lunes, noviembre 24, 2008

Autogestión

-- No tienes corazón (Café Quijano feat. Sabina) --

Estaba llamado a ser uno de los mejores equipos de la historia del Barça. Hay que notar que los seguidores del Barça, por norma general, pasan de la euforia a la depresión en 90 minutos más o menos. Una gran generación de futbolistas, comandados por un entrenador con un savoir faire especial. Grandes nombres gestionados de forma diferente.

El secreto de Rijkaard era la proximidad, el cuidar los detalles personales pero dejando hacer a cada uno de sus jugadores... apelando a la responsabilidad que entendía que tenían cada uno de ellos. Y ellos la tenían porque cobraban mucho dinero y mucha gente les admiraba.

Mayo de 2006, el Barça gana la Champions y para algunos era el principio de un nuevo Madrid de los 60 o Milan de los 80 (o Barça de los 90...aunque ese equipo está a años luz de los otros 2). Grandes nombres, grandes jugadores y alguna que otra exhibición de fuerza y unión.

A partir de la autogestión se pasó a la autocomplacencia. Grandes nombres y habilidades llenos de grandes egoísmos. Contratos publicitarios estratosféricos, luchas internas, envidias... eso chocaba frontalmente con la responsabilidad de cada uno así como con el compromiso global y la ambición.

Es entonces cuando la afición pide cambios a Rijkaard: código interno, mano dura... lo que había funcionado ahora no servía de nada? Los mismos jugadores pero con actitudes diferentes. Se trataba simplemente de un ciclo corto. Hubieran funcionado mejor los jugadores si desde el principio se les marca de cerca? Nadie lo puede saber. Guardiola está aplicando cierta disciplina porque conoce mejor el entorno del Barça y es un tipo listo. Es alguien cercano a los jugadores, aplica mucha psicología y cuida los detalles pero de cara a la galería habla de multas (que existen) de unos 500 € por llegar tarde (a alguien que cobra 6 millones de € le supone un 0.1% del sueldo mensual).

Seríamos nosotros capaces de autogestionarnos o caeríamos enseguida en la autocomplacencia? Es fácil señalar a los demás cuando no estamos en su situación. Si te hacen creer que eres el mejor del mundo seguirías luchando cada día, sudando, corriendo... si vas a cobrar igual y la gente te va a seguir allá dónde vayas? Cuántas veces en nuestra vida cotidiana y a pequeña escala existe esta confianza sobre nosotros y no respondemos? Preferimos que nos metan caña, que estén encima nuestro para hacer nuestro trabajo? O es que nos gusta para podernos quejar? A saber...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: dónde van esas multas? Tiene sentido que paguen comidas de la plantilla? O deberían ir a un fondo social?

viernes, noviembre 21, 2008

Y si..

-- Chinese democracy (Guns n' Roses) ... con dudas --

Hay una famosa expresión que utilizamos que es "Y si..." incluye toda una serie de variaciones entre las que destacamos "por si...".

De qué nos sirve esto? Habitualmente para cargar más nuestra mochila. Me refiero a algo realmente físico también (típico viaje en el que te llevas 1000 cosas de las que usas 2 realmente). En cuanto al campo mental nos carga de presión... decisiones tomadas que obviamente marcan nuestro futuro. Un futuro que estamos cambiando continuamente pero en el caso de las decisiones pasadas es marcado presente.

Tampoco podemos flagelarnos y parar de pensar en el pasado y plantearnos cosas. As usual, el pasado nos servirá para aprender y quizás tomar decisiones mejores (quizás no más acertadas) para nuestro futuro en creación. O simplemente afrontar situaciones iguales de diferentes formas... en algunos casos tenemos créditos infinitos... no possible game over!!

Este finde FSF (Freak Sortida Familiar)... a ver qué tal va!

Petons i abraçades

Raül

martes, noviembre 18, 2008

¡Qué país!

-- Bicho malo pillé (La banda del capitán canalla) --

Resulta que hace unos años metemos en la carcel a un chorizo ámpliamente reconocido como Luís Roldan y ahora sale y le hacen una multimillonaria entrevista para ver qué hizo (y lo reconoce sin vergüenza ni pudor alguno) y cómo lo ha pasado en la cárcel.

Ahora hacemos lo mismo con Julián Múñoz, otro chorizo pero esta vez de Marbella. El tío está en la cárcel y nos preocupamos si la Pantoja va verle o no. Ahora resulta que ha salido y el seguimiento es espectacular.

Se trata de la escoria de la sociedad, aquéllos que se aprovechan de su posición para robar a los que les cuesta llegar a final de mes. Y el caso es que nos lo merecemos si cuando deberíamos olvidarlos los encumbramos al prime time de la televisión.

La culpa es de T5 por sacar estas entrevistas (y lo mismo Cuatro, A3TV o quien sea) y pagar lo que no está escrito (no podría actuar la justicia de oficio aquí?) pero también de aquellos que encienden el televisor ávidos de noticias insustanciales pero que parecen llenarnos...

Está claro que algo no funciona, no?

Petons i abraçades

Raül

lunes, noviembre 17, 2008

TF i FSF!

-- Yesterday (Beatles) --

Ahir marxàvem de Llinars després de la Trobada Formativa. La 4a i última que organitzo com a pecident. Tot bé, de debó (malgrat un mal de coll muscular dissabte... será la edad? :p). Som moltes coses que es troben però que no sortiran fins el 25 de gener... perquè encara queden moltes activitats a organitzar.

La setmana vinent cap a ... Llinars un altre cop a fer la FSF... Freak Sortida Familiar! Confiem en que surti superbé... segur que sí!!!

Haig de reconéixer que tinc molts articles al cap (que van i vénen i no apunto :$:$) i algun dia els escriuré... està clar que hi ha un descens però no serà per manca de ganes sinó d'un moment d'inspiració! Això de planejar articles amb temps no es lo mío! Sóc més de rampells!!!

Petons i abraçades (buffet lliure)

Raül

jueves, noviembre 06, 2008

Poti poti

-- Cantada (Adriana Calcanhotto) --

Cual post de Reno donde se entremezclan historias de todo tipo (pero sin connotaciones ludico-festivas) paso a comentar diversas vivencias acontecidas en los días pasados.

Bicing: ya llegaba tarde, pero la iniciativa de Clear Channel provocó que se añadiera tiempo y sudoración extra. Mención aparte el autobús que se arrambó a la parada para que no pudiera salir lanzado. A los 3" me doy cuenta que la bici está en una marcha "pa ti pa siempre". Concretamente la 1 (la de escalador de Tibidolo). HAbéis intentado ir rápido para superar un semáforo con semejante desarrollo? Las piernas se hinchan, los poros se abren y la gente te mira y te señala mientras piensa "qué tío más burro". Si a eso le añades el clásico asiento que se va bajando porque la llave que lo bloquea va floja la imagen es dantesca. Notar que la parada donde pillé la bici estaba llena y fijo que era la única bici con tara por el conocidísimo efecto Murphy.

Obama: que si es presidente, que si no ha habido efecto Bradley, que si ha derrotado a viejuno McCain (72 años!!!). Perfecto, fantástico. Telediarios 95% Barack + 5% resto del Universo. Se han dicho infinidad de burradas y que representa el cambio... muchas cosas han de cambiar. Las decepciones vendrán sobre lo que nosotros creamos que ha de cambiar. Se le extiende la mano como ha hecho ZP pero sabiendo que de momento somos unos mindundis. En el Congo siguen mantando gente y tendrá que resolver los marronacos de Irak y Afganistán. Yo confío en lo que dice que representa. No vale minarlo con lo de "el poder corrompe y el poder continuado corrompte contínuamente" sino confiar en que el presidente de la nación más influyente del mundo podrá cambiar el rumbo del mundo aunque lo primero que hará es preocuparse por su país (la situación financiera es altamente preocupante allá). Lo que es espectacular es cómo transmiten ideas, cómo motivan, cómo aglomeran gente... algo de lo que hay que aprender. Tienen muchas cosas malas y otras buenas... quedémonos con las buenas!!! Investigación, p.ej.!!!

Facebook: ahí estamos. Entrando y encontrando gente. También sirve para ver dónde estuviste y dónde estás ahora, ver de quién estás rodeado y demás. Es un invento curioso y que está muy bien montado para que te pases horas y horas y conectes con quien alguna vez has tenido algo en común. Hemos creado algún grupo para compartir cosas y estamos a la expectativa de cómo evoluciona el tema.

