Bang! Jungle Speed i Bohnanza...

-- So Payaso (Extremoduro) --

El gran Pepe ens ha descobert últimament un parell de jocs de taula ben espectaculars i entretinguts. Tots dos són de cartes. A més, n'hem descobert un altre!

La curiositat és que el Bang! jo el tenia des de feia un parell d'anys després d'una recomanació de'n Josep Maria però no l'havíem obert. Va ser per l'aniversari de la Noe que vam començar a jugar i ja no vam poder parar! Mancato, Gatlink, Emporio.... 4 personatges i 4 objectius diferents. Només coneixes el Sheriff i tantes cartes com vides... de moment ha voltat bastant! Ruta Jove, Astúries, sortida de monis...

Després de la ruta i de l'empenta de la Glòria amb el joc vam adquirir el Jungle Speed! Reflexos, velocitat i atenció! Si no ho fas bé pots passar d'estar a punt de guanyar a endur-te una bona quantitat de cartes!

Finalment Bohnanza... o com plantar mongetes (chily, stinky, garden, wax o farolero, pistolero, caca...) pot donar pas a negociacions entre els jugadors fins a les 3 del matí!

Aquests s'afegeixen als jocs que ja teníem: Risk (Star Wars), Monopoly, escacs, Scattergories, Trivial, Uno...

I ara Pepe amenaça amb un de rol com el Munchkin! Quan hi juguem us direm què tal!!!

Petons i abraçades

Raül

3.1 km 14'49" :(

Il Tibidolo

-- Magia (Rosana) --

El passat dissabte tres aventurers van decidir escalar Il Tibidolo (conegudíssima i gairebé inexpugnable muntanya de la Serralada de Collserola... l'Himalaia del Barcelonés... supersuc!): Òscar, Carles i jo.

El primer problema va aparéixer en recuperar la mítica bici de mon germà... rodes desinflades i manxa poc adequada o manca de temps per a fer manteniment :$:$. Això va provocar que arribés tard i tots dos es van oferir a inflar-me les rodes amb una manxa de debó. Un cop tornar a semblar una bici vam pujar en FFCC fins la Carretera de les Aigües. Allà vam pedalejar compartint camí amb altres motivats en forma de ciclistes o corredors... i fins i tot un grup d'àvies!

El primer punt de feblesa va ser un trencall camí del Tibidabo. Allà vaig començar la goma i en vam trobar també al punt d'arribada. Després de coronar (havent atacat de forma rastrera a la part final de la pujada) vam descansar i ens vam fer una foto:

Seguidament el Carles ens va portar cap a Vallvidrera a fer diverses pujadetes que ens van portar fins s l'antena d'Esplugues. La tornada cap a casa va ser via carril bici. Primera fase superada! Va ser espectacular el paisatge, el compartir i la vivència!

Tornarem!

Petons i abraçades

Raül

RR

-- Light my candle (Rent Broadway OST) --

Para un aficionado al básquet como yo la final de baloncesto de los JJOO fue un gran espectáculo. En general España tuvo una actuación media durante el Torneo, pero tiene jugadores determinantes. En la final, reaparecieron algunos que habían estado perdidos pero los cracks, claramente, fueron Ricky, Rudy y Pau. A destacar también la lucha y el tesón de Carlos Jiménez y Felipe Reyes. Este segundo siempre está, a pesar de su baja estatura para el lugar que ocupa, en la lucha por los rebotes.

Durante el torneo Raül López y Mumbrú demostraron, para mí, que no están para ir a la selección. Berni comienza a justear también (no fue el del Mundial ni muchísimo menos). La elección de tercer base debía ser Carlos Cabezas y no el sobrevolado López. Navarro hizo un torneo mediocre pero despertó en la final lanzando sus bombas, quizá para demostrar que podría haber jugado en la NBA si hubiera tenido otra mentalidad. Marc demostró su evolución pero creo que es una cagada immensa recalar en Memphis. Quizás confía en un golpe de suerte como el que ha tenido Pau y poder llegar a un equipo que aspire a todo.

