5 minuts...

i una fonteta! És la frase més mítica del G. Felip Gallifa juntament amb "Quin bé de Déu". Els que no el coneixien creien en aquests 5 minuts mentre la resta sabíem que calia aguantar ben bé mitja horeta. Era la seva forma d'animar els que anaven més justets tot i que alguns no ho comprenien responen amb tota una sèrie d'improperis.

Persona afable, carinyosa i amant de la natura com a expressió de Déu. Mítiques són les excursions que feia sol i com tornava explicant que s'havia banyat a un llac amagat o s'havia curat les ferides amb fang en caure amb la bici.

Són molts els llocs i els moments especials compartits amb ell: el Puigmal (incloent nit al Coll de les Barraques) i com animar a nens de 14 anys a pujar un 2900. L'Astazu previ pas pel Balcó de Pineta va ser el meu primer 3000. Com no el Pedraforca i la baixada per la tartera on va acompanyar els que anaven més justets. Les bicis que va portar a Benasque. Com muntar un campament de Mà Oberta amb l'ajut de 8 preadolescents amb qui després pujava el Monte Perdido.

El Felip era una persona plena de vida. El vaig veure fa poc quan vaig anar a dinar a la comunitat de Sabadell. Encara em recordava i jo veia als seus ulls part de mi. Em va oferir unes maduixes que havia comprat al matí.

Ahir va ser el seu enterrament. Avellanes estava ple a vessar. Penso que hi havia més de 500 persones que es van desplaçar per a recordar què significava el Felip per a ells. La seva mort m'ha deixat ben tocat ja que havia estat animador meu. He plorat i encara ho faig. Ahir em vaig retrobar amb persones que sabia que hi serien: els seus incondicionals de Lleida (Fidel, Toni, Josep Maria, Edu, Jaume...), monitors i monitors que havien preparat activitats per a mi quan era nen, xavals d'ahir i d'avui, companys de feina, germans maristes. Podia escriure bona part de la meva història personal amb la gent que hi havia allà. Records, nostàlgia, tristesa i sensació que era ben maco poder compartir la vida d'una persona amb tanta gent que se l'estimava i se l'estimarà sempre.

Durant la missa no vaig poder entrar degut a què l'Església estava plena de gent. A l'enterrament em vaig poder apropar per veure un moment ben emotiu i que em va fer saltar llàgrimes. El fèretre tenia foulards de Mà Oberta-Cor Obert i del CMS a sobre. Símbol de com ha estat d'important per tant gent. De fet, va ser un dels fundadors del primer dels moviments citats.

No serà necessari mirar enrere per a recordar-te Felip perquè estaràs sempre al cor de tanta gent que caminaràs al nostre costat.

Gràcies per tantes coses...

Petons i abraçades

Raül