La vuelta al cole

Avui ja torno a ser a la feina... què dur és tornar quan havies marxat i estaves tan bé... la veritat és que no em puc queixar perquè han estat unes vacances espectaculars!

La sensació d'aquest matí ha estat similar a la d'un nen que no vol anar al cole i es posa a plorar... "Mama! no vull anar!!". Obviament no ho he fet perquè tinc certa dignitat però no serà per ganes.

Tornes al "cole" i sempre passa el mateix: què tal l'estiu, com van les coses, què has fet... Què dur és tornar, s'estava tan bé a casa... què us haig de dir però clar també hi ha ganes de tornar a veure els "amiguitos"

En la feina que desenvolupo sol ser l'època dels marrons. Hi ha una espècie d'homínids que l'Agost se'l passen treballant. Quan tenen dubtes o problemes tècnics em truquen però clar jo sóc de vacances. Quan tornes et trobes enginyers transformats en dracs traient foc pels queixals perquè han solucionat el problema però després de donar-li 100 voltes de més. Aquesta gent desitjaria tenir un tècnic el 100% amb ells... manca comprensió que "uno necesita descansar un ratito".

Una altra característica molt comú quan tornes de vacances és saber quan tens la propera festa, pont o similar. Molts de vosaltres no sabreu en què cau el 25 de desembre o l'1 de gener (alguns ho sabeu perquè ja us ho he dit jo) però és diumenge... això vol dir que es perden aquestes festes. La Mercè és dissabte i la diada diumenge. Només ens queda l'1 de novembre i el 6 i 8 de desembre. Cap d'aquests és un dilluns o divendres amb la qual cosa "mal rollito" perquè has de gastar dies de vacances si vols fer alguna cosa interessant.

Ah! Demanar dies de vacances (ara he semblat el Monegal). Existeix cert desconeixement al respecte. Tenim vacances limitades i distribuir-les no és fàcil (com tampoc ho és la vida d'un superheroi). Hi ha empreses on les pots distribuir on vulguis, altres amb certs condicionants (nunca esta semana, "uy!" hoy mejor que no...) i finalment les que ja te les agafen com els hi va millor (como hacen los coles... con la salvedad que te cogen todas las navidades, toda semana santa, todo agosto y gran parte de julio... eh! sin acritud).

Suposo que pateixo cert síndrome postvacacional però tampoc ho entenc ja que la diferència entre les Highlands, els sopars asturians i el Pirineu català amb el meu escriptori no és gaire gran... oi?

Petons i abraçades

Raül