I si ens posem a la seva pell?

-- Rehab (Amy Winehouse) --

-- Pre: ja estem immersos en estalviar per organitzar les vacances de l'estiu... sembla ser que seran espectaculars... ja ho veurem!!! Ahir vaig quedar amb una amiga que ens veiem "de uvas a peras" però sembla com si no fos així! Força! --

Quan condueixes (i jo ho faig tot sovint) veus tota mena de comportaments indignants: gent que creua en vermell, altres que apuren al màxim, bicis per tot arreu i que se salten els semàfors, motos que es fiquen pels llocs més insospitats.

Quan vas en bici (bicing!!!) veus tota mena de comportaments indignants: cotxes mal aparcats i que t'increpen, motos que es fiquen pels llocs més insospitats, gent que creua en vermell (i fot frenar en pujada!) o que va pels pocs carrils bici existents

Quan vas a peu veus tota mena de comportaments indignants: cotxes mal aparcats i que t'increpen, motos que es fiquen pels llocs més insospitats, bicis per tot arreu i que se salten els semàfors

... sempre ens estem queixant d'actituds que nosaltres probablement realitzarem més tard tot queixant-nos de nosaltres mateixos...

Probablement tot aniria molt millor si de tant en quant ens possèssim en la pell dels altres i no només quan circulem sinó en tots els ordres de la vida. Critiquem, parlem i hi donem voltes però ens manca una passa per a apropar-nos i veure de més a prop si l'actitud en concret és acceptable sota certes circumstàncies o no.

El que passa és que de vegades no tenim ganes d'apropar-nos o potser ni forces. Serà el moment de relaxar-se, pujar la música i tenir paciència.

Petons i abraçades

Raül

Responsabilitat

Ei!

Ull viu que la cosa és seriosa. Noticia apareguda a El Periódico:

Un grup 'scout' de Madrid, acusat de la mort d'un nen per sobreesforç en una excursió

El pare considera una negligència que els monitors prosseguissin la marxa després que el menor prengués paracetamol

EUROPA PRESS
MADRID
La fiscalia portuguesa de Sesimbra ha acusat d'homicidi per imprudència temerària els monitors i el director de l'Asociación Grupo Scout Luján 102 del barri del Pilar, de Madrid, per la mort d'un nen de 13 anys durant una excursió per la costa portuguesa.

L'autòpsia va dictaminar que Diego Amador va morir per "cop de calor i sobreesforç", segons ha explicat el pare, Enrique Amador Esteban. El pare ha relatat que la marxa, de vuit quilòmetres, sense "aigua suficient i amb temperatures extremes", es va convertir en un "calvari" per al nen, que estava prenent paracetamol.

"El que havia de ser un viatge normal es converteix en un calvari perquè es perden, fa moltíssima calor, se'ls acaba l'aigua i no hi havia d'on agafar-ne", ha afirmat Enrique Amador. El nen estava prenent paracetamol d'un gram que li havien receptat a l'hospital de Setúbal per evitar la febre i el dolor per un cop al peu que va patir el dia anterior.

Perduts i amb l'aigua escassa

En aquest estat, afegeix el pare, "incomprensiblement l'endemà surten de marxa" per continuar una excursió que, en total, recorria les platges lusitanes al llarg de 50 quilòmetres, sense avisar els progenitors de l'estat del nen malgrat que es trobaven a prop del lloc esperant per visitar Diego i el seu germà, també en el grup scout.

Malgrat que estaven alertats per una onada de calor que va arribar als 38° i que el mateix director es va endur una nena a les onze del matí pel cansament, van prosseguir una marxa en què ja escassejava l'aigua.

"El camí no el coneixien bé, llavors es perden i fan diverses voltes, comença a ser una situació bastant complicada, al final el meu fill es mareja, cau a terra i es posa a delirar", ha relatat el pare.

Rescatats per la policia i els bombers

Enrique Amador afirma que, llavors, en una zona inhòspita, el grup va buscar ajuda en una mina, fins on van trigar una hora i mitja a arribar, motiu pel qual "a l'hospital arriba pràcticament mort". "El meu fill al final l'últim que diu és: '¿em podeu donar aigua?'. Li donen aigua i es desmaia", ha explicat.

Els altres nens van haver de ser auxiliats per la policia marítima de Portugal i els bombers. "Hi va haver nens que els van haver de treure ajudant-los, agafant-los les motxilles, i mig en braços, perquè no podien caminar, no és un fet aïllat", ha assegurat el pare del noi.

