Xirinacs i l'exèrcit del Fènix

Em sembla prou ridícula la detenció de'n Xirinacs. Haig de confesar que abans de la noticia que ens ocupa no sabia qui era aquest home. Xirinacs és actualment ex-senador, ex-sacerdot i ex-nominat a premi Nobel de la Pau! Actualment té 73 anys i la salut no gaire fina.

És un membre actiu de l'independentisme català i polític que lluita pels seus ideals. Pots estar d'acord o no amb les seves idees però ell és algú compromés amb la seva causa.

Al 2002, en un acte al Fossar de les Moreres (al costat de Santa Maria del Mar) va fer unes declaracions que van provocar una ordre de Cerca i Captura contra ell per declarar-se amic d'ETA. Aquesta setmana va anar a renovar-se el DNI i els Policies Nacionals en cotejar les dades van veure aquesta ordre. El van informar de la mateixa i ell va contestar que seria de Captura perquè de Cerca res de res, que ell no s'ha amagat. En fi, la situació la definiria com a cutre... això torna a demostrar que el sistema policial no funciona.

I què va dir en Xirinacs? Us passo el tros concret on parla de la seva amistat amb ETA... després ho analitzem.

Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.

Ara s'entén una mica més el que diu, no és tan directe... hi ha una petita introducció. No estic d'acord amb aquestes declaracions perquè utilitza de forma subjectiva les paraules de'n Gandhi qui pregonava la no violència en tots els seus actes (fins i tot enfrontant-se als soldats anglesos sense tornar-s'hi). Compte amb el tractament informatiu de les coses... s'ha d'investigar una miqueta.

Un altre acte lamentable de la policia nacional va ser el cas de l'Èric de Lloret de Mar (14 anys). Si recordeu va enviar mails a tres empreses (Dia, Mercadona i Leche Pascual) demanant que etiquetessin els seus productes en català. Més enllà de si és lícit o no, si estem d'acord o no anem a analitzar com van succeir les coses. El problema va ser fer una amenaça (que consistia en bombardejar d'e-mails el servidor de correu de cada empresa) i signar amb el nom de l'ordre del fènix (tret de Harry Potter). Doncs bé, una d'aquestes empreses (Dia) va presentar una denúncia i els policies van fer una investigació tan bona que es van presentar 20 policies a casa del xaval, la van escorcollar i li van treure el PC. En el mateix van trobar un .gif d'una bandera espanyola cremant-se i d'altres temes separatistes. Quan li van tornar el PC estava ple de virus i tot abonyegat. A més, va haver d'anar a declarar a Madrid amb la consegüent pèrdua de classe i influències rebudes per part dels polítics i demés que no l'ajudaran ni en els estudis ni en la formació del seu caràcter.

En fi... potser que dediquin recursos a detenir i investigar aquells narcotraficants, especuladors immobiliaris i mafiosos varis que corren pel país. I dic corren perquè estan lliures mentre en Xirinacs amb 73 anys ara mateix està a Can Brians.

Repeteixo: NO DEFENSO LES IDEES D'AQUESTES DUES PERSONES. Només analitzo la situació que s'ha muntat en contrast amb el d'altres delinqüents que corren lliures. Per acabar un tros de la cançó Elegía d'Ismael Serrano:

"La justicia es implacable con los que no tienen guita y sólo queda resistir". La completaria dient que és implacable amb els més febles... Resumint així l'intenció de l'article.

Petons i abraçades

Raül

Yo no hice el viaje, el viaje me lo dieron a mí... (by Javi R.)

0.15 de hoy (hace apenas 9 horas y media). Nos encontramos en la ducha (sin espaditas, no fotem!) y vemos el cuerpo de Javi magullado como si hubiera pasado una noche agitada entre personas de orientación agresiva. Mezclando esa situación y con el cachondeo del viaje a Mali y sus fotos nace este título... así pues hagamos un flashback (como dice Cálico en El Fin de cálico - Desenlace).

Rondaba la convocatoria desde que fui calificado como Puyol Champagnatero en este mismo espacio. Finalmente se confirma con un sms del míster/organizador/jugador/scout Ernesto. Quedo con Javi a las 21.45 ya que jugamos una hora más tarde. Decidimos pasar por casa de Ernesto y ahí viene la primera sorpresa... es Tino! Sí, sí, existe, es humano y declara: "No me lo imaginaba así" refiriéndose a mí... a saber qué imaginaba. Yo había aparcado delante de un Jeep que salía directamente de la mierda... no había visto nunca un coche tan sucio... pero en fin, volvamos a la acción!

Antes que Tino había llegado Media a quien habíamos tirado luces... él esperaba que fueran mujeres y se llevo una decepción (aunque todos sabíamos que no era así). Los dos últimos miembros del equipo llegan: Ernesto y Javi R. Así pues nos dirigimos hacia el campo en los dos coches. Javi R. nos deleita con:

a) un CD hecho a ordenador
b) una historia para ir haciendo boca: implica un "no sé qué trozo de carne parecido a una berruga pero que no lo es", una doctora que iba de lista (según él) y su madre. Lo metemos todo en la coctelera y surge un "pues sí que eres lista, no?" de Javi R. a la doctora y su madre con todos los colores subidos.

