Rehabilitació

Avui llegim aquest titular a lavanguardia.es:

"Ejecutado en San Francisco el preso rehabilitatdo "Tookie" Williams, propuesto al Nobel de la Paz"

Aquest home va matar quatre persones quan era un "capo" d'una banda de delinqüents local. En ingressar a la presó es va rehabilitar i va escriure diversos llibres per a fer que els joves abandonéssin la violència... i ara és mort.

És dificil trobar casos on un assassí sigui proposat per al Nobel de la Pau. A més, 50000 persones s'havien manifestat en contra de la sentència a mort. Avui el gobernador de California, Arnold Schwarzenegger, tenia la possibilitat de salvar-li la vida i no ho ha fet tot comentant que les proves eren clares i bla, bla, bla...

Més enllà que no estic gens d'acord amb la idea de la pena de mort (qui sóc jo per decidir qui mereix la vida i qui la mort) m'agradaria comentar el tema de la rehabilitació de presos. Actualment, estem farts de sentir gent que reincidiex, que delinqueix en permisos de cap de setmana, que no acaben de trobar el seu lloc a la societat...

Penso que tothom pot rehabilitar-se però que actualment no s'estan destinant suficients recursos a fer-ho. Tampoc coneixem del tot la ment de les persones, els sentiments, els traumes...

No vull demagogies. Em refereixo que tothom qui fa el mal cal alliçonar-lo i les presons (per desgràcia) han d'existir. Però la naturalesa humana ha de tendir cap al bé i tots hem de treballar en que això sigui una realitat.

L'assassí del taxista mereix la presó. Però la llei del talió pertany al passat i cal evolucionar. El fet d'un linxament públic no ajuda a res, no torna la vida als morts ni ens reconforta ni compensa... són dues coses diferents.

La ràbia continguda és dificil de controlar però va haver una persona fa 2000 anys que va veure el seu fill morir de forma injusta i va respondre amb amor... qui ho pot fer ara això? Jo no crec que pugués...

Petons i abraçades

Raül