Civisme

Situació 1: entro el cotxe al pàrking i un nen d'origen asiàtic es troba a la entrada del mateix amb una bicicleta tot desembolicant uns cromos o tazos o similar. El paper a terra.

Situació 2: el mateix nen intentant accedir a l'entrada del pàrking però ho evito ja que sortia (nen guarro sí però kamikaze no), es trasllada a l'entrada del costat i realitza la mateixa acció.

En aquest primer grup de situacions em pregunto per què el nen es tan guarro i imagino la forma d'educar-lo. Fa temps vaig sentir que al Japó no castiguen els nens de forma directa (amb una bufa o crits o el conegut racó de la reflexió) sino que intenten fer veure el nen o nena que la situació no està bé posant exemples que afectessin el propi nen. És molt més costosa que la directa però potser a la llarga és més efectiva, però generalitzar en l'educació no és bo ni molt menys perquè cada cas és un món.

Situació 3: estic parat amb el cotxe a un semàfor. Surt de l'edifici de Grupo Z el que deu ser un jefazo. Es puja a la porta del copilot d'un cotxe aparcat. La conseqüència és un cop a la porta del meu cotxe amb mi a dins. Ni em mira ni molt menys em demana perdó. Jo me'l quedo mirant amb cara de "afdlñkaj cvkslñvjksgñlajsdfñaslfk". Em torna la mirada despreocupada amb aire de suficiència. Jo penso què li podria dir... ell deu pensar que té millor posició social (ui sí), més diners, la vida solucionada... i jo penso que ell no pot aconseguir un dels majors tresors que disposo... la meva joventut. Apa fot-te!

Situació 4: de tant en quant vaig disfressat a treballar (amb traje vamos). La veritat és que la gent em mira molt diferent que quan vaig "normal". Sembla que sigui una persona diferent i la veritat és que em fa ràbia. També em fa pensar quan jo algun cop jutjo la gent per la pinta que fa. Puc anar amb traje i ser el major fill de p... de la història de l'univers però la gent "de saque" em respectarà més que si vaig amb texans amples i una jaqueta amb caputxa... sóc la mateixa persona però de debò que m'han mirat diferent... així que la gent que viu al carrer com se sent? Recordo que en Xavi B. m'explicava un cop que van fer una dinàmica que consistia en seure a terra i demanar diners... es tractava de copsar com es veia el món des de la part més baixa de la societat, mirar la caritat als ulls, sentir la vergonya d'haver de demanar...

Situacions de la vida

Petons i abraçades

Raül