Por el momento eso es todo pero ya irán saliendo cosillas ya!

Besos

Raül

lunes, noviembre 03, 2008

ipodejant

-- Habitantes de Alfa-Centauro encuentran la sonda Voyager (Ismael Serrano) --

A vegades agafes la ipod i la primera cançó que et trobes et recorda a una que et ve de gust re-sentir i estava una mica abans a la selecció... vas tirant enrera i enrera i no l'acabes de trobar així que li tornes a donar al play i vas disfrutant oblidant de la raó de perquè havies anat tan enrera... el cas és que quan arriba l'hora de parar el mp3 comencen a sonar les notes que volies sentir abans.

Passa que et centres en què xulo que va ser allò viscut i no et permets disfrutar del que la vida està a punt de regalar-te...

"... el pasado enseña y el futuro descubre..."

Petons i abraçades

Raül

miércoles, octubre 29, 2008

Ufff

-- About a girl (Nirvana) --

Hi ha coses que carreguen el cap:

- refredat i de viatge
- el cotxe de'n Benach (amb i sense extres)
- els emo's en general
- la crisi contra els 7000 mil·lions de beneficis del Santander
- els plors del Madrid
- ZP pidolant un lloc a una reunió on no hi pintaria res... recorda a certa megalomania a les Açores
- la gent que es toca les parts púdiques i et carrega de feina
- Obama o McCain

Hi ha coses que carreguen les piles:

- veure que m'he oblidat les sabates i vaig amb traje i Camper (fa riure)
- hipermotivació Batoka'm
- Tu!!!
- aprendre coses i coses
- un t'estimo i un petó
- un somriure
- les ganes de ser a casa
- retrobar la Llúcia i el Raúl
- el finde esbartià a la Garrotxa
- llocs on vull anar i obres de teatre que vull veure
- Grums
- Pasqua (en preparació)
- ...

Menys mal que la segona llista és més llarga oi?

Petons i abraçades

Raül

jueves, octubre 23, 2008

Ongmania.org

-- What a wonderful world (Louis Armstrong) --

Un nuevo blog ha nacido: http://ongmania.org. Se trata de un lugar de encuentro de proyectos solidarios, webs interesantes y ong's varias. Haced clic, visitad y si os lleváis algo de allí pues mejor! Está hecho con mucho cariño por personas encontradas en sueños anteriores y además conozco bastante bien a uno de los editores habituales.

Disfruteu-lo i recordeu: Tot està per fer i tot és possible

Petons i abraçades

Raül

miércoles, octubre 22, 2008

Ajmacor Sabadell gràcies!

-- Malos tiempos para la lirica (Golpes Bajos) --

Se ha acabado un sueño y de la peor forma, sin buscarlo ni desearlo. Se ha luchado contra viento y marea y ahora hay que buscar nuevos caminos para toda esa gente que ha formado parte del proyecto más bonito que he vivido como presi. Celebramos una asamblea, un torneo y una trobada de monis. Comí en la comunidad y compartí momentos especiales del 2006 con varios de los monis de allí.

Las personas continuarán siendo cercanas pero algo se ha roto dentro de mí (y no os digo dentro de ellos). Un crecimiento espectacular y un futro prometedor truncados por temas "políticos" o religiosos que no entraré a valorar. Ganas para seguir y más trabas que alejan la Iglesia de los jóvenes que creemos que Jesús valió la pena y que ahora no lo vemos en las caras de los que han de ser pilar.

Creo recordar que la primera vez que los vimos fue en una trobada de monis en Mataró, algo ha llovido desde entonces... campamentos, rutas, cargos, cenas, comidas, mails, msn, Taizés y Pasquas... el contacto seguirá, claro está! Pero habrá sitios en los que se notará su falta...

Me callo muchas cosas que no sé expresar o que quizás se malinterpretarían llevando a bulos y sucs varios. Desde aquí un homenaje a todas las personas que lo han hecho posible y a los niños que han disfrutado con las actividades organizadas en la c/ Latorre 70 y en decenas de sitios más.

Gracias de corazón, por vuestras ganas y vuestro testimonio. Ojalá podamos seguir disfrutando de vuestra calidad monitoril por muchos años allí donde sea.

