sábado, junio 14, 2008

Vaga salvatge

-- Los chicos no lloran (Miguel Bosé ft David Summers) --

/* Pre: si t'avorreixes a la nit pots anar a jugar a dards, fer un beure, sortir de festa i fins i tot gaudir de les bondats que ofereix Internet en tots els seus àmbits. En cas que res d'això et satisfagui et proposo apretar-te les gònades fins cridar abans de rebentar una parada de bicing o qualsevol altre bé comú. Aquest matí la parada que tinc davant de casa ha aparegut vandalitzada... és supergraciós, hi ha gent que es pensa que es tan original i tan divertida i encara en fardarà que em donen ganes de pixar-me sobre el menjar que han d'ingerir durant 3 mesos... a mi em sembla superdivertit... a ells també els ho semblarà?*/

El petroli està pels núvols també per als europeus (tot i el bon moment de l'euro enfront del dòlar). Els preus per al consumidor augmenten però no en la mateixa manera per als productors i per tant sí per als intermediaris. Els transportistes estan fins als nassos igual que ho estem tots amb la diferència que alguns es gasten centenars d'euros en benzina a la setmana i jo no. Quan la gent s'afarta para i crida i ben fet que fan. El primer problema és que no estan tots d'acord ja que estan agrupats en diverses associacions però això no vol dir que uns pocs (12%) no tinguin la força suficient per paralitzar el país.

Primera mostra: Cerdanyola del Vallés - Montornés del Vallés a les 11 del matí del divendres 6 de juny. Són uns 20 km i vam trigar a fer-los vora l'hora. Resulta que hi havia una marxa lenta (3 camions, 1 per carril a uns 20 km/h) fins a la Roca del Vallés. Primera emprenyada perquè t'espera un client i hauries de plegar a les 14h (vaig marxar de treballar a les 15h). Gràcies senyors de la marxa lenta, però els comprèns, els aculls i els recolzes... tots tenim dret a guanyar-nos la vida.

Què passa quan es bloquegen les fronteres i apareixen els piquets que cremen camions i llencen càrrega a la via en un estrany concepte de solidaritat global? Primer de tot la psicòsi de la gent: benzineres buides, altres comprant 90 litres de llet o 40 kg d'arròs de cop (menció apart aquests individus) i els que més perdent diners perquè no hi ha material (ERE's temporals a l'automoció, magatzems plens de material i gent desesperada perquè els clients finals apreten per entregar projectes).

Aquesta situació ha durat una setmana i ha estat embrutada per morts, violència (12 ferits a Sevilla per exemple) i corredisses arreu. Ens hem de plantejar la forma de fer vaga, no podem fotre el pròxim esperant que aquest no es posicioni finalment en contra del més que lloable objectiu inicial.

Això demostra un cop més que no som ningú. Vivim en una societat on si una peça concreta es trenca tota la societat se'n va enlaire. Estem molt mal organitzats i el poder de pressió el poden exercir uns quants.

Recordo fa anys el No a la Guerra. A la Universitat es va muntar una seu de la Plataforma contra la Guerra. Les reunions a les que vaig assistir eren carn de blog. Abans de dialogar es preferia l'acció invasiva. Van aparéixer propostes de tallar carreteres, marxes lentes (caminant), tallar la Diagonal... abans que manifestar-nos, llençar consignes, unificar criteris... quina culpa té el ciutadà que ha de treballar anant a Reus i ha d'aguantar dues hores d'espera perquè algun il·luminat ha tallat el peatge de Martorell?

No sabem solucionar els problemes. També tenen culpa les classes dirigents, és clar! Qui ofereix despatxos oberts, resposta a correus, participació ciutadana? Com podem canviar la societat més enllà d'escollir un paio o un altre cada 4 anys? Funciona "el que no llora no mama" i les accions repressives. Tenim un munt de situacions que no ens agraden però si no bloquejo el país i foto un 70% de la població no sóc ningú, la meva reivindicació no té pes.

El millor de tot és la pujada de preus generalitzada. Com hi havia poc aliment doncs vinga a pujar preus, per part dels intermediaris, és clar. Eren productes de primera necessitat i n'hi havia poc així que idiotes com som a pagar més i buidar mercats. Som burros i no hi ha més, els més llestos (que no intel·ligents) se'n foten i se n'aprofiten.

Què passarà quan s'inauguri la línia Martorell - Zona Franca? Molt tard, per cert. Doncs que molts transportistes aniran a l'atur (es parla de 30000 camions menys a l'any i més fluidesa de trànsit en teoria). El govern prepararà un contingent d'adaptació de tota aquesta gent o simplement esperarem a que tot rebenti enlaire i començar a injectar pasta que no soluciona res?. Anem a la deriva i com sempre posant pedassos arreu.

Fa la sensació que a ZP ja li sua tot. Té els 4 anys assegurats i després a viure de rendes. El PP està en un debat intern sobre si anar cap a la dreta o cap al centre i per tant no fa oposició sinó que va tirant i la resta també va pel mateix estil. No és un congrés per a tenir un país millor, només un conjunt de persones buscant col·locar-se (algun romàntic que vulgui canviar el país hi haurà) i fent servir el "tú más".

A vegades tot fot fàstic. Però la setmana vinent ningú s'enrecordarà de tot això i fins la propera crisi (ja hem tingut aigua i transports... a veure que toca ara). I la setmana vinent vaga de transportistes a França i per tant fronteres tancades...

Petons i abraçades

Raül

No hay comentarios: