jueves, octubre 27, 2005

Xirinacs i l'exèrcit del Fènix

Em sembla prou ridícula la detenció de'n Xirinacs. Haig de confesar que abans de la noticia que ens ocupa no sabia qui era aquest home. Xirinacs és actualment ex-senador, ex-sacerdot i ex-nominat a premi Nobel de la Pau! Actualment té 73 anys i la salut no gaire fina.

És un membre actiu de l'independentisme català i polític que lluita pels seus ideals. Pots estar d'acord o no amb les seves idees però ell és algú compromés amb la seva causa.

Al 2002, en un acte al Fossar de les Moreres (al costat de Santa Maria del Mar) va fer unes declaracions que van provocar una ordre de Cerca i Captura contra ell per declarar-se amic d'ETA. Aquesta setmana va anar a renovar-se el DNI i els Policies Nacionals en cotejar les dades van veure aquesta ordre. El van informar de la mateixa i ell va contestar que seria de Captura perquè de Cerca res de res, que ell no s'ha amagat. En fi, la situació la definiria com a cutre... això torna a demostrar que el sistema policial no funciona.

I què va dir en Xirinacs? Us passo el tros concret on parla de la seva amistat amb ETA... després ho analitzem.

Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.

Ara s'entén una mica més el que diu, no és tan directe... hi ha una petita introducció. No estic d'acord amb aquestes declaracions perquè utilitza de forma subjectiva les paraules de'n Gandhi qui pregonava la no violència en tots els seus actes (fins i tot enfrontant-se als soldats anglesos sense tornar-s'hi). Compte amb el tractament informatiu de les coses... s'ha d'investigar una miqueta.

Un altre acte lamentable de la policia nacional va ser el cas de l'Èric de Lloret de Mar (14 anys). Si recordeu va enviar mails a tres empreses (Dia, Mercadona i Leche Pascual) demanant que etiquetessin els seus productes en català. Més enllà de si és lícit o no, si estem d'acord o no anem a analitzar com van succeir les coses. El problema va ser fer una amenaça (que consistia en bombardejar d'e-mails el servidor de correu de cada empresa) i signar amb el nom de l'ordre del fènix (tret de Harry Potter). Doncs bé, una d'aquestes empreses (Dia) va presentar una denúncia i els policies van fer una investigació tan bona que es van presentar 20 policies a casa del xaval, la van escorcollar i li van treure el PC. En el mateix van trobar un .gif d'una bandera espanyola cremant-se i d'altres temes separatistes. Quan li van tornar el PC estava ple de virus i tot abonyegat. A més, va haver d'anar a declarar a Madrid amb la consegüent pèrdua de classe i influències rebudes per part dels polítics i demés que no l'ajudaran ni en els estudis ni en la formació del seu caràcter.

En fi... potser que dediquin recursos a detenir i investigar aquells narcotraficants, especuladors immobiliaris i mafiosos varis que corren pel país. I dic corren perquè estan lliures mentre en Xirinacs amb 73 anys ara mateix està a Can Brians.

Repeteixo: NO DEFENSO LES IDEES D'AQUESTES DUES PERSONES. Només analitzo la situació que s'ha muntat en contrast amb el d'altres delinqüents que corren lliures. Per acabar un tros de la cançó Elegía d'Ismael Serrano:

"La justicia es implacable con los que no tienen guita y sólo queda resistir". La completaria dient que és implacable amb els més febles... Resumint així l'intenció de l'article.

Petons i abraçades

Raül

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ostres, jo també volia parlar del tal Xirinacs al meu space per inaugurar la sèrie "Sonats de la Història". Tampoc el coneixia abans d'escoltar la noticia, però mon pare em va explicar una mica la trajectòria d'aquest bon home. Resulta que va ser un individu que va tenir força importància durant la transició, un pacifista amb idees molt útils per aquell periode, però que amb els anys ha acabat embogint.

És el coprotagonista, juntament amb Camilo José Cela, de la coneguda escena al Senat en què, mentre el sacerdot es dirigia als presents, el porc d'en Camilo va deixar anar una sonora flatulència provocant l'incredulitat general i que el primer s'aturés en el seu discurs, per afegir després el famós: "Prosiga el mosén, prosiga".

Això només passa a Espanya.

Pau

Anónimo dijo...

Se comenta que en Pakistán y Afganistán han reforzado el personal que expende los DNI. A ver si se despista un tal Bin Laden.
Besos
Amelí