Patint...

-- Rumba dub style (Ojos de brujo) --

Ahir vaig sortir a còrrer en plena ràtzia rocket (ja explicaré més endavant en què consisteix aquest projecte... de moment sóc rocket padawan) i enfilant Rambla Brasil vaig creuar-me amb una noia que anava amb el cap cot.

Vaig veure (uns metres més a prop degut a la meva miopia) que estava plorant... xoc momentani i espontani. Més enllà del tomateo (per què serà, li haurà deixat el xicot/a...) em vaig quedar pensant dues coses: què podria haver fet jo (estrany apropar-se i dir què et passa? o et puc ajudar? però potser necessari) i també quanta gent al voltant nostre està patint i nosaltres no ho sabem.

Què complicada que ens fem la vida! Realment les relacions interpersonals són complicades i més encara les situacions límits a què podem arribar... problemes econòmics, de salut, personals, psicològics, de tracte... realment hi ha moments en què la vida és ben dura. A vegades ens compliquem nosaltres i d'altres les complicacions ens venen donades.

És en casos com aquests que és molt fàcil parlar i dir coses com: "cal tirar endavant", "supera-ho", "tranquil, no passa res... ens en sortirem"... però la realitat és ben diferent i la pressió ens pot, ens maxaca i ens costa demanar i rebre ajuda...

Què dir? Poca cosa... compartir un sentiment que vaig tenir ahir a la nit...

Petons i abraçades ben dolços

Raül