Estiu '08 (i III)

-- Yin yang (Jarabe de Palo) --

Dia 1 (1h30 de camí)

Després d'un dia de descans i de fer l'equip de menjar amb Lara i Uri (amb el suport logístic de l'Edu) arriba el 27 d'Agost com a última activitat de l'estiu: la Ruta Jove. Enguany significava el final de l'olla de Núria en haver-la feta tota. "A grandes rasgos" la ruta era: Setcases, camí de Coma de L'Orri, Balandrau, Refugi Coma de Vaca, Torreneules, Noucreus, Núria i la Farga.

Arribem a Ripoll (1r grup: Toni, Xavi, Pau, Miki, Noe, Lara, Uri, Míriam, Òscar, Glòria, Víctor i jo) per a agafar un autobús que ens porti a l'inici de la ruta. En arribar a Setcases comprovem que el sr Meteocat no té ni idea perquè de seguida hem de treure la capelina. Ens aixopluguem amb les escombraries per a anar a un bar a consumir mentres dinem. Quina gran forma de començar la Ruta! Quan para de ploure arrenquem amb una pujada que en 1h30 finalitza amb el lloc on dormir. En Toni ens guia i trobem un lloc on acampar i el camí per al dia següent. El nostra sopar consisteix en sopa i truita amb ceba (que veuríem que va ser un error). A la nostra tenda fem unes partides de Bang! quan descobrim un forat a la tenda que taparem amb una capelina degut a la pluja que arrenca a mig sopar.

Dia 2 (7h 30 de camí)

El segon dia té com a objectiu arribar al refugi Coma de Vaca i pujar el Balandrau (2584 m). Agafem el Cami de l'Orri que ens pujarà un desnivell de 1000 m per després començar a carenar. La pujada és dura però gaudim dels Isards, salamandres i demés bèsties que considerem finalment que són animals-actors que van tenint les seves sessions per a què els puguem veure. Existeixen competicions paral·leles, mil·lions de barretes Hacendado, taronges sense gaire gust i indumentàries ben diverses. Arribem al coll i comencem a carenar tot cercant algun lloc per dinar: Pastuira, Canal Mala, Mantinell, Fontlletera... en un dels pics decidim dinar. Mentre uns fan embotits i menjars freds nosaltres apel·lem als clàssics (Isma i Marcos) i encenem el fogonet per a escalfar unes albòndigues i una fabada (que jo no provaré, és clar). Som l'enveja de l'expedició i com som uns animals i hem comprat molt tothom hi pot sucar. Notable millora de les amanides Hacendado, per cert. Seguim carenant fins a arribar a una estació meteorològica on deixarem motxilles i pujarem el Balandrau. Ascens meteòric (5 minuts) degut a la pluja, simulem una foto a uns rocs del costat i comencem a baixar cap al refugi de Coma de Vaca que ens torna als 2000 m de la nit anterior.

Arribem i fem un beure cara a aprofitar les bondats dels serveis del Refugi. Sortim a muntar tendes abans que caigui la nit i la més que possible pluja i ens trobem el 2n grup que ve des de Queralbs: Carla, Carles (que havia promés un camí planer), Laura, Gemma i Marc. Símptomes de cansament però alegria per la trobada. Mordor els ve al darrera i cau una combinació de pluja i boira que ens fa muntar les tendes a correcuita en passar el riu (la nostra amb la capelina de rigor). L'uri comprova que el North Face Gore-Tex de HKG no és impermeable. Ens deixen preparar el sopar a fora del refugi però coberts i sopar a dintre (consumint algun beure, és clar). Se senten crits de "Refugis públics". En una revista descobrim un tal Kylian que és català i està pulveritzant rècords de curses de muntanya. El sopar es basa en sopa i frankfurts. Sóc titllat de raro i nerviós per un pastor que té 400 vaques per la vall. L'home fa gràcia i nosaltres també li fem, fijo. A les 22h som botats i cap a les tendes. Avui no hi ha Bang! Dormo amb la tèrmica i prometo no portar mai més un S10 de Quechua a la muntanya.