Petons i abraçades

Raül

martes, octubre 21, 2008

Sensacions

-- La primavera trompetera (Los delincuentes) --


A mesura que avancen els dies vas tenint sensacions peculiars i noves. No són positives ni negatives, simplement evolucions. Parlo d'evolucions en el rol a desenvolupar en l'entorn en què em moc. En alguns casos perds contactes amb persones o el contacte que tenies canvia. No és manca d'això o d'allò sinó que és producte de cadascú com viu la seva vida, com se sent més a gust o simplement els punts de connexió que es van guanyant o perdent. Sap greu? Doncs no ho acabo de saber realment... Potser m'agradaria tenir més contacte amb alguns però m'agrada saber que tinc contacte. En d'altres casos,Tpodria ser que veus que la gent creix i t'alegra veure que aquell que creixia a través de tu ara creix al teu costat. Probablement, això no s'entén gaire però... què hi farem, és un lloc d'expressió aquest, oi?:p

En un altre ordre de coses... tenim la famosa crisi interplanetària. Les coses estan fotudes, sí. I ho estan per cagades vàries probablement (que si subprime que si tal). El que subleva és que els bancs necessitin ajuda ... cosa ben curiosa (sembla que a Espanya de moment no) i ho pagui l'Estat. Després està la psicosi "corralitera" i gent canviant diners de lloc. I finalment la vergonya de les empreses que aprofiten la situació per a dir que han de produir menys i per tant fotre fora gent (Nissan, Pirelli...). La vergonya és quan no presenten pèrdues sino menys beneficis... quant tot va de cara apa a embutxacar-se beneficis, quan la situació es complica tots fora... res de tirar de caixa.

Tornant a l'ajuda de l'Estat... hi ha molta gent que encara no ha cobrat pensions, ajudes per a fills i demés... a què estem jugant?

I ja no parlem de les noves restriccions de velocitat al voltant de la ciutat de Barcelona (volen posar límits de 60-70) i en zones de la ciutat (a 30)... el que dèiem de la mediocritat de la classe política. No en tenen ni idea i es pensen que a més som burros... el pitjor és que potser sí és així.

Petons i abraçades

Raül

martes, octubre 14, 2008

A Saragossa!

-- Matador (Los fabulosos Cadillacs) --

Doncs sí! Dues setmanes després de ser per terres llevantines (arribant a Lorca i presenciant un concert de Manolo Escobar i 1000 persones amb dret a vot embogint-ne... tema per a un altre post) ara sóc a Saragossa just la setmana després de les festes del Pilar.

Em serveix també per a prendre el pols de la ciutat després de l'Expo de l'aigua. Totes les obres que vaig observar abans de l'estiu i que dificultaven enormement poder còrrer amb normalitat estan acabades i han millorat el que hi havia prèviament. No sóc qui per a fer un anàlisi de la relació cost/servei que ha fet aquesta fira però, com en tots aquests casos, deu ser bastant més gran de 1. El centre de la ciutat fa patxoca, igual que tota la ribera de l'Ebre. La resta de ciutat doncs igual, és clar. S'observen guiris barreja de curiositat per la ciutat així com algun arrossegat de les festes del Pilar.

Aquestes festes coincideixen amb el dia de la Hispanitat (y de la raza o del coñazo o del no tinc res a celebrar bla bla bla, passo de debats periòdics que embruteixen la nostra intel·ligència a força de deixar-nos endur per la mediocre classe política que dirigeix el nostre destí) que sol ser festa però enguany ha caigut en diumenge.

El fet de venir la setmana següent ens ha presentat una sorpresa desagradable i és que el lloc on anem a sopar normalment (La Miguería) estava tancat per descans del personal. Lloc altament recomanable que esperem que demà puguem gaudir. Tot i això, en sortir a còrrer he pogut veure quelcom impactant que és l'ofrena floral a la Verge del Pilar... bé el resultat de la mateixa:

