La medicina ha millorat molt, sobretot en les últimes èpoques. Ha estat capaç de crear vacunes que han evitat malalties molt greus.
Les grans empreses farmacèutiques no alliberen les patents tot provocant que els països menys desenvolupats puguin adquirir medicaments (ho deixem per un altre dia). Això sí que és un lobby i la resta són tonteries. El control de les plagues està a les seves mans... tenen poder per a vendre salut! Quin paradigma... seguim depenent dels diners.
No obstant això, el tema que m'ocupa avui són els mals del segle XXI. A mesura que avança la ciència mèdica apareixen nous mals difícils de curar a través de la química. Em refereixo als mals psicològics (que no psiquiàtrics). Aquells mals que depenen majoritàriament del control del nostre cervell (trastorns alimentaris, estrés, pànic al fracàs, depressions cròniques...).
Tot i que podem trobar complements en forma de pastilla que se suposa que ajuden (no ho sé perquè no ho he provat mai) crec que el mal està en el fons de la nostra ànima. Tenim carències però no de res químic... no sabria explicar ben bé de què...
Tinc la teoria que tot es basa en la inseguretat que està en la societat actual. Qui promou aquesta inseguretat? D'una banda la societat de consum... si no tens això no seràs tal... si no estàs així elles no voldran... t'has de posar aquesta colònia que ja veuràs... si vas aquí seràs envejat per... si et compres aquest cotxe et respectaran...
Multitud d'exemples ens demostren que la societat actual promou la inseguretat, promou el sexisme que provoca carències en l'autoestima. No sabem expressar-nos afectivament per por al rebuig o al malentès...
Cada cop està més clar que ens hem d'alliberar de la societat actual. Dirigir esforços a enfortir la nostra ànima, a no crear dependències a objectes inanimats que es crean per substituir la nostra autoestima... i què passa quan ja ho tenim tot? Que seguim sentint-nos buits amb la qual cosa encara consumim més... per què no ens estimem?
Em queden coses per comentar però un altre dia seguiré...
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 2 meses
1 comentario:
Sé que ho has nombrat com un detall, però volia parlar del poder de les indústries farmacèutiques i d'una qüestió sagnant que vaig llegir al respecte. Ja has parlat de les conseqüències que té aquesta protecció de les patents, aquesta mesura liberal, però a l'inrevés trobem el tema dels lobbys als camperols europeus. El tema està en que un 40% dels fons de la unió es dediquen a protegir l'agricultura i la ramaderia europea, evitant que altres països puguin vendre'ns a millor preu els seus productes. Això té dues conseqüències en una: gastem fons en un mercat deficitari i evitem que aquests països més pobres puguin donar sortida als seus productes.
Resulta lamentable la hipocresia d'alguns dirigents que se les donen de liberals, que exigeixen a Àfrica que obri els seus mercats i en definitiva només volen aprofitar-se'n.
La realitat és que a Tanzania han de llençar molta de la llet que produeixen perque per art de màgia els surt més a compte consumir-ne la que vé de Dinamarca.
Espero que algun dia surti José Bové a rebatre'm o a mostrar-me que m'equivoco.
Pau
Publicar un comentario