lunes, septiembre 26, 2005

Hidromusical

"Crónica de una remojada anunciada" o "El gilipollisme és una forma de vida".

Diumenge 25 de setembre, 20.30h... quedem uns quants (Marc, Pau, Noe, Maite, Marta, Patri, Lore, Cris, Toni via intercepció, Reno i jo) per a veure el Piromusical. A l'Eixample comença a ploure, truco l'Èric i a Plaça Espanya em diu que no plou. Allà ens esperen l'Èric, na Pili, el David i na Laia, concretament a l'Hotel Catalonia Plaza.

Així doncs, decidim tirar cap allà. Agafem la L2 fins a Universitat i allà un altre metro fins a Espanya (L1). El metro està a rebentar i no cap ningú. En Pau pensa que és un gran moment per a contagiar un virus-bactèria-putrefacció que posseeix a tothom. El sostre es transforma en una barra improvisada per a mantenir l'equilibri (tot i ser impossible caure a terra). Maite ho intenta però no arriba (:p). En alguns moments Reno i jo suportem uns 100 milions de Newtons sobre el nostre cos aguantats només per un parell de dits (podrem ser capaços d'escalar?). Arribem a la parada de Plaça Espanya i ens dirigeixen cap a la sortida compartida amb els Ferrocarrils perquè l'altra està col·lapsada tot i faltar una hora només per a començar el Piromusical.

Ens apropem a la sortida i veiem gent esperant a baix i d'altra baixant corrent tota molla... els que surten van amb paraigües. Som 11 i disposem de dos paraigües i el Marc és l'unic que ha agafat impermeable. Tot i això ens agafa un accèssit de bogeria i sortim corrent... en les condicions indicades l'únic que pot passar és que ens mullem fins als ossos. Cal recordar que hi ha 4 persones que ens esperen al Plaza... Reno encapçala l'expedició a través de la manta d'aigua que cau. Parlo amb l'Èric i ni ell ni jo entenem perquè estem al mig de l'avinguda de Maria Cristina quan podríem estar sota cobert al Plaza...

Arribem al mig de l'avinguda i parem observant com som de tontos... només uns quants aixoplugats. Possibilitats poques: un lavabo, plantes... finalment trobem que a l'entrada d'un dels pabellons encara hi ha lloc. Sóc percutit cap a un bosc de falgueres i plantes baixes. Estic completament moll i a sobre rebo el que sobra dels altres paraigües... sóc un 150% aigua. En Pau comença a predicar la fi del món. En Clos, Bush i fins i tot l'Aznar reben insults gratuïts. En reno reta la pluja... però està clar qui guanyarà.

Anuncien per megafonia que aguanten una mica tot esperant si para de ploure. Apareix una mica de vent i el fred i futures pulmonies ens envolten. Finalment decidim fugir d'allà (val a dir que un dels membres del grup llença gas verinós contra el públic... i a més a gust...). Un cop sortim comença a ploure més fort encara. Passem dels paraigües. Els texans de la Marta capil·laritzen i fa que li arribi l'aigua fins als genolls. La Noe s'ha canviat de samarreta i la nova no durarà gaire eixuta. Na Cris sembla que no s'hagi mullat però només ho sembla, la Lorena sembla un "pollito" i el Toni decideix treure's la samarreta perquè total...

Truco l'Èric i decretem el final del matx... tothom marxa. En Reno i en Marc comencen a còrrer i els perdem de vista. La resta decidim anar fins a la parada de Tarragona (L3) per després agafar la L5 a Sants Estació cap a Verdaguer. No apareixen però si els meus nervis. Estic moll, tinc fred i a sobre gana!!!! El Toni no es pot creure el que està succeïnt. Ell anava tan tranquil cap a casa quan l'hem convençut que ens acompanyés. En Pau no sabia ni on anava (tampoc és novetat, no? :p). La Lorena probablement pensa que estaria millor treballant... o no. Finalment descobrim que el parell desaparegut estava sota cobert (després de l'enèsim accèssit de bogeria havent trepitjat tots els tolls que hi havia en el seu camí) al metro d'Espanya. Quedem a la parada de Tarragona.

En Toni treu uns 10000 litres de la seva samarreta i per error la llença lluny. La bogeria ens agafa a tots i la Maite comença a còrrer per a xutar-la tot pensant que està en un partit de futbol. Aconsegueix el seu objectiu i passa l'únic que podia passar... tots comencem a riure mentre ens mirem i analitzem el surrealisme de la situació.