Calderón es un gran base pero una temporada tan exigente como la NBA le ha dejado agotado y jugó medio lesionado. Un Calde al 100% hubiera dado un plus a este equipo. Y Garbajosa... el declive de un jugador, la cagó desaprovechando la oportunidad de los Raptors y primando el Eurobasket para tirar a la basura la temporada pasada. Este año podría haber vuelto a la ACB como un grande y prefiere el dinero ruso para pudrirse en la ULEB. La gran decepción como persona.

Pero llegamos a la final. Después de perder por más de 30 puntos (USA se dedicó en la fase previa a machacar a todo aquel que pareciera aspirante o a cumplir vendettas personales... como contra Grecia) pocos daban un duro por una final igualada. Los jugadores españoles salieron ultramotivados: Navarro, Rudy, Ricky, Jiménez, Pau, Felipe y Marc... Todos van añadiendo puntos al marcador y USA se pone nerviosa. Dejando de lado la fusión de reglas NBA-FIBA y que USA se tenía que llevar la medalla sí o sí el partido fue grandioso y pudimos haber "ganado". El resultado quedó desvirtuado por dos técnicas seguidas al final del partido debidas al desespero por este desequilibrio de reglas (sobretodo temas de pasos de salida, dobles y tres segundos en zona).

De todo lo visto me quedo, sin lugar a dudas, con el torneo de Ricky y su descaro. Las jugadas, su defensa a cualquier jugador NBA, su visión de juego, los alley-oops... y sobretodo teniendo en cuenta su edad. Ha tenido grandes maestros en la Penya y puede ver con Rudy el camino a seguir (aunque este últimamente va de un tono sobrado subidito que espero aplaquen en Portland).

Para los que siguen el básquet disfrutemos de Ricky si no se nos estropea. Si mejora en tiro y en liderazgo podremos hablar de un grande pronto... y a saber cuántos años le quedan en la ACB. Ahora tiene 17 o 18 y Rudy se está yendo a los 22. Supongo que 2-3 años estará por aquí teniendo en cuenta que ha surgido en el básquet profesional antes que Rudy.

Da rabia admirar un jugador de la Penya para alguien que es seguidor del Barça :p, pero hay cosas que no se pueden obviar. Manu podría hablar cuando lo llevaba cuando era un chavalillo...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: amants del bàsquet, s'obre la Supermanager d'enguany. Ja podeu inscriure els vostres equips a la Lliga Privada La Mare del Topo (2 equips per usuari màxim). Quan ho volgueu fer envieu-me un mail si encara no heu rebut la password.

Símbol inequívoc...

-- Sin vigilancia (Muchachito Bombo Inferno) --

... d'unes bones vacances i d'un inici de curs és la quantitat de coses que tornen a sorgir del cap. Torna la UOC, Ajmacor, Fajmacor (de presi queden 3 mesos!), feina, bici, còrrer (St Silvestre?), caps de setmana a tope, batoka'm...

Per a qui no ho sàpiga enguany carregaré cada setmana piles fent d'animador de Grumets (3r i 4t de primària). Estem tots hipermotivats i tenim idees superxules! A veure què tal surt però de moment la il·lusió està ben present.

Espero que ens trobem en alguna de les múltiples activitats previstes!

Petons i abraçades

Raül

6.1 km 33' 01" :(

Grande!

-- El calor de tu palabra (Ajmacor Immaculada) --

Tot ha estat especial, diferent i únic, claus per a saber que aquest serà un gran any. Llàstima no control·lar el poder de ser a dos llocs al mateix temps perquè em vaig perdre els jocs del matí i gran part de la reunió. Tot i això el sopar i la nit van ser especials ("vocero" inclós).

Una dinàmica d'introspecció i un altre dinar compartit han completat un cap de setmana brutal per a carregar piles! Tot està per fer i tot és possible, això ens ho creiem i tenim les forces per a fer-ho!

Es poden explicar mil detalls, somriures i converses compartides però ho deixo escrit a dins meu.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: Felicitats politòleg Pau!!!

