Y hoy escribo: qué digo?, qué pongo?, cómo lo pongo? Lo pienso o lo suelto? Este texto es para mí o para ti? Lo hago por mí o por vosotros? Qué difícil elección.... el querer escribir pero no saber realmente si es por Warholismo o por necesidad, por simples ganas de compartir o por ver si me dicen algo al respecto. Es vanidad o necesidad? Casi un año del primer artículo y sigo con ganas de escribir, eso es bueno claro, pero me siento mal cuando hace una semana que no lo hago como si supiera que la gente entra y espera algo nuevo... eso me presiona? Cambia mi forma de escribir o lo que pongo? Al principio no era así, seguro... pero ahora? Creo que tampoco... tendré que pensarlo, pensar para escribir o para no escribir según como... pensar o sentir? Sentir mejor pero entonces quizás no se entiende bien con lo que tendré que pensar lo que siento... mejor sentir lo que pienso? Se liarán con lo que digo o ya me estoy liando ya... quizás mejor seguir escribiendo directamente sin repasar mucho...
Son muchos los blogs que hay ya por el hiperespacio... quiero leerlos todos porque de todos se aprende, no tengo tiempo pero lo tengo que hacer. Me gusta que me lean y me gusta leer. Son tan diferentes todos.... pero bueno 4500 visitas me... avalan? jajajaj como si fuera el Estudio General de Medios... necesito el contador para saber si me leen o no? Creo que lo quitaré, lo voy a quitar... para qué escribo... pensar-sentir-sentir-pensar.... quién gana?
Gracias por seguir ahí y hacerme....sentir o pensar?
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 2 meses
4 comentarios:
pensa amb sentiment... perquè sentir racionalment no té sentit ;)...
a una cosa propera a això 'ha portat el fotolog, no sé si penjo foto per seguir la rutina, per veure el que em diuen, per expressió o per què... i ara que estic sense fotoshop... la cosa ha perdut la seva gràcia, per això m'he fet el blog :P
salut!
Dani
Jo he arribat a la conclusió que només el fet de poder llegir tot el que ara escric d'aquí dos anys ja val la pena mantenir un blog.
Si, a més, et llegeix gent i cada X temps reps la gratificació que reporta un comentari, més punts.
Tot i així, no se si escriuria igual si el blog només fós per mi, això sí que t'ho concedeixo. És això positiu? Ens debem veritablement als nostres lectors tot i que la fi principal sigui íntima i personal?
Mimitos,
Pau
escriu perque vols i els que ho llegirem ho llegirem perque voldrem.
:D
maria.
ei, com no podia ser d'altra manera, aquest matí m'he iniciat en la "cultura bloggera", jeje... després de la xerrada d'ahir sobre els blogs... no me pogut resistir! M'he llegit els primers blogs i a partir d'ara començaré amb el feedback, aviam q... xo dels que e llegit aquest comentari m'ha fet especial gràcia pq potser resumia una mica els dubtes q ens plantejavem ahir, no? vaja, com a minim, el preguntar-se si escrius pq t'agrada i prou, o si el fet q la gent et visités t'ha animat i potser tb t'ha canviat la manera d'escriure, o si el fet de voler transmetre els sentiments fa que hagis de processar una cosa irracional com son les emocions per "passar-les a racional" i així poder explicar-les, am la conseqüent modificiació de contigut q pot haver-hi! q res, q potser fins i tot podria dir m'ha sorprès q després de més d'un any (o precisament pq ja portes un any) tiguis aquests dubtes... bé, suposo q va a gustos... i la veritat és q crec q no hi ha resposta correcta o incorrecta a la pregunta de pq escrius, no? tot hi influeix (q t'agradi, q et llegeixin, q vulguis expresar-te, q vulguis transmetre) però suposo q acabes escribint pq realment t'agrada escriure i amb el temps pots anar veient retrospectivament tot el q has anat plasmant i s'acava convertint en un diari virtual i a més compartit, no? nu se, ja dic q suposo q no hi ha resposta correcta i que cadascú tindrà els seus motius q el mouen a fer el blog! en resum, q gràcies x compartir-ho amb nosaltres i esperem seguir compartint durant molt de temps!
Jordi
Publicar un comentario