Una cosa menys... ?

-- Man on the moon (R.E.M.) --

El 9 de novembre celebrem l'assemblea de l'associació on hi haurà un canvi de junta on sense cap dubte cediré el meu lloc (alguna cosa ben grossa hauria de passar per no ser així). No us menteixo si us dic que per a mi serà un alleujament. Curiosament és la meva segona etapa en aquest càrrec i cap de les dues les he finalitzat quan tocava (sempre abans).

La primera vegada va acabar per salut mental pròpia. Vaig succeir el Marcos després de ser el seu ajudant després d'unes èpoques conflictives. Vaig haver d'enfrontar-me a amics que van deixar de ser animadors i algun sense avisar ni respondre a res. Sincerament, estava molt tendre per a dirigir una associació tan genial com problemàtica. A més persones, més realitats diferents. Volia seguir el testimoni del Marcos quant a ser proper a la gent i deixar la gestió en un segon terme. La il·lusió i les ganes eren presents cada dia però la feina tanta com vulguis. Això, combinat amb la inesgotable font de feina que significava ser estudiant de 4t de La Salle (si no m'equivoco) va fer que un dia passejant pel centre decidís dimitir. Va ser una posició lleugerament egoista però sens dubte necessària per la salut de l'Associació. Més valia que un altre ho agafés abans que seguir sent on era amb poques forces. Ho vaig anunciar en una sortida després de comentar-ho amb la Noe i demanant al Xavi que agafés el relleu abans que cremar algú que estava predestinat a agafar-ho tard o d'hora. La tan nostrada "protecció" a la llarga tampoc va sorgir efecte però sóc feliç del tarannà tan particular que el Xavi va donar a l'Associació tot i els seus dubtes inicials.

Així doncs vaig passar a ser "soldado raso" com li agrada dir al David i vaig tornar a disfrutar sent animador i després un vice gairebé inexistent (com fins aquell moment) amb el perseverant CV.

L'any passat calia recollir tota la bona feina feta per l'Uri que va sortir del càrrec cremat per moltes coses (i probablement no totes conegudes). Agraïment a la seva immensa i mai prou reconeguda tasca com a la dels acompanyants a la junta (Eva, David, Cris, Jordi, Pablo més tots els vocals i assessors... com a referència el DVD Salsa Ajmacor... impagable i altament recomanable).

El relleu no era clar i la idea era fer un any de transició fins que algú sortís. Doncs vaig decidir agafar-ho contra la voluntat protectora d'algú que no volia que agafés més feina (sàviament, és clar). Certament hi ha moltes diferències amb la primera etapa: molta més experiència, molta més proximitat i acompanyament, infinitat d'entrevistes personals, quadratures del cercle vàries i moltíssimes juntes per a fer que l'associació es "desenrarís" en començar de forma convulsa. Un any on tots hem esmerçat molta estima i que està començant a donar els seus fruits. Al principi em feia pena deixar-ho perquè hi ha molts projectes en marxa (a destacar "L'associació que somniem" i l'escola d'animadors) però cal donar pas i responsabilitats a aquells que pugen amb forces i ganes. L'última JD va ser massa ràpida per manca de planificació personal i no m'agrada accelerar les coses sinó tenir temps per les persones i les opinions individuals... massa executiva quan es demana pluralitat, sinceritat i acollida. De totes maneres em guardo un "as" a la màniga :p (res de l'altre món, és clar).

Tot això no vol dir que em deslligui totalment. Vull ajudar, recolzar i acompanyar però donant pas a altres que ho poden fer molt millor si confien en ells mateixos.

Petons i abraçades

Raül

El Seryi

-- Somos nubes blancas (Elefantes) --

/*Pre: RENFE anuncia que fins el 15 de novembre no tindrem un rodalies digne des del Baix Llobregat. Benach enganxat pel carril bus quan era exclusiu per a autobusos. Manifestació pírrica i a sobre amb missatges diferents. El Govern que s'amaga. Magdalena Álvarez dient que no dimitirà (que no ho faci i solucioni el "marrón") i ho farà el millor que sàpiga (que s'ha demostrat que no és gaire), tampoc la cessaran perquè és clau en la victòria del PSOE a Andalusia al març. ZP fent promeses a tort i dret quan no n'ha complert gaires... la resposta quina és? Desobediència civil? Ha de ser un "todos a una" sens dubte */

La setmana passada van sortir a la llum les imatges d'una brutal agressió a una menor en els FGC. El fet és lamentable i denunciable és clar. Ara, com s'ha portat tot el tema també penso que ho és.

