUT NINGÚ.
QUE ELS HI FACI ALGUN PETÓ
A L’ ANAR A DORMIR.
BONA MARE DE L’HOME,
ACARONA’LS TU A LA NIT
I COBREIX-LOS SENSE MANTES DE CARTRÓ. (2)
Descobriran en aquells
que els regalen la vida
la serenor d’alguns somnis
que porten somriures.
No volen més que el regal d’un amor
que se’ls dóna gratuïtament
la claror de sentir-se persones.
I AQUELLS NENS QUE ARA PLOREN ...
Petons i abraçades
Raül
miércoles, noviembre 28, 2007
El congreso de los diputados
-- Como un lobo (Miguel y Bimba Bosé) --
/* Pre: observásteis las ojeras de Dinho ayer? Este hombre está muy acabado... la cara hinchada, con pinta de no dormir, ni un sprint a pesar de jugar 20 minutos... en fin lazito y para Londrés o Milán...*/
Enésimo intento de mostrar indignación por parte de Cataluña y portazo en la cara nada más intentar salir a luchar a las Españas. El caso es que lo del transporte por aquí se ha gestionado mal, tarde y encima saldrá más caro de lo presupuestado inicialmente (comisiones ilegales ya previstas). PEdimos soluciones y nos envían a un paco que aún la ha liado con más promesas que no se cumplen ("Aprobaré...") pero a las que nos vamos acostumbrando.
Un mes y pico sin trenes que vengan de Tarragona y tan tranquilos. La solución no es que dimita esa señora sino que lo que tiene que hacer es resolver toda la problemática y dejar de hacerse fotos. Se ha demostrado que es una incompetente pero va a arrasar en Málaga como cabeza de lista... ¿alguien lo entiende?
Vamos a la votación. La moción no tira adelante por sólo 3 votos de diferencia. Votan a favor ERC, IC, PP y CiU. Votan en contra BNGa, PNV y PSOE (PSC incluído, claro) además de 2 tránsfugas... total 3 votos de diferencia. Esto ya estaba más que pactado antes, hacía falta hacer el paripé?
Se supone que es una representación española pero tampoco miramos por el bien de todas las regiones. Como es natural cada uno mira por la suya y es lo que han hecho los vascos y gallegos. En este caso habrán sacado tajada de esta situación en forma de mayor cupo o inversiones. Cómo vamos a avanzar si dependemos del servilismo de nuestro Govern? El PSC se debe al PSOE y por tanto no vamos a ir nada bien.
Siguen riéndose de nosotros y no tenemos nada que hacer si la situación continúa como hasta ahora. Nuestro poder adquisitivo casi no ha subido después de 10 años según un estudio del IESE. Pagamos muchos impuestos y vamos muy apretados. No dudo que en toda España se así pero yo expreso lo que vivo día tras día. Me veo obligado a coger el coche para ir a trabajar porque el tren me deja lejos, la gasolina sube sin parar y pago un sobrecoste para supuestamente aumentar la calidad de la Sanidad, el suelo en Barna es carísimo y la comida también, nuestro IPC sube un 4,3% mientras que en España sube un 3,4% y por tanto mi sueldo sube un 1.1% menos de lo que debería (año tras año)...
Esto es lo que tenemos y lo que hemos escogido... se supone. La democracia actual no funciona porque los políticos no representan lo que hemos votado ya que por detrás hay muchos cables que no vemos pero que son necesarios para aguantar a los candidatos (patrocinadores, acuerdos encubiertos, luchas de poder, egos...)
Eh! pero siempre intentando sonreir con algo que nos haga ilusión!!
Petons i abraçades
Raül
/* Pre: observásteis las ojeras de Dinho ayer? Este hombre está muy acabado... la cara hinchada, con pinta de no dormir, ni un sprint a pesar de jugar 20 minutos... en fin lazito y para Londrés o Milán...*/
Enésimo intento de mostrar indignación por parte de Cataluña y portazo en la cara nada más intentar salir a luchar a las Españas. El caso es que lo del transporte por aquí se ha gestionado mal, tarde y encima saldrá más caro de lo presupuestado inicialmente (comisiones ilegales ya previstas). PEdimos soluciones y nos envían a un paco que aún la ha liado con más promesas que no se cumplen ("Aprobaré...") pero a las que nos vamos acostumbrando.
Un mes y pico sin trenes que vengan de Tarragona y tan tranquilos. La solución no es que dimita esa señora sino que lo que tiene que hacer es resolver toda la problemática y dejar de hacerse fotos. Se ha demostrado que es una incompetente pero va a arrasar en Málaga como cabeza de lista... ¿alguien lo entiende?
Vamos a la votación. La moción no tira adelante por sólo 3 votos de diferencia. Votan a favor ERC, IC, PP y CiU. Votan en contra BNGa, PNV y PSOE (PSC incluído, claro) además de 2 tránsfugas... total 3 votos de diferencia. Esto ya estaba más que pactado antes, hacía falta hacer el paripé?
Se supone que es una representación española pero tampoco miramos por el bien de todas las regiones. Como es natural cada uno mira por la suya y es lo que han hecho los vascos y gallegos. En este caso habrán sacado tajada de esta situación en forma de mayor cupo o inversiones. Cómo vamos a avanzar si dependemos del servilismo de nuestro Govern? El PSC se debe al PSOE y por tanto no vamos a ir nada bien.
Siguen riéndose de nosotros y no tenemos nada que hacer si la situación continúa como hasta ahora. Nuestro poder adquisitivo casi no ha subido después de 10 años según un estudio del IESE. Pagamos muchos impuestos y vamos muy apretados. No dudo que en toda España se así pero yo expreso lo que vivo día tras día. Me veo obligado a coger el coche para ir a trabajar porque el tren me deja lejos, la gasolina sube sin parar y pago un sobrecoste para supuestamente aumentar la calidad de la Sanidad, el suelo en Barna es carísimo y la comida también, nuestro IPC sube un 4,3% mientras que en España sube un 3,4% y por tanto mi sueldo sube un 1.1% menos de lo que debería (año tras año)...
Esto es lo que tenemos y lo que hemos escogido... se supone. La democracia actual no funciona porque los políticos no representan lo que hemos votado ya que por detrás hay muchos cables que no vemos pero que son necesarios para aguantar a los candidatos (patrocinadores, acuerdos encubiertos, luchas de poder, egos...)
Eh! pero siempre intentando sonreir con algo que nos haga ilusión!!
Petons i abraçades
Raül
viernes, noviembre 23, 2007
Estalvi energètic
-- Lucky Town (Bruce Springsteen) --
/*Pre: que després de n anys només un tràgic succés posi en entredit programes com "El diario de Patricia" indica cap a on anem. Morbo, suposades sorpreses, necessitats de reconciliacions, enganys, misèries personals al descobert... això és el que majoritàriament consumim com a país. Queda molt chic dir que veiem "Redes", "La nit al dia" o "Minoria Absoluta" però el telespectador habitual desitja i necessita "Aquí hay Tomate", "Escenas de Matrimonio", "Dónde estás corazón"... què hi cerquem? i millor dit què hi trobem? El problema no està en "El diario de Patricia", està en que es consumeix a "mansalva", la prohibició no portarà a solució sinó a clonatge inicialment variat però a la llarga igual o pitjor*/
Moltes iniciatives han sorgit després de l'apocalíptic documental de Al Gore. Que hi ha un canvi climàtic està clar. Que nosaltres en som la clau parcialment també. Hi ha teories que parlen de cicles en el clima. L'emissió de CO2 causa l'efecte hivernacle que fa forats a la capa d'O3 i fa augmentar la temperatura i fondre els pols que causen pujada en el nivell del mar... això seria el resum.
A partir d'aquí les solucions possibles. Es convoca una apagada general la setmana passada i reverteix en un descens d'un 0.7% del consum habitual. Les indústries no apaguen les màquines perquè costa més apagar i encendre que mantenir encés durant mesos. Que jo apagui els llums més sovint i no tingui l'ordinador encés va millor per la meva butxaca que per al planeta (encara que la unió fa la força).
Però no tot està perdut. Estan sorgint corrents que no necessàriament són ecologistes sinó més aviat sostenibles (parafrasejant el conseller Saura). Us en presento alguns exemples en el món tecnològic. El primer de tots és un buscador ben curiós que em va enviar mon germà: http://www.blackle.com/. El veieu i penseu... quina tonteria... és el mateix que Google però en color foscos. Això vol dir que consumeix menys energia que el cercador més emprat (95% de les cerques universals es fan amb Google segons Pablo technologies) que es basa en colors clars.
Més enllà de les bombetes de baix consum tenim els servidors ecològics. Actualment totes les empreses disposen de servidors, són una mena de grans ordinadors que mantenen la infrastructura informàtica (xarxes internes, VPNs, DMZ...) general. HAbitualment aquests no s'apaguen mai perquè pot arribar alguna consulta o necessitat en qualsevol moment i més encara en les empreses internacionals.
Així doncs s'ha creat el segell ecològic per a aquests ordinadors. Hi ha empreses especialitzades en instal·lar aquest tipus de dispositius i a crear l'homologació corresponent. Tenim les següents webs:
www.ecoservers.co.uk/
http://www.newscientist.com/article/mg14018974.100-birth-of-the-ecocomputer-it-takes--pounds-sterling200worth-of-electricity-and-12-tonnes--of-water-to-make-a--typical-desktopcomputer-but-the-pressure-is-on-manufacturers-to-be-less-wasteful-.html
http://www.coopamerica.org/pubs/realmoney/articles/computers.cfm
És curiós observar també els costos ecològics de manufacturació de coses tan habituals com les comentades o encara més: els mòbils.
http://www.noticiesdot.com/2006/10/30/nou-blog-de-tragamovil-per-al-reciclatge-de-telegravefons/
http://www.tragamovil.com/
Iniciativa de reciclatge d'aquells aparells que tenim apartats a ca nostra quan podrien fer servei per altres coses.
Finalment, en la trobada d'animadors nous la gent del CAU de Rubí ens va mostrar que hi ha una alternativa als coberts, plats i gots de plàstic: els estris compostables que poden anar al cubell de residus orgànics directament.
http://xcr.arc.cat/web/guest/home
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp (Agència catalana de residus)
En fi, en les nostres mans tenim part de la solució del problema. Altra part està en la indústria (hi ha homologacións ISO al respecte) i en els governs (augmentar l'eficiència del transport públic, per exemple).
Petons i abraçades
Raül
/*Pre: que després de n anys només un tràgic succés posi en entredit programes com "El diario de Patricia" indica cap a on anem. Morbo, suposades sorpreses, necessitats de reconciliacions, enganys, misèries personals al descobert... això és el que majoritàriament consumim com a país. Queda molt chic dir que veiem "Redes", "La nit al dia" o "Minoria Absoluta" però el telespectador habitual desitja i necessita "Aquí hay Tomate", "Escenas de Matrimonio", "Dónde estás corazón"... què hi cerquem? i millor dit què hi trobem? El problema no està en "El diario de Patricia", està en que es consumeix a "mansalva", la prohibició no portarà a solució sinó a clonatge inicialment variat però a la llarga igual o pitjor*/
Moltes iniciatives han sorgit després de l'apocalíptic documental de Al Gore. Que hi ha un canvi climàtic està clar. Que nosaltres en som la clau parcialment també. Hi ha teories que parlen de cicles en el clima. L'emissió de CO2 causa l'efecte hivernacle que fa forats a la capa d'O3 i fa augmentar la temperatura i fondre els pols que causen pujada en el nivell del mar... això seria el resum.
A partir d'aquí les solucions possibles. Es convoca una apagada general la setmana passada i reverteix en un descens d'un 0.7% del consum habitual. Les indústries no apaguen les màquines perquè costa més apagar i encendre que mantenir encés durant mesos. Que jo apagui els llums més sovint i no tingui l'ordinador encés va millor per la meva butxaca que per al planeta (encara que la unió fa la força).
Però no tot està perdut. Estan sorgint corrents que no necessàriament són ecologistes sinó més aviat sostenibles (parafrasejant el conseller Saura). Us en presento alguns exemples en el món tecnològic. El primer de tots és un buscador ben curiós que em va enviar mon germà: http://www.blackle.com/. El veieu i penseu... quina tonteria... és el mateix que Google però en color foscos. Això vol dir que consumeix menys energia que el cercador més emprat (95% de les cerques universals es fan amb Google segons Pablo technologies) que es basa en colors clars.
Més enllà de les bombetes de baix consum tenim els servidors ecològics. Actualment totes les empreses disposen de servidors, són una mena de grans ordinadors que mantenen la infrastructura informàtica (xarxes internes, VPNs, DMZ...) general. HAbitualment aquests no s'apaguen mai perquè pot arribar alguna consulta o necessitat en qualsevol moment i més encara en les empreses internacionals.
