Hola a tots! Malgrat el meu lamentable estat físic (molt cansat, amb molta feina feta i més encara per fer... avui tampoc podré dormir massa, demà fira tot el dia, no actualitzaré el blog... ja aviso) em ve de gust escriure una miqueta.
Regals... què dir dels regals. Vas a una festa d'aniversari i alguna cosa has de portar... ja sigui un jersei o una colònia o un nino o.... tot depèn del que pensis de l'altra persona i de quant et pots gastar.
Tot i això els millors regals són els que et ve de gust fer perquè sí. Doncs mira, et vols marcar un detallet per a algú especial. Aquest regal pot significar gràcies, pot significar em fas feliç, pot significar t'estimo, pot significar el que tu vulguis que signifiqui!
A vegades no és quelcom material... es tracta del teu temps, o d'un somriure... i per què no una abraçada o un petó? Perquè ens fa por expressar-nos? Doncs potser sí però ... a qui no li agrada rebre una abraçada de les sinceres? D'aquelles ben fortes i fetes des del cor, amb tota l'estima que ets capaç de donar i simplement perquè et ve de gust dir-li a aquella persona que és especial per a tu.
Els detalls es recorden quant més gratuïts (de preu o sense respondre a res especial) siguin. Jo ho penso així. Clar que a mi m'agrada que em regalin coses materials però també em fan il·lusió aquests detallets. Rebre un sms inesperat, o una trucada d'algú, o un mail... ostres! i una carta? Quan fa que no n'escrivim una? A vegades fa pal, però la il·lusió que fa rebre'n! Enrecordar-se d'algú, de com li van les coses, de com ha començat la uni, o la feina nova o....
En fi, gràcies a tots els que passeu per aquí. Un petò i una abraçada ben forts!
Raül
2024-1
Hace 2 meses
5 comentarios:
Els petits detalls.............. i quant oblidats estan, oi?
Si, la veritat és que és genial quan algú et regala una abraçada simplement perque si, o quan algú et regala un somriure dient sense paraules: EM FAS FELIÇ o GRÀCIES PER ESTAR AMB MI o .....
Igual de genial i inclús més satisfactori és ser un mateix el que regala aquesta abraçada o aquest somriure simplement perque si.
Bé, Raül tal i com t'he promés he augmentat aquestes 7 centes i pico visites.
Gràcies per confiar aquests petits pensaments que ens regales a tots els que et llegim.
Un abraçada
kel
Los detalles marcan la diferencia. Siempre.
A mí una vez, justo antes de irme de viaje a Ecuador, un par de coleguillas me regalaron una hoja plastificada con fotos de los tres. Ese regalo me sirvió para que durante todo el viaje supiera donde estaba mi casa.
Gracias loko
Bon tema, el dels regals. Vull aprofitar aquest espai per dir dues coses (n'hi ha que som massa mantes per tenir un blog): a) porto uns mesos donant voltes a una idea consistent en proposar a la meva família que per nadal o pel meu aniversari, si no saben què regalar, atesa la meva opulència actual, que no em regalin res; és a dir, que no em facin regals per fer regals. Com els ho dic? és una mesura per fomentar el tipus de regals dels que parles, però no sé quina pot ser la seva reacció. i b) El millor regal és el que no t'esperes? Gràcies de nou per l'Alquimista, per pensat (per vosaltres) i inesperat (per mi).
Pau
PD: No us penseu que sóc un tipus forrat de pasta quan he parlat d'opulència, senzillament penso que, en tant que tinc les meves necessitats bàsiques resoltes i no sóc especialment capritxós, sóc ric. Apa.
K xulo!!!!
Així m'agrada! Gràcies a tots pel simple regal de visitar-me i deixar-me un bocinet de vosaltres.
Kel! Has donat el primer pas... ara a pel teu blog!
Amelí... en el fondo eres un sentimental y todos lo sabemos
Molt gran Pau! Una lliçó de vida...
Merci Anna per compartir aquí!!!! Com si fos un grup de Joves!
Raül
cartes...quina il·lusió! però que oblidades que les tenim. sort que ens queden aquestes abraçades plenes de significat, aquest petó ple de sentiment. gràcies a totes aquestes persones que encara fan aquests tipus de regals als amics, companys, pares....a tothom a qui estimen!
Ivette
Publicar un comentario