El personatge en qüestió increpa una noia mentre parla per telèfon i acaba amb una patada a la cara. A la imatge és veu un altre noi (a qui no li tapen la cara) que no fa gaire res durant l'agressió. Analitzant les imatges en fred està clar: el seryi al "cuartelillo" i debats de si l'altre noi (argentí) hauria d'haver fet més.

En el nostre país enviar algú a la presó no és senzill i per una cosa així no s'hi va. La sanció ha de ser exemplar és clar, i el tractament psicològic més. Aquest tractament l'hauria de pagar l'agressor així com el que haurà de rebre la víctima. Si no té diners doncs que ho pagui amb treball social durant x temps ("serveis a la comunitat" com diuen als USA).

El personatge de la història ha sortit molt a la televisió. En un primer moment d'una forma molt agressiva (amenaçant un càmera) i després (prèvi consell del seu advocat, és clar) més calmat i dient una tonteria com un temple: que anava tan borratxo que no s'enrecorda de res. És dificil pensar que aquest home anés suficientment torrat com no recordar res en veure que a les imatges manté l'equilibri en tot moment.

D'escàndols n'hi ha diversos en aquesta història. El primer apareix en forma d'entrevista personal de T5 a casa del Seryi. És curiós que només una cadena ho hagi pogut fer. Què se'ns acut? Doncs que ha passat per caixa (alguns parlen de 3000 €). A sobre de ser l'agressor en treu un rèdit econòmic, tot sigui per l'audiència i la publicitat. A més, avui T5 "aprovechando el tirón" fa un reportatge sobre el racisme a Espanya. Segons he pogut llegir faran entrevistes amb membres d'un grup neonazi que va enviar un noi congolés a una cadira de rodes després d'una pallissa. Els membres parlaran amb passamuntanyes (què valents), hauran probablement cobrat i, òbviament, T5 no donarà les dades a la policia per a què passin pel jutjat, no fos cas.

El segon escàndol és el linxament mediàtic del noi argentí. Resulta que el tio no va fer res i la gent ja s'ha encarregat de dir que quines penques no fer res. Quanta falsedat en aquest país. Quants miren a la dreta quan troben un indigent tirat a terra, o a l'esquerra per no ajudar algú a creuar el carrer o pujar a l'autobús, o a l'aire en veure robatoris al metro... el noi ha estat increpat contínuament al carrer, a la universitat, per la televisió. Tampoc es veu si va oferir ajuda a la noia més tard o què. Cal tenir-los quadrats per defensar una noia davant d'un tio gran i amb actitud violenta. Alguns o farien pero la majoria penso que haguessin actuat igual.

"Seguimos para bingo"... surt l'ambaixadora de l'Equador en roda de premsa amb la mare per a condemnar l'acte. Parla d'abús vestida de 21 botons i mobilitza el col·lectiu equatorià com si l'agressió hagués anat únicament contra ells. No la recordo en cap moment parlant de la problemàtica de l'habitatge per als immigrants o d'atacs protagonitzats per equatorians. Cal sortir a la foto de tant en quant i li ha anat "al pelo". Tres quarts del mateix pel cònsul del país a Barcelona.

L'agressió és racista, injustificada, fastigosa i se't remou tot però el tractament mediàtic ha estat igual de desmesurat i a més, denunciable. Així no anem gens bé.

Petons i abraçades

Raül

Desengaño futbolístico

-- The show must go on (Queen) --

Glasgow, ciudad a la que le tengo un asco especial desde nuestro viaje a Escocia por culpa de su fealdad general y por un hobbit que gestionaba un hostel asqueroso y que a punto estuvo de amargarnos la visita a tan precioso país.

Dicho esto resumo el partido como Ronaldinho vete a tu casa y señores del Rangers vengan a jugar a la Tharr porque para eso no hace falta estar en la Champions. Es lamentable jugar al autobús y chutar para arriba a ver si el delantero la pilla. Eso sí si su delantero fuera Kanouté o Koné uno o dos goles hubieran caído.