Així doncs s'ha creat el segell ecològic per a aquests ordinadors. Hi ha empreses especialitzades en instal·lar aquest tipus de dispositius i a crear l'homologació corresponent. Tenim les següents webs:
www.ecoservers.co.uk/
http://www.newscientist.com/article/mg14018974.100-birth-of-the-ecocomputer-it-takes--pounds-sterling200worth-of-electricity-and-12-tonnes--of-water-to-make-a--typical-desktopcomputer-but-the-pressure-is-on-manufacturers-to-be-less-wasteful-.html
http://www.coopamerica.org/pubs/realmoney/articles/computers.cfm
És curiós observar també els costos ecològics de manufacturació de coses tan habituals com les comentades o encara més: els mòbils.
http://www.noticiesdot.com/2006/10/30/nou-blog-de-tragamovil-per-al-reciclatge-de-telegravefons/
http://www.tragamovil.com/
Iniciativa de reciclatge d'aquells aparells que tenim apartats a ca nostra quan podrien fer servei per altres coses.
Finalment, en la trobada d'animadors nous la gent del CAU de Rubí ens va mostrar que hi ha una alternativa als coberts, plats i gots de plàstic: els estris compostables que poden anar al cubell de residus orgànics directament.
http://xcr.arc.cat/web/guest/home
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp (Agència catalana de residus)
En fi, en les nostres mans tenim part de la solució del problema. Altra part està en la indústria (hi ha homologacións ISO al respecte) i en els governs (augmentar l'eficiència del transport públic, per exemple).
Petons i abraçades
Raül
lunes, noviembre 19, 2007
TF 2K7
-- Angel of Harlem (U2) --
Tornes a Llinars després de no fa tant i Allegria et copsa encara el cor mentre fas un taller sorpresa i treus el millor que pots que a vegades és pitjor que abans i no saps que si després. Percepcions pròpies o realitat latent?
Tira palante con los cuernos que las cosas salen adelante. Esperit que comparteixes quan ja no saps d'on treure un segon per fer-te allò que dones teu i no només pinzellades. Formes diferents i aprenent contínuament de qui fa anys que és mestre Jedi mentre tu només ets un padawan. Dinem plegats amb reminiscències d'una festa sorpresa prou freak amb lacón, xoriçó i gamba. El partit és inevitable, nois vs noies amb trànsfugues i altres hipermotivats. Noies que entrenen per un torneig que s'ha ampliat al bàsquet i que està muntat per la il·lusió des del minut 0 de la preparació.
Tallers de tarda on el cansament és present i el fred encara més. Compartir i parlar, projectes diferents, realitats similars, adaptacions necessàries i futur incert. Preguntes, dubtes i alguna resposta. Alternatives pròpies i externes que poden canviar una forma de vida que cal revisar.
Celebració estranya... soroll i mostra inefectiva d'azote Rijkaardià. Et fas gran? Què pensaries 10 anys enrera? Proximitat que s'allunya tot i els esforços. No és fàcil conèixer ni que et coneguin més enllà del respecte per formar part del pleistocé fajmacorià. Fa ràbia, potser necessito compartir bogeries en branques petites tot i que se'm fa una muntanya, o potser no...
Sopar amb menjar guardat per qui acompanya des del més proper fins el més llunyà però no sempre prou valorat. Converses i kraken que saluda. Es quedà fins demà. Fred, molt fred i cansament extrem que no em permet compartir més amb qui em ve de gust: vida, música, tomateo i projectes. Somnis comuns o diferents i records que se'n van fins a una Setmana de l'Alegria a La Farga el 1992.
Gent que ve de fora i forma amb el cor perquè és el que ha mamat i això es nota. Taller en comú preparat i dirigit? Regals senzills i simbolisme... benentés? Sentiments contradictoris i visions de coses que desconeixes. Resums i articles... rutina o il·lusió? Ganes o cabezonería? Alegria per estar acompanyat pels de sempre... lluites de foulards ficticies, abraçades i paraules de proximitat. Qui diu què i vés a saber quan, abans o després, depèn del dia.
Aigua per donar i aigua per rebre, qui guanya? Tocar i mirar als ulls. Necessitat de mesos per compartir amb cadascun. Per conèixer millor i saber què passa, manca o cal canviar. No pot ser perquè vols més de tot aspecte a més de coses noves.
Fins aquí de moment... esperant reaccions i intentant organitzar-me en aquest mes que es presenta apassionant... avellanes, barna, copenhagen, cerdanyola, lleida...
Petons i abraçades
Raül
Tornes a Llinars després de no fa tant i Allegria et copsa encara el cor mentre fas un taller sorpresa i treus el millor que pots que a vegades és pitjor que abans i no saps que si després. Percepcions pròpies o realitat latent?
Tira palante con los cuernos que las cosas salen adelante. Esperit que comparteixes quan ja no saps d'on treure un segon per fer-te allò que dones teu i no només pinzellades. Formes diferents i aprenent contínuament de qui fa anys que és mestre Jedi mentre tu només ets un padawan. Dinem plegats amb reminiscències d'una festa sorpresa prou freak amb lacón, xoriçó i gamba. El partit és inevitable, nois vs noies amb trànsfugues i altres hipermotivats. Noies que entrenen per un torneig que s'ha ampliat al bàsquet i que està muntat per la il·lusió des del minut 0 de la preparació.
Tallers de tarda on el cansament és present i el fred encara més. Compartir i parlar, projectes diferents, realitats similars, adaptacions necessàries i futur incert. Preguntes, dubtes i alguna resposta. Alternatives pròpies i externes que poden canviar una forma de vida que cal revisar.
Celebració estranya... soroll i mostra inefectiva d'azote Rijkaardià. Et fas gran? Què pensaries 10 anys enrera? Proximitat que s'allunya tot i els esforços. No és fàcil conèixer ni que et coneguin més enllà del respecte per formar part del pleistocé fajmacorià. Fa ràbia, potser necessito compartir bogeries en branques petites tot i que se'm fa una muntanya, o potser no...
Sopar amb menjar guardat per qui acompanya des del més proper fins el més llunyà però no sempre prou valorat. Converses i kraken que saluda. Es quedà fins demà. Fred, molt fred i cansament extrem que no em permet compartir més amb qui em ve de gust: vida, música, tomateo i projectes. Somnis comuns o diferents i records que se'n van fins a una Setmana de l'Alegria a La Farga el 1992.
Gent que ve de fora i forma amb el cor perquè és el que ha mamat i això es nota. Taller en comú preparat i dirigit? Regals senzills i simbolisme... benentés? Sentiments contradictoris i visions de coses que desconeixes. Resums i articles... rutina o il·lusió? Ganes o cabezonería? Alegria per estar acompanyat pels de sempre... lluites de foulards ficticies, abraçades i paraules de proximitat. Qui diu què i vés a saber quan, abans o després, depèn del dia.
Aigua per donar i aigua per rebre, qui guanya? Tocar i mirar als ulls. Necessitat de mesos per compartir amb cadascun. Per conèixer millor i saber què passa, manca o cal canviar. No pot ser perquè vols més de tot aspecte a més de coses noves.
Fins aquí de moment... esperant reaccions i intentant organitzar-me en aquest mes que es presenta apassionant... avellanes, barna, copenhagen, cerdanyola, lleida...
Petons i abraçades
Raül
jueves, noviembre 15, 2007
Concierto!
-- Si se callase el ruido (Ismael Serrano) --
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.
Noche de concierto en el Auditori. Vaya por delante que como sala de concierto me gusta mucho. Es un sitio acogedor y con buena acústica. Es donde he visto la mayoría de veces al cantante a quien fuimos a ver ayer: Ismael Serrano. Rodeado de entendidos y fans del mismo es más fácil notar los detalles y cuando ya dices cosas como que en aquel concierto tal o en el otro cual, que si el Teatre Joventut, que si te acuerdas cuando te llamé en aquella canción... señal que además has compartido notas con ellos. Ayer nos juntamos Ivan, Blanca, Noe, Rafa, Pepe, Seva, Miki, Jordi y yo.
La puesta en escena era diferente con un fondo marcado por unas nubes y un sol que se apaga en el horizonte, atrezzo de pesca y un par de músicos con camisetas de marinero. Ismael Serrano iba con tirantes (:s). La presentación del grupo se hizo al entrar con una especie de performance donde todos decían algo y ello daba paso a conocer al resto de componentes del concierto: Javier Bergia (percusión), Jacob Sureda (teclados y bajo) y Fredi Marugán (dirección musical, guitarras y bajo).
La primera cosa extraña fue que en una canción se equivocó. Durante la multitud de discursos que hizo (sobretodo al principio) se enganchaba y no le salían las palabras. Luego dijo algunas cosas sin demasiado sentido (la adaptación de la leyenda de Ulises y Penélope era bien freak) e hizo uso del más sentido populismo en algunas ocasiones. En cuanto a esto último es correcto como método para conectar con el público. Salieron los clásicos: El Jueves, el primo de Rajoy, las obras del AVE, la guerra de Irak, Silvio, el Che... es curioso cómo la gente aplaude a rabiar en plan: "qué rebelde soy, estoy de acuerdo con eso..." y luego a sentarnos en el sofá a ver la tele.
Era un concierto de presentación y como tal cantó muchas canciones del último disco: Casandra, Canción para un viejo amigo, Canción de amor y oficina, Zamba del emigrante, Si se callase el ruido, Amores imposibles...
El percusionista hizo gala de su dominio tocando un montón de instrumentos e incluso dando la sensación de que en ocasiones improvisaba. Era impagable la pose que tenía al tocar unos bongos que estaban a su izquierda. Para mí tuvo problemas de sonorización ya que en ocasiones no se oía. De hecho varias veces hacían señas al técnico para subir o bajar el retorno.
Una cosa curiosa era oir un sonido como de shekere mientras el percusionista tocaba el cajón y el resto estaban ocupados. Descubrimos al fin que era un sonido que salía del sintetizador del teclista...
Saltaron los típicos ¡Guapo! y un ¡A ver si apagan los móviles! delante nuestro que fue contestado con una yoya por su acompañante.
Hubo varios bises, sonó la imprescindible Últimamente, hubo coros, aplausos... pero en ocasiones faltó punch. La primera parte fue un poco floja y luego reflotó pero en otras ocasiones había disfrutado más. En resumen 2h45 de un buen concierto pero no inolvidable.
Esperaremos al Teatre Joventut
Petons i abraçades
Raül
P.S.: notar que compramos las entradas como en abril... es necesario que sea tan pronto?
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.
Noche de concierto en el Auditori. Vaya por delante que como sala de concierto me gusta mucho. Es un sitio acogedor y con buena acústica. Es donde he visto la mayoría de veces al cantante a quien fuimos a ver ayer: Ismael Serrano. Rodeado de entendidos y fans del mismo es más fácil notar los detalles y cuando ya dices cosas como que en aquel concierto tal o en el otro cual, que si el Teatre Joventut, que si te acuerdas cuando te llamé en aquella canción... señal que además has compartido notas con ellos. Ayer nos juntamos Ivan, Blanca, Noe, Rafa, Pepe, Seva, Miki, Jordi y yo.
La puesta en escena era diferente con un fondo marcado por unas nubes y un sol que se apaga en el horizonte, atrezzo de pesca y un par de músicos con camisetas de marinero. Ismael Serrano iba con tirantes (:s). La presentación del grupo se hizo al entrar con una especie de performance donde todos decían algo y ello daba paso a conocer al resto de componentes del concierto: Javier Bergia (percusión), Jacob Sureda (teclados y bajo) y Fredi Marugán (dirección musical, guitarras y bajo).
La primera cosa extraña fue que en una canción se equivocó. Durante la multitud de discursos que hizo (sobretodo al principio) se enganchaba y no le salían las palabras. Luego dijo algunas cosas sin demasiado sentido (la adaptación de la leyenda de Ulises y Penélope era bien freak) e hizo uso del más sentido populismo en algunas ocasiones. En cuanto a esto último es correcto como método para conectar con el público. Salieron los clásicos: El Jueves, el primo de Rajoy, las obras del AVE, la guerra de Irak, Silvio, el Che... es curioso cómo la gente aplaude a rabiar en plan: "qué rebelde soy, estoy de acuerdo con eso..." y luego a sentarnos en el sofá a ver la tele.
Era un concierto de presentación y como tal cantó muchas canciones del último disco: Casandra, Canción para un viejo amigo, Canción de amor y oficina, Zamba del emigrante, Si se callase el ruido, Amores imposibles...
