lunes, diciembre 04, 2006

cos.crash

-- La nit de reis (Glaucs) --

Sota aquest títol més de 40 persones vam poder compartir un cap de setmana x a tu a Avellanes. Això ja és garantia d'èxit pel que comporta el caliu al cotxe d'anada i tornada, trencar amb la rutina setmanal i respirar una mica d'aire pur.

En arribar un buffet d'amanides i truites prometia un cap de setmana de quantitats ingents de menjar. Després d'això una miqueta de pregària i presentació i final del dia.

Dissabte: 7:30 a.m. El despertador sona i 3 hipermascles (Àlex, Pau i jo) es lleven per anar a còrrer. L'objectiu és la muntanya de la creu. Hi arribem rebentats perduts (jo vaig haver de caminar). Ens prenem un moment per a respirar, observar l'entorn i deixar unes línies a la llibreta que hi ha sota la creu. Rememoro l'ascensió realitzada un any abans amb Le Brut i trobo el seu escrit sobre Nora.

Al final de la baixada un atac de bogeria complementa l'exercici en forma de sèries de 20 flexions en baixada (per allò de sentir-nos més mascles). Una dutxa i un esmorzar amb revoltim i bacon (a recordar el plat de l'Àlex i el seu ordre dolç-salat) fan que el dia no pugui començar millor. Passada l'estona de textos i reflexió personal (aprofito per sentir la recomanació de l'Èric: Michel Camilo i Tomatito en Spain Again) ens retrobem per una estona de relaxació, ioga i tai-txi. Tot plegat molt interessant. Un dinar i un no-partit de futbol (èrem 4 i amb mal de cames) ens situa a la tarda. Personalment em salto la segona estona de relaxació perquè prefereixo descansar i llegir. Després del sopar fem una estona de reflexió compartida on m'estiro i irremediablement m'adormo amb un sonor ronc (cada cop que hi penso em fa més vergonya i em sento pitjor :$).

Abans d'anar a dormir uns riures i una mica de música per part de diversos participants degut al dinar i sopar que ens havíem fotut.

Finalment el diumenge passem d'anar a còrrer perquè no ens aguantàvem drets. Una mica més de lectura personal (m'acabo un llibre molt bo de Leonardo Boff sobre Espiritualitat que em provoca ganes de llegir sobre el Dalai Lama), dinem tots junts i ens acomiadem amb avaluacions ben positives. El proper cap de setmana serà del 9 al 11 de febrer amb el títol de ment.crash... Ens veurem allà?

Petons i abraçades

Raül

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Les Avellanes sempre deixa bon regust, i no només em refereixo a l'aire glaçat de que corria abans que sortís el sol de dissabte o a la tona de beicon que vam ingerir.

pilila.crash,

Pau

Anónimo dijo...

PILILA.CRASH!!!!JAJAJAJA
Més o menys tots vam anar coincidint, potser com a cap de setmana per a tu no va ser el més intens, però avellanes sempre t'aporta nous sentiments. No sé que és el que fa Avellanes tan diferent i tant encissador, però te quelcom especial.
La manera en que ens relacionem és molt diferent d'aqui, i no sé si és la atmosfera q s'hi respira o és la predisposició de tots. Però fa que les persones que han compartit el cap de sertmana amb tu, entrin una mica més a la teva vida.
Gràcies a tots.