És visualment impactant. Ara, quan t'hi fixes més veus que molts rams venen patrocinats o podríem dir que és burda publicitat: Dia, Eroski, La Caixa, Viatges no sé què, empreses, Carrefour, Alcampo, Pizza Hut!!... si vols fer una ofrena perquè ho sents doncs endavant, si ho fas per compromís ningú t'ho està demanant... ningú et diu que hi creguis ni que tinguis cap mena de devoció!!! És una merda absoluta haver de fer segons què per obligació i a tots ens toca fer-ho però això és més que lamentable. És pot aplicar a moltes coses quotidianes i ens ho hauríem de plantejar perquè desvirtuem els actes, els sentiments... pot ser el dia del pollo, el dia de la caiguda borbònica o el que sigui... deixem a la gent que sigui lliure! Eduquem persones lliures, amb criteri!!!! I que si llibertat i llibertinatge i tal... se me entiende, oi? DIuen que "no hay peor sordo que el que no quiere oir".

En fi companys per aquí seguim tot i que no ho sembli.

Petons i abraçades

Raül

P.S.: 4.7 km 23:37 :(
Anteriorment => 6.6 km 33:47 :(

M'estic apropant als 5 min / km però corrent-ne 5... cal fer-ho per a 10... intentarem seguir treballant a tope!

lunes, octubre 06, 2008

Grums!

-- Unforgiven (Metallica) --

Divendres passat va arrencar el curs 08-09 a Ajmacor Immaculada. Enguany sóc animadors dels de 3r i 4t de primària... Grumets!

Mai havia estat amb nens tan petits (com a molt havia estat a Mà Oberta, 1r i 2n d'ESO). El Centre d'Interés (fil conductor) és el circ i els 4 animadors (Pau-Frusti, Anna-Tacirupeca, Gemma-Tida, Raül-Çutoff) estàvem hipermotivats.

El primer dia està ple d'incerteses (números, si els agradarà i s'ho passaran bé...) i una mica de nervis però el resultat ha estat ben positiu! Ens vam aplegar uns 20 grumets il·lusionats per l'entrada al circ i la decoració que havíem fet de la classe. A més, tots 4 anàvem disfressats, maquillats i demés!

Els jocs van molar i el moment de compartir també! Molts noms a aprendre i coses a acoblar però pinta molt rebé! Gràcies als 3 companys i Grumets continua divendres vinent amb més sorpreses i potser alguna foto per penjar!

Petons i abraçades

Çutoff

martes, septiembre 30, 2008

Bang! Jungle Speed i Bohnanza...

-- So Payaso (Extremoduro) --

El gran Pepe ens ha descobert últimament un parell de jocs de taula ben espectaculars i entretinguts. Tots dos són de cartes. A més, n'hem descobert un altre!

La curiositat és que el Bang! jo el tenia des de feia un parell d'anys després d'una recomanació de'n Josep Maria però no l'havíem obert. Va ser per l'aniversari de la Noe que vam començar a jugar i ja no vam poder parar! Mancato, Gatlink, Emporio.... 4 personatges i 4 objectius diferents. Només coneixes el Sheriff i tantes cartes com vides... de moment ha voltat bastant! Ruta Jove, Astúries, sortida de monis...

Després de la ruta i de l'empenta de la Glòria amb el joc vam adquirir el Jungle Speed! Reflexos, velocitat i atenció! Si no ho fas bé pots passar d'estar a punt de guanyar a endur-te una bona quantitat de cartes!

Finalment Bohnanza... o com plantar mongetes (chily, stinky, garden, wax o farolero, pistolero, caca...) pot donar pas a negociacions entre els jugadors fins a les 3 del matí!

Aquests s'afegeixen als jocs que ja teníem: Risk (Star Wars), Monopoly, escacs, Scattergories, Trivial, Uno...

I ara Pepe amenaça amb un de rol com el Munchkin! Quan hi juguem us direm què tal!!!

Petons i abraçades

Raül

3.1 km 14'49" :(

lunes, septiembre 29, 2008

Il Tibidolo

-- Magia (Rosana) --

El passat dissabte tres aventurers van decidir escalar Il Tibidolo (conegudíssima i gairebé inexpugnable muntanya de la Serralada de Collserola... l'Himalaia del Barcelonés... supersuc!): Òscar, Carles i jo.