5.9 km 32' 31" :(

De diades i crisi

-- May it be (LOTR OST) --

Ahir era la Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre on es commemora la resistència d'un poble vers la invasió d'un altre poble. S'ha escrit i parlat molt sobre si el que homenatgem és una xorrada o si el tal Casanova era un vividor i un botifler. A mi en realitat tant m'és. Crec que no som tan lluitadors ni tan rebels com els Segadors als que cantem cada cert temps i per això ens van donant pel sac des de fa tants segles.

El cas és que ahir vaig sortir a còrrer pel Parc de la Ciutadella i quan volia entrar-hi vaig veure que a cada porta d'accés hi havia fins a 5 mossos registrant bosses i persones que hi entraven. Al voltant del recinte també hi havia guàrdies urbans, antidisturbis i gent de protocol. Dos dies abans havia vist com la part de la cascada estava tancada suposo que per als preparatius. Resulta que venien el Mudito i els seus amiguets a dir tonteries que ells no es creuen però es veu que alguns sí. Després l'altre segueix xerrant dient altres tonteries i més tard un altre. Cal sortir a dir burrades perquè sinó no ets ningú. Calculo que devia haver entre 100 i 150 membres de seguretat al Parc. Això vol dir que no estaven en un altre lloc. Algú els ha demanat que parlin? Algú vol que parlin? Algú hi troba lògica? Que volen muntar alguna cosa? Molt bé, però no vull veure una zona sitiada per la força.

A més parlem dels costos. Tot el que envolta la Diada va costa uns 300.000 € en un any on tothom parla de crisi, falta d'inversions en sanitat, educació, etc. Ah! Que no han pujat pressuposot respecte l'any passat... ui si, menys mal. D'aquests 50 kilos 50.000 € van anar destinats a un sopar amb 2500 convidats... ens roben i se'n foten. És absolutament indignant la rentada de cara que es fa als personatges polítics contínuament. Jo no el vull veure parlant i anant fins a Saragossa amb els meus diners a celebrar el dia de Catalunya a la fracassada Expo (fracassada per les previsions de visitants respecte la inversió realitzada). Vull veure'l treballant en un despatx per aconseguir una nació millor per a tots. M'és igual si va amb vestit o en shorts. Estic fart de veure cotxes oficials, escortes i policia. Vull veure feina!

No anem enlloc, que tothom ho tingui clar. I el que es pensi que això milloraria amb la independència és que s'ha begut l'enteniment. El problema no és el que ens dóna i ens treuen des de les Espanyes sinó la mediocritat de la classe política actual i els interessos reals de les seves accions i declaracions.

En fi... què fem?

Petons i abraçades

Raül

5 km 27' 43" :(

Eran dos

-- A estas alturas (Celtas Cortos) --

Cada mañana se cruzaban pero no se saludaban puesto que no se conocían. Cada uno iba pensando en lo suyo y no se fijaban en lo familiar de ese encuentro diario. Era curioso observar esa estampa desde la ventana de enfrente. La cara de ambos era siempre la misma pero antagónica. Uno llevaba luz en sus ojos, el otro sombras.

La dirección de sus caminos era la misma, pero nunca el sentido. Eso también era peculiar puesto que todos sabíamos que el lugar de trabajo era el mismo, al igual que el modelo de coche que usaban.

Hablar con ellos era gratificante, tenían grandes ideas y sueños por igual, pero uno veía barreras donde el otro sólo encontraba retos. Para uno el sol estaba a punto de salir y para el otro se acercaba tormenta. Nada era puro en ninguno de los dos, la perfección no existe. Los dos sufrían, los dos lloraban, los dos reían, los dos amaban y los dos eran amados. Pero uno se sobreponía mientras el otro añadía una carga, uno aprendía a mirar a través de las lágrimas mientras el otro cerraba los ojos, uno disfrutaba mientras el otro contaba los segundos que le faltaban para parar de disfrutar, uno lo hacía al 100% y el otro a medias para no ser herido, uno aceptaba sin tapujos pero el otro cerraba parcialment su corazón.

En realidad, únicamente difería el color de sus ojos: de un verde brillante a un gris oscuro.