Que lo mejor del partido haya sido el caño de Puyol es para hacérselo mirar. He pensado (sin tener ni idea) que podríamos jugar a que los extremos estén en su banda natural. Si ellos se cierran hace falta abrir el campo. Giovani por la derecha y Messi por la izquierda. Henry por en medio y Ronaldinho entrenando hasta que le vengan ganas de jugar a fútbol en vez de ir gastando las gabardinas que pide Robinho. Ronaldinho me decepciona después de ser el jugador con el que más he disfrutado últimamente. Aguanta la pelota y la tira atrás, recibe falta y se queja. No desborda ni supera. No tiene velocidad ni regate. Creo que es para pensárselo. Es un jugador recuperable? Vienen las dudas. Yo lo pararía un mes y a entrenarse a saco.

El problema vuelve a ser la pasta. Tienen tanta como quieren. Tanta fiesta como desean y tantos fans que no pueden ni pisar la calle cinco segundos de forma libre. No sé si se les puede tocar la fibra con el patrocinador, con la falta de sueldo o con más incentivos.

Partido aburrido, asqueroso y sin interés. Lamentables últimos minutos pasándose la pelota en defensa. ¿Qué es esta broma? "Así queréis ganar la Champions?" gritaba un hombre en el bar. No reproduciré los diferentes improperios.

De lo peor del partido el árbitro. Penalty a favor del Barça no pitado, hasta tres veces ha tocado el balón, siempre en medio, tarjetas desmedidas... sanción para él?

Virus FIFA aparte hay que ponerse las pilas

Raül

P.S.: sin tener ni idea Guddy oportunidad perdida.

Bàsquet

-- Hold me tight (Marlango) --

/*Previ:

Avui he vist l'Ultimatum de Bourne (molt recomanable) i en un moment de la pel·li el protagonista ha d'anar de Londres a Madrid. La seva arribada a la capital és en AVE... fa Londres-Madrid via Sevilla?

Fi Previ*/

Espanya és un país de futbol i prou. Tots els esports es tracten com si fossin futbol. La selecció guanya el mundial? Doncs comença la "futbolitis" i només fem que menjar que som els millors i no hi ha qui ens pari. 2 partits perduts a l'europeu mentre la caverna mediàtica pensava que tot estava fet i ens asseguraven que era així. La final es perd per sobrats i per falta de preparació prèvia (massa compromisos publicitaris). Tot i així el maltracte (tot i que millor tracte que altres esports) continua i el 90% dels diaris parla de futbol i actualment de F-1. A més, retransmeten un partit de bàsquet a les 22h. Qui ha d'anar a veure bàsquet al pavelló a aquestes hores? Tot per pressions televisives i que no serveixen per augmentar l'audiència. El bàsquet sobreviu pels pavellons i no tant per les televisions... en fi.

I ara passem a rajar l'AXA FC Barcelona. He pogut veure la primera part (2 quarts) del partit i trec moltes conclusions. Abans que res, dir que en la meva infantesa vaig jugar 13 anys a bàsquet (de l'escola de bàsquet fins el sènior de l'Esportiu Sant Joan) i és un esport que m'agrada moltíssim, més inclús que el futbol en algunes ocasions. Renego de la gent que diu que només amb veure els últims minuts d'un partit de bàsquet és suficient... en fi. Tot i l'experiència en l'esport no conec gaire els intríngulis tàctics però intentaré fer una mica d'anàlisi del Barça basant-me en el partit d'avui.

La Penya és un equip de pressió i velocitat liderat eminenment per gent molt jove (Rudy i Rubio) i de gran qualitat acompanyada d'uns "currantes" molt importants. Pressionen a tota la pista segons signes de la banqueta. És a dir, que no sempre ho fan i a més serveix per desquiciar el contrari. Com contrarrestar-ho? No és fàcil però cal tenir previstes solucions per a treure la bola. La idea és que tregui un pivot (el més alt => 5) i l'altre se'n vagi a l'altra punta (el 4). A partir d'aquí bloqueigs directes entre els alers, rebre i fer que la pilota vagi per l'aire enlloc de botar. No dic que sigui fàcil, però cal estar atent. En cap dels casos he vist que el Barça actués en conseqüència i tingués variants.

El Barça no corre perquè no té jugadors ràpids. En cas d'una plantilla de baix pressupost es podria contrarrestar amb pivots forts ja que els del DKV no ho són tant. Se suposa que Kasun, Marconato i Vàzquez haurien de ser figures universals però no s'estan comportant com a tals. El primer té partits de tot però no ha demostrat que valgui el que es va pagar per ell. El segon està acabat des de fa dos anys i el tercer... un tio que va dir no a la NBA i a l'ACB no destaca no és ningú. El pivot més determinant actualment és Trias que és un 4 ràpid i polivalent però no un superclasse. Aquest tipus de jugadors són molt necessaris. Total, que no tenim joc interior.

