Roma'm

-- Sucede que a veces (Ismael Serrano) --

Roma, la ciutat eterna... bressol d'un dels més famosos Imperis de la història de la humanitat... centre neuràlgic del cristianisme actualment i receptacle de meravelles que no havi vist mai.

Dissabte 28 d'Abril de 2007, 16h de la tarda (16h15 :$). Ens trobem Blanca, Rafa, Noe i jo amb el meu pare (santo varón) per anar a l'aeroport i embarcar camí de Roma! L'espera és agobiant (com sempre) i els nervis són presents. Becaineta a l'avió i arribada a Fiumicino. Primers gags amb les maletes... som a Itàlia sense cap mena de dubte. Les maletes s'apilonen ja que fan coincidir quatre vols a la mateixa cinta... llatins que som tots.

En sortir apareix el cap rapadet del Pau que ens ve a rebre amb el seu somriure i una foto de benvinguda. El seu cap amaga 100 plans per als 2 dies que passarem a la ciutat que l'allotja com a estudiant Erasmus. Ens adonem que a Roma els transports són realment barats. Agafem tren i autobús per arribar a una casa senzilla però ben acollidora. Ens encabirem els 5 a la mateixa habitació. En Pau neteja un matalàs amb prou gràcia i ens ha preparat el sopar. Pasta amb carn picada (boníssima!). Decidim sortir a descobrir Roma by night.

Agafem un autobús direcció Plaça del Poble. Passegem i passegem. Roma té un encant especial, no sabria dir-vos. Pot ser la ciutat, l'acollida o la companyia... Primer moment rocket amb una cursa pujant escales a Piazza Espagna fins arribar a un lloc on es pot veure la cúpula del Vaticà. Arriba el moment més xocant visualment del viatge... la Fontana di Trevi. Espectacular. Em quedo parat, faig una foto amb el mòbil per a poder configurar el fons de pantalla i sec per a observar i disfrutar... un dels llocs que més m'han enamorat.

Amb aquesta imatge què més es pot demanar del dia. Abans de tornar a casa veiem el Panteó. L'autobús nocturn és testimoni de les nostres converses. Encara no hem conegut els companys de pis del Pau però si que hem sentit bordar el gos de la Paola i el Marco.

Diumenge! Dia per a visitar tooooota Roma! Primer objectiu el Vaticà. Anem cap allà en metro i descobrim que hi ha molta gent a la Plaça de Sant Pere. Sentim la veu del Papa amb l'Angelus i donant la benedicció en molts idiomes. La plaça està plena de gent. Ni ens plantegem entrar al Museu Vaticà degut a la gentada que hi ha. La vista de la cúpula del Vaticà és ben maca a mesura que ens allunyem cap al Trastevere. Afortunadament hi ha menys gent com més caminem.

El Trastevere és preciós i hi dinem després de visitar una església on estaven fent un concert de coral. El dinar es basa en una amanida de pasta amb tonyina, tomàquet, olives i maionesa. Els hem transportat en dos tuppers de la Paola que marxaren plens i tornaran buits i un d'ells modificat en la seva flexibilitat.

Anem doncs cap a Sant Pere a veure si hi ha poca gent per visitar la Basílica però nanai així que ens dirigim cap al Coliseu, testimoni del pa i circ de l'època romana. Amb capacitat per a unes 60000 persones se situa en una zona on pots trobar el fòrum, el circ, el Palatino i una construcció dedicada al primer rei de l'Itàlia unificada. En aquell punt era on Mussolini feia les desfilades militars i els discursos com a punt on s'unia la història de Roma i l'unificació del país. La zona té un encant especial degut a què va significar moltes centúries enrera. És ben espectacular i les pedres sembla que parlin d'històries personals, lluites pel poder, gladiadors, llegendes i història... Aprofitem per descansar una mica abans d'anar cap al circ romà, testimoni de les famoses curses de quàdrigues. Ara és un gegantí lloc on trobes families jugant o flipats passant-se una bola de futbol americà com si fos un meló. Increpem els sobrats que ho intenten.

Seguidament trobem el que buscava... l'especimen italià típic. Més enllà d'un tòpic és una realitat: cabell engominat, ulleres gegants i semblant de xulo. Sóc feliç, fem una foto i riem. La Piazza Navona ens rep amb obres, la qual cosa és un inconvenient per a poder observar una font que tant en Rafa com el Pau ens diuen que és similar en bellesa a la Fontana di Trevi. Per allà buscarem un lloc on sopar. Voltem i voltem i ens decidim per entrar a una cua que havíem abandonat però que promet ser un lloc on les pizzes són molt bones. Fem 30 minuts de cua però val la pena. Compartim taula amb dos estrangers que flipen amb nosaltres per com parlem i riem. La pizza és molt millor que el tracte del cambrer que es pensa que és graciós i que triga molt més que la cua en portar-nos el menjar. Com no pot ser d'una altra manera ens enduem un record del lloc.

Seguim caminant mentre els somnis rockets de poder anar a còrrer el dia següent s'esvaeixen pel cansament acumulat. Agafarem un autobús ple de gent que passa per davant del Colisseu. Només el Pau i la Noe poden veure com és ja que no hi ha un cm cúbic lliure. Arribem a casa entre riures i descobrim que els companys del Pau emigren fins el divendres. No obstant després la Paola torna... a saber :p.

Diumenge l'únic objectiu és entrar a la basílica de Sant Pere per a observar la Pietà i entrar a la catedral de Roma: Sant Giovanni. Primer entrem a aquesta mentre cau una lleu pluja que ens assegura que després no hi haurà gaire gent a la cua al Vaticà (al igual). La catedral és ben guapa i guarnida amb tota mena de riqueses i estàtues gegants dels apòstols.

El Vaticà... hipercua... avui ens colem segur. L'hem de veure i som lleugerament increpats. La cua fa la volta a la plaça i nosaltres només tenim 30 minuts. Podem entrar i observar la grandesa del lloc. La Pietà té quelcom... a saber què però em quedo admirant-la. L'alçada dels sostres, la quantitat d'or, la netedat extrema del lloc (que contrasta amb la bruticia que hi ha arreu de Roma) ... impressionant. L'opulència del Vaticà és extremada i cabreja però artísticament és espectacular.

Acabem el viatge amb una pizza ingerida al metro i un viatge en autobús cap a Ciampino (odissea per arribar a casa => metro + bus + avió + bus + metro). Repàs de fotos, anècdotes, riures i moments... cadascú es queda amb un tros de Roma i tots amb el miniviatge que hem fet.
Gràcies Pau, Blanca, Rafa i Noe! Roma ens veurà les cares algun dia, potser combinat amb Venècia, Siena, Firenze, Milà... tant per veure encara... som-hi!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: no tinc una foto millor de tots 4! :$
P.P.S.: la crònica no fa justicia a les vivències del viatge. Vam riure molt! A vegades transcriure el que passa no és gens senzill...
P.P.P.S.: demà 3 de maig es posen a la venda les entrades pel concert d'Ismael Serrano a l'Auditori el dia 14 de novembre!!