La feria

Hola companys!

He estat sense publicar dos dies... degut a què he hagut d'anar a una fira per qüestions de feina amb tot el que això significa. Concretament havia d'ajudar a portar un parell d'"stands" que tenien dues representades que portem. És a dir, dos fabricants que l'empresa on treballo distribueix.

He trobat de tot allà. Una de les coses que fan els fabricants és regalar coses per a què et paris i comencin un atac total per a què compris o t'interessis. Els regals anaven des de bolis, caramels, enganxines fins a tasses, peluixos, etc.

Existeixen els professionals de les fires i van directament amb trailer per a agafar coses de cadascun dels "stands". Us asseguro que vaig veure gent que anava passant per tots i agafant allò que oferien tot i no tenir cap interès en comprar res.

Després hi ha els "pajas mentales". Són gent que s'interessa per moltes coses, pressuntament té moltes idees i llavors demana les condicions (bàsicament el preu) per a comandes de 25000 o 100000... d'aquests un 2% és real, falta que l'enganxis tu, clar.

En aquesta fira hi havia gent de tot el món (mundial, és clar!). Apareixen dos russos en l'"stand" on jo era. El rus (de grans dimensions) em comença a parlar... no entenia res. El tio m'està mirant fixament i no estic entenent res... suor freda, sóc un paquet, no tinc ni idea, com li faci repetir el rotllo que m'està fotent... doncs resulta que m'estava parlant en rus i portava un tio que traduïa. Aquest traductor sempre somreia (probablement degut a algun brebatge que contingués etanol).

Després hi havia uns surcoreans que tenien un stand on venien bateries d'alt rendiment (algú de vosaltres ja deu estar pensant... ui sí, qué apasionante!). Resulta que apareix un paio amb to del sud d'Espanya. Tot llegint l'acreditació que tots portaven crida: "Anda tienes un nombre chino" en un anglès prou precari. Clar dir-li a un surcoreà això no li deu fer gràcia... però ho va completar amb un "like Bruce Lee" acompanyant-lo d'un gest d'art marcial... lamentable. El col·lega es va quedar amb un jeto de "te voy a meter una colleja que te van a saltar los ojos de las órbitas por huevón". Tot això en el seu idioma que deu sonar fatal.

Uns anglesos insistien en anar a un garito de flamenco... van anar a un lloc ben comercial on els devien fotre una clavada impressionant. Van agafar un pet important de pseudosangria. Penseu quin "jeto" el segon dia de fira... però ja se sap, quan sortim fora de casa ens passa això! Fiesta, fiesta, fiesta!

Una altra cosa d'aquesta fira és que hi havia croissants, suc i café gratis... bé almenys compensa una mica l'avorriment d'explicar la mateixa 20000 cops a una colla d'il·luminats i que a més no et servirà de res perquè no compraran res a Espanya ja que són estrangers....

S'aprèn molt en aquests llocs... o no, però almenys et dona per a escriure una miqueta en aquest blog i compensar els fans que estaven desijant que publiqués!!!!

Petons i abraçades

Raül