Llegamos al campo y la segunda historia implica a una pitón que apareció en su bloque (surgida del bar donde al parecer hay una ninfa disfrazada de mujer) y que acaba bien... al menos la pitón está con sus dueños... habría que valorar si eso es positivo para el bloque y para la propia pitón.

Después de cambiarnos mientras observamos que Ernesto quiere amortizar los pantalones adquiridos la semana pasada se decide que Media irá a la portería. Éste no quiere dejar la camiseta a Javi (que incurre en contradicción al ir de naranja cuando viene de la calle y de amarillo al ir a jugar... si vamos de naranja!) porque ve que sino no jugará. Más tarde, en el campo, la árbitro propone que Javi se ponga la camiseta naranja... a lo que todos respondemos... ves Javi? Ya te lo habíamos dicho... es que no haces caso... Javi responde contrariado ante tales declaraciones.

Comienza el partido. Cabe destacar que su portero ocupaba gran parte de la portería de perfil (sin querer ser ofensivo, ya que sus compañeros le llamaban Gordo directamente) y que unos iban de amarillo, otros de blanco y el que iba de crack (a partir de ahora "payaso", luego veremos por qué) con la camiseta chillona del Barça.

Así pues la alineación inicial es: Media en la portería (e!), Ernesto y Raül en la defensa (e!), Javi R. y Tino en la delantera (e!). Como inciso comentar que el partido no pintaba bien ya que Javi R. tenía chunga la espalda y Javi y Ernesto habían jugado 37 y 32 minutos respectivamente por la mañana.

Al poco de arrancar el rival muestra su calidad como... leñero! Si hacías un recorte podían pasar dos cosas: que te cazaran o no, pero la intención estaba ahí. Los primeros minutos transcurren con calma de portería a portería sin acciones concretas. Nosotros corríamos cual gacelas (by Tino) y ellos intentaban atacar capitaneados por el payaso.

En la primera parte destacaríamos el GOLAZO. Sí, sí con mayúsculas. En ese momento se tendría que haber parado el partido y todos a la ducha... así no se puede, hombre! Luego se cabrearon claro! Pelota al aire, Javi la toca de espuela para que Javi R. controle con el pecho y chute hacia la escuadra... espectacular. Tino y yo nos felicitamos simplemente por haber podido ver algo así.

Más jugadas? Por supuesto! Tino saca su furia sudamericana al recibir una falta y soltar la pierna a ver qué cazaba. La excusa fue lamentable: "No si me estaba cayendo y al girar le di". No sabemos si la árbitro sacó tarjeta por la falta o por tan mala explicación. El equipo contrario se flipó un poco al pedir hielo a la grada...

En una de las múltiples cazadas Javi se quedo tirado en el suelo cuál homeless. Si hubiera tenido una moneda se la tiro... con esas pintas y sentado en el suelo con cara de "No me pegues más papá... que es Navidad!".

Después de una presunta falta del payaso a Javi el primero se levantó pidiendo honestidá (que no honestidad) a Javi. Ésta no era, venga ya, te has tirau... A lo que Javi respondió con lo que más rabia da en el mundo... una sonrisa. El payaso contesto con "Payaso, a la próxima te vas a enterar". Un poco de marrullería para darle salsa al partido. En siguientes jugadas el payaso se tiraba hasta que chocó conmigo (era más bajo que yo) y fue percutido contra el suelo pidiendo a saber qué (la paz mundial, agua para todos, basta ya!) porque falta no... le dije: "hombre ahora sí que no!".

Hacia el final del partido Javi recibió "la segada". Encarando hacia puerta un pavo muy grande y con gafas (importante detalle) le pegó una segada por detrás con las dos piernas, de aquellas de Triada (que en el PC Fútbol te dejaba sin jugador durante 40 semanas).

Por suerte o por fortuna Media va a seguir de portero. Lo paró todo. Y cuando digo todo, es todo. Lo que iba a portería y lo que no!

Ernesto demostró que era humano al cambiarse... vale había jugado por la mañana pero tiene límite!!!! Vale mi límite está a 3000 km pero bueno...

Finalmente me confirman que 5-0 (Javi (2), Javi R. (2) y Tino (1)).

Hacia la ducha y nos encontramos al inicio de la crónica. Faltó chiste de la semana de Media pero se pudo cambiar con bromas de diversos gustos, con referencias a familiares cercanos, atributos, fiestas, deseos... que no reproduciré aquí por la ley del silencio del vestuario... no? ;).

Al parecer siguen contentos con mi rendimiento a pesar de exigirme ya espaldinha y goles. Lo veo chungo pero amenazan con echarme... bueno, vale no es así pero sí que piden/exigen crónica...

En fin, gracias chicos por otro gran partido! Espero vuestras aportaciones!

Raül

PP

Bon dia!

La primera sorpresa d'aquesta jornada ha estat navegar per la Vanguardia i trobar-me a la capçalera un enllaç a la web del PP en nom de la defensa de la Constitució. Campanya que ha costat mig milio d'euros (es podrien fer coses més productives amb això, no creieu?).

