Milan 0 - Barça 1

La festa va començar amb crits de "¡Sí, sí, sí nos vamos a París!". La gent tenia ganes de futbol i d'espectacle. Incertesa a la ràdio, incertesa a la tele, incertesa a la taula. El Milan fa por, però nosaltres també! Sensació que Dinho la liaria... sensació que es va fer realitat.

Muyo a full. No cabia ningú més i encara entrava gent. Comença el partit! El Barça juga amb color pollo i Van Bommel rep els primers improperis. Corre Giuly! uiiiiiiiii. Pilota al pal de Gilardino (¡patán!) i regat estratosfèric de Ronaldinho. Gattusso intenta modelar les cames de Ronnie i no li ensenyen cap groga. Contra del Milan i parada de Valdés... cangueli generalitzat.

Primer apropament del Barça... ens desfem de la pressió. A punt d'acabar la primera part arriba el personatge de la nit. Mikinho li posa el sobrenom de Flo (també recordava Dito). Entra, surt, crida i demana derivats de la malta amb algun refresc.

Mitja part i xerrades generalitzades. La gent s'aixeca, es demanen els primers entrepans que encara no arriben. El senyor Muyo avui es forra. Reno intenta aprendre de la vida. En Carles s'escagarrina i prefereix marxar ja que ho està passant malament. Prefereix sentir-ho per la ràdio... però si el millor està per arribar!

Flo s'acaba el cubata (quedava mig) d'un glop i anima a un company (17 anys) a que s'acabés el que tenia (al crit de "¡va maricón!"... impagable), cauen vàries fotos i crits de "Yo... (pam pam) ¡bebo!" (parafrasejant l'anunci de la ONCE de Carroussel Deportivo).

Segona part: arriba la bogeria al minut 11 amb un control de Ronaldinho, que aguanta la pilota, rep patada de Gattuso, es gira i llença un passe estratosfèric a un Giuly que es redimeix d'un any que no ha fet gaire amb un golàs per l'escaire: passe espectacular, control sublim i remat de ràbia. Gooooooooooooooooooooooooooooooooool. La bogeria pren el control dels nostres cossos i fins els més místics criden embogits. Flo ja anava pel segon cubata. Impressionant, el Barça guanya a San Siro i Dinho ha tancat (momentàniament) la boca de l'Èric que demanava que el canviessin (ho tornarà a fer amb un xut al pal i una falta que se'n va fora per centímetres).

Segon cubata finalitzat i Kaká demostra que és un gran jugador. Valdés fa una altra parada, Ambrosini envia la bola fora i tots pensem que Sheva no està fent res però no ens atrevim a dir-ho per por. Flo crida: "¡jefe, otro cubata! ¡Quiero whisky!" "Si ves que no tengo nada en la mano... ¡whisky!".

Els últims minuts són els pitjors i tornem a cridar quan Maxi ("la gashina") surt al camp, hi ha ganes que aquest home foti un gol. El barça la toca i fa rondos, impressionant.

Final del partit!!! Som culés i un 0-1 no és suficient... però acabem contents amb el resultat. SMS del Pau i del meu company de feina... tots dos amb el mateix missatge: "Sí, sí, sí nos vamos a París".

Petons i abraçades

Raül