El percusionista hizo gala de su dominio tocando un montón de instrumentos e incluso dando la sensación de que en ocasiones improvisaba. Era impagable la pose que tenía al tocar unos bongos que estaban a su izquierda. Para mí tuvo problemas de sonorización ya que en ocasiones no se oía. De hecho varias veces hacían señas al técnico para subir o bajar el retorno.
Una cosa curiosa era oir un sonido como de shekere mientras el percusionista tocaba el cajón y el resto estaban ocupados. Descubrimos al fin que era un sonido que salía del sintetizador del teclista...
Saltaron los típicos ¡Guapo! y un ¡A ver si apagan los móviles! delante nuestro que fue contestado con una yoya por su acompañante.
Hubo varios bises, sonó la imprescindible Últimamente, hubo coros, aplausos... pero en ocasiones faltó punch. La primera parte fue un poco floja y luego reflotó pero en otras ocasiones había disfrutado más. En resumen 2h45 de un buen concierto pero no inolvidable.
Esperaremos al Teatre Joventut
Petons i abraçades
Raül
P.S.: notar que compramos las entradas como en abril... es necesario que sea tan pronto?
miércoles, noviembre 14, 2007
Bug or feature?
-- Canción para un viejo amigo (Ismael Serrano) --
/*
Pre: no voy a ser yo el que comente el lamentable acto del rey en la cumbre iberoamericana (impresionante análisis de mi gran hermano o hermano mayor en http://somniem.blogspot.com). De los mejores momentos del año... cuántas veces habremos imitado la voz campechana del rey diciendo: "¿Por qué no te callas?". Lo que son las casualidades de la vida, ahora que había críticas generalizadas y hasta algún medio comenzaba a hacer crítica del tema los duques de Lugo van y se separan... 0h y 4 cadenas dan reportajes al respecto... el mundo se acaba.
*/
Durante más de ocho horas me muevo en un mundo eminentemente tecnológico y rodeado de ventas, números, rappels, márgenes y facturaciones. Todo se pega y aprendes un montón. Cómo hablar con la gente, cómo hacer que todo el mundo se sienta a gusto, comenzar con un tema banal, mostrarse confiado, un buen apretón de manos, una sonrisa, mirar a los ojos pero sobretodo sinceridad. Palabra curiosa al mezclarla con comercial ya que parece que sean lo contrario.
Más allá de las historias que pueda explicar de mis compañeros (algunas sin desperdicio) lo que defienden es dar las malas noticias cuando se producen (rotura de stock, EOL's, funcionamiento limitado, retardo en la reparación...) y nunca esperar o emmascarar la verdad. Te ganarás una bronca de campeonato pero mantendrás un cliente, en caso contrario lo perderás tarde o temprano.
Otro concepto clásico es el "pan para hoy hambre para mañana" refiriéndose a las prisas por introducir pedidos forzados para incrementar cifras que no van como deberían según las previsiones realizadas 10 meses antes un poco a voleo.
Cómo no comentar que un objetivo nunca se baja aunque lo parezca. En caso de que la cifra a alcanzar sea menor miremos el margen y viceversa... qué mundo este de la venta.
Valoro muy positivamente el hecho de conocer a tanta gente diferente. Unos más apasionados, otros de vueltas de todo, simpáticos, bordes, agradables, secos... todo un regalo que enriquece día a día.
Pero vayamos al título. Bug significa fallo, error, mal funcionamiento. Feature es característica, potencial, algo de carácter positivo. Ahora viene la magia curiosamente creada por un FAE (técnico) francés que desarrolló su dialéctica para (casi) convencernos a todos.
Pensemos en algo que usemos habitualmente. Para hacerlo genérico un cuchillo. Nos gusta de una determinada forma, nos hemos acostumbrado a ello, a su forma, a su presión, a lo bueno y a lo malo. El caso es que todo funciona correctamente y vas recibiendo cuchillos iguales. Te han dicho y redicho que esos cuchillos serán iguales durante muchos años.
Un buen día te llega un cuchillo diferente. Tiene una muesca o algo que hace que tengas que cambiar tu forma de cortar mecánica, rutinaria y habitual. Es ahí donde tú dirías que hay un fallo de fabricación, planificación o algo... han de rodar cabezas. Pero entonces alguién te mira y te dice que eso es una nueva característica muy ventajosa para todo el mundo que usa cuchillos. El fabricante cuida de ti, piensa en tu futuro, lo hace porque quiere sacar lo mejor...
Y como estas cientos a lo largo de los últimos años... qué grande... "it's not a bug, this is a feature". Ojalá pudiera poneros la cara del cliente y la nuestra!
Petons i abraçades
Raül
/*
Pre: no voy a ser yo el que comente el lamentable acto del rey en la cumbre iberoamericana (impresionante análisis de mi gran hermano o hermano mayor en http://somniem.blogspot.com). De los mejores momentos del año... cuántas veces habremos imitado la voz campechana del rey diciendo: "¿Por qué no te callas?". Lo que son las casualidades de la vida, ahora que había críticas generalizadas y hasta algún medio comenzaba a hacer crítica del tema los duques de Lugo van y se separan... 0h y 4 cadenas dan reportajes al respecto... el mundo se acaba.
*/
Durante más de ocho horas me muevo en un mundo eminentemente tecnológico y rodeado de ventas, números, rappels, márgenes y facturaciones. Todo se pega y aprendes un montón. Cómo hablar con la gente, cómo hacer que todo el mundo se sienta a gusto, comenzar con un tema banal, mostrarse confiado, un buen apretón de manos, una sonrisa, mirar a los ojos pero sobretodo sinceridad. Palabra curiosa al mezclarla con comercial ya que parece que sean lo contrario.
Más allá de las historias que pueda explicar de mis compañeros (algunas sin desperdicio) lo que defienden es dar las malas noticias cuando se producen (rotura de stock, EOL's, funcionamiento limitado, retardo en la reparación...) y nunca esperar o emmascarar la verdad. Te ganarás una bronca de campeonato pero mantendrás un cliente, en caso contrario lo perderás tarde o temprano.
Otro concepto clásico es el "pan para hoy hambre para mañana" refiriéndose a las prisas por introducir pedidos forzados para incrementar cifras que no van como deberían según las previsiones realizadas 10 meses antes un poco a voleo.
Cómo no comentar que un objetivo nunca se baja aunque lo parezca. En caso de que la cifra a alcanzar sea menor miremos el margen y viceversa... qué mundo este de la venta.
Valoro muy positivamente el hecho de conocer a tanta gente diferente. Unos más apasionados, otros de vueltas de todo, simpáticos, bordes, agradables, secos... todo un regalo que enriquece día a día.
Pero vayamos al título. Bug significa fallo, error, mal funcionamiento. Feature es característica, potencial, algo de carácter positivo. Ahora viene la magia curiosamente creada por un FAE (técnico) francés que desarrolló su dialéctica para (casi) convencernos a todos.
Pensemos en algo que usemos habitualmente. Para hacerlo genérico un cuchillo. Nos gusta de una determinada forma, nos hemos acostumbrado a ello, a su forma, a su presión, a lo bueno y a lo malo. El caso es que todo funciona correctamente y vas recibiendo cuchillos iguales. Te han dicho y redicho que esos cuchillos serán iguales durante muchos años.
Un buen día te llega un cuchillo diferente. Tiene una muesca o algo que hace que tengas que cambiar tu forma de cortar mecánica, rutinaria y habitual. Es ahí donde tú dirías que hay un fallo de fabricación, planificación o algo... han de rodar cabezas. Pero entonces alguién te mira y te dice que eso es una nueva característica muy ventajosa para todo el mundo que usa cuchillos. El fabricante cuida de ti, piensa en tu futuro, lo hace porque quiere sacar lo mejor...
Y como estas cientos a lo largo de los últimos años... qué grande... "it's not a bug, this is a feature". Ojalá pudiera poneros la cara del cliente y la nuestra!
Petons i abraçades
Raül
miércoles, noviembre 07, 2007
Otro más
-- Viatge a Ítaca (Lluís Llach) --
Otros 650 km a la espalada para visitar la parte sur del Levante español. Demasiados quilómetros que no son comparables con cruces intercontinentales pero más que quedándome en la oficina... en fin una forma chorra cualquiera de comenzar el post.
El trabajo va creciendo tanto dentro como fuera de la parte asalariada, a veces las dos coinciden en interés y marrones y otras son realmente dispares. No seré de los que diga que menos mal que llega la hora de irse a casa porque me gusta lo que hago y lo que puede llegar a salir de esto. Hay veces que es más interesante y otras menos pero estoy contento. Me gustaría desarrollar portales interdimensionales para no tener que echar de menos nada cuando estoy fuera pero de momento está lejos de mi alcance (de momento? suuu).
Ir y volver, arriba y abajo, miles de listas de cosas pendientes que se amontonan con los sueños que llegarán. Tengo una vida llena y en gran medida plena. Vas creciendo, evolucionando y decidiendo... se cumplen ciclos que acumulan cosas y nunca desechan lo que ya tenías sino que abren nuevas puertas mientras sonríes mirando la etapa cerrada con puertas de cristal transparente e impoluto.
Tengo cierta dependencia de la comunicación a través de la red y eso no es bueno. No obstante estar lejos y poder hablar con gente (ara mateix amb tu, irina) que quieres y te apetece conocer y disfrutar más es algo a valorar. De todas formas aislarse de todo tiene sus partes positivas (más cuando hay faena) tal y como he leído en el blog de Galli (http://punkifresh.blogspot.com/). Lo que comentamos siempre observar y aprender.
Otros 650 km a la espalada para visitar la parte sur del Levante español. Demasiados quilómetros que no son comparables con cruces intercontinentales pero más que quedándome en la oficina... en fin una forma chorra cualquiera de comenzar el post.
El trabajo va creciendo tanto dentro como fuera de la parte asalariada, a veces las dos coinciden en interés y marrones y otras son realmente dispares. No seré de los que diga que menos mal que llega la hora de irse a casa porque me gusta lo que hago y lo que puede llegar a salir de esto. Hay veces que es más interesante y otras menos pero estoy contento. Me gustaría desarrollar portales interdimensionales para no tener que echar de menos nada cuando estoy fuera pero de momento está lejos de mi alcance (de momento? suuu).
Ir y volver, arriba y abajo, miles de listas de cosas pendientes que se amontonan con los sueños que llegarán. Tengo una vida llena y en gran medida plena. Vas creciendo, evolucionando y decidiendo... se cumplen ciclos que acumulan cosas y nunca desechan lo que ya tenías sino que abren nuevas puertas mientras sonríes mirando la etapa cerrada con puertas de cristal transparente e impoluto.
Tengo cierta dependencia de la comunicación a través de la red y eso no es bueno. No obstante estar lejos y poder hablar con gente (ara mateix amb tu, irina) que quieres y te apetece conocer y disfrutar más es algo a valorar. De todas formas aislarse de todo tiene sus partes positivas (más cuando hay faena) tal y como he leído en el blog de Galli (http://punkifresh.blogspot.com/). Lo que comentamos siempre observar y aprender.
Vuelvo a retomar el post después de una tarde de visitas y de rocketear por un paseo bastante chulo que hay cerca del centro de Murcia. Después iremos a ver el Barça y cenar. Es curioso como todo continua mientras tu realidad va cambiando. Con lo cual es sólo una percepción que todo continúa... la realidad es maleable y lo que es rutina en realidad no lo es, lo único que ocurre es que no nos fijamos lo suficiente. ¿Qué cambia y qué no? Supongo que depende de los ojos con que miramos las cosas.
El encuentro en Taizé sigue adelante y nos encontraremos en diciembre. Hasta entonces visitas de proveedores, asambleas, Avellanes, Copenhagen (finalmente!), C++, TALFI, trobades, talleres, confidencias, abrazos... parece lejos pero en realidad lo está más... por qué contar el tiempo en segundos cuando lo puedes hacer en momentos?
Dedico el post al David que ha sido operado de apendicitis hoy! Va per tu rocket!
Petons i abraçades
Raül
lunes, noviembre 05, 2007
De wikipedias y youtubes...
-- Llença't (Lax 'n Busto) --
Se supone que somos gente mayor y responsable. Se nos dice que somos libres para hacer lo que mejor creamos porque se cree que tenemos sentido común (el menor común de los sentidos)... y día tras día nos damos cuenta de que no es así.
Internet, el paradigma de la libertad de expresión y lugar que infinidad de instituciones insisten en controlar. Algunos países ya han vetado el acceso a algunas páginas de contenido sexual pero sobretodo político.
Pues resulta que los mismos que nos quejaremos en un futuro que no podemos acceder a tal o cual sitio o que nos vigilan continuamente la cagamos dando argumentos para que sea así.