Hasta que uno de los dos desapareció en el fondo del espejo...

Raül

5.8 km 32' 24" :(

Ràfting i bbq!

-- Ofrenda (Pedro Guerra) --

Ahir diumenge vam tenir un dia completet pel Pirineu tot fent activitats de "dominguiris". La primera va ser anar a La Seu d'Urgell a fer ràfting. L'objectiu era el Parc Olímpic creat per als Jocs del '92. La cosa anava bé fins arribar al desviament cap a La Seu passat el Túnel del Cadí. Allà comença una cua creada per un Corsa blanc ple de floretes. Era el de la nostra guia Gemma acompanyada de'n Marc! Gent cridant, xiulant... està clar que donaran el mèrit cívic a la Gemma degut a què en el tram on vam circular no se superava el límit de velocitat... ni con mucho :D:D.

Arribats allà ens ajuntem tota la troupe: Alba, Víctor, Glòria, Òscar, Didi, Eva, Laia, David, Noe, Marc, Gemma i jo mateix! En ser 12 ens posen en dos bots per nosaltres. La pinta en vestir-nos amb neopret (neopré pret ...), casc i armilla és indescriptible! Fem les tres baixades promeses (i pagades amb escreix!) que resulten ser la mateixa fetes de forma diferent. Tot i això vam riure molt!

Un cop dutxats i vestits fem cap a Puigcerdà on dinarem de barbacoa/"a la parrilla sabe mejor". Primer problema: encendre les brases. Les opcions radicals funcionen i aconseguim una bona calor. El greix de la carn comença a caure a les brases tot provocant flames que fan la carn molt per fora i justet per dins. Anem traient i posant la parrilla per a evitar cremadures de 3r grau a la carn. En aquest punt són les patatueles i el beure el que ens ajuda a passar la gana. Finalment podem dinar (a les 16h llargues... un clàssic) i seguir rient tota l'estona.

A les 19h enfilem el camí cap a Barna. El cap de setmana ha estat dur quant a hores de son (actuació de Batoka'm dissabte a la nit) i cal parar a descansar quan encara queden 60 km. Arribem a casa passades les 21h i jo m'adormo al sofà... Necessitem un altre dia entre diumenge i dilluns per a descansar del finde!!!

Gràcies Marc i Gemma per la rebuda!!

Petons i abraçades

Raül

Nova etapa

-- Eco (Jorge Drexler) --

No és un blog nou, no és un trencament, no és diferent... és una natural evolució. Això va arrencar el maig del 2005 i 320 posts després arribem aquí. Per què? Doncs... per què no? Potser és el moment vital, potser és l'estiu, potser ets tu o potser sóc jo... qui sap?

Gràcies per llegir o per no fer-ho, gràcies per comentar o no fer-ho, gràcies per cada tros de tu que està aquí o creus que no téns res a veure-hi? Quant et veig em veig i trobo millor el camí. Quan no hi ets et trobo a faltar però sé que els nostres camins es tornaran a creuar perquè tots dos ho volem. M'ho passo molt bé amb tu i vull que segueixi sent així, no et vull perdre. El temps és el que és i no em posaré barreres, límits ni excuses. Ens trobarem aquí, allà, en persona o de manera virtual. No importa la freqüència, importa ser-hi. Quan em necessitis demana-m'ho que jo faré el mateix, de debó.

Us obro la porta a tots: Noe ("amo tanto la vida que de ti me enamoré", "Un día de estos te doy un susto y te pido,seria y formalmente, que te cases conmigo. Ay, mi vida, un día el susto te lo doy yo a ti, y si me preguntas, te respondo que "sí"."), animadors propers (això mai es deixa) i els que veig creixent, els meus joves eterns, els del messenger del matí i de la tarda, al aventurero sobre arena, nieve y..., a los que participan en la ruta, als joves de l'esbart, als batucaires que em fan picar cada dia el volant, a mis dos primillas, a mis papis y a mi yaya, a mi hermanísimo que me acompaña y acompaño, als germanets que admiro, als que em fan somniar i els que em fan rebel·lar-me, a ti que estás aquí aunque yo ya no, a los del 27 de mayo del 2006 (los que estuvieron y los que ahora estarían), a los que me dejo (sospecho que iré editando este post), als profes del curs de dires que em van tocar interiorment, a quién me enseño a llorar y a reir, a escuchar y abrazar, a besar y amar ... aunque estéis dentro de uno de los grupos es como si os nombrará personalmente, de verdad.