El primer problema va aparéixer en recuperar la mítica bici de mon germà... rodes desinflades i manxa poc adequada o manca de temps per a fer manteniment :$:$. Això va provocar que arribés tard i tots dos es van oferir a inflar-me les rodes amb una manxa de debó. Un cop tornar a semblar una bici vam pujar en FFCC fins la Carretera de les Aigües. Allà vam pedalejar compartint camí amb altres motivats en forma de ciclistes o corredors... i fins i tot un grup d'àvies!

El primer punt de feblesa va ser un trencall camí del Tibidabo. Allà vaig començar la goma i en vam trobar també al punt d'arribada. Després de coronar (havent atacat de forma rastrera a la part final de la pujada) vam descansar i ens vam fer una foto:


Seguidament el Carles ens va portar cap a Vallvidrera a fer diverses pujadetes que ens van portar fins s l'antena d'Esplugues. La tornada cap a casa va ser via carril bici. Primera fase superada! Va ser espectacular el paisatge, el compartir i la vivència!
Tornarem!
Petons i abraçades
Raül

jueves, septiembre 18, 2008

RR

-- Light my candle (Rent Broadway OST) --

Para un aficionado al básquet como yo la final de baloncesto de los JJOO fue un gran espectáculo. En general España tuvo una actuación media durante el Torneo, pero tiene jugadores determinantes. En la final, reaparecieron algunos que habían estado perdidos pero los cracks, claramente, fueron Ricky, Rudy y Pau. A destacar también la lucha y el tesón de Carlos Jiménez y Felipe Reyes. Este segundo siempre está, a pesar de su baja estatura para el lugar que ocupa, en la lucha por los rebotes.

Durante el torneo Raül López y Mumbrú demostraron, para mí, que no están para ir a la selección. Berni comienza a justear también (no fue el del Mundial ni muchísimo menos). La elección de tercer base debía ser Carlos Cabezas y no el sobrevolado López. Navarro hizo un torneo mediocre pero despertó en la final lanzando sus bombas, quizá para demostrar que podría haber jugado en la NBA si hubiera tenido otra mentalidad. Marc demostró su evolución pero creo que es una cagada immensa recalar en Memphis. Quizás confía en un golpe de suerte como el que ha tenido Pau y poder llegar a un equipo que aspire a todo.

Calderón es un gran base pero una temporada tan exigente como la NBA le ha dejado agotado y jugó medio lesionado. Un Calde al 100% hubiera dado un plus a este equipo. Y Garbajosa... el declive de un jugador, la cagó desaprovechando la oportunidad de los Raptors y primando el Eurobasket para tirar a la basura la temporada pasada. Este año podría haber vuelto a la ACB como un grande y prefiere el dinero ruso para pudrirse en la ULEB. La gran decepción como persona.

Pero llegamos a la final. Después de perder por más de 30 puntos (USA se dedicó en la fase previa a machacar a todo aquel que pareciera aspirante o a cumplir vendettas personales... como contra Grecia) pocos daban un duro por una final igualada. Los jugadores españoles salieron ultramotivados: Navarro, Rudy, Ricky, Jiménez, Pau, Felipe y Marc... Todos van añadiendo puntos al marcador y USA se pone nerviosa. Dejando de lado la fusión de reglas NBA-FIBA y que USA se tenía que llevar la medalla sí o sí el partido fue grandioso y pudimos haber "ganado". El resultado quedó desvirtuado por dos técnicas seguidas al final del partido debidas al desespero por este desequilibrio de reglas (sobretodo temas de pasos de salida, dobles y tres segundos en zona).

De todo lo visto me quedo, sin lugar a dudas, con el torneo de Ricky y su descaro. Las jugadas, su defensa a cualquier jugador NBA, su visión de juego, los alley-oops... y sobretodo teniendo en cuenta su edad. Ha tenido grandes maestros en la Penya y puede ver con Rudy el camino a seguir (aunque este últimamente va de un tono sobrado subidito que espero aplaquen en Portland).

Para los que siguen el básquet disfrutemos de Ricky si no se nos estropea. Si mejora en tiro y en liderazgo podremos hablar de un grande pronto... y a saber cuántos años le quedan en la ACB. Ahora tiene 17 o 18 y Rudy se está yendo a los 22. Supongo que 2-3 años estará por aquí teniendo en cuenta que ha surgido en el básquet profesional antes que Rudy.