En las últimas semanas ha habido bastante controversia respecto a youtube y wikipedia. En el primero puedes colgar el vídeo que te de la gana y es la gente que lo ve quien decide si tiene contenidos para adultos o inapropiados. Es en ese momento cuando los que mantienen el sitio revisan y actúan en consecuencia (eliminando o limitando el acceso).
Y claro como cualquier cafre tiene una cámara y acceso a la red global pues se cuelgan vídeos vejatorios, palizas o cualquier bestialidad. La prensa hace su parte y boom! "hay que limitar el acceso", "esto no puede ser público", "quién se creen que son?".... cuando la culpa es de los hdp que realizan este vídeo y confirman su falta de equilibrio mental creyéndose muy graciosos cuando lo publican.
Por otra parte tenemos la iniciativa wikipedia que consiste en una enciclopedia pública donde puedes crear artículos sobre el tema, personaje o momento que quieras y son los lectores los que deciden si hay algo falso o ampliable. Pues bien, aparecen otro tipo de cafres (alguno repite del caso anterior, seguro) que modifican los artículos para publicitar algo suyo o hacer crónicas tendenciosas al respecto. Como cualquiera puede editar el artículo puede ser una batalla contínua de ediciones y reediciones.
En fin, se nos da libertad y deseamos que nos la quiten para poder quejarnos de ello por un lado y limitar nuestra falta de rigor (por llamarlo de alguna manera) por otro.
Petons i abraçades
Raül
Se supone que somos gente mayor y responsable. Se nos dice que somos libres para hacer lo que mejor creamos porque se cree que tenemos sentido común (el menor común de los sentidos)... y día tras día nos damos cuenta de que no es así.
Internet, el paradigma de la libertad de expresión y lugar que infinidad de instituciones insisten en controlar. Algunos países ya han vetado el acceso a algunas páginas de contenido sexual pero sobretodo político.
Pues resulta que los mismos que nos quejaremos en un futuro que no podemos acceder a tal o cual sitio o que nos vigilan continuamente la cagamos dando argumentos para que sea así.
En las últimas semanas ha habido bastante controversia respecto a youtube y wikipedia. En el primero puedes colgar el vídeo que te de la gana y es la gente que lo ve quien decide si tiene contenidos para adultos o inapropiados. Es en ese momento cuando los que mantienen el sitio revisan y actúan en consecuencia (eliminando o limitando el acceso).
Y claro como cualquier cafre tiene una cámara y acceso a la red global pues se cuelgan vídeos vejatorios, palizas o cualquier bestialidad. La prensa hace su parte y boom! "hay que limitar el acceso", "esto no puede ser público", "quién se creen que son?".... cuando la culpa es de los hdp que realizan este vídeo y confirman su falta de equilibrio mental creyéndose muy graciosos cuando lo publican.
Por otra parte tenemos la iniciativa wikipedia que consiste en una enciclopedia pública donde puedes crear artículos sobre el tema, personaje o momento que quieras y son los lectores los que deciden si hay algo falso o ampliable. Pues bien, aparecen otro tipo de cafres (alguno repite del caso anterior, seguro) que modifican los artículos para publicitar algo suyo o hacer crónicas tendenciosas al respecto. Como cualquiera puede editar el artículo puede ser una batalla contínua de ediciones y reediciones.
En fin, se nos da libertad y deseamos que nos la quiten para poder quejarnos de ello por un lado y limitar nuestra falta de rigor (por llamarlo de alguna manera) por otro.
Petons i abraçades
Raül
viernes, noviembre 02, 2007
-- So Payaso (Extremoduro) --
Mail a jlrzapatero@presidencia.gob.es y instituciones@pp.es:
Buenos días,
Me gustaría vivir en un país mejor. Un país donde los habitantes no se odiaran entre sí ni hubiera ciudadanos de primera ni de segunda (incluso ni de tercera). Un país donde se ayudara a que las heridas cicatrizaran en vez de echar continuamente sal para que recordemos heridas que dolieron mientras estiramos la piel consiguiendo que ésta se deforme. Un país con una clase política que sea la solución y no el problema.
Decepción es la palabra que me viene una y otra vez a la cabeza. La enésima es la reacción ante el juicio del 11-M. Parecen niños de primaria con el "tú más" y el "pero tú antes". Quieren encargarse de las personas, ¿por favor? Hay mucha gente que aún sufre y a todos nos da vergüenza ver cómo se pelean desde sus cómodos sofás en las sedes que les corresponden.
No les aguantamos más. Me da la sensación de estar dirigido por incompetentes, interesados, mentirosos, chantajistas, mafiosos y por lo general, gente mediocre. Si tuvieran un poco de vergüenza se darían cuenta que no merecen el lugar que ocupan, ni el gobierno ni la oposición. Dedíquense a trabajar, a celebrar reuniones donde encontrar puntos comunes para hacer avanzar un país que vive anclado en el pasado. Si tuvieran un poco de honradez se dejarían de campañas para conseguir el poder en marzo y trabajarían por hacer que la gente fuera más feliz.
Les recomiendo que tomen la vida de un trabajador cualquiera al azar (noten que digo trabajador, porque no considero que ustedes lo sean), con sus preocupaciones (salud, educación, economía, precariedad laboral...) y se dediquen a priorizar las preocupaciones de la gente en vez de las suyas. No me interesa verles por la televisión ni leerles en los periódicos, deseo que trabajen por unas condiciones mejores para todos.
Escribo a dos direcciones de correo que probablemente cuentan con una papelera de reciclaje directa y que representan a los dos partidos mayoritarios en España. Pero la verdad es que debería copiar hasta el último de los diputados del hemiciclo porque ninguno me merece el mínimo respeto. Como situación más lamentable y demostración de que se ríen de nosotros contínuamente recordarles que una vez (sino más) mientras un compañero estaba exponiendo sus ideas, ustedes estaban en el bar del Congreso viendo un partido de fútbol de España.
Cambien de rumbo todos por favor.
Atentamente,
Votante en blanco
Petons i abraçades
Raül
Mail a jlrzapatero@presidencia.gob.es y instituciones@pp.es:
Buenos días,
Me gustaría vivir en un país mejor. Un país donde los habitantes no se odiaran entre sí ni hubiera ciudadanos de primera ni de segunda (incluso ni de tercera). Un país donde se ayudara a que las heridas cicatrizaran en vez de echar continuamente sal para que recordemos heridas que dolieron mientras estiramos la piel consiguiendo que ésta se deforme. Un país con una clase política que sea la solución y no el problema.
Decepción es la palabra que me viene una y otra vez a la cabeza. La enésima es la reacción ante el juicio del 11-M. Parecen niños de primaria con el "tú más" y el "pero tú antes". Quieren encargarse de las personas, ¿por favor? Hay mucha gente que aún sufre y a todos nos da vergüenza ver cómo se pelean desde sus cómodos sofás en las sedes que les corresponden.
No les aguantamos más. Me da la sensación de estar dirigido por incompetentes, interesados, mentirosos, chantajistas, mafiosos y por lo general, gente mediocre. Si tuvieran un poco de vergüenza se darían cuenta que no merecen el lugar que ocupan, ni el gobierno ni la oposición. Dedíquense a trabajar, a celebrar reuniones donde encontrar puntos comunes para hacer avanzar un país que vive anclado en el pasado. Si tuvieran un poco de honradez se dejarían de campañas para conseguir el poder en marzo y trabajarían por hacer que la gente fuera más feliz.
Les recomiendo que tomen la vida de un trabajador cualquiera al azar (noten que digo trabajador, porque no considero que ustedes lo sean), con sus preocupaciones (salud, educación, economía, precariedad laboral...) y se dediquen a priorizar las preocupaciones de la gente en vez de las suyas. No me interesa verles por la televisión ni leerles en los periódicos, deseo que trabajen por unas condiciones mejores para todos.
Escribo a dos direcciones de correo que probablemente cuentan con una papelera de reciclaje directa y que representan a los dos partidos mayoritarios en España. Pero la verdad es que debería copiar hasta el último de los diputados del hemiciclo porque ninguno me merece el mínimo respeto. Como situación más lamentable y demostración de que se ríen de nosotros contínuamente recordarles que una vez (sino más) mientras un compañero estaba exponiendo sus ideas, ustedes estaban en el bar del Congreso viendo un partido de fútbol de España.
Cambien de rumbo todos por favor.
Atentamente,
Votante en blanco
Petons i abraçades
Raül
miércoles, octubre 31, 2007
Una cosa menys... ?
-- Man on the moon (R.E.M.) --
El 9 de novembre celebrem l'assemblea de l'associació on hi haurà un canvi de junta on sense cap dubte cediré el meu lloc (alguna cosa ben grossa hauria de passar per no ser així). No us menteixo si us dic que per a mi serà un alleujament. Curiosament és la meva segona etapa en aquest càrrec i cap de les dues les he finalitzat quan tocava (sempre abans).
La primera vegada va acabar per salut mental pròpia. Vaig succeir el Marcos després de ser el seu ajudant després d'unes èpoques conflictives. Vaig haver d'enfrontar-me a amics que van deixar de ser animadors i algun sense avisar ni respondre a res. Sincerament, estava molt tendre per a dirigir una associació tan genial com problemàtica. A més persones, més realitats diferents. Volia seguir el testimoni del Marcos quant a ser proper a la gent i deixar la gestió en un segon terme. La il·lusió i les ganes eren presents cada dia però la feina tanta com vulguis. Això, combinat amb la inesgotable font de feina que significava ser estudiant de 4t de La Salle (si no m'equivoco) va fer que un dia passejant pel centre decidís dimitir. Va ser una posició lleugerament egoista però sens dubte necessària per la salut de l'Associació. Més valia que un altre ho agafés abans que seguir sent on era amb poques forces. Ho vaig anunciar en una sortida després de comentar-ho amb la Noe i demanant al Xavi que agafés el relleu abans que cremar algú que estava predestinat a agafar-ho tard o d'hora. La tan nostrada "protecció" a la llarga tampoc va sorgir efecte però sóc feliç del tarannà tan particular que el Xavi va donar a l'Associació tot i els seus dubtes inicials.
Així doncs vaig passar a ser "soldado raso" com li agrada dir al David i vaig tornar a disfrutar sent animador i després un vice gairebé inexistent (com fins aquell moment) amb el perseverant CV.
L'any passat calia recollir tota la bona feina feta per l'Uri que va sortir del càrrec cremat per moltes coses (i probablement no totes conegudes). Agraïment a la seva immensa i mai prou reconeguda tasca com a la dels acompanyants a la junta (Eva, David, Cris, Jordi, Pablo més tots els vocals i assessors... com a referència el DVD Salsa Ajmacor... impagable i altament recomanable).
El relleu no era clar i la idea era fer un any de transició fins que algú sortís. Doncs vaig decidir agafar-ho contra la voluntat protectora d'algú que no volia que agafés més feina (sàviament, és clar). Certament hi ha moltes diferències amb la primera etapa: molta més experiència, molta més proximitat i acompanyament, infinitat d'entrevistes personals, quadratures del cercle vàries i moltíssimes juntes per a fer que l'associació es "desenrarís" en començar de forma convulsa. Un any on tots hem esmerçat molta estima i que està començant a donar els seus fruits. Al principi em feia pena deixar-ho perquè hi ha molts projectes en marxa (a destacar "L'associació que somniem" i l'escola d'animadors) però cal donar pas i responsabilitats a aquells que pugen amb forces i ganes. L'última JD va ser massa ràpida per manca de planificació personal i no m'agrada accelerar les coses sinó tenir temps per les persones i les opinions individuals... massa executiva quan es demana pluralitat, sinceritat i acollida. De totes maneres em guardo un "as" a la màniga :p (res de l'altre món, és clar).
Tot això no vol dir que em deslligui totalment. Vull ajudar, recolzar i acompanyar però donant pas a altres que ho poden fer molt millor si confien en ells mateixos.
Petons i abraçades
Raül
El 9 de novembre celebrem l'assemblea de l'associació on hi haurà un canvi de junta on sense cap dubte cediré el meu lloc (alguna cosa ben grossa hauria de passar per no ser així). No us menteixo si us dic que per a mi serà un alleujament. Curiosament és la meva segona etapa en aquest càrrec i cap de les dues les he finalitzat quan tocava (sempre abans).
