Atacs terroristes massa freqüents. A la Índia han esclatat diverses bombes a la línia de tren més concorreguda de tot el món. 190 morts de moment i avui allà la vida continua... al final t'acostumes a tot.
Les primeres informacions semblen assenyalar terroristes pakistanesos. La situació és delicada perquè ambdós països disposen d'armament nuclear. Afortunadament, el govern de Pakistan també ha condemnat l'atac.
Encara no se sap qui ha estat ni per què ho ha fet. Probablement tindrà a veure amb la terra ocupada com la majoria dels conflictes actuals. Les guerres del futur diuen que seran per l'aigua tot i que el problema dels hidrocarburs està a punt d'esclatar-nos a les mans, tant com en depenem.
Tristor per una altra pèrdua de fe en la humanitat. La lluita continua però tot té uns límits, no tot s'hi val. Estem parlant d'éssers vius com tu i com jo. Humans amb capacitat per estimar, odiar, saltar, riure, parlar i somniar. No ho puc entendre...
L'actualitat, però, es menjarà aquesta noticia i s'acumularà als atacs terroristes més flagrants dels últims anys (11 de setembre de 2001 a les torres bessones, 11 de març de 2004 als trens rodalies de Madrid, 7 de juliol de 2005 a la xarxa de transport públic de Londres, 11 de juliol de 2006 als trens de Bombay). N'hi ha hagut més: tortures, agressions, assassinats... el món s'enfosa en un mar d'odi que només respon al mercantilisme que controlen uns quants. Molts cops som titelles...
Què podem fer enfront temes tan macro? Surten de fora de la nostra realitat, depenen en molt poca mesura de nosaltres mateixos. Podem canviar el món però si tots estem d'acord en canviar-lo i a més en la mateixa direcció i sentit.
Seguir lluitant però deixeu-me que em baixi un moment del món actual... torno en 5 minuts. Gràcies a molts de vosaltres que em demostreu que es pot viure d'una altra manera torno a pujar per a intentar anar a contracorrent.
Petons i abraçades
Raül
Ja n'hi ha prou de violència, jo no puc suportar-ho més...
2024-1
Hace 2 meses
1 comentario:
Violència, violència, violència!!!!Ira, odi, rencor.Em fa mal sentir tot això o potser seria més adient em feia mal?Vull dir que arriba un punt que les noticies no canvien, i q només és noticia allò q té molt suquillu o fins i tot morbo desagradable.
De vegades em pregunto si m'estarè inmunitzant, no sé si per protegir-me del mal o simplement per cansament d'intentar nedar contraccorrent, però saber a la vegada q a mi tb m'agrada tot allò q es mou amb la corrent. vease diners, futbol, festes massives, viatjar (però no a l'aventura...)em crea una dicotomia. No deixo de ser un/a noiet/a de l'eixample.
I si, vull cambiar el món, però com???pq la manera de pensar o de fer dels altres ha de ser pitjor q la meva?Per mi no hi ha res q justifiqui la mort, però clar, q passa quan la mort és la del teu pare/mare, la del teu germà, pq per molt q tots siguem germans està clar q no és el mateix.
Si ja sé q els petits canvis són poderosos, i m'ho hauré de creure, hauré de tenir fe.
Fe, una cosa q cada vegada és més minsa, i no només parlo de loa fe religiosa sinó fe en les persones, fe en l'amor, fe en la bondat.
Crc que en el cor del humans hi ha espai per a tot i q tothom tenim la mateixa capacitat d'estimar q d'odiar, només ens diferenciem en quina part s'estimula i es desenvolupa més.
Mou-re'ns en la mateixa direcció?? potser seria més partidari de trobar punts comuns o de trobada, per poder acostar les diferents postures.
Només són algunes de les coses que em ballen al cap, i q tornen a reflexar el difícil q és ser coherent amb tu mateix i viure en un etern conflicte per una espècie de doble moralitat.
Molts besets
Publicar un comentario