Temps...

-- Heaven (feat. Yanou & Do) --

El temps s'escola inexorablement com un grapat de sorra que intentem mantenir en les nostres mans. Afortunadament no podem aturar aquest avanç imparable... és llei de vida. Com tot inici té un final, però no un camí establert (almenys sota el meu punt de vista).

La qüestió és què fer amb aquest temps. Mirar enrere i maldir el moment en que vas fer quelcom o no vas fer no sé què serveix de ben poc, a no ser que puguem canviar la nostra actitud vers el temps que disposem.

Hi ha moments a la vida que diem que en tenim més o menys. Això no és totalment correcte sino que en tenim sense obligacions ineludibles més o menys. Hi ha gent que manté que treballaria tot i no necessitar-ho pels diners, ja que sino no sabria què fer. És una imatge que m'entristeix i més tenint en compte la feina pendent que tenim tant respecte nosaltres (espai interior) com respecte els altres.

Em fa ràbia pensar que no aprofito el temps, cosa que a vegades em porta a un estrés intern d'acumulació de tasques enlloc de disfrutar del que tinc i dels meus somnis. Sembla que acumulant coses a fer s'aprofiti tot millor però això només produeix angoixa pel que no podem fer enlloc de gaudir del que estem fent.

Evolucionar, disfrutar, somriure, estimar, ensenyar, aprendre, tornar a estimar, cultivar-se interiorment, abraçar, cuidar, escoltar, acompanyar, caminar, mirar, tocar...

Petons i abraçades

Raül