Si me emociono al escribirlo será que es de verdad?

Esto que estás oyendo
ya no soy yo,
es el eco, del eco, del eco
de un sentimiento;
su luz fugaz
alumbrando desde otro tiempo,
una hoja lejana que lleva y que trae el viento.

Yo, sin embargo,
siento que estás aquí,
desafiando las leyes del tiempo
y de la distancia.
Sutil, quizás,
tan real como una fragancia:
un brevísimo lapso de estado de gracia.

Eco, eco
ocupando de a poco el espacio
de mi abrazo hueco…..

Esto que canto ahora,
continuará
derivando latente en el éter,
eternamente….
inerte, así,
a la espera de aquel oyente
que despierte a su eco de siglos de bella durmiente..

Eco, eco
ocupando de a poco el espacio
de mi abrazo hueco…..

Esto que estás oyendo
ya no soy yo…

Raül

Estiu '08 (i III)

-- Yin yang (Jarabe de Palo) --

Dia 1 (1h30 de camí)

Després d'un dia de descans i de fer l'equip de menjar amb Lara i Uri (amb el suport logístic de l'Edu) arriba el 27 d'Agost com a última activitat de l'estiu: la Ruta Jove. Enguany significava el final de l'olla de Núria en haver-la feta tota. "A grandes rasgos" la ruta era: Setcases, camí de Coma de L'Orri, Balandrau, Refugi Coma de Vaca, Torreneules, Noucreus, Núria i la Farga.

Arribem a Ripoll (1r grup: Toni, Xavi, Pau, Miki, Noe, Lara, Uri, Míriam, Òscar, Glòria, Víctor i jo) per a agafar un autobús que ens porti a l'inici de la ruta. En arribar a Setcases comprovem que el sr Meteocat no té ni idea perquè de seguida hem de treure la capelina. Ens aixopluguem amb les escombraries per a anar a un bar a consumir mentres dinem. Quina gran forma de començar la Ruta! Quan para de ploure arrenquem amb una pujada que en 1h30 finalitza amb el lloc on dormir. En Toni ens guia i trobem un lloc on acampar i el camí per al dia següent. El nostra sopar consisteix en sopa i truita amb ceba (que veuríem que va ser un error). A la nostra tenda fem unes partides de Bang! quan descobrim un forat a la tenda que taparem amb una capelina degut a la pluja que arrenca a mig sopar.

Dia 2 (7h 30 de camí)

El segon dia té com a objectiu arribar al refugi Coma de Vaca i pujar el Balandrau (2584 m). Agafem el Cami de l'Orri que ens pujarà un desnivell de 1000 m per després començar a carenar. La pujada és dura però gaudim dels Isards, salamandres i demés bèsties que considerem finalment que són animals-actors que van tenint les seves sessions per a què els puguem veure. Existeixen competicions paral·leles, mil·lions de barretes Hacendado, taronges sense gaire gust i indumentàries ben diverses. Arribem al coll i comencem a carenar tot cercant algun lloc per dinar: Pastuira, Canal Mala, Mantinell, Fontlletera... en un dels pics decidim dinar. Mentre uns fan embotits i menjars freds nosaltres apel·lem als clàssics (Isma i Marcos) i encenem el fogonet per a escalfar unes albòndigues i una fabada (que jo no provaré, és clar). Som l'enveja de l'expedició i com som uns animals i hem comprat molt tothom hi pot sucar. Notable millora de les amanides Hacendado, per cert. Seguim carenant fins a arribar a una estació meteorològica on deixarem motxilles i pujarem el Balandrau. Ascens meteòric (5 minuts) degut a la pluja, simulem una foto a uns rocs del costat i comencem a baixar cap al refugi de Coma de Vaca que ens torna als 2000 m de la nit anterior.

