Va haver un gran nivell al I Concurs Culinari que va tenir lloc a la població de Montornés del Vallès. Convocats els participants a les 21.30 van aparéixer les següents persones (prèvia pèrdua de dos cotxes per culpa meva ja que em vaig oblidar de descriure un semàfor):
Pau, Marc, Aida, Uri, Míriam, Xell, Núria, Iris, Fran, Isa, Òscar, Ester, Noe i jo mateix.
Els plats van ser diversos i la competència molt alta: entrepans de formatge esferificat i de pernil defragmentat doblement (per donar-li major importància), amanides de pasta, tomàquets farcits, truita de patates, pans de pessic (un de les tres bessones), empanada gallega de tonyina, amanida toteriana i afegim una sangria casolana que per coses del destí va acabar regant el terra del jardí...
El mètode de les votacions era clar i directe, un vot per a cadascuna de les següents categories:
1. Millor plat
2. Millor presentació
3. Plat més freak.
Hi havia premis en forma de cullera de fusta amb una figureta de fimo (¿quién se la dejó?. Els guanyadors van ser:
1. Truita de patates de la Míriam
2. Pa de pessic amb xocolata i nous de la Iris
3. Marc (molts ho expressaven així degut a la dificultat de definir-ho millor)
La nit es va allargar amb partides al Trivial, explicació d'anècdotes vàries (l'inevitable dels meus companys de feina, és clar) i molt de riure! El diumenge al matí van començar a migrar alguns però el banyet a la piscineta (petita però efectiva) amb una miqueta de pressing catch va ajudar a fer passar la son. Alguns es van quedar a dinar i finalment a la tarda va caure un altre banyet i una partida al Scattergories.
El cap de setmana s'acabava cap a les 21:00. Gràcies a tots! Espero que tothom s'ho passés molt bé
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 2 meses
3 comentarios:
Algunos apuntes sobre el concurso culinario y el fin de semana en general:
1-Durante la celebracion del mismo se impartio paralelamente un cursillo de "el catala es facil" para los q habitualmente no estamos familiarizados con el termino codonyat para referirnos al "Membrillu"...y un taller de tattos con rotulador indeleble sobre la piel (y cuando digo indeleble quiero decir INDELEBLE).
2-Especial mencion para Blacky y su inestimable colaboracion para q todos nos despertaramos bien prontito y rebosantes de amor hacia el(sobretodo Raül).
3-A las 10 de la mañana y a todo volumen,quizas como represalia x el escandalo montado a las 4 de la mañana con el incidente "Sangria derramada"los vecinos de Noe nos deleitaron con un impresionante repertorio de Sevillanas y canciones de corte flamenco varias para disfrute de todos los alli presentes(sobretodo de Pau).
4- Pq siempre q qdamos tenemos q acabar en una espiral de confesiones sobre temas relacionados con el sexo y/o anatomia de los organos reproductores?es realmente necesario?En fin...
Conclusion:Un fin de semana memorable!
MOLTES GRACIES NUMI(I loviuuuuu) I RAULET(bah!i loviu tb)!
1) Puto gos (el gay, no el semicadàver)
2) Putos veïns lolailos
3) Puto cactus estomacal
4) Puta calor
5) Putos Marc i Raül per xutar-me el turmell fotut
A part d'això, un cap de semana rodó i insuperablement suquillat. Gràcies als amfitrions i als assistents.
Pau
Que consti en acta per als qui hi eren, que els veïns de la Noe no són un exemple del montornesí/ina habituals, no tots posem les cançons lolailos a tot drap a partir de les 10 h d'un diumenge només per al guadi dels que els van donar la nit amb els riures, l'escàndol i la músiqueta del sopar que es va allargar una mica...
Ara, quina excusa això del concurs per no preparar el sopar vosaltres, eh??? A veure quan prepareu el proper!!!
Publicar un comentario