La primera vegada va acabar per salut mental pròpia. Vaig succeir el Marcos després de ser el seu ajudant després d'unes èpoques conflictives. Vaig haver d'enfrontar-me a amics que van deixar de ser animadors i algun sense avisar ni respondre a res. Sincerament, estava molt tendre per a dirigir una associació tan genial com problemàtica. A més persones, més realitats diferents. Volia seguir el testimoni del Marcos quant a ser proper a la gent i deixar la gestió en un segon terme. La il·lusió i les ganes eren presents cada dia però la feina tanta com vulguis. Això, combinat amb la inesgotable font de feina que significava ser estudiant de 4t de La Salle (si no m'equivoco) va fer que un dia passejant pel centre decidís dimitir. Va ser una posició lleugerament egoista però sens dubte necessària per la salut de l'Associació. Més valia que un altre ho agafés abans que seguir sent on era amb poques forces. Ho vaig anunciar en una sortida després de comentar-ho amb la Noe i demanant al Xavi que agafés el relleu abans que cremar algú que estava predestinat a agafar-ho tard o d'hora. La tan nostrada "protecció" a la llarga tampoc va sorgir efecte però sóc feliç del tarannà tan particular que el Xavi va donar a l'Associació tot i els seus dubtes inicials.
Així doncs vaig passar a ser "soldado raso" com li agrada dir al David i vaig tornar a disfrutar sent animador i després un vice gairebé inexistent (com fins aquell moment) amb el perseverant CV.
L'any passat calia recollir tota la bona feina feta per l'Uri que va sortir del càrrec cremat per moltes coses (i probablement no totes conegudes). Agraïment a la seva immensa i mai prou reconeguda tasca com a la dels acompanyants a la junta (Eva, David, Cris, Jordi, Pablo més tots els vocals i assessors... com a referència el DVD Salsa Ajmacor... impagable i altament recomanable).
El relleu no era clar i la idea era fer un any de transició fins que algú sortís. Doncs vaig decidir agafar-ho contra la voluntat protectora d'algú que no volia que agafés més feina (sàviament, és clar). Certament hi ha moltes diferències amb la primera etapa: molta més experiència, molta més proximitat i acompanyament, infinitat d'entrevistes personals, quadratures del cercle vàries i moltíssimes juntes per a fer que l'associació es "desenrarís" en començar de forma convulsa. Un any on tots hem esmerçat molta estima i que està començant a donar els seus fruits. Al principi em feia pena deixar-ho perquè hi ha molts projectes en marxa (a destacar "L'associació que somniem" i l'escola d'animadors) però cal donar pas i responsabilitats a aquells que pugen amb forces i ganes. L'última JD va ser massa ràpida per manca de planificació personal i no m'agrada accelerar les coses sinó tenir temps per les persones i les opinions individuals... massa executiva quan es demana pluralitat, sinceritat i acollida. De totes maneres em guardo un "as" a la màniga :p (res de l'altre món, és clar).
Tot això no vol dir que em deslligui totalment. Vull ajudar, recolzar i acompanyar però donant pas a altres que ho poden fer molt millor si confien en ells mateixos.
Petons i abraçades
Raül
martes, octubre 30, 2007
El Seryi
-- Somos nubes blancas (Elefantes) --
/*Pre: RENFE anuncia que fins el 15 de novembre no tindrem un rodalies digne des del Baix Llobregat. Benach enganxat pel carril bus quan era exclusiu per a autobusos. Manifestació pírrica i a sobre amb missatges diferents. El Govern que s'amaga. Magdalena Álvarez dient que no dimitirà (que no ho faci i solucioni el "marrón") i ho farà el millor que sàpiga (que s'ha demostrat que no és gaire), tampoc la cessaran perquè és clau en la victòria del PSOE a Andalusia al març. ZP fent promeses a tort i dret quan no n'ha complert gaires... la resposta quina és? Desobediència civil? Ha de ser un "todos a una" sens dubte */
La setmana passada van sortir a la llum les imatges d'una brutal agressió a una menor en els FGC. El fet és lamentable i denunciable és clar. Ara, com s'ha portat tot el tema també penso que ho és.
El personatge en qüestió increpa una noia mentre parla per telèfon i acaba amb una patada a la cara. A la imatge és veu un altre noi (a qui no li tapen la cara) que no fa gaire res durant l'agressió. Analitzant les imatges en fred està clar: el seryi al "cuartelillo" i debats de si l'altre noi (argentí) hauria d'haver fet més.
En el nostre país enviar algú a la presó no és senzill i per una cosa així no s'hi va. La sanció ha de ser exemplar és clar, i el tractament psicològic més. Aquest tractament l'hauria de pagar l'agressor així com el que haurà de rebre la víctima. Si no té diners doncs que ho pagui amb treball social durant x temps ("serveis a la comunitat" com diuen als USA).
El personatge de la història ha sortit molt a la televisió. En un primer moment d'una forma molt agressiva (amenaçant un càmera) i després (prèvi consell del seu advocat, és clar) més calmat i dient una tonteria com un temple: que anava tan borratxo que no s'enrecorda de res. És dificil pensar que aquest home anés suficientment torrat com no recordar res en veure que a les imatges manté l'equilibri en tot moment.
D'escàndols n'hi ha diversos en aquesta història. El primer apareix en forma d'entrevista personal de T5 a casa del Seryi. És curiós que només una cadena ho hagi pogut fer. Què se'ns acut? Doncs que ha passat per caixa (alguns parlen de 3000 €). A sobre de ser l'agressor en treu un rèdit econòmic, tot sigui per l'audiència i la publicitat. A més, avui T5 "aprovechando el tirón" fa un reportatge sobre el racisme a Espanya. Segons he pogut llegir faran entrevistes amb membres d'un grup neonazi que va enviar un noi congolés a una cadira de rodes després d'una pallissa. Els membres parlaran amb passamuntanyes (què valents), hauran probablement cobrat i, òbviament, T5 no donarà les dades a la policia per a què passin pel jutjat, no fos cas.
El segon escàndol és el linxament mediàtic del noi argentí. Resulta que el tio no va fer res i la gent ja s'ha encarregat de dir que quines penques no fer res. Quanta falsedat en aquest país. Quants miren a la dreta quan troben un indigent tirat a terra, o a l'esquerra per no ajudar algú a creuar el carrer o pujar a l'autobús, o a l'aire en veure robatoris al metro... el noi ha estat increpat contínuament al carrer, a la universitat, per la televisió. Tampoc es veu si va oferir ajuda a la noia més tard o què. Cal tenir-los quadrats per defensar una noia davant d'un tio gran i amb actitud violenta. Alguns o farien pero la majoria penso que haguessin actuat igual.
"Seguimos para bingo"... surt l'ambaixadora de l'Equador en roda de premsa amb la mare per a condemnar l'acte. Parla d'abús vestida de 21 botons i mobilitza el col·lectiu equatorià com si l'agressió hagués anat únicament contra ells. No la recordo en cap moment parlant de la problemàtica de l'habitatge per als immigrants o d'atacs protagonitzats per equatorians. Cal sortir a la foto de tant en quant i li ha anat "al pelo". Tres quarts del mateix pel cònsul del país a Barcelona.
L'agressió és racista, injustificada, fastigosa i se't remou tot però el tractament mediàtic ha estat igual de desmesurat i a més, denunciable. Així no anem gens bé.
Petons i abraçades
Raül
/*Pre: RENFE anuncia que fins el 15 de novembre no tindrem un rodalies digne des del Baix Llobregat. Benach enganxat pel carril bus quan era exclusiu per a autobusos. Manifestació pírrica i a sobre amb missatges diferents. El Govern que s'amaga. Magdalena Álvarez dient que no dimitirà (que no ho faci i solucioni el "marrón") i ho farà el millor que sàpiga (que s'ha demostrat que no és gaire), tampoc la cessaran perquè és clau en la victòria del PSOE a Andalusia al març. ZP fent promeses a tort i dret quan no n'ha complert gaires... la resposta quina és? Desobediència civil? Ha de ser un "todos a una" sens dubte */
La setmana passada van sortir a la llum les imatges d'una brutal agressió a una menor en els FGC. El fet és lamentable i denunciable és clar. Ara, com s'ha portat tot el tema també penso que ho és.
El personatge en qüestió increpa una noia mentre parla per telèfon i acaba amb una patada a la cara. A la imatge és veu un altre noi (a qui no li tapen la cara) que no fa gaire res durant l'agressió. Analitzant les imatges en fred està clar: el seryi al "cuartelillo" i debats de si l'altre noi (argentí) hauria d'haver fet més.
En el nostre país enviar algú a la presó no és senzill i per una cosa així no s'hi va. La sanció ha de ser exemplar és clar, i el tractament psicològic més. Aquest tractament l'hauria de pagar l'agressor així com el que haurà de rebre la víctima. Si no té diners doncs que ho pagui amb treball social durant x temps ("serveis a la comunitat" com diuen als USA).
El personatge de la història ha sortit molt a la televisió. En un primer moment d'una forma molt agressiva (amenaçant un càmera) i després (prèvi consell del seu advocat, és clar) més calmat i dient una tonteria com un temple: que anava tan borratxo que no s'enrecorda de res. És dificil pensar que aquest home anés suficientment torrat com no recordar res en veure que a les imatges manté l'equilibri en tot moment.
D'escàndols n'hi ha diversos en aquesta història. El primer apareix en forma d'entrevista personal de T5 a casa del Seryi. És curiós que només una cadena ho hagi pogut fer. Què se'ns acut? Doncs que ha passat per caixa (alguns parlen de 3000 €). A sobre de ser l'agressor en treu un rèdit econòmic, tot sigui per l'audiència i la publicitat. A més, avui T5 "aprovechando el tirón" fa un reportatge sobre el racisme a Espanya. Segons he pogut llegir faran entrevistes amb membres d'un grup neonazi que va enviar un noi congolés a una cadira de rodes després d'una pallissa. Els membres parlaran amb passamuntanyes (què valents), hauran probablement cobrat i, òbviament, T5 no donarà les dades a la policia per a què passin pel jutjat, no fos cas.
El segon escàndol és el linxament mediàtic del noi argentí. Resulta que el tio no va fer res i la gent ja s'ha encarregat de dir que quines penques no fer res. Quanta falsedat en aquest país. Quants miren a la dreta quan troben un indigent tirat a terra, o a l'esquerra per no ajudar algú a creuar el carrer o pujar a l'autobús, o a l'aire en veure robatoris al metro... el noi ha estat increpat contínuament al carrer, a la universitat, per la televisió. Tampoc es veu si va oferir ajuda a la noia més tard o què. Cal tenir-los quadrats per defensar una noia davant d'un tio gran i amb actitud violenta. Alguns o farien pero la majoria penso que haguessin actuat igual.
"Seguimos para bingo"... surt l'ambaixadora de l'Equador en roda de premsa amb la mare per a condemnar l'acte. Parla d'abús vestida de 21 botons i mobilitza el col·lectiu equatorià com si l'agressió hagués anat únicament contra ells. No la recordo en cap moment parlant de la problemàtica de l'habitatge per als immigrants o d'atacs protagonitzats per equatorians. Cal sortir a la foto de tant en quant i li ha anat "al pelo". Tres quarts del mateix pel cònsul del país a Barcelona.
L'agressió és racista, injustificada, fastigosa i se't remou tot però el tractament mediàtic ha estat igual de desmesurat i a més, denunciable. Així no anem gens bé.
Petons i abraçades
Raül
martes, octubre 23, 2007
Desengaño futbolístico
-- The show must go on (Queen) --
Glasgow, ciudad a la que le tengo un asco especial desde nuestro viaje a Escocia por culpa de su fealdad general y por un hobbit que gestionaba un hostel asqueroso y que a punto estuvo de amargarnos la visita a tan precioso país.
Dicho esto resumo el partido como Ronaldinho vete a tu casa y señores del Rangers vengan a jugar a la Tharr porque para eso no hace falta estar en la Champions. Es lamentable jugar al autobús y chutar para arriba a ver si el delantero la pilla. Eso sí si su delantero fuera Kanouté o Koné uno o dos goles hubieran caído.
Que lo mejor del partido haya sido el caño de Puyol es para hacérselo mirar. He pensado (sin tener ni idea) que podríamos jugar a que los extremos estén en su banda natural. Si ellos se cierran hace falta abrir el campo. Giovani por la derecha y Messi por la izquierda. Henry por en medio y Ronaldinho entrenando hasta que le vengan ganas de jugar a fútbol en vez de ir gastando las gabardinas que pide Robinho. Ronaldinho me decepciona después de ser el jugador con el que más he disfrutado últimamente. Aguanta la pelota y la tira atrás, recibe falta y se queja. No desborda ni supera. No tiene velocidad ni regate. Creo que es para pensárselo. Es un jugador recuperable? Vienen las dudas. Yo lo pararía un mes y a entrenarse a saco.
El problema vuelve a ser la pasta. Tienen tanta como quieren. Tanta fiesta como desean y tantos fans que no pueden ni pisar la calle cinco segundos de forma libre. No sé si se les puede tocar la fibra con el patrocinador, con la falta de sueldo o con más incentivos.
Partido aburrido, asqueroso y sin interés. Lamentables últimos minutos pasándose la pelota en defensa. ¿Qué es esta broma? "Así queréis ganar la Champions?" gritaba un hombre en el bar. No reproduciré los diferentes improperios.