A la direcció només hi ha Pepe Sánchez i ja és més que l'any passat. Lakovic és un tio per trencar partits, moure's molt i tirar més. Si no té un bon dia doncs res de res. Morandais és un tio lamentable i no sé per què juga tant. Pot ficar n triples però perd tantes pilotes que hauria de tornar d'on ha vingut. A Acker li deixarem un parell de partits i Ilyasova és l'ombra del que ens han venut. Basile pa tu casa ya!

Manca velocitat i joc interior. És curiós que no es jugui mai amb els pivots perquè almenys per dimensions podrien treure faltes o similar. Quan hi ha un rebot els alers sempre han de còrrer cap a l'altra banda i creuar-se per sota buscant bloqueigs i una situació favorable de penetració abans que arribin els pivots contraris (habitualment més lents).

Avui sobre Rudy calia una defensa total. Necessitàvem un tio que no donés ajudes en defensa i estigués a sobre d'ell en tot moment. Actualment no hi ha un defensor pur com podia ser el Rodrigo dels primers anys. Aquesta persona hauria d'estar a sobre de Rudy fins desconcentar-lo totalment i veure si la resta de l'equip fa alguna cosa. Així pots reduir la seva puntuació a la meitat o menys. Els canvis defensius que fa el Barça són horribles. El 5 es queda defensant un 2 o 3 que el supera, penetra i dobla al pivot defensat en el seu cas per un 2 o 3 (molt més baix), manca de velocitat i atenció un altre cop.

També es poden buscar defenses alternatives zonals 2-3, 2-1-2 o 3-2 (segons el que necessitem) o mixtes amb caixa + 1 (un tio sobre Rudy) o triangle + 2 (en cas que hi hagi dos jugadors on fire). Es poden fer variants segons situacions (després de bàsquet pressió a tota la pista, per exemple). En fi, veure algunes coses diferents. És admirable el que està fent Aito al DKV amb els jugadors que té i donant l'alternativa a Rubio o Ribas. Al Barça no va tenir sort o es cagava en situacions molt concretes... massa Final Fours perdudes.

Destacar que el Manu m'ha assessorat molts cops degut a què va ser entrenador de les categories inferiors de la Penya i va disfrutar de Ricky (diu que ja era un escàndol) en el seu equip. Un abrazo crack!

Ivanovic posa't les piles i fes neteja del vestidor (Savic que l'ajudi). Per a mi no tenen cabuda al Barça: Basile, Marconato, Vázquez, Kasun, Morandais. Desconec la pedrera i jugadors de fora de l'estat així que no puc fer recomanacions.

Un altre dia parlaré del que penso de les fugues a la NBA per part de jugadors que no tindrien cabuda a la lliga dels Magic, Jordan, Barkley, Malone... els del Dream Team original. La NBA ja no és el que era... Rudy queda't que encara tens feina a fer per aquí. Marc Gasol no entris al draft a fer el ridícul si us plau.

En fi moltes coses a dir suposo encara.

I per acabar un link a un blog de qualitat sobre bàsquet: http://elcapitaenciam.blogs.terra.es/

Petons i abraçades

Raül

Actuar... pero cómo?

-- El emigrante (Celtas Cortos) --

/*Notas previas:

1. Sr Carod Rovira: abandone la vida pública después del enésimo ridículo con lo de la Biennale. Me siento avergonzado como antiguo votante de ERC
2. Me da igual si Raúl va a la selección o si a Alonso le pica la pierna
3. ¿Por qué cuándo llueve Barcelona se colapsa globalmente? ¿Infraestructuras? ¿La gente se vuelve más lerda?

Fin notas previas*/

Si nos paramos a mirar un momento la situación actual no contamos para nada. Es algo realmente frustrante. Hay gente que muere de hambre y por más que salimos a la calle (que cada vez lo hacemos menos) o luchamos por cambiar nuestra mente en cuanto al consumismo no conseguimos avanzar ni un poco. Es curioso cómo nos hemos montado el chiringo. Tiene más fuerza una persona que un millón en la calle. No vayas a la guerra y voy. Réditos electorales que luego no sirven para nada, no se nos escucha, no sirve para nada.