Arribem i fem un beure cara a aprofitar les bondats dels serveis del Refugi. Sortim a muntar tendes abans que caigui la nit i la més que possible pluja i ens trobem el 2n grup que ve des de Queralbs: Carla, Carles (que havia promés un camí planer), Laura, Gemma i Marc. Símptomes de cansament però alegria per la trobada. Mordor els ve al darrera i cau una combinació de pluja i boira que ens fa muntar les tendes a correcuita en passar el riu (la nostra amb la capelina de rigor). L'uri comprova que el North Face Gore-Tex de HKG no és impermeable. Ens deixen preparar el sopar a fora del refugi però coberts i sopar a dintre (consumint algun beure, és clar). Se senten crits de "Refugis públics". En una revista descobrim un tal Kylian que és català i està pulveritzant rècords de curses de muntanya. El sopar es basa en sopa i frankfurts. Sóc titllat de raro i nerviós per un pastor que té 400 vaques per la vall. L'home fa gràcia i nosaltres també li fem, fijo. A les 22h som botats i cap a les tendes. Avui no hi ha Bang! Dormo amb la tèrmica i prometo no portar mai més un S10 de Quechua a la muntanya.

Dia 3 (8h de camí)

El dia següent el despertador sona passades les 7h... nos va a caer la del pulpo en forma de sol. Cal superar la vall per arribar a la de Núria. Ens posem crema i apa! Parlem de tot una mica, ens mullem els peus i tots 17 anem pujant que tampoc tenim pressa. Arribem al coll (amb més barretes al cos... tanta fibra i la gent que no puntua... aixxx). Allà fem parada i decidim pujar el Torreneules (2711 m). A dalt ens trobem en Manel que porta una bota de vi, un carregador solar per l'Iphone i demés equipament. Té uns dies de festa i decideix anar a dormir a Coma de Vaca, després Bastiments, dormir a Ull de Ter i tornada cap a Núria... ens emociona la seva forma de fer (va absolutament sol però tremendament equipat).

La baixada del Torreneules porta a una pujada que marcarà la separació del grup. Uns anirem cap al Noucreus i els més castigats baixaran cap a Núria (tota una odissea). Dinem embotits abans d'acometre la pujada al Pic de la Fossa del Gegant i el Noucreus. Comença a ploure i ens visita Mordor un altre cop. En el coll final decidim baixar per la tartera... a la muntanya seny! La baixada és una passada... ens oblidem de mals de cama i d'espatlla pel pes!!! A baix ens trobem uns guiris (integrants claríssims d'una pel·li d'aquelles sense argument...) equipats amb roba de visitant de la Sagrada Familia que volen pujar per la tartera. Els comento que no ho facin que a dalta fa mal temps i la pujada els portarà temps. S'ho pensen tant que nosaltres ja hem marxat i ens reforcen la idea de la pel·lícula.

Remarcar que l'Òscar està molt vermell!!!! L'after sun no li dira ni un microsegon a sobre la pell.

La baixada és tranquil·la i inclou un bany reparador al riu. Els més valents són Pau, Toni i Lara que s'hi fiquen sencers. Just s'amaga el sol i baixem cara a ingerir quantitats immenses de clara, cervesa, coca-cola o el que sigui. En Galli ens truca per saber on som que ell ja ha arribat a Núria. Arribem a un pla on ens rep amb raïm negre (boníssim) i on trobem l'altre grup que ha tingut algun moment complicat en la baixada.

Muntem tendes a l'ultradur terreny d'acampada i arriben Aida i Maite que venen caminant des de Queralbs. Sopem pasta i sobres vàries. Tot boníssim. Acabem la vetllada jugant al Bang!, creus i rodones al bar de l'hotel on fa moooooooolta calor.