De lo peor del partido el árbitro. Penalty a favor del Barça no pitado, hasta tres veces ha tocado el balón, siempre en medio, tarjetas desmedidas... sanción para él?
Virus FIFA aparte hay que ponerse las pilas
Raül
P.S.: sin tener ni idea Guddy oportunidad perdida.
Glasgow, ciudad a la que le tengo un asco especial desde nuestro viaje a Escocia por culpa de su fealdad general y por un hobbit que gestionaba un hostel asqueroso y que a punto estuvo de amargarnos la visita a tan precioso país.
Dicho esto resumo el partido como Ronaldinho vete a tu casa y señores del Rangers vengan a jugar a la Tharr porque para eso no hace falta estar en la Champions. Es lamentable jugar al autobús y chutar para arriba a ver si el delantero la pilla. Eso sí si su delantero fuera Kanouté o Koné uno o dos goles hubieran caído.
Que lo mejor del partido haya sido el caño de Puyol es para hacérselo mirar. He pensado (sin tener ni idea) que podríamos jugar a que los extremos estén en su banda natural. Si ellos se cierran hace falta abrir el campo. Giovani por la derecha y Messi por la izquierda. Henry por en medio y Ronaldinho entrenando hasta que le vengan ganas de jugar a fútbol en vez de ir gastando las gabardinas que pide Robinho. Ronaldinho me decepciona después de ser el jugador con el que más he disfrutado últimamente. Aguanta la pelota y la tira atrás, recibe falta y se queja. No desborda ni supera. No tiene velocidad ni regate. Creo que es para pensárselo. Es un jugador recuperable? Vienen las dudas. Yo lo pararía un mes y a entrenarse a saco.
El problema vuelve a ser la pasta. Tienen tanta como quieren. Tanta fiesta como desean y tantos fans que no pueden ni pisar la calle cinco segundos de forma libre. No sé si se les puede tocar la fibra con el patrocinador, con la falta de sueldo o con más incentivos.
Partido aburrido, asqueroso y sin interés. Lamentables últimos minutos pasándose la pelota en defensa. ¿Qué es esta broma? "Así queréis ganar la Champions?" gritaba un hombre en el bar. No reproduciré los diferentes improperios.
De lo peor del partido el árbitro. Penalty a favor del Barça no pitado, hasta tres veces ha tocado el balón, siempre en medio, tarjetas desmedidas... sanción para él?
Virus FIFA aparte hay que ponerse las pilas
Raül
P.S.: sin tener ni idea Guddy oportunidad perdida.
viernes, octubre 19, 2007
Bàsquet
-- Hold me tight (Marlango) --
/*Previ:
Avui he vist l'Ultimatum de Bourne (molt recomanable) i en un moment de la pel·li el protagonista ha d'anar de Londres a Madrid. La seva arribada a la capital és en AVE... fa Londres-Madrid via Sevilla?
Fi Previ*/
Espanya és un país de futbol i prou. Tots els esports es tracten com si fossin futbol. La selecció guanya el mundial? Doncs comença la "futbolitis" i només fem que menjar que som els millors i no hi ha qui ens pari. 2 partits perduts a l'europeu mentre la caverna mediàtica pensava que tot estava fet i ens asseguraven que era així. La final es perd per sobrats i per falta de preparació prèvia (massa compromisos publicitaris). Tot i així el maltracte (tot i que millor tracte que altres esports) continua i el 90% dels diaris parla de futbol i actualment de F-1. A més, retransmeten un partit de bàsquet a les 22h. Qui ha d'anar a veure bàsquet al pavelló a aquestes hores? Tot per pressions televisives i que no serveixen per augmentar l'audiència. El bàsquet sobreviu pels pavellons i no tant per les televisions... en fi.
I ara passem a rajar l'AXA FC Barcelona. He pogut veure la primera part (2 quarts) del partit i trec moltes conclusions. Abans que res, dir que en la meva infantesa vaig jugar 13 anys a bàsquet (de l'escola de bàsquet fins el sènior de l'Esportiu Sant Joan) i és un esport que m'agrada moltíssim, més inclús que el futbol en algunes ocasions. Renego de la gent que diu que només amb veure els últims minuts d'un partit de bàsquet és suficient... en fi. Tot i l'experiència en l'esport no conec gaire els intríngulis tàctics però intentaré fer una mica d'anàlisi del Barça basant-me en el partit d'avui.
La Penya és un equip de pressió i velocitat liderat eminenment per gent molt jove (Rudy i Rubio) i de gran qualitat acompanyada d'uns "currantes" molt importants. Pressionen a tota la pista segons signes de la banqueta. És a dir, que no sempre ho fan i a més serveix per desquiciar el contrari. Com contrarrestar-ho? No és fàcil però cal tenir previstes solucions per a treure la bola. La idea és que tregui un pivot (el més alt => 5) i l'altre se'n vagi a l'altra punta (el 4). A partir d'aquí bloqueigs directes entre els alers, rebre i fer que la pilota vagi per l'aire enlloc de botar. No dic que sigui fàcil, però cal estar atent. En cap dels casos he vist que el Barça actués en conseqüència i tingués variants.
El Barça no corre perquè no té jugadors ràpids. En cas d'una plantilla de baix pressupost es podria contrarrestar amb pivots forts ja que els del DKV no ho són tant. Se suposa que Kasun, Marconato i Vàzquez haurien de ser figures universals però no s'estan comportant com a tals. El primer té partits de tot però no ha demostrat que valgui el que es va pagar per ell. El segon està acabat des de fa dos anys i el tercer... un tio que va dir no a la NBA i a l'ACB no destaca no és ningú. El pivot més determinant actualment és Trias que és un 4 ràpid i polivalent però no un superclasse. Aquest tipus de jugadors són molt necessaris. Total, que no tenim joc interior.
A la direcció només hi ha Pepe Sánchez i ja és més que l'any passat. Lakovic és un tio per trencar partits, moure's molt i tirar més. Si no té un bon dia doncs res de res. Morandais és un tio lamentable i no sé per què juga tant. Pot ficar n triples però perd tantes pilotes que hauria de tornar d'on ha vingut. A Acker li deixarem un parell de partits i Ilyasova és l'ombra del que ens han venut. Basile pa tu casa ya!
Manca velocitat i joc interior. És curiós que no es jugui mai amb els pivots perquè almenys per dimensions podrien treure faltes o similar. Quan hi ha un rebot els alers sempre han de còrrer cap a l'altra banda i creuar-se per sota buscant bloqueigs i una situació favorable de penetració abans que arribin els pivots contraris (habitualment més lents).
Avui sobre Rudy calia una defensa total. Necessitàvem un tio que no donés ajudes en defensa i estigués a sobre d'ell en tot moment. Actualment no hi ha un defensor pur com podia ser el Rodrigo dels primers anys. Aquesta persona hauria d'estar a sobre de Rudy fins desconcentar-lo totalment i veure si la resta de l'equip fa alguna cosa. Així pots reduir la seva puntuació a la meitat o menys. Els canvis defensius que fa el Barça són horribles. El 5 es queda defensant un 2 o 3 que el supera, penetra i dobla al pivot defensat en el seu cas per un 2 o 3 (molt més baix), manca de velocitat i atenció un altre cop.
També es poden buscar defenses alternatives zonals 2-3, 2-1-2 o 3-2 (segons el que necessitem) o mixtes amb caixa + 1 (un tio sobre Rudy) o triangle + 2 (en cas que hi hagi dos jugadors on fire). Es poden fer variants segons situacions (després de bàsquet pressió a tota la pista, per exemple). En fi, veure algunes coses diferents. És admirable el que està fent Aito al DKV amb els jugadors que té i donant l'alternativa a Rubio o Ribas. Al Barça no va tenir sort o es cagava en situacions molt concretes... massa Final Fours perdudes.
Destacar que el Manu m'ha assessorat molts cops degut a què va ser entrenador de les categories inferiors de la Penya i va disfrutar de Ricky (diu que ja era un escàndol) en el seu equip. Un abrazo crack!
Ivanovic posa't les piles i fes neteja del vestidor (Savic que l'ajudi). Per a mi no tenen cabuda al Barça: Basile, Marconato, Vázquez, Kasun, Morandais. Desconec la pedrera i jugadors de fora de l'estat així que no puc fer recomanacions.
Un altre dia parlaré del que penso de les fugues a la NBA per part de jugadors que no tindrien cabuda a la lliga dels Magic, Jordan, Barkley, Malone... els del Dream Team original. La NBA ja no és el que era... Rudy queda't que encara tens feina a fer per aquí. Marc Gasol no entris al draft a fer el ridícul si us plau.
En fi moltes coses a dir suposo encara.
I per acabar un link a un blog de qualitat sobre bàsquet: http://elcapitaenciam.blogs.terra.es/
Petons i abraçades
Raül
/*Previ:
Avui he vist l'Ultimatum de Bourne (molt recomanable) i en un moment de la pel·li el protagonista ha d'anar de Londres a Madrid. La seva arribada a la capital és en AVE... fa Londres-Madrid via Sevilla?
Fi Previ*/
Espanya és un país de futbol i prou. Tots els esports es tracten com si fossin futbol. La selecció guanya el mundial? Doncs comença la "futbolitis" i només fem que menjar que som els millors i no hi ha qui ens pari. 2 partits perduts a l'europeu mentre la caverna mediàtica pensava que tot estava fet i ens asseguraven que era així. La final es perd per sobrats i per falta de preparació prèvia (massa compromisos publicitaris). Tot i així el maltracte (tot i que millor tracte que altres esports) continua i el 90% dels diaris parla de futbol i actualment de F-1. A més, retransmeten un partit de bàsquet a les 22h. Qui ha d'anar a veure bàsquet al pavelló a aquestes hores? Tot per pressions televisives i que no serveixen per augmentar l'audiència. El bàsquet sobreviu pels pavellons i no tant per les televisions... en fi.
I ara passem a rajar l'AXA FC Barcelona. He pogut veure la primera part (2 quarts) del partit i trec moltes conclusions. Abans que res, dir que en la meva infantesa vaig jugar 13 anys a bàsquet (de l'escola de bàsquet fins el sènior de l'Esportiu Sant Joan) i és un esport que m'agrada moltíssim, més inclús que el futbol en algunes ocasions. Renego de la gent que diu que només amb veure els últims minuts d'un partit de bàsquet és suficient... en fi. Tot i l'experiència en l'esport no conec gaire els intríngulis tàctics però intentaré fer una mica d'anàlisi del Barça basant-me en el partit d'avui.
La Penya és un equip de pressió i velocitat liderat eminenment per gent molt jove (Rudy i Rubio) i de gran qualitat acompanyada d'uns "currantes" molt importants. Pressionen a tota la pista segons signes de la banqueta. És a dir, que no sempre ho fan i a més serveix per desquiciar el contrari. Com contrarrestar-ho? No és fàcil però cal tenir previstes solucions per a treure la bola. La idea és que tregui un pivot (el més alt => 5) i l'altre se'n vagi a l'altra punta (el 4). A partir d'aquí bloqueigs directes entre els alers, rebre i fer que la pilota vagi per l'aire enlloc de botar. No dic que sigui fàcil, però cal estar atent. En cap dels casos he vist que el Barça actués en conseqüència i tingués variants.
El Barça no corre perquè no té jugadors ràpids. En cas d'una plantilla de baix pressupost es podria contrarrestar amb pivots forts ja que els del DKV no ho són tant. Se suposa que Kasun, Marconato i Vàzquez haurien de ser figures universals però no s'estan comportant com a tals. El primer té partits de tot però no ha demostrat que valgui el que es va pagar per ell. El segon està acabat des de fa dos anys i el tercer... un tio que va dir no a la NBA i a l'ACB no destaca no és ningú. El pivot més determinant actualment és Trias que és un 4 ràpid i polivalent però no un superclasse. Aquest tipus de jugadors són molt necessaris. Total, que no tenim joc interior.
A la direcció només hi ha Pepe Sánchez i ja és més que l'any passat. Lakovic és un tio per trencar partits, moure's molt i tirar més. Si no té un bon dia doncs res de res. Morandais és un tio lamentable i no sé per què juga tant. Pot ficar n triples però perd tantes pilotes que hauria de tornar d'on ha vingut. A Acker li deixarem un parell de partits i Ilyasova és l'ombra del que ens han venut. Basile pa tu casa ya!
Manca velocitat i joc interior. És curiós que no es jugui mai amb els pivots perquè almenys per dimensions podrien treure faltes o similar. Quan hi ha un rebot els alers sempre han de còrrer cap a l'altra banda i creuar-se per sota buscant bloqueigs i una situació favorable de penetració abans que arribin els pivots contraris (habitualment més lents).