He seguit aquest link i he vist com va en contra de l'Estatut (oh! quina sorpresa!) i no se n'amaguen, ja que surt a la pàgina principal. En la secció d'opinió o similar he deixat el següent missatge:

Buenos días,

Como ciudadano de Catalunya pedirles que dejen de poner el resto del país en contra nuestra. No digan que somos insolidarios ni separatistas. Agradecería que nunca más pronunciaran falacias en nombre de la Constitución con la que tanto se llenan la boca. Rogaría que no nos usen como campaña electoral porque estamos hartos de ello. Dejen que vivamos en paz, que trabajemos, que paguemos nuestros impuestos (mucho más elevados que en el resto de España, por cierto), que viajemos sin necesidad de tener encuentros desagradables por nuestro origen...

Creen no destruyan.

Gracias
Raül raulav@gmail.com

No servirà per a què retirin la campanya, està clar però almenys he dit el que volia dir, el que sentia, com estic ara respecte aquest tema... fart!

D'altra banda caldria veure per què la Vanguardia accepta aquesta mena de publicitat a les seves pàgines (a les virtuals almenys!). No ho puc entendre. Quin era el preu per a publicar a primera plana de www.lavanguardia.es? No som responsables del que publiquen al nostre espai? Jo no dic que s'identifiquin però tampoc cal potenciar-ho... estic certament decebut amb els responsables de publicitat de La Vanguardia... en fi.

Quant a la campanya... s'han dit tantes coses que ja no sé què afegir. No ho puc entendre. Demagogia i més demagogia, merda i més merda, política i més política, diners, poder... tot segueix igual. Ens hem de preparar perquè quant més a prop estiguin les eleccions pitjor serà, us ho asseguro. Els catalans serem blanc de tot tipus de crítiques i mentides... se'ns odia pel nostre origen... això em sona a alguna cosa. Potser ens trobem els tancs a la Diagonal o alcen tanques per a què no envaïm el "seu" país... a saber.

I a tots aquells que ataquen i defensen l'Estatut, que n'opinen... us l'heu llegit? Sabeu què diu més enllà del primer article? Us recomano una lectura encara que sigui en diagonal o resumida. Si volem parlar-ne cal que el coneixem. No podem comentar res perquè aquell ens ha dit, o allà han parlat de...

Petons i abraçades

Raül

Pressiona!

Últimament estem veient diferents pressions per a poder aconseguir un objectiu. Pots pressionar sempre i quan tinguis una posició de força. És el cas dels transportistes i del col·lectiu del peix.

Tots dos volen aconseguir el mateix: baixar el preu del carburant. Els transportistes ja ho van aconseguir després d'estar durant 4 o 5 dies sense repartir. Els segons encara no tenen el que volen però no trigaran gaire.

El primer col·lectiu va aplicar una tàctica de parada total més actuacions violentes per a disuadir els que no volien anar a la vaga. D'aquesta manera tots els camions van parar (tot millorant el trànsit però clar...). La meva empresa es veia col·lapsada per no poder treure material. Això vol dir que acumules stock (creació d'aparells) però no els pots donar sortida. De la mateixa manera totes aquelles comandes passades no poden arribar al client perquè ningú li pot portar.

El mateix passava a altres àmbits: supermercats esgotant existències, botigues de roba sense renovació, llibreries buidant-se... es tracta d'un col·lectiu prou important com per bloquejar el país. D'aquesta manera el govern va haver de cedir i treure impostos sobre la benzina dels transportistes.

Ara els pescadors bloquegen alguns dels ports més importants del país per a la mateixa fi. Aconseguiran una rebaixa en el preu.

Tots els col·lectius susceptibles de pressionar no ataquen directament el Govern a les seves bases, ni els partits polítics, ni persones individuals, sino que ataquen el gran públic, el consumidor... nosaltres. D'aquesta forma nosaltres rebem, ens fotem i ells aconsegueixen el que volen.

No estic dient que les seves demandes no hagin de ser escoltades. Només dic que sóc jo el que em veig afectat i de mentres a mi la benzina no me la baixen. Quan veig que fora de Catalunya paguen la benzina 12 cèntims més barata que jo no puc fer una altra cosa que enutjar-me... "el derecho al pataleo" que diuen. No em puc associar com "conductors" o similar. Què podem fer? No ho sé... pagar i prou.

Sort als pescadors i a la resta de col·lectius afectats però si us plau no ataqueu més als consumidors finals... almenys durant un temps. Perquè clar, ara el transport públic el pujaran així com els taxis (que volen una pujada del 10% en els seus serveis!!!). Tothom vol més diners i menys despeses... jo també!!!!

Petons i abraçades

Raül

El genio de la lámpara

Ayer por la mañana mi amigo Miquel me comentó si quería jugar a fútbol algún día en la UAB. El problema era el horario (a las 13). Yo acabo a las 14 y tengo que volver a las 15:30 así que no era compatible. Hace tiempo que me ha pillado el gusanillo de volver a jugar en equipo... de hecho con los monitores vamos haciendo alguna que otra cosa y de paso nos ponemos en forma!

Seguidamente hablé con Javi sobre el tema, que me molaría jugar, que lo echaba de menos... y se transformó en el genio de la lámpara transformando mi deseo en realidad al cabo de unas horas. Por la tarde Ernesto me abrió una conversación en el Messenger proponiéndome jugar por la noche pero no nos entendíamos sobre lo que me decía que le había dicho Javi y lo que yo había hablado. Me reenvió el correo que le había escrito Javi y estaba claro que en ese momento nos sincronizábamos... me invitaban a jugar esa misma noche!

