jueves, abril 12, 2007

Dinho

-- Samba-reggae (Olodum) --

Fins fa poc era un defensor de Ronaldinho. Ara ja he perdut la fe en ell com a jugador i com a persona. Aquest brasiler nascut exactament el mateix dia que jo ha meravellat el Barça durant les últimes quatre temporades. Qui pot oblidar gols com contra el Milan, Sevilla, Werder Bremen o Chelsea. Qui pot oblidar jugades com contra el Madrid, Saragossa o At. Madrid. Qui pot oblidar fantasies com contra Athletic, Villarreal o València...

Aquest post sorgeix d'una conversa amb en Javi comentant la baixa forma i el canvi d'actitud del jugador. Es tracta d'un noi de 27 anys que cobra 1.5 mil·lions d'€ al mes (bruts... ui sí). Abans somreia, buscava la gent, s'estava amb ells. Ara porta ulleres, no saluda i s'amaga tant de la gent com de la premsa com als partits.

Què ha passat? Doncs que la gent s'acomoda i ha passat tants cops que a vegades dubtes si és millor tenir superestrelles o jugadors d'equip. De totes maneres no només parlo de joc sino de tarannà. L'enfrontament amb el lleó camerunés (qui tampoc admiro) és flagrant. La seva influència al vestidor ha baixat i les aparacions als entrenaments baixen al 55%. La gent s'enfada perquè el Barça no diverteix i guanyarà la lliga perquè els altres la perdran. Quan arribes al top (guanyar la Champions) ja difícilment milloraràs res i el que passa enguany desinfla el seguidor culé. Ens queixem de vici, sí però "idolatres" una forma de ser i et demostra que és ben fàcil ser com els altres mentre obres escoles al teu país però no pots ni donar la cara quan el teu rendiment ha baixat tant. Fot gols perquè és tremendament bo però en un sprint fa temps que no marxa de ningú (només comparar la cavalcada de l'any passat en el 0-3 contra el Madrid amb qualsevol intent d'enguany).

Vendre'l? Tinc dubtes al respecte. Si el venem farà una temporada l'any vinent d'escàndol i el Barça mai ha sabut què fer amb tanta pasta. Sinó doncs passarà com amb Rivaldo que l'últim any s'arrossegava pel camp i al final se'l va regalar al Milan (on no jugava però va guanyar la Champions). Jo ara per ara que es quedi però collant-lo al màxim. Potser una pressió conjunta amb Nike serviria. Si baixa el rendiment no pot ser la icona de nikefootball.com i potser amenaçant-lo amb una possible entrada de Cristiano Ronaldo al top 3 faria reaccionar en Dinho.

Torna Ronnie, és ben fàcil: somriure, suor i esforç i tornaràs a ser el millor jugador del món. I torno a dir que no només al camp sino fora d'ell. Ara mateix ja no et defenso com fa un mes.

Petons i abraçades

Raül

1 comentario:

Anónimo dijo...

Bueno bueno Raül! no nos empapemos de pesimismo, que si este sábado se marca un hat trick... jeje
En lo que sí estoy de acuerdo es en el cambio de actitud. A mí me gustaba cómo iba por la vida Ronaldinho. Que sí sonrisas, optimismo, atención a los chavales pequeños, que si te doy la camiseta porque has hecho una pancarta, bailes, alegría...
Pero este año, aunque yo creo que está haciendo una temporada buena y ha mantenido a flote al barça, no veo ese ronny del inicio. He visto más gafas de sol (portadas del MD en la previa al partido del Werder o del Liverpool), gorritos, plantes en la jornada de puertas abiertas, mal rollo con los periodistas... No sé, antes te enorgullecías de que un tipo tan alegre y majo fuera del barça. Ahora es más estrella.
Pero, vamos, que si cambia la actitud, es el más grande
besicos
xab