Tantes coses a fer...

Fa un parell de setmanes, durant les festes de la Mercè, em vaig passar per plaça Catalunya on hi havia una mostra d'entitats. N'hi havia de tot tipus: de solidàries, de treball, d'associacions de tota mena (Amics del Conill, per exemple).

Si ens centrem en aquelles associacions que es munten per a ajudar a la gent en podríem comptar fins a 100 aquell dia: Projecte Home, Justícia i Pau, Intermon, associacions d'ajuda a malalts de càncer, SIDA, esclerosi, fibromiàlgia...

És un lloc on parar-te a reflexionar... realment tenim molta feina a fer... però és feina que s'hauria de fer diàriament, molt costosa en temps i diners... que ens exigeix compromís complet. Però no podem comprometre'ns a tant. Cal conéixer les nostres limitacions i molts cops no ens adonem.

No som superherois ni molt menys. No podem ajudar tothom, no podem donar totes les nostres hores als altres. Necessitem omplir la nostra font interior per a poder donar als altres. Necessitem descansar, necessitem temps per a nosaltres.

No obstant, hi ha l'altra forma de vida. La vida d'aquells que no s'enrecorden dels altres més que per Nadal o quan hi ha alguna campanya per televisió. Aquells que passen de tot, que no miren què ni quant compren, que no saben què succeeix al món realment (més enllà de la lliga de futbol), que no saben de res i el que és el pitjor que no els importa.

Tenim feina a ajudar a qui ho necessita però també a obrir els ulls a aquella gent tant despreocupada per la realitat que ens envolta. Nosaltres també necessitem ajuda per a picar contra parets de formigó, per a canviar les estructures creades, per parar la voràgine de la rutina i de la inèrcia d'aquest món que s'està enfonsant poc a poc.

Creem més riquesa que mai però cada cop hi ha més pobres... degut a què cada cop hi ha més rics (o menys rics amb més riquesa!). Cal que lluitem cada dia, no pot haver descans d'això. Però necessitem que algú ens recarregui de tant en quant les bateries, que doni sentit a la nostra lluita. Potser no tant resultats però si recolzament. Els resultats potser seran a llarg termini però avenços, gent que està al teu costat, que valora el que fas i que t'empeny quan ja no pots més.

Els objectius del mileni? Irreals. Que pel 2015 hi hagi la meitat de pobres que actualment? No serà possible hi ha més no és suficient... com som els països del primer món... dient qui és pobre i qui no... potser ells ens ho podrien dir millor... quanta prepotència.

Només una dada. El gran Arcadi Oliveres va dir l'altre dia que el 0,7% no és suficient ja que aquest ja estava obsolet quan es va plantejar. Actualment hauria de ser del 6% segons la UNESCO.

Què t'apuntes a la lluita activa?

Petons i abraçades

Raül