De bon matí

Són les 6:30 am i em desperto perquè a les 8 haig de ser a la feina (jornada intensiva). Encara ressona el sopar comiat del dia anterior amb un projecte nou entre mans i molt de riure (i menjar!).

Sóc un zombie i avanço cap a l'armari per a agafar la roba que em posaré... qualsevol cosa, no? Arribo al menjador per a fer 4 exercicis matinals i encenc la tele per a veure les noticies...

- 41 morts al metro de València
- Atacs d'Israel a la franja de Gaza com a represàlia pel soldat israelià segrestat (avui venç l'ultimàtum). Mor un milicià de Hamàs
- Ressons d'una baralla al barri de la Mina amb navalles i una pistola (havia començat per una discusió entre nens on s'havien afegit els seus pares)
- La pressió fiscal puja amb el 16% d'augment del preu dels pisos, benzina més cara i sous que pugen de l'ordre del 3,5% annual... per tant augmenta l'endeutament de tots nosaltres.
- S'instaurà el carnet per punts i sembla una competició a veure qui era el primer a qui li treien i qui feia el rècord (19 punts a algú que no tenia carnet... sense sentit?). La noticia és que moren 3 persones menys que l'any passat (com tenen els sants c.... de dir una cosa així?)
- Un cayuco enfonsat i un altre desaparegut (un total d'unes 70 persones)
- 2 morts a la frontera de Melilla a la tanca "famosa"
- No noticies sobre guerres i fam a mig món. La gent ha de fer quilòmetres per a veure aigua potable.

I jo ajagut al sofà de casa meva... quina injusticia més gran! Algú molt savi em va repetir ahir: "No sabemos la suerte que tenemos". Coneixem la sort, però no la valorem. Tenim mals "inventats" o creats per nosaltres: estrés, angoixa per la feina, calor per no tenir aire condicionat... mals del primer món que enfonsen el tercer o quart món (algú sap què és el segon món?)

Us deixo una cançó d'Ismael Serrano: "Dulce memoria". El eterno devenir de Nietszche existeix: tot és repeteix i no aprenem, post amarg front el d'ahir però no oblideu somriure!

Mi dulce memoria,
has sido enterrada a los pies de un árbol hendido,
por esta tormenta de rayos catódicos,
horrores y luz de espejismo.
Rojas amapolas,
vientos del olvido hacen temblar
como animales dormidos.
Enferma de amnesia,
calla la ciudad.

Guerras preventivas,
los delirios de un loco borracho (Bush)
que no escucha a nadie.
Los fantasmas de Shaigon
deambulan insomnes
por la vieja ciudad de Scherezade. (Bagdad)

Lo dijo Casandra mas no la creíste. (http://es.wikipedia.org/wiki/Casandra)
No estamos a salvo, no somos más libres.
La Historia está viva, violenta y mortal.
Mi dulce memoria quizá te despierte esta triste elegía.
Que traigan tus besos ese otro mundo
posible que tiembla en tu boca, que anuncia este día.
Muros de la vergüenza traen la sombra del pasado,
arrebatando tu luz, oscurecen nuestros cielos.

Hombres y mujeres de Cracovia, (ocupació alemanya a la 2a guerra mundial)
atrapados por murallas, leen con velas el Talmud, (principal guia jueva)
esperan dentro del guetto. (com el de Varsòvia)
Y en Palestina tras otro muro
un hombre se encomienda a Alá,
llora y maldice a este mundo que siempre lo olvida,
que ignora su llanto.

Ríos de humanidad huyendo del frío y del hambre
sueñan con llegar muy lejos, quizás solo hasta mañana.
Ya no recuerdas los trenes que partían de aquí
cargados con tu esperanza hacia la vieja Alemania.
Se rompen las cáscaras de nuez contra tus costas.
Y el estrecho es un abismo que salva a la vieja Europa.
¿De qué? ¿Ya no recuerdas?
Pueblo emigrante, enfermo de amnesia.
Mi dulce memoria quizá te despierte esta triste elegía.
Que traigan tus besos ese otro mundo posible q
ue tiembla en tu boca, que anuncia este día.

Petons i abraçades. Molts petons i moltes abraçades. Sort i força! Cal canviar aquesta merda

Raül