Da rabia admirar un jugador de la Penya para alguien que es seguidor del Barça :p, pero hay cosas que no se pueden obviar. Manu podría hablar cuando lo llevaba cuando era un chavalillo...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: amants del bàsquet, s'obre la Supermanager d'enguany. Ja podeu inscriure els vostres equips a la Lliga Privada La Mare del Topo (2 equips per usuari màxim). Quan ho volgueu fer envieu-me un mail si encara no heu rebut la password.

martes, septiembre 16, 2008

Símbol inequívoc...

-- Sin vigilancia (Muchachito Bombo Inferno) --

... d'unes bones vacances i d'un inici de curs és la quantitat de coses que tornen a sorgir del cap. Torna la UOC, Ajmacor, Fajmacor (de presi queden 3 mesos!), feina, bici, còrrer (St Silvestre?), caps de setmana a tope, batoka'm...

Per a qui no ho sàpiga enguany carregaré cada setmana piles fent d'animador de Grumets (3r i 4t de primària). Estem tots hipermotivats i tenim idees superxules! A veure què tal surt però de moment la il·lusió està ben present.

Espero que ens trobem en alguna de les múltiples activitats previstes!

Petons i abraçades

Raül

6.1 km 33' 01" :(

lunes, septiembre 15, 2008

Grande!

-- El calor de tu palabra (Ajmacor Immaculada) --

Tot ha estat especial, diferent i únic, claus per a saber que aquest serà un gran any. Llàstima no control·lar el poder de ser a dos llocs al mateix temps perquè em vaig perdre els jocs del matí i gran part de la reunió. Tot i això el sopar i la nit van ser especials ("vocero" inclós).

Una dinàmica d'introspecció i un altre dinar compartit han completat un cap de setmana brutal per a carregar piles! Tot està per fer i tot és possible, això ens ho creiem i tenim les forces per a fer-ho!

Es poden explicar mil detalls, somriures i converses compartides però ho deixo escrit a dins meu.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: Felicitats politòleg Pau!!!

5.9 km 32' 31" :(

viernes, septiembre 12, 2008

De diades i crisi

-- May it be (LOTR OST) --

Ahir era la Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre on es commemora la resistència d'un poble vers la invasió d'un altre poble. S'ha escrit i parlat molt sobre si el que homenatgem és una xorrada o si el tal Casanova era un vividor i un botifler. A mi en realitat tant m'és. Crec que no som tan lluitadors ni tan rebels com els Segadors als que cantem cada cert temps i per això ens van donant pel sac des de fa tants segles.

El cas és que ahir vaig sortir a còrrer pel Parc de la Ciutadella i quan volia entrar-hi vaig veure que a cada porta d'accés hi havia fins a 5 mossos registrant bosses i persones que hi entraven. Al voltant del recinte també hi havia guàrdies urbans, antidisturbis i gent de protocol. Dos dies abans havia vist com la part de la cascada estava tancada suposo que per als preparatius. Resulta que venien el Mudito i els seus amiguets a dir tonteries que ells no es creuen però es veu que alguns sí. Després l'altre segueix xerrant dient altres tonteries i més tard un altre. Cal sortir a dir burrades perquè sinó no ets ningú. Calculo que devia haver entre 100 i 150 membres de seguretat al Parc. Això vol dir que no estaven en un altre lloc. Algú els ha demanat que parlin? Algú vol que parlin? Algú hi troba lògica? Que volen muntar alguna cosa? Molt bé, però no vull veure una zona sitiada per la força.

A més parlem dels costos. Tot el que envolta la Diada va costa uns 300.000 € en un any on tothom parla de crisi, falta d'inversions en sanitat, educació, etc. Ah! Que no han pujat pressuposot respecte l'any passat... ui si, menys mal. D'aquests 50 kilos 50.000 € van anar destinats a un sopar amb 2500 convidats... ens roben i se'n foten. És absolutament indignant la rentada de cara que es fa als personatges polítics contínuament. Jo no el vull veure parlant i anant fins a Saragossa amb els meus diners a celebrar el dia de Catalunya a la fracassada Expo (fracassada per les previsions de visitants respecte la inversió realitzada). Vull veure'l treballant en un despatx per aconseguir una nació millor per a tots. M'és igual si va amb vestit o en shorts. Estic fart de veure cotxes oficials, escortes i policia. Vull veure feina!

