No hi ha un pam de net

S'apropa el Nadal. Lluny de mantenir els costums originals (cel·lebrar el naixement de Jesús amb tot el que això va comportar a la Història del Món) o familiars, aquesta és una festa merament comercial (una altra més com el dia dels enamorats, el dia del pare, de la mare, del puerco espín o del que sigui). Podríem dir que l'hem transformat en comercial.

Això es pot observar en empreses com El Corte Inglés o iniciatives com la de les llums de Barcelona l'any passat on s'hi representaven regals.

Tot és diners. I qui té el poder de controlar els diners té el control del món. En primer lloc parlaré del boicot als productes catalans.

Resulta que en Carod (afectat d'una megalomania important) relaciona la candidatura de Madrid (que tots sabíem que no guanyaria) amb tot de coses. Els polítics que estaven en contra agafen el guant del desafiament i proclament un boicot total. Resulta que es comença a crear debat públic, webs, iniciatives, "panfletos", "pancartistas"...

Comença el pànic general entre els comerciants catalans amb productes "exportables" (si es que es pot dir a dintre d'un mateix país que no nació i bla, bla, bla... vaja que no hi ha fronteres). Hi apareixen els senyors del cava... que van sense pasta pel món. I diuen que no pot ser, que això afecta el seu sector i tal pasqual...

Som molt innocents. Realment ens creiem això? No és més que una altra campanya per a potenciar el consum de cava a Catalunya com a efecte rebot. És a dir, una mena de paternalisme amb el comerç del cava que nosaltres realitzaríem. A veure, algú amb dos dits de front canviaria cava per champagne (molt més car i... per cert, els francesos no tombaven els camions plens de maduixes?) o sidra (que cal saber "escanciar" i té un sabor ben peculiar) o vi escumós (si us plau....). Això em remet al títol del comentari d'avui.

La pela és la pela y "ande yo caliente ríase la gente". Els senyors del cava aquest any relacionen l'Estatut amb una disminució de les vendes d'un 4%.... no m'ho crec, ja us ho dic ara. O sigui que ens hem de baixar els pantalons... com sempre. Històricament, als catalans ens han donat pel sac. Som molt bons comerciants però a l'hora de negociar coses importants ens caguem, ens equivoquem de bàndol i acabem cedint... us remeto al blog del Pau on parla de la comunitat foral de Navarra i els seus privilegis.

I parlant de paternalismes... pobre gent del cava... sí clar i els petits comerciants què? Tots anem a comprar a grans superficies: El Corte Inglés, Media Market, PC City, FNAC, Decathlon... Sabeu com és de difícil competir amb aquesta gent? Són grans grups de compra que tenen preus especials i que venen gairebé per sota del preu de cost dels petits comerciants... què poden fer?

Nosaltres tenim la clau del tema. Som els consumidors i som qui manem. Però no ens ho creiem.

I parlant de boicots... som capaços de boicotejar per regionalismes varis però no per temes de pobresa o drets humans. Empreses com Nestlé, Nike, Ford, BP, Shell, La Caixa, BSCH, BBVA.... expolien el món i els seus habitants i nosaltres passem d'això.

Per acabar una frase de l'altre dia a la Contra de la Vanguardia sobre els boicots: "Si un boicot sólo es partidista, no prospera" (Marc Gobé). Ah! i una web simpàtica: www.boicatejam.org.

Petons i abraçades

Raül