Al metro de Tarragona som l'espectacle del dia i a la L5 també. Arribem a les 23 a destí després de 2 hores i mitja increïbles però que hem rigut moltíssim. Fem juguesques de com es prendran els nostres pares les pintes que fem... estem tots d'acord que contents no es posaran. Ens adonem que la Patri porta sandàlies i pantalons de lli... compteu com deu estar. L'únic completament sec i demostrant la seva intel·ligència és el Marc. La Cris declara que s'apunta a veure el Piromusical quan el facin (suposo que només si plou! :D)

Gràcies a tots! Espero que ningú s'hagi refredat!!!!

Petons i abraçades

Raül

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Kina raó tens Raül!! Vam passar molt fred però encara vam riure més!!
Kuan vaig arribar a casa em vaig trobar una sorpresa a la meva motxilla: les bengales s'havien desfet i tot el que hi havia dins la meva bossa tenia un color gris!!!!jaja.
Serà un piromusikl per no oblidar!!!
Un petonet!
LORENA

Anónimo dijo...

No és que em posés a predicar la fi del món, un esperit va transmutar en Pau i em va venir la VERITAT, així que vaig decidir comunicar-la.
El caos es va fer present a la Plaça Espanya en forma de llamps, trons, gent que anava descalça (i queia còmicament)per sobre la pluja, gent que es cobria el cap amb un casc de moto, gent que es despitragava, gent que tornava a la terna edat dels 10 anyets per encendre inútils i lletges bengales que no feien GENS de llum, gent que es ficava a lavabos a trucar per telèfon mentre hi havia gent pixant, gent que posava els seus paraigües per sota d'altres paraigües (mullant als propietaris del primer paraigües, clar), gent (jubilats) que eren sota cobert tenint paraigües mentre altres desgraciats (el Toni, p.ex.) començaven a criar una senyora pulmonia. L'esperit transmutat va donar veu als pensaments dels presents i va posar de manifest el sinistre motiu del que s'estava succeïnt: la fi del món s'acostava, l'apocalipsi era a prop, el càstig suprem per als impius i infidels; llamps divins començarien a caure sobre els caps d'aquells dins els quals resideix el mal; monstres bíblics atacarien als desgraciats d'esperit; atacs de suprema i repugnant vomitera afectarien als estòmacs dèbils. La fi era a prop i jo vaig fer-la història.
El cas és que més enllà del caos que vam viure ens ho vam passar d'allò més bé, moltes gràcies a tots els que hi vau ser.

El Predicador Fètid

Anónimo dijo...

Sr. Jutge:

Pot ser que jo fes algunes de les coses que se'm imputen. Potser n'he fetes meés pero tampoc es plan de autoenfonsar-me. Peròe s el meu deure explicar les raons que van propiciar una conducta potser reprobable.

Si be es cert que vaig correr una gran part de l'avinguda maria cristina mig despullat (si les meves natges no son maques ho reconec) cal dir que el fet de estar mullaty al segon de sortir (si, se que no entendria que sortissim sense paraigues quan la tempesta era de nivell 4 (de 5)) pero hi ha coses a la vida que son incomprensibles
Com tambe es incomprensible que un anomenat deaspensiu comences a mullar a tothom saltant com un poseït pels tolls ems grans de l'historia (despres del pati de la immaculada). Jo he de dir que durant tota la meva infancia no ho vaig poder fer perque era sensible i m'enconstipaba. Si ara tambe.
El fet de encendre una bengala al metro i posar en perill la humanitat sencera es una cosa que vaig fer sense pensar. Com tot. Pero en defensa meva dire que m'ho vaig passar molt be. I això no te preu. A mes, si hi ha un tio passejant per barcelona en bici i en pilotes, jo puc ensenyar el cul a av maria cristina.

Con la venia

Renomoll

Anónimo dijo...

-Sí, es muy chulo! Vente al piromusical!
-Pero qué es eso?
-Ven y verás!
Després d'un LLARG concert de Kairoi (Juanjo el cantante, me dijo ayer que nos vio haciendo el gilipondio, que muchas gracias por animar la cosa... SOSOS), i després d'una migdiada sense dinar, em poso a estudiar per l'examen de matemàtiques de demà. Em canso, miro el rellotge i em dic: "Podries anar al piromusical aquest! Segur que val la pena (al menys més que quedar-se estudiant al pis...)". Així que em dutxo, agafo el paraigües (una mujer previsora vale por dos, no?), i em dirigeixo cap a Maristes Sant Joan. Pel camí cauen gotetes; res important. Qui diria que unes hores més tard acabaríem tots delirant.
Tot i tenir paraigües, veure com Raül es clavava les fulles de les palmeres pel bottom, veure com Toni (com és costum plogui o no), es treu la samarreta i fa llançament de pes amb ella, després de veure a Pau
(el profeta) anunciant el que els àngels li comunicaven, el Reno fent acudits sobre les ungles dels peus en el metro per camelar-se a les noies que tenia al costat (calculadora en perfecte estat!! no es va mullar!! que per cert Reno, quant vas dir que costava una de nova....?¿?),... després de cantar amb la Lorena "I'm singing in the rain" corrent sota el diluvi, veure desaparèixer i aparèixer al Marc (patint per ell quan era l'únic que va arribar a casa sec), després d'estar 2 hores repetint que volíem anar a prendre algo (Cris y Noe... lo intentamos...), veure com la Patri portava xancletes perquè deia que pel matí feia calda i amb uns pantalons amb els que se li acabaven transparentant les calces... i la Marta, la més intel·ligent, que no va apartar-se de sota el paraigües (i tot i així va acabar xopa)... Després de 2 hores repetint-me a mi mateixa que volia estar a casa estudiant estadística... dir-vos que feia temps que no reia tant, i que si em constipo (crec que el refredat encara s'està desenvolupant), serà el refredat més feliç que hagi agafat mai!