Haré un pequeño inciso para destacar cuán directo es Javi con sus comentarios o descripciones. Sin rodeos, directo... Seguramente tampoco tenía pensado que yo lo leyera :p. Aquí viene el comentario que dedicó a mis habilidades futbolísticas: "No es un crack, pero tiene cuerpo y defensa...". Veamos es una descripción bastante exacta, eso no se lo voy a negar pero se reafirma en su apelativo de Mr Tacto.

Después de mover unos cuantos hilos para cambiar reuniones que tenía decidí que adelante! Hablé con Ernesto y Javi y quedé con este segundo a las 20.50 en su casa y a las 21.15 en la de Ernesto. En casa de Javi se nos uniría otro amigo: Uri (periodista también y recordado por sus habilidades con el Pagemaker). Tuvimos la grata sorpresa de encontrarnos con Dani que nos acompañaba hasta su casa.

El partido no pintaba muy bien: 3 sustitutos (Javi, Uri y yo), Ernesto medio lesionado, Javi que sólo quería jugar una parte y la otra de portero... Llegamos al campo en cuestión y después de esperar un poco nos reunimos los 6: Javi, Uri, Ernesto, Javi R, Media y yo. Cabe destacar que Javi R. estrenaba botas y yo pantalones (harto de los míos del Athletic y los del básquet... merecían una renovación). Ernesto se había dejado los pantalones cortos y preguntó si alguno llevaba dos a lo que Javi R contestó con su gracia habitual: "Yo si me dejo los pantalones juego en gayumbos". Sabíamos que eso era cierto. Ernesto prefirió subir y comprarse unos... cada uno tiene su estilo!

Jugamos y ganamos 4-3. A destacar palomita de Javi, goles pared, frases como "yo aguanto todo el partido", "iba a por la pelota y no quería darle" (si claro pero si le das es falta)... en fin en 2 minutos remontamos el partido (0-1, 1-1, 1-2, 2-2, 3-2, 4-2... relajación y 4-3).

Nos congratulamos por la victoria y todos me felicitaron por mi inexpugnabilidad en defensa (se me caía la lagrimilla) lo cual confirma el comentario de Javi sobre mis bondades futbolísticas: "No es un crack, pero tiene cuerpo y defensa...".

Volvemos al vestuario y Media realiza el chiste de la semana (amenazando con volver a instaurarlo ;). Javi R comenta su contrariedad ante la actuación del árbitro (con palabras más ofensivas por supuesto). Uri demuestra que puede ser extremadamente lento al cambiarse, ducharse y vestirse (Javi y yo habíamos acabado y él no había comenzado). Los fans de historias de Javi R pidieron alguna pero no parecía ser la ocasión, hubo un momento de emoción al observar Javi que tenía una herida en el brazo... pero la explicación no fue nada emocionante... otro día atacará con fuerza, seguro!

Gracias a todos porque fue genial!

Petons i abraçades

Raül

Una altra cosa

Hola a tots!

Estic fart de la política. Cada dia més polèmica... així que passo de comentar més coses sobre el tema. Llegeixo i m'informo de com està el tema però amb limitacions. Ara al matí sento una estona les notícies i el debat i quan són les 9 habitualment canvio a música (si no he arribat a la feina encara) just abans que comenci l'anunci de l'inefable "El Corte Inglés".

Així que avui parlaré de la meva tasca d'animador. És ben curiós el que passa aquest any... us ho comento. Aquest és el meu 8è any com a animador a l'Associació Juvenil Mà Oberta-Cor Obert de la Immaculada (abuelo! dinosaurio! carroza!). He estat a diverses branques: 4 anys a Mà Oberta (12-14 anys), 2 a Cor Obert I (14-16 anys), un a Cor Obert 3-4 (16-18 anys) i aquest any a Joves 1 (18-19 anys).

Han estat moltes experiències, sortides, reunions, pregàries i reflexions que m'han canviat com a persona. Ara sóc més obert, tinc menys vergonya (no vol dir que sigui un desvergonyit, eh!) i sobretot he après molt. Sobretot he après a intentar comprendre les persones, reflexionar molt, escoltar i sobretot observar les coses, les persones i les seves accions a més de mirar als ulls quan parlo o em parlen.

Aquest any passa una cosa curiosa. Hi ha un grup amb el què he estat durant 4 anys i aquest serà el 5è. És dona el cas que ara alguns d'ells entren com a animadors i succeeix una dualitat de company - acompanyat ben curiosa. D'una banda treballem plegats en tirar endavant les respectives associacions (són 3 associacions diferents representades al grup) i de l'altre els faig d'animador.

Per a mi és tot un repte ja que són gent que té el cap ben moblat, que saben de què va el rotllo però que demanen treballar-se més ells, conèixer-se millor i conèixer també la realitat que els envolta. És una cosa que em fascina però que sóc conscient que no és fàcil. Son 7 anys de diferència però moltes coses compartides com a companys. Entenc que la barrera entre animador i "xaval" ja no ha de ser tant ampla però les coses canvien i ells i jo saben que sóc el seu animador i ells els meus nens-companys.

