Després del cap de setmana...

Són moltes les notícies que em copsen en els últims dies:

1. Disturbis a França per una proposta de llei incomprensible
2. Disturbis a Barcelona degut a l'ampollada (¿? botellón) convocada arreu d'Espanya... crec que la "retaila" dels grups antisistema ja ratlla una mica... no trobo sentit a la iniciativa de trobar-se tots i beure com a animals i tampoc la violència gratuïta i que provoca malestar a la gent que viu al Raval a més de fer que la joventut perdir "prestigi" com a grup social.
3. Bombardeig a l'Iraq quan es compleixen tres anys de la invasió del senyor Bush per a protegir les seves prospeccions de petroli
4. Una nena està a cures intensives després de rebre diverses agressions sense que les autoritats fessin gaire al respecte per a evitar-ho.
5. Diversos conflictes que hi ha al món: Etiòpia, Timor, Nepal... anònimes, sense publicitat, sense solució...

Moltes són les coses a comentar i molt poques les ganes... són moments en què no saps d'on treure forces per a lluitar contra tot. Però el problema és que majoritàriament ens parlen de situacions negatives. El "botellón" ha tingut èxit perquè els mitjans de comunicació se n'han fet ressó. Jo no vaig rebre cap sms ni mail i sabia perfectament l'hora, el lloc i la dotació policial que hi hauria (aquí i a tota Espanya). En canvi no sabem si algú ha fet el bé en algun lloc, si s'ha aconseguit canviar el rumb del món, si hi ha gent que ara ja és feliç... o almenys no surt al titular dels diaris (a no ser que el Barça guanyi o el Madrid perdi).

No ho sé nois, avui volia explicar-vos que aquest cap de setmana hem compartit un cap de setmana ben xulo amb els Joves. Bàsicament vam fer dues dinàmiques intenses.

La primera consistia en compartir amb el grup 10 fotos © que fossin significatives per a nosaltres. Potser alguns l'heu feta, jo personalment sí. Però cada cop canvia. En les fotos es pot veure la vida dels altres... és molt guai! Va haver moments molt emotius perquè es barrejaven fotos amb gent que estava present, frases inacabades amb sentiments contradictoris... va ajudar a què ens coneguèssim més i millor.

La segona va ser sobre la solitud de les persones entorn el soroll, els amics, la prostitució i el desenllaç fatal. Calia entrar a una sala i interactuar amb el que et trobaves: text i fotos o vídeo o música o escenografia. Colpidora i amb regust amarg. Com vam comentar el regust amarg fa que reaccionis i et moguis. La dolçor en canvi fa que et sentis 100% a gust i potser no evolucionis. Cal combinar les dues sensacions.

Sobretot vam estar plegats, vam xerrar, riure, jugar i vam cuinar els uns per als altres. Es va fer curt però el marc era incomparable (Pardines, a 6 km de Ribes de Freser). El mal temps no ens va deixar fer una excursió que hagués estat increïble per la situació del poble.

Repetirem... segur

Gràcies a tots

Petons i abraçades

Raül

La lluita continua, no podem defallir, agafem forces d'on puguem, cal que bevem de diverses fonts... actuem!

© by Aldekoa