"Si el meu fill hagués anat completament normal i sa, segurament no li hauria passat això", ha apuntat el pare, que opina que "la negligència" és portar un nen que s'està medicant amb paracetamol. Enrique Amador ha lamentat que el grup scout no s'hagi adreçat fins al moment a la família "per a res".

Petons i abraçades

Raül

Divendres de dolor

-- El siervo de Yahvé (ft Jaume Palau) --

Divendres de dolor, por i covardia. Divendres de sms, camins i trobades. Divendres de dubtes, llàgrimes i abraçades. Divendres de parar i decidir mirar endavant o recordar el passat. Divendres a la Pasqua de les Avellanes...

Avui ha estat el meu aniversari. 28 anys celebrats de manera estranya pel fet de ser a les Avellanes i pel poc que m'agrada sentir-me protagonista. He cantat en públic, he fet petons i he rebut somriures. Per acabar la jornada de sorpreses (regal de ràdio per a ipod a part :p) molta gent m'estava esperant a la sala d'actes amb un pastís i més petons i cançons. Gràcies a tots, us estimo molt!

He hagut de preparar un taller. No sé com ha sortit. Més enllà de la gent que hi ha participat tinc la meva sensació. L'he notat desorganitzat i volent tocar massa coses per deixar enrera altres que haurien estat bé. M'ha faltat també anar al detall tant tècnic com personal... en teoria demà tinc una altra oportunitat però això no acaba d'estar clar.

I ara sóc a l'Església davant Jesús que acaba de ser assassinat... per nosaltres i cada dia. Sóc covard molts cops perquè no em decideixo a fer segons quines coses o caminar en algunes direccions. Em sento més covard quan veig gent valenta al meu voltant. El divendres és especial. És potser l'únic moment tranquil de l'any en què m'examino a fons i m'hi veig les vileses. No sempre m'hi enfronto però enguany he fet una decisió que espero m'ajudi. La celebració del divendres dóna per molt. Avui no he plorat (almenys no gaire) però moltes coses se m'han remogut. Han aparegut molts per quès i més respostes... algunes d'egoistes, algunes d'eixalabrades i algunes de coherents... quina és la correcta?

Potser m'haig de relaxar i pair-ho tot plegat. El problema és que la rutina ens porta al quotidià i a no cuidar l'interior. S'apropa un altre cop la voràgine: París, València, Madrid?...

I us passo el resultat provisional del taller preparat: http://pasquaavellanes.blogspot.com

Petons i abraçades

Raül

Una setmana a Madrid

-- Pongamos que hablo de Madrid (Sabina) --

/* Pre: aquest matí veia les noticies de T5 i destaco 2 fets:
- Les noies de natació sincronitzada han aconseguit 4 medalles => menció breu (sense imatges). Ara, de futbol i F1 han anat plens
- Tokyo Hotel ha suspés el seu concert a Madrid per malaltia d'un dels seus components. Infinits plors de preadolescents que fins i tot havien muntat un campament a l'entrada del recinte. Pares indignats parlant de denúncies als organitzadors... potser aquests últims haurien d'explicar la malaltia que pateix aquest personatge i si s'ha estat cuidant per a fer el concert. Per la resta el fenòmen fans tan incomprensible per mi com habitual: BSB, New Kids on The Block, Take That... **/

Setmana a Madrid per un curs de la novedosa tecnologia Wimax (si algú necessita més dades al respecte podeu preguntar ;) ). Vaig agafar el tren diumenge (AVE espectacular com ja us vaig comentar. Vaig arribar a les 18h a Sants i a les 18h05 ja estava al tren preparat per sortir a les 18h30 i arribar a Atocha a les 21h08 clavades) i vaig anar a l'hotel que està al costat de l'oficina que realment no té gaires luxes (innecessaris) ni comoditats (innecessaris potser però faciliten coses: C+, Internet gratis, gym?... és que l'entorn no acompanya a sortir a còrrer).

El curs en sí molt rebé. El formador pilotava molt i va ser realment instructiu... per a mi. Entenc que per aquells que no els agrada la tecnologia em diguin que és freak... probablement ho és. A més m'obliga a agafar els apunts de la carrera. Sempre penso a fer-ho però fa "flato". Ara tinc l'obligació d'estudiar-los un altre cop i agafar llibres tècnics! Zones de Fresnell, OFDM, CSMA/CA, ARP, Noise Figure, Constant de Boltzmann, 64QAM, Torre OSI... total que potser reprenc fins i tot el CCNA i em compro la Companion Guide 3-4 que tinc la 1-2. Notar que els llibres tècnics no baixen de 40 € el més barat i per sobre... el que imagineu.

Sortia cada dia molt tard perquè s'acumulava la feina després del curs. Fins i tot ens van fer un curs per a certificar-nos com a formadors o quelcom similar => més feina en el futur però interessant, no ho dubteu!