Dia 3 (8h de camí)

El dia següent el despertador sona passades les 7h... nos va a caer la del pulpo en forma de sol. Cal superar la vall per arribar a la de Núria. Ens posem crema i apa! Parlem de tot una mica, ens mullem els peus i tots 17 anem pujant que tampoc tenim pressa. Arribem al coll (amb més barretes al cos... tanta fibra i la gent que no puntua... aixxx). Allà fem parada i decidim pujar el Torreneules (2711 m). A dalt ens trobem en Manel que porta una bota de vi, un carregador solar per l'Iphone i demés equipament. Té uns dies de festa i decideix anar a dormir a Coma de Vaca, després Bastiments, dormir a Ull de Ter i tornada cap a Núria... ens emociona la seva forma de fer (va absolutament sol però tremendament equipat).

La baixada del Torreneules porta a una pujada que marcarà la separació del grup. Uns anirem cap al Noucreus i els més castigats baixaran cap a Núria (tota una odissea). Dinem embotits abans d'acometre la pujada al Pic de la Fossa del Gegant i el Noucreus. Comença a ploure i ens visita Mordor un altre cop. En el coll final decidim baixar per la tartera... a la muntanya seny! La baixada és una passada... ens oblidem de mals de cama i d'espatlla pel pes!!! A baix ens trobem uns guiris (integrants claríssims d'una pel·li d'aquelles sense argument...) equipats amb roba de visitant de la Sagrada Familia que volen pujar per la tartera. Els comento que no ho facin que a dalta fa mal temps i la pujada els portarà temps. S'ho pensen tant que nosaltres ja hem marxat i ens reforcen la idea de la pel·lícula.

Remarcar que l'Òscar està molt vermell!!!! L'after sun no li dira ni un microsegon a sobre la pell.

La baixada és tranquil·la i inclou un bany reparador al riu. Els més valents són Pau, Toni i Lara que s'hi fiquen sencers. Just s'amaga el sol i baixem cara a ingerir quantitats immenses de clara, cervesa, coca-cola o el que sigui. En Galli ens truca per saber on som que ell ja ha arribat a Núria. Arribem a un pla on ens rep amb raïm negre (boníssim) i on trobem l'altre grup que ha tingut algun moment complicat en la baixada.

Muntem tendes a l'ultradur terreny d'acampada i arriben Aida i Maite que venen caminant des de Queralbs. Sopem pasta i sobres vàries. Tot boníssim. Acabem la vetllada jugant al Bang!, creus i rodones al bar de l'hotel on fa moooooooolta calor.

Dia 4 (2h de camí)

Només manca la baixada (que es fa eterna) a Queralbs. Sortim realment tard però esmorzem bé i carreguem motxilles. La baixada sembla les rambles: pros corrent, barranquistes, dominguiris, apostes freaks, fotos, baixada corrent o caminant... Tot per arribar a dinar a Queralbs després de la piscina (aigua a 20ºC) i una dutxa més que necessària. Allà ja han arribat el Josu, l'Helena i l'Edu. Uns anem a buscar cotxes mentre altres fan el dinar. A la tarda tranquil·litat (amb el Jungle Speed no hi ha tranquil·litat!!! :p) i arriba en Ramon per a acompanyar-nos durant el cap de setmana. Fem alguns jocs (Ringo) i una dinàmica d'intercanvi de samarretes i agraïments. A mitges ens talla un gos juganer que després de saltar és placat per mi i retornat al seu amo. Hi ha llàgrimes, somriures, sentiments i de tot cor moltes gràcies.

Mentre es prepara el sopar hi ha algun comando júsbed, tots en rebem i guanya com a més perillós en Mike. Se succeeixen les partides de Jungle i muntem una miniescapada fallida a Queralbs. Són les 0h30 i tot està tancat... fem quelcom freak... una foto a l'església!

Uns dormim mentre altres segueixen amb el Jungle...

Dia 5 (30 mins de camí)

Després d'esmorzar decidim anar al Salt del Grill a fer un banyet. Cal posar-se sota la caiguda d'aigua i aguantar per la foto per després fer-ne una de conjunt. Parlem d'aigua a 13ºC... mooooolt freda. Riem molt: tovalloles, abrics simulats, bogeries d'última hora... Baixem i preparem el dinar plegats. Molts records, repartiment de menjar excedent, recollida de la casa... tot amb olor a nostàlgia.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres. Ha estat una ruta genial!!! Segur que em deixo 1000 coses... completeu als comments?

Petons i abraçades

Raül