Ruta Jove 2006

Les 5:30 del dimecres 23 d'agost és definitivament massa aviat per aixecar-se. És el que toca, però ja que el tren surt a les 7:00 de Sants Estació per a començar la Ruta Jove 2006 direcció La Tour de Carol. Ens trobem a Sants Míriam, Noe i jo. Més tard s'ajuntaran Galli, Laia, David, David A. i Reno a Arc de Triomf. La tarda anterior ha estat clàssica de prèvia a ruta: compres compulsives: navalla, bombona i plats. La primera sembla que no tornarà a obrir-se, la segona està plena i la tercera la millor compra de totes.

El tren "borreguero" arriba a territori francés 3 hores després. Hem d'agafar un altre tren que surt a les 13:30. En David reflexiona i comenta que podríem haver agafat un tren que sortia a les 9 del matí i arribava a temps també: sonen els primers "burrooooooo".

Repartició de menjar i ens pugem al "Train Jaune". El trajecte no és llarg en quilòmetres però sí en temps: unes altres 3 hores que han inclós dinar, comentaris diversos, intent de migdiada i queixes per la incomoditat del transport. La parada Thues de Carança arriba i ens baixem. Carreguem aigua i fem uns Tang que en Galli ha portat. La primera ascensió és brutal i va seguida d'una baixada que ningú entén... però en arribar al riu ens trobem unes passarel·les sobre el mateix que són ben guapes.

Quan el sol es va amagant forcem el ritme per arribar al refugi quant abans i poder muntar les tendes de dia. Comencen a caure Calippo Shots i ens cobrim tots amb una capelina. Reno es torna heroi quan prefereix salvar les dues barres de pa abans que ell de mullar-se. Primeres escenes freaks. Seguidament ens trobem unes vaques que ens barren el pas, Noe cau intentant avançar-les per un camí alternatiu.

Arribem al senyal que marca 40 minuts per al refugi. Parem molt poc i aquí el camí no és gaire dur. Arribem i plantem 2 de les 3 tendes que portem. Sopar a base de sopa i frankfurts. Míriam, Noe, Reno i jo compartim recipient de sopa... guanyador Reno per golejada. Arriba l'hora d'anar a dormir i llavors entenc l'única por que tenen els gals: que els caigui el cel a sobre. Cau la tempesta del segle: llamps, trons i pluja. Acolloniment general pel que pugui passar. Laia declara que comença a vestir-se per si cal còrrer cap al refugi. Començo a comptar distància entre llamp i tro: 3 segons, 4 segons, 9 segons (sembla que s'allunya), 1 segon!!!! La tempesta dura massa però aconseguim sobreviure. Abans d'anar a dormir Noe i Laia havien allunyat qualsevol objecte metàl·lic de la tenda per a evitar se blanc dels llamps (suc?).

El segon dia es desperta núvol i descobrim que hi ha un lavabo sec (¿?). Funciona sense química ni aigua: descobriment freak. Un cavall ensuma el pa que transporta en Reno. Arrenquem direcció l'estany blau on hauríem d'acampar tot i que la meteorologia ens animarà a dormir a Núria. Laia es transforma en Hulka quan Galli li diu per enèsima vegada que queda poc per arribar on hem d'esmorçar. Finalment hi arribem i descansem una bona estona. Passem diversos llacs fins arribar a l'estany blau on ens interpel·len uns èssers sobrehumans que comenten que venen de Vallter 2000 i volen fer el Pic de l'Infern. Ens animen a continuar ja que el temps no sembla que hagi de millorar. En un tres i no res desapareixen. Continuem direcció Núria via el pic de Noucreus. La boira ens envolta i el fred ens gela. No podem parar ja que volem sortir tots d'allà. En un moment on estem a punt de perdre'ns la boira desapareix i veiem el coll de Noucreus. Ens tornarà a passar una cosa similar de baixada on no veiem les cotes del GR-11... impressionant. La baixada ens porta fora de la boira i del fred i finalment podem menjar quelcom més que dolços.

Núria és a tocar i ens establirem al terreny d'acampada. La nit ens regala pluja un altre cop i ens posem a cuinar en una sala que no sabem si podem fer-ho. Soparem i jugarem a l'Uno una estona. Nit hiperfreda i seguim sense notícies de l'astre rei.

L'últim dia de ruta comença amb calma ja que només queden 2 hores i mitja per arribar a Queralbs. Aquesta parsimònia inclou un café ben calentó i diversos debats ben interessants. Arrenca la baixada disfrutant dels companys i amb fotos freaks, és clar! Reno maleeix el cremallera ja que per obres hem de perdre desnivell en forma d'escales.

La Farga ens sorprén amb una acollida amb certes discrepàncies però que finalment és satisfactòria. A la tarda arribaran en Manel, na Blanka, Uri i finalment Javi. El cansament es fa palès a les nostres cames però som contents d'haver realitzat aquell camí. A la nit veurem 20 minuts de la Supercopa d'Europa i el cap de setmana se succeirà entre riures, alemanes, joc de l'ampolla (i no el que us penseu), descans, Uno, quadrat, arrencar conills, no piscina, quantitas industrials de menjar, foc, música... un final perfecte per a 5 dies de natura. Gràcies a tots: Míriam, Reno, Noe, Galli, David, Laia, David A., Blanka, Javi, Uri, Manel... i tots aquells que ho han fet possible!!!! Manel i Galli ens regalen una cartolina amb el desnivell fet pel Marcos (también estabas en la ruta!!).

T'apuntes a la Ruta Jove 2007?

Petons i abraçades

Raül