i una fonteta! És la frase més mítica del G. Felip Gallifa juntament amb "Quin bé de Déu". Els que no el coneixien creien en aquests 5 minuts mentre la resta sabíem que calia aguantar ben bé mitja horeta. Era la seva forma d'animar els que anaven més justets tot i que alguns no ho comprenien responen amb tota una sèrie d'improperis.
Persona afable, carinyosa i amant de la natura com a expressió de Déu. Mítiques són les excursions que feia sol i com tornava explicant que s'havia banyat a un llac amagat o s'havia curat les ferides amb fang en caure amb la bici.
Són molts els llocs i els moments especials compartits amb ell: el Puigmal (incloent nit al Coll de les Barraques) i com animar a nens de 14 anys a pujar un 2900. L'Astazu previ pas pel Balcó de Pineta va ser el meu primer 3000. Com no el Pedraforca i la baixada per la tartera on va acompanyar els que anaven més justets. Les bicis que va portar a Benasque. Com muntar un campament de Mà Oberta amb l'ajut de 8 preadolescents amb qui després pujava el Monte Perdido.
El Felip era una persona plena de vida. El vaig veure fa poc quan vaig anar a dinar a la comunitat de Sabadell. Encara em recordava i jo veia als seus ulls part de mi. Em va oferir unes maduixes que havia comprat al matí.
Ahir va ser el seu enterrament. Avellanes estava ple a vessar. Penso que hi havia més de 500 persones que es van desplaçar per a recordar què significava el Felip per a ells. La seva mort m'ha deixat ben tocat ja que havia estat animador meu. He plorat i encara ho faig. Ahir em vaig retrobar amb persones que sabia que hi serien: els seus incondicionals de Lleida (Fidel, Toni, Josep Maria, Edu, Jaume...), monitors i monitors que havien preparat activitats per a mi quan era nen, xavals d'ahir i d'avui, companys de feina, germans maristes. Podia escriure bona part de la meva història personal amb la gent que hi havia allà. Records, nostàlgia, tristesa i sensació que era ben maco poder compartir la vida d'una persona amb tanta gent que se l'estimava i se l'estimarà sempre.
Durant la missa no vaig poder entrar degut a què l'Església estava plena de gent. A l'enterrament em vaig poder apropar per veure un moment ben emotiu i que em va fer saltar llàgrimes. El fèretre tenia foulards de Mà Oberta-Cor Obert i del CMS a sobre. Símbol de com ha estat d'important per tant gent. De fet, va ser un dels fundadors del primer dels moviments citats.
No serà necessari mirar enrere per a recordar-te Felip perquè estaràs sempre al cor de tanta gent que caminaràs al nostre costat.
Gràcies per tantes coses...
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 2 meses
4 comentarios:
NO EN TENIA NI IDEA I AL LLEGIR EL TEU E-MAIL M'HE QUEDAT DE PEDRA...
A MI TB EM VA DIR UN COP - RAQUEL, TAN SOLS QUEDEN 5 MINUTS I TROBAREM UNA FONT...I COSES DE LA VIDA, AQUEST ESTIU HE RECORDAT AMB ELS AMICS LA SEVA CITA MENTRE CAMINAVEM - AIXÒ ÉS UN BÉ DE DÉU...
UN PETÓ,
KEL
Com el Raül, també recordo els campaments de Planoles al 94, jo era un dels nois de 14 anys que van pujar al Puigmal, previa nit al coll de les Barraques i baixada a peu fins a la Farga, i també l´excursió a les fonts del Llobregat, i també les bicis, i la tirolina,i ...
Quan vaig rebre el mail del Vale, se´m va glaçar el cor i li vaig explicar a la persona que tenia més a prop que havia mort una persona que havia estat el meu monitor. M´era igual que no el conegués, volia explicar-li a algú.
Mai oblidaré quan després de tres hores de travessia un noi, el Manolo de Rubí, va dir que ell patia asma, el Felip se´l va baixar al campament i en quatre hores ja ens havia agafat... i va arribar cantant i cridant "quin bé de Déu". A un noi de 14 anys això li marca i li fa preguntar-se que té aquell home per viure així la vida.
Anys més tard ens hem anat veient i sempre comentàvem les bicis al campament del 94, el descens del riu, la tirolina...
Ara en Felip ha encaminat la seva darrera excursió, l´excursió que més alegries li portarà. El camí el porta als braços de la Mare i a la casa del Pare.
Gràcies Felip per allò que amb una senzilla manera em vas mostrar i gràcies també pel xandall lila que em vas regalar al campament de Planoles al 94 i la samarreta que em vas regalar al campament del 96 al Pedraforca.
Una abraçada company
Litus
"5 minotets i una fonteta"... Y qué larrrrrgos se hacían esos 5 minutos! Pero al menos te habia ayudado a caminar 2km más.
No olvidaré nunca Planoles, Pineta, etc y Felip formará siempre parte de esos recuerdos.
Rest in Peace
PNo vaig tenir la oportunitat de compartir moltes estones amb el Felip, però en els pocs moments que vam coincidir vaig poder intuir la gran persona que era.
Només cal veure la quantitat de gent que va voler dir-li adeu.
El seu comiat et convidava a veure com d'intensa havia sigut la seva vida i sempre envoltat de gent. Moltíssima gent que se l'estimava i que farà que resti viu.
Tothom tenia un nou buit al cor.
Des d'quest diumenge un nou estel il·lumina les nits.
Publicar un comentario