Passejant

-- Eres tonto (ECDL) --

Iniciem el dia plens d'energies renovades amb la il·lusió d'un Grumet que puja al vaixell de la vida cap a un horitzó desconegut però emocionant. A res que tinguis els Ulls Oberts al món mentre vas per la vida (sempre i quant no miris el teu melic... o mèlic per a alguns :p) trobaràs tot d'injusticies que ens envolten i que nosaltres mateixos provoquem amb els nostres actes (o per la manca dels mateixos). És el moment d'estendre la Mà Oberta i ajudar el pròxim amb allò que més necessita: amor, comprensió i temps compartit, la resta vindrà donat. Cal tenir el Cor Obert i lluitar per allò que saps que és bo, just i necessari perquè no podem escollir sempre el camí que estem trepitjant. Només si ens sentim Joves (que no té res a veure amb l'edat però sí amb l'empenta) podrem tenir les forces necessàries per mirar enrera, veure el que hem après i transmetre-ho a través de l'Acció i la Paraula.

Avui passejava per Barcelona i pensava en una possibilitat utòpica de resoldre la balança mundial. I si ens diguèssin que hem de renunciar a quelcom que ara ens fa feliç per a què un altre que no ho és s'hi apropi? El següent pas per a apropar-ho a la realitat seria si faríem el mateix sabent que no tothom aportaria la mateixa proporció de felicitat (alguns fins i tot ni hi renunciarien) tot saben que això aportaria quelcom de bo al global. Qui tirés encara endavant seria titllat de boig com a mínim. I si a sobre la gent que comença a adquirir felicitat no fos capaç de renunciar-hi (cosa com a mínim comprensible)? Jo penso que no arreglaríem res tampoc. "Qué bien se está cuando se está bien"... alguns ho farien, la majoria no... potser caldria definir què és felicitat... a saber!

Petons i abraçades

Raül