Fa unes setmanes vam fer sortida i ens ho vam passar molt bé. No vam fer gaires dinàmiques però vam compartir vida que d'això es tracta. Vam anar a una casa perduda a Òdena amb un camí poc il·luminat... prous problemes va tenir la nostra guia quan vam apagar els llums del cotxe i la seva moto no feia prou llum. Un altre va aconseguir incinerar una pizza cuinant-la a lo bonzo en una llar de foc. Dues van estar xerrant fins a les 5 de la matinada tot i no ser conscients de què era tan tard! El matí ens va sorprendre amb un esmorzar a base de pastes acabades de comprar i xocolota grumollosa (si aquest terme existeix) mancada de llet i amb massa xocolata. Finalment, vam anar a pidolar a casa de l'amfitriona tot deixant-nos el menjar que havíem comprat per dinar a la casa on vam dormir... tot un desastre però vam riure tant!!!

Gràcies a tots pel camí que acabem de començar!!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: no he estat massa explícit però... suficient, oi?

Cap al Cel

Hola a tots!

El lema Pastoral d'aquest any és Arrisca't a somniar i actua! Un lema amb moltes coses per a pensar, treballar i com bé diu ACTUAR! Hi ha moltes formes d'actuar... no creieu? Des de l'activitat, la passivitat, xerrant, meditant, ajudant, transportant, compartint...

Us passo la lletra de la cançó que acompanya la presentació del lema. El títol és Cap al Cel i és del grup Menaix a trua. Disfruteu-la!

CAP AL CEL

No tinc por de perdre el nord
no tinc por de caure en l'error
El que crec és el que sóc
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d'oblidar-ho tot
de tornar enrere i començar de nou.
No m'agrada la gent decent
tampoc m'importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
aixecaré les mans
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc temps per perdre el temps
quan no mires tot passa corrent.
Tothom s'ofega quan tot va bé
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis que m'està passant
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs que fer
quan encerti o ensopegui potser em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc por de perdre-ho tot,
el que tinc no és el que sóc.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

Espero que us motivi en els moments de dubte que tingueu en el dia d'avui

Petons i abraçades

Raül

IPC

La edición de El Periódico del sábado 15 de septiembre informa de la subida de precios en España.

Concretamente esta subida en España (acumulada para un año) es del 3,7 % que nos llevará a un 4% a final de año. Pero los datos hay que analizarlos completamente. En Extremadura la subida es del 3,1%, en Madrid del 3,6%, en Baleares del 3,3 %. Si conocemos un poco el oscuro arte de las matemáticas veremos que si estas 3 comunidades (y otras 8) están por debajo de la media (junto con Castilla y León que está en la media) otras han de compensar para llegar al 3,7%.

Concretamente son 6 las comunidades que superan la media (Galicia, la Rioja, Aragón, Catalunya, Murcia y Castilla La Mancha). Y ya para rizar el rizo pensemos en qué comunidad encontraremos el valor más alto... se aceptan apuestas... oh sí! Catalunya es la "ganadora"!!!

Catalunya acumula una subida de precios del 4,3%, 6 décimas por encima de la media... esto significa que tenemos menos poder adquisitivo que el resto de España... son datos fríos y no controlo de economía pero lo veo bastante claro.

Teniendo en cuenta que para mí todo es más caro y que me suben el sueldo (si no está congelado) el porcentaje de la media española... quiere decir que cada vez me costará pagarlo todo más... cobro según lo que se les encarece a los demás que es menos que lo se encarecen mis precios... si no he calculado mal habría un desfase entre la subida del sueldo y los precios de un 16%.

Mientras, otras comunidades ganan más dinero de lo que se les encarece la vida... eso es la insolidaridad de la que se llenan la boca algunos...

En fin, si alguien me puede ilustrar en este tema viendo que estoy equivocadísimo que me lo diga.

Muchas gracias

Raül

Els mals del segle XXI

La medicina ha millorat molt, sobretot en les últimes èpoques. Ha estat capaç de crear vacunes que han evitat malalties molt greus.

Les grans empreses farmacèutiques no alliberen les patents tot provocant que els països menys desenvolupats puguin adquirir medicaments (ho deixem per un altre dia). Això sí que és un lobby i la resta són tonteries. El control de les plagues està a les seves mans... tenen poder per a vendre salut! Quin paradigma... seguim depenent dels diners.

No obstant això, el tema que m'ocupa avui són els mals del segle XXI. A mesura que avança la ciència mèdica apareixen nous mals difícils de curar a través de la química. Em refereixo als mals psicològics (que no psiquiàtrics). Aquells mals que depenen majoritàriament del control del nostre cervell (trastorns alimentaris, estrés, pànic al fracàs, depressions cròniques...).

Tot i que podem trobar complements en forma de pastilla que se suposa que ajuden (no ho sé perquè no ho he provat mai) crec que el mal està en el fons de la nostra ànima. Tenim carències però no de res químic... no sabria explicar ben bé de què...

Tinc la teoria que tot es basa en la inseguretat que està en la societat actual. Qui promou aquesta inseguretat? D'una banda la societat de consum... si no tens això no seràs tal... si no estàs així elles no voldran... t'has de posar aquesta colònia que ja veuràs... si vas aquí seràs envejat per... si et compres aquest cotxe et respectaran...