No anem enlloc, que tothom ho tingui clar. I el que es pensi que això milloraria amb la independència és que s'ha begut l'enteniment. El problema no és el que ens dóna i ens treuen des de les Espanyes sinó la mediocritat de la classe política actual i els interessos reals de les seves accions i declaracions.

En fi... què fem?

Petons i abraçades

Raül

5 km 27' 43" :(

miércoles, septiembre 10, 2008

Eran dos

-- A estas alturas (Celtas Cortos) --

Cada mañana se cruzaban pero no se saludaban puesto que no se conocían. Cada uno iba pensando en lo suyo y no se fijaban en lo familiar de ese encuentro diario. Era curioso observar esa estampa desde la ventana de enfrente. La cara de ambos era siempre la misma pero antagónica. Uno llevaba luz en sus ojos, el otro sombras.

La dirección de sus caminos era la misma, pero nunca el sentido. Eso también era peculiar puesto que todos sabíamos que el lugar de trabajo era el mismo, al igual que el modelo de coche que usaban.

Hablar con ellos era gratificante, tenían grandes ideas y sueños por igual, pero uno veía barreras donde el otro sólo encontraba retos. Para uno el sol estaba a punto de salir y para el otro se acercaba tormenta. Nada era puro en ninguno de los dos, la perfección no existe. Los dos sufrían, los dos lloraban, los dos reían, los dos amaban y los dos eran amados. Pero uno se sobreponía mientras el otro añadía una carga, uno aprendía a mirar a través de las lágrimas mientras el otro cerraba los ojos, uno disfrutaba mientras el otro contaba los segundos que le faltaban para parar de disfrutar, uno lo hacía al 100% y el otro a medias para no ser herido, uno aceptaba sin tapujos pero el otro cerraba parcialment su corazón.

En realidad, únicamente difería el color de sus ojos: de un verde brillante a un gris oscuro.

Hasta que uno de los dos desapareció en el fondo del espejo...

Raül

5.8 km 32' 24" :(

lunes, septiembre 08, 2008

Ràfting i bbq!

-- Ofrenda (Pedro Guerra) --

Ahir diumenge vam tenir un dia completet pel Pirineu tot fent activitats de "dominguiris". La primera va ser anar a La Seu d'Urgell a fer ràfting. L'objectiu era el Parc Olímpic creat per als Jocs del '92. La cosa anava bé fins arribar al desviament cap a La Seu passat el Túnel del Cadí. Allà comença una cua creada per un Corsa blanc ple de floretes. Era el de la nostra guia Gemma acompanyada de'n Marc! Gent cridant, xiulant... està clar que donaran el mèrit cívic a la Gemma degut a què en el tram on vam circular no se superava el límit de velocitat... ni con mucho :D:D.

Arribats allà ens ajuntem tota la troupe: Alba, Víctor, Glòria, Òscar, Didi, Eva, Laia, David, Noe, Marc, Gemma i jo mateix! En ser 12 ens posen en dos bots per nosaltres. La pinta en vestir-nos amb neopret (neopré pret ...), casc i armilla és indescriptible! Fem les tres baixades promeses (i pagades amb escreix!) que resulten ser la mateixa fetes de forma diferent. Tot i això vam riure molt!

Un cop dutxats i vestits fem cap a Puigcerdà on dinarem de barbacoa/"a la parrilla sabe mejor". Primer problema: encendre les brases. Les opcions radicals funcionen i aconseguim una bona calor. El greix de la carn comença a caure a les brases tot provocant flames que fan la carn molt per fora i justet per dins. Anem traient i posant la parrilla per a evitar cremadures de 3r grau a la carn. En aquest punt són les patatueles i el beure el que ens ajuda a passar la gana. Finalment podem dinar (a les 16h llargues... un clàssic) i seguir rient tota l'estona.

A les 19h enfilem el camí cap a Barna. El cap de setmana ha estat dur quant a hores de son (actuació de Batoka'm dissabte a la nit) i cal parar a descansar quan encara queden 60 km. Arribem a casa passades les 21h i jo m'adormo al sofà... Necessitem un altre dia entre diumenge i dilluns per a descansar del finde!!!

Gràcies Marc i Gemma per la rebuda!!

Petons i abraçades

Raül