Una altra cosa

Hola a tots!

Estic fart de la política. Cada dia més polèmica... així que passo de comentar més coses sobre el tema. Llegeixo i m'informo de com està el tema però amb limitacions. Ara al matí sento una estona les notícies i el debat i quan són les 9 habitualment canvio a música (si no he arribat a la feina encara) just abans que comenci l'anunci de l'inefable "El Corte Inglés".

Així que avui parlaré de la meva tasca d'animador. És ben curiós el que passa aquest any... us ho comento. Aquest és el meu 8è any com a animador a l'Associació Juvenil Mà Oberta-Cor Obert de la Immaculada (abuelo! dinosaurio! carroza!). He estat a diverses branques: 4 anys a Mà Oberta (12-14 anys), 2 a Cor Obert I (14-16 anys), un a Cor Obert 3-4 (16-18 anys) i aquest any a Joves 1 (18-19 anys).

Han estat moltes experiències, sortides, reunions, pregàries i reflexions que m'han canviat com a persona. Ara sóc més obert, tinc menys vergonya (no vol dir que sigui un desvergonyit, eh!) i sobretot he après molt. Sobretot he après a intentar comprendre les persones, reflexionar molt, escoltar i sobretot observar les coses, les persones i les seves accions a més de mirar als ulls quan parlo o em parlen.

Aquest any passa una cosa curiosa. Hi ha un grup amb el què he estat durant 4 anys i aquest serà el 5è. És dona el cas que ara alguns d'ells entren com a animadors i succeeix una dualitat de company - acompanyat ben curiosa. D'una banda treballem plegats en tirar endavant les respectives associacions (són 3 associacions diferents representades al grup) i de l'altre els faig d'animador.

Per a mi és tot un repte ja que són gent que té el cap ben moblat, que saben de què va el rotllo però que demanen treballar-se més ells, conèixer-se millor i conèixer també la realitat que els envolta. És una cosa que em fascina però que sóc conscient que no és fàcil. Son 7 anys de diferència però moltes coses compartides com a companys. Entenc que la barrera entre animador i "xaval" ja no ha de ser tant ampla però les coses canvien i ells i jo saben que sóc el seu animador i ells els meus nens-companys.

Fa unes setmanes vam fer sortida i ens ho vam passar molt bé. No vam fer gaires dinàmiques però vam compartir vida que d'això es tracta. Vam anar a una casa perduda a Òdena amb un camí poc il·luminat... prous problemes va tenir la nostra guia quan vam apagar els llums del cotxe i la seva moto no feia prou llum. Un altre va aconseguir incinerar una pizza cuinant-la a lo bonzo en una llar de foc. Dues van estar xerrant fins a les 5 de la matinada tot i no ser conscients de què era tan tard! El matí ens va sorprendre amb un esmorzar a base de pastes acabades de comprar i xocolota grumollosa (si aquest terme existeix) mancada de llet i amb massa xocolata. Finalment, vam anar a pidolar a casa de l'amfitriona tot deixant-nos el menjar que havíem comprat per dinar a la casa on vam dormir... tot un desastre però vam riure tant!!!

Gràcies a tots pel camí que acabem de començar!!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: no he estat massa explícit però... suficient, oi?