Dia 4 (2h de camí)

Només manca la baixada (que es fa eterna) a Queralbs. Sortim realment tard però esmorzem bé i carreguem motxilles. La baixada sembla les rambles: pros corrent, barranquistes, dominguiris, apostes freaks, fotos, baixada corrent o caminant... Tot per arribar a dinar a Queralbs després de la piscina (aigua a 20ºC) i una dutxa més que necessària. Allà ja han arribat el Josu, l'Helena i l'Edu. Uns anem a buscar cotxes mentre altres fan el dinar. A la tarda tranquil·litat (amb el Jungle Speed no hi ha tranquil·litat!!! :p) i arriba en Ramon per a acompanyar-nos durant el cap de setmana. Fem alguns jocs (Ringo) i una dinàmica d'intercanvi de samarretes i agraïments. A mitges ens talla un gos juganer que després de saltar és placat per mi i retornat al seu amo. Hi ha llàgrimes, somriures, sentiments i de tot cor moltes gràcies.

Mentre es prepara el sopar hi ha algun comando júsbed, tots en rebem i guanya com a més perillós en Mike. Se succeeixen les partides de Jungle i muntem una miniescapada fallida a Queralbs. Són les 0h30 i tot està tancat... fem quelcom freak... una foto a l'església!

Uns dormim mentre altres segueixen amb el Jungle...

Dia 5 (30 mins de camí)

Després d'esmorzar decidim anar al Salt del Grill a fer un banyet. Cal posar-se sota la caiguda d'aigua i aguantar per la foto per després fer-ne una de conjunt. Parlem d'aigua a 13ºC... mooooolt freda. Riem molt: tovalloles, abrics simulats, bogeries d'última hora... Baixem i preparem el dinar plegats. Molts records, repartiment de menjar excedent, recollida de la casa... tot amb olor a nostàlgia.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres. Ha estat una ruta genial!!! Segur que em deixo 1000 coses... completeu als comments?

Petons i abraçades

Raül

Estiu '08 (II)

-- Aún no me toca (Jarabe de Palo) --

El dia 17 d'agost ens ajuntàvem a Montornés del Vallés a celebrar l'aniversari de la Noe. Va haver altes i baixes d'última hora i finalment vam ser 15! Butis, costelles, pollastre, xoriço, pintxo... les brases van aguantar molt bé i el muntatge per a què no ens toqués el sol era digne del Calatrava!

Quin moment quan en acabar vam descobrir el Bang! de la mà del Pepe. Sceriffo, Mancato, Emporio, Gatlink.... tot un món! Va haver un mà a mà final entre l'equip de Seva i Carles A. contra Iris i jo. Van guanyar ells (ultratrampa, és clar :p). Us vam trobar a faltar a molts però l'agost és complicat! Gràcies als que vau venir perquè va ser genial!!!!!

Oh quin goig o quina joia! El dia 19 marxàvem 4 persones cap a Astúries. Hi hauria una parada prèvia a Santander per a recollir la cinquena. Abans de tot plegat vam parar a esmorçar a Linyola a fer un esmorzar a ca els Romero. El Megane verd terror de les carreteres era comandat en un principi per l'Aida i a dins en David i l'oficina mòbil per a adquirir una nova Harley, la Noe i jo. Dinem passat Saragossa una truita preparada per la Noe i en David és atacat per múltiples mosquits. Canviem de conductor (l'agado jo) i se succeeixen les bromes i faltoneries vàries. Santander ens rep amb una volta que te cagas i molta pluja. La Maite es mulla, és clar. D'allà fem introducció a la ruta i arribem a Colombres que és on tenim la casa llogada... espectacular! 3 plantes amb sengles dormitoris, dos banys, cuina, menjador i jardí. Ens trobem tots a la cuina per casualitat i improvisem un sopar amb el que tenim que ve l'Eva i un amic asturià que quedarà marcat amb la frase: "Aquí cuando sale el sol, pica"... triguem 5 dies en comprovar-ho.