Se puede hablar de inmovilismo o de falta de conciencia de la realidad. Esta semana hay una lucha muy activa contra la pobreza y para presionar en favor de los Objetivos del milenio (aquello de disminuir a la mitad la gente que consideramos pobre antes del 2015... a todo le ponemos números, límites y normas...). Estos Objetivos no van por buen camino ya que los países implicados no hacen demasiado. Gasto en armamento, en ferias inútiles para hacer el ridículo, en construcciones innecesarias, en opulencia y en necesidades creadas.

Siempre hablamos de actuar localmente pensando globalmente. Y nos vanagloriamos de creer actuar globalmente en momentos concretos (manis, gritos, blogs y chorradas) en vez de contínuamente de forma local. Qué buenos somos y pobrecitos los negritos que salen por mi tele de 37" mientras espero que acaben los anuncios de mi serie favorita antes de chequear si alguien me ha enviado un e-mail... brecha tecnológica, desequilibrio de fuerzas, intereses creados, petróleo, dinero, personas corrompibles y corrompidas.

Qué hacer? No hay nada fácil y hablamos mucho pero hacemos poco. Me escondo detrás del plural cuando debería hacer cuentas del singular. Yo y no nosotros. Hablo mucho pero hago poco, ahora mejor. Voy a mirar qué puedo hacer, pero el tiempo es limitado y hay que optimizar. Actuar de forma efectiva aunque no sea mediática. A por ellos, que son pocos y cobardes

Petons i abraçades

Raül

Hoy

-- Nada de ná (Café Quijano) --

Se vislumbra gran carga de trabajo en el horizonte pero aparcada al menos para la semana que viene. Nadie parece atisbarla o simplemente es falta de comunicación entre las diferentes partes. Hay que arreglar, cambiar, remendar y dirigir infinidad de cosas en infinidad de campos. Siempre uno se pregunta si será capaz de estar en todo y siempre se responde que es cuestión de organizarse bien el tiempo aunque no siempre es así. La ilusión gana al realismo que se torna crudo al encarar la verdad.

Te repites una y otra vez que podrás con todo y con todo lo que quieres harás grandes cosas. Aparcado queda de momento la lectura, el cajón y la guitarra. Malditas inquietudes que golpean constantemente el alma para tener intereses en hacer más cosas, lo que parece bueno causa angustia cuando no lo puedes alcanzar pero prefiero la inquietud que el inmovilismo, aunque el que mucho abarca poco aprieta... uno quiere abarcar apretando. Deporte, curro, niños, pasqua, uni, familia, cines, cómics, warhammer, excursiones, música, danza, grup de vida... tantas cosas que necesito pero que parecen no bastar... y ya se sabe, la angustia es una forma de nervios y estos alimentan a mi amigo kraken que hoy parecía renacer (sobredosis de pasta y tortilla este fin de semana) pero que he conseguido calmar el tiempo pasa y uno aprende a tomarse las cosas con más filosofía y por tanto intentar dirigir al cuerpo y no al revés... aunque no siempre es fácil...

De momento hoy toca ganar a Gothic Ath para no caer en el grupo de los cojos y mancos con La Taronja Rocket...

Petons i abraçades

Raül

De PP, PSOE i joventuts vàries

-- Me siento bien (Hombres G) --

El que ens queda fins arribar al març... mare meva! Penseu que qualsevol acció que es realitzi no és pel bé del ciutadà sinó per millorar la imatge del partit que sigui. Analitzeu detingudament cadascun dels comportaments dels diferents partits que apareixen habitualment a l'escena política.

Primer tenim la lluita de les joventuts del PSOE i el PP. Els primers treuen un vídeo absurd d'un Pasapalabra entre un megaguai i compromés socialista jove contra un pijo idiota del PP. Què han fet les joventuts del PP? Doncs treure un vídeo d'una megaguai PPriana contra un rastafari amb la samarreta del Ché que es furga l'orella mentre contesta. Això és política? Què m'esteu aportant qualsevol de les dues opcions? Res de res, ni enganxeu el jovent ni feu gràcia ni feu cap bé al país.

PSOE: http://www.youtube.com/watch?v=1bfwAutwdDA
PP: http://www.youtube.com/watch?v=RV3XalZg7jc

Avui ha sortit el Rajoy en plan president del govern envoltat de fotos amb el rei i demés fent un missatge "institucional" a favor de la unitat de la pàtria i l'amor a la bandera. Què pretén amb això? Doncs radicalitzar més el seu discurs i basar-lo simplement en l'amor a un país i les seves arrels i sentiments buits de contingut.