Multitud d'exemples ens demostren que la societat actual promou la inseguretat, promou el sexisme que provoca carències en l'autoestima. No sabem expressar-nos afectivament per por al rebuig o al malentès...

Cada cop està més clar que ens hem d'alliberar de la societat actual. Dirigir esforços a enfortir la nostra ànima, a no crear dependències a objectes inanimats que es crean per substituir la nostra autoestima... i què passa quan ja ho tenim tot? Que seguim sentint-nos buits amb la qual cosa encara consumim més... per què no ens estimem?

Em queden coses per comentar però un altre dia seguiré...

Petons i abraçades

Raül

Nunca llueve a gusto de todos...

Miércoles 12 de octubre... más allá de la exaltación de la bandera y del "poder" militar que se exhibía en la capital del reino, había un evento mucho más importante... partido de fútbol de monis y demás en el colegio Maristas la Immaculada.

Estos partidos se caracterizan principalemente por finalizarse cuando ya no se ve tres en un burro. Pueden comenzar hacia las 17:30 y alargarse hasta las 20:00 tranquilamente. Sólo hay un descanso hacia las 19 o así. No penséis que estamos locos pero es que cuando uno se anima pues claro.

La calidad futbolística es un espectro más ámplio que el radioeléctrico. Tenemos a grandes cracks que han de jugar a medio gas para que los demás mortales toquemos bola (Carles) hasta gente que conoce su propia limitación y se esconde para no recibir la bola (Miki). Lo mejor es que nos reímos mucho y va creando escuela...

En el último encuentro (antes del de ayer) nos juntamos 24 personas. Hicimos 4 equipos y montamos un torneo que ganó la comunidad de Postulantado de Santa Coloma (Carles, Pepan, Pere C., Pere F., Jose y Moi). Dominaron todo el torneo hasta el último partido donde cedieron un empate ante David, Uri, Albert, Pablo, Marc y yo (3-3).

Habitualmente finaliza con una cenita en el Bar-Restaurant Muyo o Casa Marcelino. Se recupera todo lo quemado a base de bravas, all-i-oli, chistorritas, claras, chipirones, chocos, croquetas, ensaladilla rusa...

Ayer iba a ser un gran día... era fiesta y existía la posibilidad de jugar... 16:00 A una hora para el partido parece que aguanta. Carles está ansioso y envía un mail diciendo que hasta sale el sol!!! 16:45 ... el sueño se esfuma... cae lo que parece el diluvio universal. Dura poco más de 20 minutos pero la pista estará impracticable durante horas y además amenaza lluvia.

Envío masivo de sms (mi operador, Amena, se habrá puesto muy contento), mails, locura colectiva, planes alternativos (Warhammer)... pero la ilusión se ha esfumado... ya no hay fútbol. Decido ir al cine a ver Charlie y la fábrica de Chocolate... ni una entrada libre en toda Barcelona! La gente no se puede quedar en casa? Horrible... un día que no pasará a la historia para nada...

Se está moviendo la maquinaria para montar un torneo de verdad... os apuntáis? Pues a entrenar! :p

Petons i abraçades

Raül

Tantes coses a fer...

Fa un parell de setmanes, durant les festes de la Mercè, em vaig passar per plaça Catalunya on hi havia una mostra d'entitats. N'hi havia de tot tipus: de solidàries, de treball, d'associacions de tota mena (Amics del Conill, per exemple).

Si ens centrem en aquelles associacions que es munten per a ajudar a la gent en podríem comptar fins a 100 aquell dia: Projecte Home, Justícia i Pau, Intermon, associacions d'ajuda a malalts de càncer, SIDA, esclerosi, fibromiàlgia...

És un lloc on parar-te a reflexionar... realment tenim molta feina a fer... però és feina que s'hauria de fer diàriament, molt costosa en temps i diners... que ens exigeix compromís complet. Però no podem comprometre'ns a tant. Cal conéixer les nostres limitacions i molts cops no ens adonem.

No som superherois ni molt menys. No podem ajudar tothom, no podem donar totes les nostres hores als altres. Necessitem omplir la nostra font interior per a poder donar als altres. Necessitem descansar, necessitem temps per a nosaltres.

No obstant, hi ha l'altra forma de vida. La vida d'aquells que no s'enrecorden dels altres més que per Nadal o quan hi ha alguna campanya per televisió. Aquells que passen de tot, que no miren què ni quant compren, que no saben què succeeix al món realment (més enllà de la lliga de futbol), que no saben de res i el que és el pitjor que no els importa.

Tenim feina a ajudar a qui ho necessita però també a obrir els ulls a aquella gent tant despreocupada per la realitat que ens envolta. Nosaltres també necessitem ajuda per a picar contra parets de formigó, per a canviar les estructures creades, per parar la voràgine de la rutina i de la inèrcia d'aquest món que s'està enfonsant poc a poc.

Creem més riquesa que mai però cada cop hi ha més pobres... degut a què cada cop hi ha més rics (o menys rics amb més riquesa!). Cal que lluitem cada dia, no pot haver descans d'això. Però necessitem que algú ens recarregui de tant en quant les bateries, que doni sentit a la nostra lluita. Potser no tant resultats però si recolzament. Els resultats potser seran a llarg termini però avenços, gent que està al teu costat, que valora el que fas i que t'empeny quan ja no pots més.