P.D.: Sabéis? Al llegar a casa, nos juntamos las tres chicas para hablar con la vieja (Doris para las amigas, conmemorando a la amiga de Nemo, la que pierde la memoria), y hablamos sobre el tema de subir chicos al piso... ¿cómo acabó el combate? Reno tendrá que comprarse finalmente una peluca para poder subir al piso? Doris finalmente afirmó que era lesbiana y que por eso no quería (ni quiere) que subieran chicos pero sí chicas?

Un petonet per a tots!!

...por cierto... alguien se atrevió a ir al piromusical de ayer? que cuente!!

Anónimo dijo...

Buenas
sólo una preguntilla. Raül, ¿te enteras de alguna forma cuando hacemos comentarios en post pasados? ¿Los demás tenemos que ir probando aver si la peña responde los comentarios o monitores cabreados contestan mis discursitos?
Bueno, ya sé que el comentario desentona. No hablo de lluvia, pero para compensar os paso este link de una noticia sobre el Estatut la mar de interesante: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAS&idnoticia_PK=245541&idseccio_PK=4&h=050928
Y es que, en realidad, la que está cayendo con el Estatut es más o menos similar a la tormenta del Piromusical, ¿no?
Amelí

Anónimo dijo...

Despres de llegir l'article "Hidromusical", petar-me de riure, llegir els comentaris dels afectas, plorar més encara...Em disposso a redactar el meu comentari.
Després de veure la victoria de Ferran Alonso, gaudir plàcidamnet de la companyia d'uns amics. Em dispossava a marxar a casa, sopar i restar tranquilament al sofà per fer unes partidetes a la play. Però crec que Marcelí va intercedir en el meu cos, si en Pau era posseït per Nostradamus, l'Albert emulava a un naturista per tota la avinguda maria cristina...
Jo en aquell moment, al veure a un grup de joves dispossats a anar al Piromusical, pensant amb to radical en el meu interior, que havia decidit pel mati que no aniria a veure el piromusical, perque m'havia aixecat amb febre.
En unes milesssssimes de segon, un noseque va invair la meva persona i em va dirigir cap al metro. Crec que no erem conscients del que succeiria...
Un cop en situació, vai veure en el percal que ens haviem endinsat i vai decidir, gaudir de la vida, sense pensar en les conseqüéncies posteriors. Va ser tot una anada d'olla, cosa que necessitava el meu cos. Amb l'aigua que em vai treure de la samarreta, es podia haver regat 3 camps de golf!!!INCREIBLE!!!Dir que en certs moments via tenir por, perquè era molt alt el risc de pulmonia de Grau 6, una molt xunga que es propaga com el virus del Pau.
Buenu, després de tot això, em quedo amb les imatges que resten al meu cor humil, (sense samarreta)JAJAJAJAJAJ!!!
El moment compartit amb la gent que vla la pena, incondicionals, amb un 1000% d'esperit de risc!!!!
MIL GRÀCIES A TOTS I TOTES, PER HAVER-ME CONVENCUT D'ANAR AL HIDROMUSICAL!!!!
UNA ABRAÇADA D'AIGUA A TOTS!!!!

P.P: Us desvetllare un secret, sou genials!!!
Ostia, crec que aquest ja el savieu!!!!

Fins Aviat!!!! Toni "MISTER SIN CAMISETA"

Raül dijo...

M'encanta compartir aquest moment amb els participants! Qué grande!!! Confirmar que em trobo pitjor després d'un viatge de feina de 1500 km en 3 dies que després de l'Hidromusical!

Amelí freak! Gracias por el artículo, lo he leído... pronto comentaré cómo te sientes siendo catalán en el sureste de España. Cuando alguien escribe un comentario me llega un mail..

Petons i abraçades

Raül