A partir d'aquí crònica esbiaixada... ruta del Cares amb menú inamovible... cigrons amb tomàquet prokràken. Fem Prellezo i ens cremem a la Franca (un podria fer de bombeta). Visitem Llanes, miradors, Santillana (quesada!), Comillas "", San Vicente... i un sopar a Casa Poli (Vidiago - Puente de Vidiago - Vidiago - Puente de Vidiago... i vinga a fer voltes de nit). Dinar a Porrúa en plan medieval (ese chorizo criollo!!!). Seguim parlant de gent que no hi és... qué quiereeeees, Bang!, Uno, Scrabble, Remigio i Remigio imaginario. Com podem oblidar les superfestes de Colombres, Onda Futura i la resta amb Mago de Oz, Ska-P i sant Tornem-hi!!! Ens visiten Irene i Javi i ens ho passem molt bé. Veig la final de bàsquet sol però disfruto tant!!! I l'últim dia passa entre jocs, recollir i fer comentaris nostàlgics mentre re-repassem la discografia de Jarabe de Palo.

La tornada és plujosa i en quatre trams, un amb dos embussos, dinar i 400 km sense parar. Vilanova del camí i Barcelona amb missatges que només destil·len bon rotllo!!! Gràcies a tots!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: encara queda la ruta!!!

Estiu '08 (I)

-- I'm Not A Hero (Batman: The Dark Knight OST) --

Un gran estiu implica moltes forces per a començar el nou curs! No hi ha síndrome post-vacacional tot i les conyes típiques en la tornada. Estic content i amb ganes!

L'estiu va començar amb el curs d'acompanyament a Tuy! Destacaré sobretot la convivència i el descobriment de nova i bona gent. A partir d'aquí la feina és tota meva: llegir, proposar PPV i fer algun que altre treballet al respecte. La casa espectacular, el sopar insuperable i la gent... què dir! No poso els noms perquè tots i cadascun van posar el seu granet de sorra: Remigios, piques, fotos, iPhones, partits i natació, boira a Sta Tecla, sopar tremendo i tornada a casa amb la sensació d'haver compartit una miqueta i que hi ha molt per descobrir. Si només va servir per encendre una petita flama de ganes de seguir fent feina al respecte estic més que content! Els conceptes no serien del tot satisfactoris però a vegades cal veure les coses amb perspectiva, ser objectius i mirar endavant!

La següent parada va ser Begur i el seu camping de primera: Càmping el Maset. L'entorn és espectacular i vam disfrutar d'uns dies per a nosaltres al nostre ritme. La nostra 2 Seconds cantava més que una "almeja" al costat dels megamuntatges d'alguns campistes hiperpro. Begur, Pals, el camí de Ronda, St Pere de Rodes i una platja espectacular a Port de la Selva. Vam descobrir alguns pobles preciosos i tranquils i d'altres d'hiperguiris. Millor l'Escala que l'Estartit, Port de la Selva que St Feliu de Guixols... algunes cales ben tranquiles en haver de caminar fins i tot a Lloret o a Tamariu! Una setmana que va servir per carregar piles i estar ben tranquils. A més ens vam deixar llocs on anar perquè... hem de tornar-hi! Falten Roses, Cadaqués, un restaurant a Pals, les restes de l'assentament grec a Empúries i seguir descobrint cales! Ara ens endurem unes xancletes amb tires que algunes platges estan plenes de rocs!!! Vam gastar poc en estança i menjar però ens vam fer un homenatge a Vidreres... restaurant Can Pou... una paella espectacular!

En tornar havíem pensat en fer un dinar-barbacoa a Montornés per celebrar l'aniversari de la Noe. Vam anar la nit abans i després d'entrar com a furtius en no tenir la clau d'un candau vam decidir anar a Granollers a veure l'estrena de l'any: Batman. Simplement espectacular: el Joker, la fidelitat al còmic, l'acció, la música, Harvey i dos Caras... la vull tornar a veure al cinema i si pot ser en V.O. millor! Serà la segona pel·li que veig dos cops al cinema després de Star Wars: La Venganza de los Sith. No diré res més respecte l'argument... aneu a veure-la i crec que us agradarà!!!! L'únic però és la sustitució de Katie Holmes, crec que la nova actriu no fa el pes.

Aviat més: aniversari, Astúries i ruta Jove!!!

Petons i abraçades

Raül