Paris again

-- La vida de l'astronauta (Antònia Font) --


/* Pre: el Liverpool ha eliminat l'Arsenal... Wenger torna a fracassar a la Champions i van...
Avui he vist Kasun, Grimau, Acker, Trias i Moncasi al Prat, m'ha fet gràcia :p.
Tinc preparats articles sobre el Barça, la guerra de l'aigua i batoka'm 2.0... veuran algun dia la llum?*/

Torno a sobrevolar Paris, la ciutat de la llum i de l'amor. Aquí fa més de 3 anys em vaig comprometre a donar el pas més feliç de la meva vida. Llavors feia fred i estava nevat, tinc un record tan dolç d'aquells 4 dies... Avui fa fred i està núvol. El motiu, com comprendreu, és ben diferent. Sóc en aquesta ciutat tan especial (pero a anys llum de Barcelona :p) per motius laborals. Hi he pensat molt. M'estic acostumant a viatjar, però no a ser fora de casa (malament si m'acostumés, oi?). Em prenc les coses de forma diferent i no em poso tan nerviós... gràcies a Déu.

Això sí, la feina està començant a ocupar temps que dedicava a les meves inquietuds extres. Ahir tenia un sopar al que només vaig poder dedicar 20 minuts i que va ser genial. Avui i demà tocava futbol compartit en un bar però no podrà ser. Avui gra de mostassa. Dijous bàsquet. Divendres esbart... res d'això ho podré fer perquè la meva feina em té ocupat. Ull viu! M'agrada molt la feina però hi ha certes incompatibiliats que fora dels mons de'n Yupi no es poden superar i el tema laboral passa a un primer terme: negocis, formació, traje, mòbils, oficina remota, hores, clients, demandes... és llei de vida i no té res a veure amb seguir el camí que un marca sinó més aviat amb les edats i responsabilitats que un va adquirint. Segueixo en moltes coses però no m'hi puc dedicar com fa 10 anys quan estava acabant COU i anava a començar la universitat. No ho dic amb tristesa sino amb un record melancólic. Enguany farà 6 anys dels meus últims campaments...

Compartir és estimar i per això us ho explico. Atenció! No són paraules de desànim sinó només explicació de la meva situació vital. El 100% de mi està lluny del 100% del Raül de 18 anys tot i que el 75% pot ser més òptim que el 125% de llavors... coses de l'experiència.

Gràcies per estar al meu costat. Sento no poder-hi ser sempre que vull.

Petons i abraçades

Raül