Mooltes coses

-- Revolución (Amaral) --

Tota una setmana ha passat sense actualitzar. La veritat és que no ha estat ni per manca de ganes i menys de temes. El món segueix girant i molt de pressa. Són moltes les coses que estan succeint al nostre voltant: 18000 litres d'aigua potable/dia que fa anys que es perden, debats i debats sobre el debat, Rodolfo Chikilikuatre i el Follonero, final de la vida política de Fidel Castro (grans posts al respecte: http://xucrut.blogspot.com/2008/02/adios-comandante-1.html i http://xucrut.blogspot.com/2008/02/adios-comandante-i-2.html), el III Torneig Fajmacor, les imminents votacions i la increïble activitat de PUM+J (http://video.publico.es/videos/0/4744/2/recent), Ediciones Urano...

Ha estat una setmana espectacular de feina. He estat de viatge i això no és noticia. La competència s'ha posat les piles i l'ètica (de la qual el post algun dia veurà la llum) està pel terra. Tothom ha de menjar, està clar, però que les formes siguin adequades... en fi.

La setmana arrencava amb un partit contra Ediciones Urano (atenció a http://lataronjarocket.blogspot.com on es penjaran les cròniques dels partits). Vam perdre 7-4 però ens ho vam passar prou bé, només calia veure la forma lamentable d'arrossegar-nos pel camp després dels n partits del dia anterior.

Durant el viatge iniciatives que han anat sorgint i a la que la gent ha contestat ràpid. Sembla que no però ens agrada emmerdar-nos perquè tot significa temps i esforços, però quan una cosa val la pena doncs no ens importa.

L'arribada de la Pasqua és imminent. També tenim feina aquí però és realment gratificant: grups, tallers, companys... sembla que serà minoritària per exàmens i situacions personals però segur que serà especial... as usual.

I ahir divendres vaig anar de moni novato a Ulls Oberts!!! Mai he portat xavals de menys de 12 anys (Mà Oberta). Em va agradar. Tot i la de vegades que interrompien, passaven, contestaven i demés m'enduc un regust ben dolç. Malauradament no podré ser-hi cada divendres però intentaré passar-me de tant en quant. Tant per ajudar els 3 animadors com perquè m'ho passo bé fent jocs, intentant raonar, donant-li voltes al cap per arribar-hi, etc... qui sap què ens portarà el futur.

Sopar espectacular també. Pocs però rient molt! El cambrer portava el que volia. Converses sobre dinars, companys i amics. Cares d'incredulitat, sorpreses i encara més riures... impressionant!

Petons i abraçades

Raül