Dijous vam anar a sopar fora. Primera parada Plaza Santa Ana on ja havien obert les terrasses i estaven a tope!! Seguim per la Plaza Mayor i la zona de las Letras on vam fer uns vins amb pernil i formatge en un local i truita i croquetes en un altre. El cas era anar picant en diferents llocs. És important conéixer la gastronomia de cada lloc ;). Cap a les 23h jo anava cap a l'hotel però el guiri tenia més ganes de marxa... aix aquesta gent ;).

A destacar que aquest home dissabte agafava l'avió cap a casa on estaria 7 hores per a marxar al Congo a fer un altre curs... hi ha d'haver gent per a tot, està clar!

Divendres tornava cap a casa. El bitllet era a les 17h però vaig anar a les 14h a veure si podia avançar el bitllet: no way. A puerta d'Atocha durant gairebé 3 hores. Em va permetre fer un estudi sociològic. Tren que sortia gent que corria perquè arribava tard. Gent indignada perquè les portes estaven tancades (és així 2 mins abans de sortir) quan el tren encara era a la via. La mateixa gent que es queixaria si el tren arribés tard, és clar. Lavabos nous però ja realment bruts i amb manca de paper higiènic, quiosc petit però amb molta gent => mobilitat complicada i més amb un maletot. llocs on dinar prou cutres... Se suposa que has d'estar molt poc temps a l'estació (10 mins és més que suficient) i el lloc no està preparat per a ser-hi durant 2 hores.

15 mins abans d'arribar a destí una auxiliar dóna les gràcies per viatjar amb RENFE i tal Pasqual. Seguidament la gent ja comença a aixecar-se per agafar les maletes i fer cua a la porta... impressionant! És ben curiós de veure també.

Seguim en la lluita. Propera parada Pasqua: taller aprofundiment, grups i catequesi. A tope!

Petons i abraçades

Raül

Com arribar?

-- Ai Dalai (Mecano) --

-- Pre: en un concurs de la tele han preguntat el mar que banya Barcelona i una concursant ha contestat: el Mar Atlántico --

Caiguda d'ERC i IU. Desaparició de Ciutadans i manteniment de CiU. Pugen i molt PSOE, PSC i PP. Quines són les causes de la polarització? El maleït concepte del "vot útil", la tàctica bel·ligerant del PP que ha portat a que hi hagi por d'una banda (pujant vots de l'esquerra) i il·lusió i esperança d'altra (pujant vots de la dreta).

El cas és que ens hem deixat enganyar. La gestió de les infrastructures, el robatori que ens fan a la cara i les promeses incomplertes no han penalitzat ZP. L'odi contra Catalunya, la separació total i les mentides tampoc ho han fet amb Rajoy. Quin país aquest. Ni puja el vot en blanc ni especialment el nacionalista (només ho fa CiU). Això vol dir que no confiem en que els nostres polítics ens puguin defensar a Madrid més enllà dels del PSC (de fet ERC ha demostrat la seva inutilitat durant 4 anys).

Per a enamorar algú cal donar-li esperances, somnis, promeses d'una vida millor. Cal arribar a la gent, tocar-li la fibra, proposar solucions als problemes reals. No parlar d'utopies sinó de realitats. Si jo no puc arribar a final de mes vull saber com em solucionaran aquest problema. Si no veig que el meu sistema educatiu funcioni vull sentir algú que proposi una alternativa millor a l'actual i a la que ve. Però a més necessitem que ens ho diguin amb bona dicció, amb llenguatge entenedor i que ens parlin als ulls, sense barreres tot i que sigui enmig d'un pavelló polisportiu.

Malgrat que els candidats per norma general són bastant lamentables aquestes eleccions m'han fet pensar molt. Quin futur té PUM+J? No gaire "halagüeño". És dificil arribar lluny sense projecció nacional real (més enllà de ser categoritzat dintre dels grups polítics freaks => no es pendrà aquest partit mai de forma seriosa), sense una figura coneguda (com Rosa Díez a Madrid aconseguint un escó en només 9 mesos de vida) i sense col·laboradors que sàpiguen del que parlen (ídem).

Canviar el rumb d'Espanya o fins i tot de Catalunya (a nivell polític) està a l'abast de pocs partits polítics lligats a interessos, lluites internes i diners. Quin sentit té esmerçar esforços en aquesta via si és més útil fer-ho en altres camps?

Afiliar-se a un partit amb "futur" no enamora... no n'hi ha cap que cridi l'atenció i més dificil és imprimir un estil, un somni o una il·lusió des de zero (o des de gairebé 28). Cal, però, seguir lluitant des de la nostra realitat

... I have a dream ...