Els objectius del mileni? Irreals. Que pel 2015 hi hagi la meitat de pobres que actualment? No serà possible hi ha més no és suficient... com som els països del primer món... dient qui és pobre i qui no... potser ells ens ho podrien dir millor... quanta prepotència.

Només una dada. El gran Arcadi Oliveres va dir l'altre dia que el 0,7% no és suficient ja que aquest ja estava obsolet quan es va plantejar. Actualment hauria de ser del 6% segons la UNESCO.

Què t'apuntes a la lluita activa?

Petons i abraçades

Raül

He "publicat"

Hola a tots!

Aquells que:

a) Hagueu vist el comentari d'Amelí (te has avanzado!)
b) Hagueu comprat El Periódico ahir diumenge i a més us hagueu parat a les Cartes del Lector

Sabreu que han publicat una carta que vaig escriure a instàncies d'Amelí. Aquí va!

CARTAS AL DIRECTOR DE EL PERIÓDICO
Domingo 9 de octubre
Oro para Ronaldinho
Raül Avellaneda de la Calle
Barcelona

"Me declaro fan de Ronaldinho. No sólo por su juego, que es de otra galaxia, sino porque demuestra día a día que es un crack dentro y fuera del campo. Siempre está dispuesto a sonreír, saludar, firmar autógrafos y estar por los que pagan su sueldo estratosférico. Ronaldinho tiene la suerte de poder contar con un entorno (familia, club, patrocinador...) que le marca por dónde tiene que ir. La semana pasada llevaba unas botas con oro incrustado. Me pareció de una ostentación excesiva. Con todo lo que él representa, no puede llevar un calzado de este tipo. Demostraría su grandeza subastando estas botas y dando el dinero que con ellos obtuviera a una causa benéfica. ¡Ánimo, Ronaldinho! Demuestra si vales la pena o eres uno más."

L'han retallat una mica per problemes d'espai però... estic realment emocionat!

Comentar-vos que gràcies a això espero que Ronaldinho faci el que Amelí i jo proposem. De moment ja hem aconseguit que Amelí em convidi a unes braves al Tomás! Ole ole!

Petons i abraçades

Raül

La nit ja ha arribat

La noche debilita los corazones según Ismael Serrano... opino que la noche es un gran momento del día (qué paradoja!). Me refiero a ese momento en el que estás a punto de irte a dormir, cuando pasas revista al día.

Si no lo hacéis lo recomiendo, especialmente en el momento en que estáis a punto de entrar en la primera fase del sueño. Estás relajado y puedes repasar cada movimiento realizado, cada acción perpretada, cada decisión tomada, cada regalo hecho, cada mirada lanzada...

Quizás actualmente no revisamos tanto nuestras acciones. Pienso que podemos aprender mucho de las mismas... de cómo somos y de cómo queremos ser... encontramos nuestras incongruencias y también los avances que realizamos en el camino de la vida.

Qué hay mejor que dormirse sonriendo... pero nunca con una rallada o con un "¿por qué lo he hecho?". El pasado no ha de servir para marcar, simplemente para aprender y progresar. No podemos cambiarlo así que ¿para qué luchar contra él? Es más fácil de decir que de hacer pero ... vale la pena intentarlo, ¿verdad?

Buenas noches y ... dulces sueños para todos

Petons i abraçades

Arrisca't a somniar i actua!

Aquest és el lema pastoral dels maristes de Catalunya. Penso que és un gran lema, senzill d'entendre i què dóna molt que pensar.

La presentació que han preparat també és entenedora i es nota que cada cop dominen més el powerpoint (aviat caldrà treballar amb OpenOffice... fora l'explotació Mocosoft!). Es tracta d'imaginar un món millor, fins aquí crec que tots ho hem fet algun cop. Ara bé, cal arriscar-se en les opcions del somni, verbalitzar-ho, comunicar-ho, formar-se, compartir-ho!

Però el més dificil és actuar, està clar. Personalment, em produeix una crisi... et passes tot el dia parlant de canviar el món però... falta donar la passa i actuar! No només comprar café de comerç just o posar-se una banda blanca...

Hi ha molta informació i campanyes a què adherir-se: comercio con justicia, qui deu a qui?, pobrezacero.org... però ens falta la força per a participar-hi ben activament... ens falta l'última empenta i llançar-s'hi.

Conec gent que ho ha fet i és admirable. Gent que "sacrifica" (que per a ells no és tal) el seu mes de vacances per a col·laborar en tot el que poden. Gent que el dia a dia el comparteix amb els menys afavorits. Gent que són exemples amb potes de tot allò amb què nosaltres ens omplim la boca...

Doncs això ens quedem amb el lema... Arrisca't a somniar i actua!

Petons i abraçades

Raül

El bidet, ese gran desconocido

Dedicado a David y Reno...

La aparición de este, ignorado muchas veces, elemento sanitario en Europa fue hacia el siglo 17 o 18. Sus creadores fueron los franceses, que por otra parte no tenían demasiada fama de ser higiénicos. Su utilidad radicaba (y actualmente debería ser así también) en limpiar las zonas íntimas exclusivas de la mujer y aquellas que comparten ambos sexos.