Avui sobre Rudy calia una defensa total. Necessitàvem un tio que no donés ajudes en defensa i estigués a sobre d'ell en tot moment. Actualment no hi ha un defensor pur com podia ser el Rodrigo dels primers anys. Aquesta persona hauria d'estar a sobre de Rudy fins desconcentar-lo totalment i veure si la resta de l'equip fa alguna cosa. Així pots reduir la seva puntuació a la meitat o menys. Els canvis defensius que fa el Barça són horribles. El 5 es queda defensant un 2 o 3 que el supera, penetra i dobla al pivot defensat en el seu cas per un 2 o 3 (molt més baix), manca de velocitat i atenció un altre cop.
També es poden buscar defenses alternatives zonals 2-3, 2-1-2 o 3-2 (segons el que necessitem) o mixtes amb caixa + 1 (un tio sobre Rudy) o triangle + 2 (en cas que hi hagi dos jugadors on fire). Es poden fer variants segons situacions (després de bàsquet pressió a tota la pista, per exemple). En fi, veure algunes coses diferents. És admirable el que està fent Aito al DKV amb els jugadors que té i donant l'alternativa a Rubio o Ribas. Al Barça no va tenir sort o es cagava en situacions molt concretes... massa Final Fours perdudes.
Destacar que el Manu m'ha assessorat molts cops degut a què va ser entrenador de les categories inferiors de la Penya i va disfrutar de Ricky (diu que ja era un escàndol) en el seu equip. Un abrazo crack!
Ivanovic posa't les piles i fes neteja del vestidor (Savic que l'ajudi). Per a mi no tenen cabuda al Barça: Basile, Marconato, Vázquez, Kasun, Morandais. Desconec la pedrera i jugadors de fora de l'estat així que no puc fer recomanacions.
Un altre dia parlaré del que penso de les fugues a la NBA per part de jugadors que no tindrien cabuda a la lliga dels Magic, Jordan, Barkley, Malone... els del Dream Team original. La NBA ja no és el que era... Rudy queda't que encara tens feina a fer per aquí. Marc Gasol no entris al draft a fer el ridícul si us plau.
En fi moltes coses a dir suposo encara.
I per acabar un link a un blog de qualitat sobre bàsquet: http://elcapitaenciam.blogs.terra.es/
Petons i abraçades
Raül
miércoles, octubre 17, 2007
Actuar... pero cómo?
-- El emigrante (Celtas Cortos) --
/*Notas previas:
1. Sr Carod Rovira: abandone la vida pública después del enésimo ridículo con lo de la Biennale. Me siento avergonzado como antiguo votante de ERC
2. Me da igual si Raúl va a la selección o si a Alonso le pica la pierna
3. ¿Por qué cuándo llueve Barcelona se colapsa globalmente? ¿Infraestructuras? ¿La gente se vuelve más lerda?
Fin notas previas*/
Si nos paramos a mirar un momento la situación actual no contamos para nada. Es algo realmente frustrante. Hay gente que muere de hambre y por más que salimos a la calle (que cada vez lo hacemos menos) o luchamos por cambiar nuestra mente en cuanto al consumismo no conseguimos avanzar ni un poco. Es curioso cómo nos hemos montado el chiringo. Tiene más fuerza una persona que un millón en la calle. No vayas a la guerra y voy. Réditos electorales que luego no sirven para nada, no se nos escucha, no sirve para nada.
Se puede hablar de inmovilismo o de falta de conciencia de la realidad. Esta semana hay una lucha muy activa contra la pobreza y para presionar en favor de los Objetivos del milenio (aquello de disminuir a la mitad la gente que consideramos pobre antes del 2015... a todo le ponemos números, límites y normas...). Estos Objetivos no van por buen camino ya que los países implicados no hacen demasiado. Gasto en armamento, en ferias inútiles para hacer el ridículo, en construcciones innecesarias, en opulencia y en necesidades creadas.
Siempre hablamos de actuar localmente pensando globalmente. Y nos vanagloriamos de creer actuar globalmente en momentos concretos (manis, gritos, blogs y chorradas) en vez de contínuamente de forma local. Qué buenos somos y pobrecitos los negritos que salen por mi tele de 37" mientras espero que acaben los anuncios de mi serie favorita antes de chequear si alguien me ha enviado un e-mail... brecha tecnológica, desequilibrio de fuerzas, intereses creados, petróleo, dinero, personas corrompibles y corrompidas.
Qué hacer? No hay nada fácil y hablamos mucho pero hacemos poco. Me escondo detrás del plural cuando debería hacer cuentas del singular. Yo y no nosotros. Hablo mucho pero hago poco, ahora mejor. Voy a mirar qué puedo hacer, pero el tiempo es limitado y hay que optimizar. Actuar de forma efectiva aunque no sea mediática. A por ellos, que son pocos y cobardes
Petons i abraçades
Raül
/*Notas previas:
1. Sr Carod Rovira: abandone la vida pública después del enésimo ridículo con lo de la Biennale. Me siento avergonzado como antiguo votante de ERC
2. Me da igual si Raúl va a la selección o si a Alonso le pica la pierna
3. ¿Por qué cuándo llueve Barcelona se colapsa globalmente? ¿Infraestructuras? ¿La gente se vuelve más lerda?
Fin notas previas*/
Si nos paramos a mirar un momento la situación actual no contamos para nada. Es algo realmente frustrante. Hay gente que muere de hambre y por más que salimos a la calle (que cada vez lo hacemos menos) o luchamos por cambiar nuestra mente en cuanto al consumismo no conseguimos avanzar ni un poco. Es curioso cómo nos hemos montado el chiringo. Tiene más fuerza una persona que un millón en la calle. No vayas a la guerra y voy. Réditos electorales que luego no sirven para nada, no se nos escucha, no sirve para nada.
Se puede hablar de inmovilismo o de falta de conciencia de la realidad. Esta semana hay una lucha muy activa contra la pobreza y para presionar en favor de los Objetivos del milenio (aquello de disminuir a la mitad la gente que consideramos pobre antes del 2015... a todo le ponemos números, límites y normas...). Estos Objetivos no van por buen camino ya que los países implicados no hacen demasiado. Gasto en armamento, en ferias inútiles para hacer el ridículo, en construcciones innecesarias, en opulencia y en necesidades creadas.
Siempre hablamos de actuar localmente pensando globalmente. Y nos vanagloriamos de creer actuar globalmente en momentos concretos (manis, gritos, blogs y chorradas) en vez de contínuamente de forma local. Qué buenos somos y pobrecitos los negritos que salen por mi tele de 37" mientras espero que acaben los anuncios de mi serie favorita antes de chequear si alguien me ha enviado un e-mail... brecha tecnológica, desequilibrio de fuerzas, intereses creados, petróleo, dinero, personas corrompibles y corrompidas.
Qué hacer? No hay nada fácil y hablamos mucho pero hacemos poco. Me escondo detrás del plural cuando debería hacer cuentas del singular. Yo y no nosotros. Hablo mucho pero hago poco, ahora mejor. Voy a mirar qué puedo hacer, pero el tiempo es limitado y hay que optimizar. Actuar de forma efectiva aunque no sea mediática. A por ellos, que son pocos y cobardes
Petons i abraçades
Raül
lunes, octubre 15, 2007
Hoy
-- Nada de ná (Café Quijano) --
Se vislumbra gran carga de trabajo en el horizonte pero aparcada al menos para la semana que viene. Nadie parece atisbarla o simplemente es falta de comunicación entre las diferentes partes. Hay que arreglar, cambiar, remendar y dirigir infinidad de cosas en infinidad de campos. Siempre uno se pregunta si será capaz de estar en todo y siempre se responde que es cuestión de organizarse bien el tiempo aunque no siempre es así. La ilusión gana al realismo que se torna crudo al encarar la verdad.
Te repites una y otra vez que podrás con todo y con todo lo que quieres harás grandes cosas. Aparcado queda de momento la lectura, el cajón y la guitarra. Malditas inquietudes que golpean constantemente el alma para tener intereses en hacer más cosas, lo que parece bueno causa angustia cuando no lo puedes alcanzar pero prefiero la inquietud que el inmovilismo, aunque el que mucho abarca poco aprieta... uno quiere abarcar apretando. Deporte, curro, niños, pasqua, uni, familia, cines, cómics, warhammer, excursiones, música, danza, grup de vida... tantas cosas que necesito pero que parecen no bastar... y ya se sabe, la angustia es una forma de nervios y estos alimentan a mi amigo kraken que hoy parecía renacer (sobredosis de pasta y tortilla este fin de semana) pero que he conseguido calmar el tiempo pasa y uno aprende a tomarse las cosas con más filosofía y por tanto intentar dirigir al cuerpo y no al revés... aunque no siempre es fácil...
De momento hoy toca ganar a Gothic Ath para no caer en el grupo de los cojos y mancos con La Taronja Rocket...
Petons i abraçades
Raül
Se vislumbra gran carga de trabajo en el horizonte pero aparcada al menos para la semana que viene. Nadie parece atisbarla o simplemente es falta de comunicación entre las diferentes partes. Hay que arreglar, cambiar, remendar y dirigir infinidad de cosas en infinidad de campos. Siempre uno se pregunta si será capaz de estar en todo y siempre se responde que es cuestión de organizarse bien el tiempo aunque no siempre es así. La ilusión gana al realismo que se torna crudo al encarar la verdad.
Te repites una y otra vez que podrás con todo y con todo lo que quieres harás grandes cosas. Aparcado queda de momento la lectura, el cajón y la guitarra. Malditas inquietudes que golpean constantemente el alma para tener intereses en hacer más cosas, lo que parece bueno causa angustia cuando no lo puedes alcanzar pero prefiero la inquietud que el inmovilismo, aunque el que mucho abarca poco aprieta... uno quiere abarcar apretando. Deporte, curro, niños, pasqua, uni, familia, cines, cómics, warhammer, excursiones, música, danza, grup de vida... tantas cosas que necesito pero que parecen no bastar... y ya se sabe, la angustia es una forma de nervios y estos alimentan a mi amigo kraken que hoy parecía renacer (sobredosis de pasta y tortilla este fin de semana) pero que he conseguido calmar el tiempo pasa y uno aprende a tomarse las cosas con más filosofía y por tanto intentar dirigir al cuerpo y no al revés... aunque no siempre es fácil...
De momento hoy toca ganar a Gothic Ath para no caer en el grupo de los cojos y mancos con La Taronja Rocket...
Petons i abraçades
Raül
jueves, octubre 11, 2007
De PP, PSOE i joventuts vàries
-- Me siento bien (Hombres G) --
El que ens queda fins arribar al març... mare meva! Penseu que qualsevol acció que es realitzi no és pel bé del ciutadà sinó per millorar la imatge del partit que sigui. Analitzeu detingudament cadascun dels comportaments dels diferents partits que apareixen habitualment a l'escena política.
Primer tenim la lluita de les joventuts del PSOE i el PP. Els primers treuen un vídeo absurd d'un Pasapalabra entre un megaguai i compromés socialista jove contra un pijo idiota del PP. Què han fet les joventuts del PP? Doncs treure un vídeo d'una megaguai PPriana contra un rastafari amb la samarreta del Ché que es furga l'orella mentre contesta. Això és política? Què m'esteu aportant qualsevol de les dues opcions? Res de res, ni enganxeu el jovent ni feu gràcia ni feu cap bé al país.
PSOE: http://www.youtube.com/watch?v=1bfwAutwdDA
PP: http://www.youtube.com/watch?v=RV3XalZg7jc
Avui ha sortit el Rajoy en plan president del govern envoltat de fotos amb el rei i demés fent un missatge "institucional" a favor de la unitat de la pàtria i l'amor a la bandera. Què pretén amb això? Doncs radicalitzar més el seu discurs i basar-lo simplement en l'amor a un país i les seves arrels i sentiments buits de contingut.
Seguidament tenim el govern fent que arribi l'AVE a Barcelona com sigui amb una munió de Lemmings treballant dia i nit. Calculen que deixi d'haver retards a RENFE tres mesos abans de les eleccions per a què la gent no els ho tingui en compte. Serà complicat amb el patetisme de Magdalena Álvarez que es queda tancada a un ascensor i s'ho pren amb bon humor i demana que tothom faci el mateix (li faria gràcia quedar-se cada dia 20 minuts tancada a un ascensor que ha d'agafar peti qui peti?).
També han tirat endavant la llei de la memòria històrica per a treure tots els pollastres, símbols i escultures del dictador arreu d'Espanya. Avui a RAC1 demanaven llocs on n'hi havia encara i la llista era increïblement llarga. I què faran amb el Valle de los Caídos? Bona pregunta. I què diu el PP al respecte? No gaire res perquè tant un discurs a favor com en contra els situaria en un punt que no els interessa. Com a molt sortirà l'Acebes a dir quatre bajanades en el seu rol de radical de dretes.