Petons i abraçades

Raül

Aquí estem

-- Cuanta vida (Pastora) --

Sóc a Madrid. Abans de res destacar que l'AVE va molt bé. Si no hi ha problema adéu a l'avió per a venir a la capital. Comoditat, puntualitat, mobilitat... tot són avantatges.

Divendres passat ETA va irrompre a la campanya electoral amb un assassinat sense sentit (algun en té?). A sang freda, per l'esquena i davant la familia. El dubte és si un acte pot ser més execrable i fastigós. Quina era la raó de fons? Ningú n'ha parlat. La gent ha seguit endavant i ha ignorat l'acte a l'hora de votar. Òbviament tothom tenia present la familia de l'exregidor socialista però no ha tingut en compte la banda terrorista qui fa temps que ha perdut el nord. Potser pensen que així aconseguiran quelcom per la seva terra. Potser alguns encara pensen que això és el que persegueixen...

I ahir jornada electoral. Participació prou elevada (propera al 75%). Això és bo després de vorejar els 60% en les municipals i autonòmiques. Ha guanyat ZP però també el PP. Tots dos han pujat vots i escons. Exactament 5. Per tant, la diferència segueix sent de 16 escons. De la resta l'únic que puja és CiU. ERC pateix una davallada tan espectacular com merescuda. La gent ha perdut la confiança en Carod i els seus (jo entre ells). Han estat 4 anys plens d'oportunitats perdudes i camins equivocats.

Per tant, ara mateix el congrés és bàsicament vermell o blau. Per tant, es perd riquesa en el congrés si és que l'havia hagut alguna vegada. Ara mateix estem a l'expectativa. Quant a Catalunya, la gent ha preferit votar bàsicament PSC-PSOE o CiU per a contrarrestar els atacs del PP. És interessant llegir els anàlisi polítics que facin els experts.

PUM+J ha aconseguit 25000 vots a Espanya.

Petons i abraçades

Raül

Mooltes coses

-- Revolución (Amaral) --

Tota una setmana ha passat sense actualitzar. La veritat és que no ha estat ni per manca de ganes i menys de temes. El món segueix girant i molt de pressa. Són moltes les coses que estan succeint al nostre voltant: 18000 litres d'aigua potable/dia que fa anys que es perden, debats i debats sobre el debat, Rodolfo Chikilikuatre i el Follonero, final de la vida política de Fidel Castro (grans posts al respecte: http://xucrut.blogspot.com/2008/02/adios-comandante-1.html i http://xucrut.blogspot.com/2008/02/adios-comandante-i-2.html), el III Torneig Fajmacor, les imminents votacions i la increïble activitat de PUM+J (http://video.publico.es/videos/0/4744/2/recent), Ediciones Urano...

Ha estat una setmana espectacular de feina. He estat de viatge i això no és noticia. La competència s'ha posat les piles i l'ètica (de la qual el post algun dia veurà la llum) està pel terra. Tothom ha de menjar, està clar, però que les formes siguin adequades... en fi.

La setmana arrencava amb un partit contra Ediciones Urano (atenció a http://lataronjarocket.blogspot.com on es penjaran les cròniques dels partits). Vam perdre 7-4 però ens ho vam passar prou bé, només calia veure la forma lamentable d'arrossegar-nos pel camp després dels n partits del dia anterior.

Durant el viatge iniciatives que han anat sorgint i a la que la gent ha contestat ràpid. Sembla que no però ens agrada emmerdar-nos perquè tot significa temps i esforços, però quan una cosa val la pena doncs no ens importa.

L'arribada de la Pasqua és imminent. També tenim feina aquí però és realment gratificant: grups, tallers, companys... sembla que serà minoritària per exàmens i situacions personals però segur que serà especial... as usual.

I ahir divendres vaig anar de moni novato a Ulls Oberts!!! Mai he portat xavals de menys de 12 anys (Mà Oberta). Em va agradar. Tot i la de vegades que interrompien, passaven, contestaven i demés m'enduc un regust ben dolç. Malauradament no podré ser-hi cada divendres però intentaré passar-me de tant en quant. Tant per ajudar els 3 animadors com perquè m'ho passo bé fent jocs, intentant raonar, donant-li voltes al cap per arribar-hi, etc... qui sap què ens portarà el futur.

Sopar espectacular també. Pocs però rient molt! El cambrer portava el que volia. Converses sobre dinars, companys i amics. Cares d'incredulitat, sorpreses i encara més riures... impressionant!

Petons i abraçades

Raül