Su uso actualmente es ambiguo. Para algunos sólo sirve para la mujer, para otros como abrevadero de diversos animales, hay quien lo usa como almacén de ropa sucia y los que más para lavarse los pies (pies que en muchos casos no caben de una forma cómoda).

Su uso correcto para los hombres (debido a que he conocido casos en los que se desconocen sus bondades) ha de ser después de dejar cierto regalo, tarzanillo, tortuguita, muñequito o como cada cuál llame a esas esculturas de formas y colores tan diversos pero de material 100% orgánico y por tanto ecológico.

Tras pasar por el papel higiénico (de color, con diversas texturas, triple capa o doble, con dibujitos, de gran longitud...) siempre y cuando haya existencias en el portapapel, encima de la cisterna, en el armario (si no es así deberemos ir a buscarlo con el espectáculo de ir sin pantalones o más gracioso a ún con los pantalones bajados y andando cual muñeca de famosa. No recomendamos saltarnos el paso" papel higiénico").

Llega el momento crucial... se abre el grifo (en la mayoría de monomando) sentado en el bidet con lo cual cambia la perspectiva de direcciones y sentidos... ojo hacia dónde está el frío y el caliente. También cuidado si escogéis caliente y alguien se está duchando o no hace mucho que ha acabado porque os podéis escaldar fácilmente. A partir de este momento las técnicas son diversas y lo dejo a vuestra imaginación para no convertir este comentario en escatológico.

No olvidéis secaros... evitando así transporte de agua (¿fecal?) desde vuestra posadera hacia vuestra ropa interior (en caso que llevéis)... espero que el paso anterior haya sido realizado correctamente de forma que la toalla no se convierta en algo digno de ser colgado en la National Gallery.

En resumen, el bidet ha de servir para evitar esos cuadros picasso que desembocan en situaciones embarazosas al cambiarse en vestuarios públicos o en momentos romanticones que podrían llegar a más...

Petons i abraçades

Raül

1000 visites

Gràcies a tots! A tots els que llegiu, als que participeu, als que em pressioneu :p, als que proposeu, als que rieu, als que m'heu dit que m'heu llegit, als que propagueu el blog, als que us agrada, als que critiqueu, als que veniu cada dia i als que torneu de tant en tant, als que hi sou i als que vindreu... gràcies a tots i cadascun de vosaltres

Aquest somni va començar fa uns 6 mesos en un moment sense res a fer i pensant que es moriria al cap de 3 o 4 setmanes.... però sentir que sou allà doncs fa que cada dia tingui alguna cosa que explicar-vos... i seguirem somniant!

Avui intentaré fer un especial. Publicaré 3 articles més... per si us agrada el que comparteixo o si no us agrada i em visiteu per a què patiu una mica més.

Petons i abraçades per tothom!!!

Raül (happy!)

Dinho

Ei!

En aquest comentari voldria parlar d'un dels millors jugadors de futbol del món Ronaldinho. Descriptivament podríem dir que és un home brasiler, amb el cabell llarg, una dentadura prominent, moreno i certament fibrat.

Quant a les seves habilitats dintre del camp podem destacar el regat, la màgia, el xut, la col·locació i que fa millors els seus companys (peazo tòpic!).

Però el que penso que el fa especial és que demostra ser bastant humà. Em refereixo a què és integrador, sempre somriu, és proper a la gent i demostra valors familiars amb la seva mare Miguelinha. Tots aquests valors han fet que sigui un jugador estimat i admirat en els 3 anys que porta com a jugador blaugrana. En aquesta imatge de persona que no comet excessos i familiar té gran part de "culpa" tant la seva mare com el seu germà que han preferit una carrera prolífica sense polèmiques extrafutbolístiques. És possible que també tingui alguna a cosa a veure el seu patrocinador (Nike) fart de tenir nens capritxosos que només saben gastar diners i muntar shows allà on van.

Però ja se sap, si et patrocinen tenen dret sobre tu i la teva imatge. No em va agradar gens el fet que dissabte passat portés unes botes amb incrustacions d'or de 24 kirats (si és que s'escriu així). Aquesta ostentació és excessiva. El preu d'aquelles botes solucionarien molts problemes a la gent menys afavorida pel destí.

No sóc home de demagogies i declaro que el futbol és una forma d'ostentació extrema. No obstant, els jugadors cobren allò que produeixen. I si produeixen això és perquè algú ho consumeix i aquests som nosaltres: merchandising, anuncis de TV, partits en obert i de PPV, assistència al camp, mundials i eurocopes, braves al bar veient el futbol, diaris, programes de ràdio, cafés comentant el penal no xiulat... el món del futbol mou molts diners, més del que us imagineu... i això és per tots aquells que ho seguim.

Però d'aquí a jugar amb unes botes amb or... penso que més enllà que qui mana és qui paga, un jugador mediàtic i amb influència com Ronaldinho o el Barça podem canviar segons quines polítiques d'una multinacional com Nike... però probablement els advocats d'aquest monstre de fer diners i explotar ja ho tenen previst i està signat en algun contracte... vés a saber si no ho han intentat i s'han vist lligats de mans i peus... com és la humanitat, oi? Tot pels diners...

Petons i abraçades

Raül