Seguidament tenim el govern fent que arribi l'AVE a Barcelona com sigui amb una munió de Lemmings treballant dia i nit. Calculen que deixi d'haver retards a RENFE tres mesos abans de les eleccions per a què la gent no els ho tingui en compte. Serà complicat amb el patetisme de Magdalena Álvarez que es queda tancada a un ascensor i s'ho pren amb bon humor i demana que tothom faci el mateix (li faria gràcia quedar-se cada dia 20 minuts tancada a un ascensor que ha d'agafar peti qui peti?).

També han tirat endavant la llei de la memòria històrica per a treure tots els pollastres, símbols i escultures del dictador arreu d'Espanya. Avui a RAC1 demanaven llocs on n'hi havia encara i la llista era increïblement llarga. I què faran amb el Valle de los Caídos? Bona pregunta. I què diu el PP al respecte? No gaire res perquè tant un discurs a favor com en contra els situaria en un punt que no els interessa. Com a molt sortirà l'Acebes a dir quatre bajanades en el seu rol de radical de dretes.

I a casa nostra? ERC es va desmarcant del tripartit per no perdre vots per influència conjunta, en Mudito se'n va a Madrid a veure la desfilada dels militars, CiU es queixa d'aquest viatge i IC segueix amb el seu patetisme habitual.

I demà dia de la hispanitat o del Pilar. Hi ha crides des de tots els sectors. Probablement es cremaran més fotos, hi haurà enfrontaments amb la policia en llocs on hi hagi exaltació de la bandera de la manera més ultradretana i tot d'independentistes aniran a increpar-los també... en fi que no anem bé i cada cop pitjor. Estem en mans d'una colla d'incompetents control·lats per les grans empreses i que no parlen del que realment ens interessa ni solucionen res del que ens afecta.

Petons i abraçades

Raül

Que lo sepas...

-- Me enamora (Juanes) --

Inversió en armament:

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8653

Festa de la solidaritat al Parc de la Ciutadella el 6 d'octubre (música, entitats, festa...):

http://www.gencat.net/cooperacioexterior/cooperacio/femC.htm

Concentració contra la pobresa el dia 21 d'octubre:

Petons i abraçades

Raül

València

-- You could be mine (Guns 'n Roses & OST Terminator 2) --

Abans d'anar a dormir no puc menys que escriure des de València sobre la meva experiència d'aquesta nit i, per què no, demanar consell.

Avui jugava el Barça (0-2 amb gols de Puyol i Messi) contra l'Stuttgart a la primera fase de la Champions League. El donaven en obert a A3TV i 2 companys i jo volíem anar-lo a veure a qualsevol dels milers de bars que ens oferissin unes senzilles tapes i una televisió.

La recerca comença a les 20h (45 minuts abans d'arrencar el partit). Si no hem visitat 15 bars no n'hem visitat cap. Les excuses i els quilòmetres recorreguts (su!) anaven augmentant. On no hi havia tele donaven sopar, on hi havia suaven de posar el futbol (si jugués el Madrid què farien?), on posaven el partit no tenien ni una trista tapa i en el pitjor dels casos rien de rien.

Quan ja ens resignàvem a veure el partit en una habitació de l'hotel (completament vestits, res de riure!) mentre menjàvem una pizza o demanàvem alguna cosa al servei d'habitacions (cosa que només he vist a les pel·lícules) hem pogut trobar un últim bar on ens han servit tot de tapes (braves, calamars en salsa, olivetes, callos, montaditos...) i hem pogut veure el partit.

No enteníem el per què d'aquest tracte tan amable i diferencial en aquest local. Després de parlar amb la mestressa del local descobrim que portaven només 15 dies oberts i encara no s'havien contagiat de la rancietat de la zona (on destaca la quantitat de restaurants xinesos). A més la perla de la nit ha estat que la dona ha dit que no hi havia cap lloc a la zona on sopar de forma decent... declaració d'intencions i enemistat eterna amb els locals del voltant, és clar.

Encara no hem trobat cap restaurant on emplatar-te, pagar un preu just i menjar bé en tota la ciutat de València (en 4 zones diferents de la ciutat). Algú coneix alguna cosa?

Gràcies... petons i abraçades!

Raül