Divendres de dolor

-- El siervo de Yahvé (ft Jaume Palau) --

Divendres de dolor, por i covardia. Divendres de sms, camins i trobades. Divendres de dubtes, llàgrimes i abraçades. Divendres de parar i decidir mirar endavant o recordar el passat. Divendres a la Pasqua de les Avellanes...

Avui ha estat el meu aniversari. 28 anys celebrats de manera estranya pel fet de ser a les Avellanes i pel poc que m'agrada sentir-me protagonista. He cantat en públic, he fet petons i he rebut somriures. Per acabar la jornada de sorpreses (regal de ràdio per a ipod a part :p) molta gent m'estava esperant a la sala d'actes amb un pastís i més petons i cançons. Gràcies a tots, us estimo molt!

He hagut de preparar un taller. No sé com ha sortit. Més enllà de la gent que hi ha participat tinc la meva sensació. L'he notat desorganitzat i volent tocar massa coses per deixar enrera altres que haurien estat bé. M'ha faltat també anar al detall tant tècnic com personal... en teoria demà tinc una altra oportunitat però això no acaba d'estar clar.

I ara sóc a l'Església davant Jesús que acaba de ser assassinat... per nosaltres i cada dia. Sóc covard molts cops perquè no em decideixo a fer segons quines coses o caminar en algunes direccions. Em sento més covard quan veig gent valenta al meu voltant. El divendres és especial. És potser l'únic moment tranquil de l'any en què m'examino a fons i m'hi veig les vileses. No sempre m'hi enfronto però enguany he fet una decisió que espero m'ajudi. La celebració del divendres dóna per molt. Avui no he plorat (almenys no gaire) però moltes coses se m'han remogut. Han aparegut molts per quès i més respostes... algunes d'egoistes, algunes d'eixalabrades i algunes de coherents... quina és la correcta?

Potser m'haig de relaxar i pair-ho tot plegat. El problema és que la rutina ens porta al quotidià i a no cuidar l'interior. S'apropa un altre cop la voràgine: París, València, Madrid?...

I us passo el resultat provisional del taller preparat: http://pasquaavellanes.blogspot.com

Petons i abraçades

Raül