Dues setmanes després

Bones a tots!

Són molts els articles que m'han passat pel cap però poques les ganes de penjar-los al blog... coses de la vida. Hi ha dies que estàs amb més ganes per a escriure i altres amb menys. De fet han passat moltes coses: dinars i sopars familiars, warhammers varis, sopars japonesos, dinars italians, pel·lícules...

Aquest són dies de desitjos. Em refereixo quant a l'any nou. Tothom ens desitjem un feliç any nou. Però els desitjos són paraules i les paraules se les emporta el vent. Sóc persona que pensa que nosaltres actuem sobre el destí i són aquests actes els que portaran amb major o menor mesura la felicitat tant a les persones que estimem (més fàcil) com a les que no coneixem o no estimem (molt més dificil).

Els compromisos són complicats perquè els oblidem amb lleugeresa a res que passen un parell de dies. Et trucaré, t'escriuré, pensaré en tu, aniré a veure't.... i els dies passen i les promeses s'obliden. La llum del somriure dóna pas a la grisor de l'oblit.

Desitjo de tot cor que sigueu feliços, que no oblideu i per a ser conseqüent amb el que he escrit em comprometo a ajudar-vos a trobar aquesta felicitat.

Deixem enrera un 2006 ben especial i apareix un 2007 que me l'imagino ple de coses (familia, associació, batucada, esbart, feina, estudis, amics, sopars, dinars, excursions....) però amb alegria.

Petons i abraçades

Raül