I a casa nostra? ERC es va desmarcant del tripartit per no perdre vots per influència conjunta, en Mudito se'n va a Madrid a veure la desfilada dels militars, CiU es queixa d'aquest viatge i IC segueix amb el seu patetisme habitual.
I demà dia de la hispanitat o del Pilar. Hi ha crides des de tots els sectors. Probablement es cremaran més fotos, hi haurà enfrontaments amb la policia en llocs on hi hagi exaltació de la bandera de la manera més ultradretana i tot d'independentistes aniran a increpar-los també... en fi que no anem bé i cada cop pitjor. Estem en mans d'una colla d'incompetents control·lats per les grans empreses i que no parlen del que realment ens interessa ni solucionen res del que ens afecta.
Petons i abraçades
Raül
El que ens queda fins arribar al març... mare meva! Penseu que qualsevol acció que es realitzi no és pel bé del ciutadà sinó per millorar la imatge del partit que sigui. Analitzeu detingudament cadascun dels comportaments dels diferents partits que apareixen habitualment a l'escena política.
Primer tenim la lluita de les joventuts del PSOE i el PP. Els primers treuen un vídeo absurd d'un Pasapalabra entre un megaguai i compromés socialista jove contra un pijo idiota del PP. Què han fet les joventuts del PP? Doncs treure un vídeo d'una megaguai PPriana contra un rastafari amb la samarreta del Ché que es furga l'orella mentre contesta. Això és política? Què m'esteu aportant qualsevol de les dues opcions? Res de res, ni enganxeu el jovent ni feu gràcia ni feu cap bé al país.
PSOE: http://www.youtube.com/watch?v=1bfwAutwdDA
PP: http://www.youtube.com/watch?v=RV3XalZg7jc
Avui ha sortit el Rajoy en plan president del govern envoltat de fotos amb el rei i demés fent un missatge "institucional" a favor de la unitat de la pàtria i l'amor a la bandera. Què pretén amb això? Doncs radicalitzar més el seu discurs i basar-lo simplement en l'amor a un país i les seves arrels i sentiments buits de contingut.
Seguidament tenim el govern fent que arribi l'AVE a Barcelona com sigui amb una munió de Lemmings treballant dia i nit. Calculen que deixi d'haver retards a RENFE tres mesos abans de les eleccions per a què la gent no els ho tingui en compte. Serà complicat amb el patetisme de Magdalena Álvarez que es queda tancada a un ascensor i s'ho pren amb bon humor i demana que tothom faci el mateix (li faria gràcia quedar-se cada dia 20 minuts tancada a un ascensor que ha d'agafar peti qui peti?).
També han tirat endavant la llei de la memòria històrica per a treure tots els pollastres, símbols i escultures del dictador arreu d'Espanya. Avui a RAC1 demanaven llocs on n'hi havia encara i la llista era increïblement llarga. I què faran amb el Valle de los Caídos? Bona pregunta. I què diu el PP al respecte? No gaire res perquè tant un discurs a favor com en contra els situaria en un punt que no els interessa. Com a molt sortirà l'Acebes a dir quatre bajanades en el seu rol de radical de dretes.
I a casa nostra? ERC es va desmarcant del tripartit per no perdre vots per influència conjunta, en Mudito se'n va a Madrid a veure la desfilada dels militars, CiU es queixa d'aquest viatge i IC segueix amb el seu patetisme habitual.
I demà dia de la hispanitat o del Pilar. Hi ha crides des de tots els sectors. Probablement es cremaran més fotos, hi haurà enfrontaments amb la policia en llocs on hi hagi exaltació de la bandera de la manera més ultradretana i tot d'independentistes aniran a increpar-los també... en fi que no anem bé i cada cop pitjor. Estem en mans d'una colla d'incompetents control·lats per les grans empreses i que no parlen del que realment ens interessa ni solucionen res del que ens afecta.
Petons i abraçades
Raül
viernes, octubre 05, 2007
Que lo sepas...
-- Me enamora (Juanes) --
Inversió en armament:
http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8653
Festa de la solidaritat al Parc de la Ciutadella el 6 d'octubre (música, entitats, festa...):
http://www.gencat.net/cooperacioexterior/cooperacio/femC.htm
Concentració contra la pobresa el dia 21 d'octubre:
Inversió en armament:
http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8653
Festa de la solidaritat al Parc de la Ciutadella el 6 d'octubre (música, entitats, festa...):
http://www.gencat.net/cooperacioexterior/cooperacio/femC.htm
Concentració contra la pobresa el dia 21 d'octubre:
Petons i abraçades
Raül
martes, octubre 02, 2007
València
-- You could be mine (Guns 'n Roses & OST Terminator 2) --
Abans d'anar a dormir no puc menys que escriure des de València sobre la meva experiència d'aquesta nit i, per què no, demanar consell.
Avui jugava el Barça (0-2 amb gols de Puyol i Messi) contra l'Stuttgart a la primera fase de la Champions League. El donaven en obert a A3TV i 2 companys i jo volíem anar-lo a veure a qualsevol dels milers de bars que ens oferissin unes senzilles tapes i una televisió.
La recerca comença a les 20h (45 minuts abans d'arrencar el partit). Si no hem visitat 15 bars no n'hem visitat cap. Les excuses i els quilòmetres recorreguts (su!) anaven augmentant. On no hi havia tele donaven sopar, on hi havia suaven de posar el futbol (si jugués el Madrid què farien?), on posaven el partit no tenien ni una trista tapa i en el pitjor dels casos rien de rien.
Quan ja ens resignàvem a veure el partit en una habitació de l'hotel (completament vestits, res de riure!) mentre menjàvem una pizza o demanàvem alguna cosa al servei d'habitacions (cosa que només he vist a les pel·lícules) hem pogut trobar un últim bar on ens han servit tot de tapes (braves, calamars en salsa, olivetes, callos, montaditos...) i hem pogut veure el partit.
No enteníem el per què d'aquest tracte tan amable i diferencial en aquest local. Després de parlar amb la mestressa del local descobrim que portaven només 15 dies oberts i encara no s'havien contagiat de la rancietat de la zona (on destaca la quantitat de restaurants xinesos). A més la perla de la nit ha estat que la dona ha dit que no hi havia cap lloc a la zona on sopar de forma decent... declaració d'intencions i enemistat eterna amb els locals del voltant, és clar.
Encara no hem trobat cap restaurant on emplatar-te, pagar un preu just i menjar bé en tota la ciutat de València (en 4 zones diferents de la ciutat). Algú coneix alguna cosa?
Gràcies... petons i abraçades!
Raül
Abans d'anar a dormir no puc menys que escriure des de València sobre la meva experiència d'aquesta nit i, per què no, demanar consell.
Avui jugava el Barça (0-2 amb gols de Puyol i Messi) contra l'Stuttgart a la primera fase de la Champions League. El donaven en obert a A3TV i 2 companys i jo volíem anar-lo a veure a qualsevol dels milers de bars que ens oferissin unes senzilles tapes i una televisió.
La recerca comença a les 20h (45 minuts abans d'arrencar el partit). Si no hem visitat 15 bars no n'hem visitat cap. Les excuses i els quilòmetres recorreguts (su!) anaven augmentant. On no hi havia tele donaven sopar, on hi havia suaven de posar el futbol (si jugués el Madrid què farien?), on posaven el partit no tenien ni una trista tapa i en el pitjor dels casos rien de rien.
Quan ja ens resignàvem a veure el partit en una habitació de l'hotel (completament vestits, res de riure!) mentre menjàvem una pizza o demanàvem alguna cosa al servei d'habitacions (cosa que només he vist a les pel·lícules) hem pogut trobar un últim bar on ens han servit tot de tapes (braves, calamars en salsa, olivetes, callos, montaditos...) i hem pogut veure el partit.
No enteníem el per què d'aquest tracte tan amable i diferencial en aquest local. Després de parlar amb la mestressa del local descobrim que portaven només 15 dies oberts i encara no s'havien contagiat de la rancietat de la zona (on destaca la quantitat de restaurants xinesos). A més la perla de la nit ha estat que la dona ha dit que no hi havia cap lloc a la zona on sopar de forma decent... declaració d'intencions i enemistat eterna amb els locals del voltant, és clar.
Encara no hem trobat cap restaurant on emplatar-te, pagar un preu just i menjar bé en tota la ciutat de València (en 4 zones diferents de la ciutat). Algú coneix alguna cosa?
Gràcies... petons i abraçades!
Raül
miércoles, septiembre 26, 2007
Magia
-- Magia (Rosana) --
... Magia es verte sonreir
... Magia es volver a empezar
... Magia es compartir vida cada día
... Magia es alegrarse de despertar y notar que algo ha cambiado
... Magia es recibir un "te quiero" anhelado pero inesperado
... Magia es tener noticias de alguien que está lejos
... Magia es descubrirte cada día
... Magia es mirar hacia atrás y ver que eres más feliz que ayer
... Magia es iniciar un proyecto y ver como crece
... Magia es parar y escuchar a tu alrededor
... Magia es descubrir que te queda un largo camino por andar
... Magia es saber que los sueños se pueden realizar si pones empeño
... Magia es ver que tus niños van creciendo y se colocan a tu lado
... Magia es saber quién eres y dónde estás
... Magia es gritar porque estoy a tu lado celebrando algo
... Magia es invitaros a cenar y reir hasta tarde
... Magia es hacerte feliz aunque sea por un momento
... Magia es redescubrir la importancia de un grano de mostaza
... Magia es saber besar con cariño
... Magia es abrazar fuerte
... Magia es tener proyectos y ambiciones renovadas
... Magia es verte crecer
... Magia es respirar con dificultad después de un esfuerzo gratificante
... Magia es mirar al horizonte y descubrir a la vez el Cap de Creus i Montserrat desde el Coll de la Marrana
... Magia es caminar juntos
... Magia es luchar por lo que consideras justo
... Magia es llorar de alegría o por la pérdida de un ser querido
... Magia es mirar en tu interior y descubrir sentimientos no resueltos
... Magia es jugar como un niño sin parar
... Magia es cantar tan fuerte como si lo hicieras bien
... Magia es saborear algo que te han preparado con cariño
... Magia es soñar con un futuro mejor
... Magia es quererte y que me quieras
... Magia es saber que te gusta estar a mi lado
... Magia es acurrucarte como cuando eras pequeño
... Magia es conseguir superar algo que parecía insalvable
... Magia es revisar las fotos que tienes guardadas
... Magia es hacerte sentir especial
... Magia eres tú
Petons i abraçades
Raül
... Magia es verte sonreir
... Magia es volver a empezar
... Magia es compartir vida cada día
... Magia es alegrarse de despertar y notar que algo ha cambiado
... Magia es recibir un "te quiero" anhelado pero inesperado
... Magia es tener noticias de alguien que está lejos
... Magia es descubrirte cada día
... Magia es mirar hacia atrás y ver que eres más feliz que ayer
... Magia es iniciar un proyecto y ver como crece
... Magia es parar y escuchar a tu alrededor
... Magia es descubrir que te queda un largo camino por andar
... Magia es saber que los sueños se pueden realizar si pones empeño
... Magia es ver que tus niños van creciendo y se colocan a tu lado
... Magia es saber quién eres y dónde estás
... Magia es gritar porque estoy a tu lado celebrando algo
... Magia es invitaros a cenar y reir hasta tarde
... Magia es hacerte feliz aunque sea por un momento
... Magia es redescubrir la importancia de un grano de mostaza
... Magia es saber besar con cariño
... Magia es abrazar fuerte
... Magia es tener proyectos y ambiciones renovadas
... Magia es verte crecer
... Magia es respirar con dificultad después de un esfuerzo gratificante
... Magia es mirar al horizonte y descubrir a la vez el Cap de Creus i Montserrat desde el Coll de la Marrana
... Magia es caminar juntos
... Magia es luchar por lo que consideras justo
... Magia es llorar de alegría o por la pérdida de un ser querido
... Magia es mirar en tu interior y descubrir sentimientos no resueltos
... Magia es jugar como un niño sin parar
... Magia es cantar tan fuerte como si lo hicieras bien
... Magia es saborear algo que te han preparado con cariño
... Magia es soñar con un futuro mejor
... Magia es quererte y que me quieras
... Magia es saber que te gusta estar a mi lado
... Magia es acurrucarte como cuando eras pequeño
... Magia es conseguir superar algo que parecía insalvable
... Magia es revisar las fotos que tienes guardadas
... Magia es hacerte sentir especial
... Magia eres tú
Petons i abraçades
Raül
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
