Calçotada! i + ... quin finde tu!

-- Guitarra y vos (Jorge Drexler) --

-- Pre: setmana de molta feina preludi de setmanes de viatges (París, Madrid i València) i més encara del que es presenta enguany... la gent està acollonida perquè diuen que hi ha crisi. Tinc uns quants articles per publicar (estan en esborrany)... batoka'm, barça, sentiments... poc a poc i bona lletra --

Quina setmana la passada! Si, si, ja sé que sempre dic el mateix però es nota perquè publico menys :p. El cap de setmana es presentava interessant si més no, però per sobre de tot destacava la calçotada a cals Miracle. De fet, divendres vaig exclamar: "Estoy hasta los ... pero me voy a meter una calçotada mañana que se va a cagá la perra".

Divendres nit per recordar. Primer toquem amb batoka'm a la Plaça del Pi (i debuta molta gent nova!!!). Tot un èxit, de debó. A la web hi anireu trobant les nostres actuacions, vídeos, fotos... Més tard vam anar a sopar, al Bare Nostrum i vam acabar menjant xurros (ja que l'entrada gratuita al Almo2bar no era tal) i patates a Joanic amb Mai, Aida, Noe, Juanjo, Víctor i Alba... quina tristor exclamàvem!

Dissabte era el dia. Recollim Aida, Kel i Le Bruti i cap a Rodonyà falta gent! Portem una mica de Rioja, un pastís i moltes ganes de fer calçots! Ens reben Irina, Jordi i el sr Miracle (Pere) que té una casa ben xulo amb gallines i tot! En Jordi està fent foc i em decideixo a ajudar-lo (els meus braços em maleirien durant 3 dies). Arriben Pau, Haizea, Edu i Lara. Enviem a prendre vent el foc i deixem fent-se unes butis i xistorres per començar a sucar els calçots en romescu (preparat tot pel Pere)... boníssim! Oblidem les més que segures problemàtiques derivades de la ingesta excessiva de fibra (més en el cas del meu kraken personal). Cau absolutament tot. Quan ens adonem correm a rescatar les butis... resultat: xistorra desintegrada i butis a retallar per part del Toni que fa una cirurgia experta per a menjar una mica de carn... a acompanyar amb mongetes. Els més agosarats les barrejarien amb Romescu (jo no, és clar).

Anem a fer un cafetonet al restaurant (o orujo o aromes) i fem una xerradeta ben bona. Comencen a aparéixer algunes traces de metà a l'ambient... la por està en el viatge de tornada. Tornem a la casa a menjar el pastís i intentar jugar a alguna cosa... no ho farem. Ja són les 19h i el finde ha de continuar. Recollim, deixem paquets especials i ens fiquem al cotxe. En arribar a Barna ens informen que el Barça guanya 0-2 a la mitja part... en fi. La Kel es raja i no vindrà al concert debut de l'Èric. Arribem a casa amb el temps just per canviar-nos i deixar alguna cosa més... és el que tenen els calçots.

Concert molt xulo de "En busca de Murphy" on Èric debuta sense posar-se d'esquenes però sí mig amagat... volíem fer pancartes però s'hagués fos de vergonya. Ens trobem amb Lipi, Isa, Toni, Glòria i Òscar. Després apareixerien Carles, Jordi, Cristal... Felicitem l'Èric i flipem amb el del baix... quin personatge tu! Hi ha una altra sorpresa amb l'aparició d'un ex-company Cor Obert (JM Buitrago) amb el seu grup "El sindrome del martes". Ens agrada molt i comprem el seu CD allà mateix!

En Carles apreta per sortir una estona però no ens aguantem drets... demà serà un altre dia (tenint en compte que aquella nit dormíem una hora menys). El diumenge el passem a casa fent dissabte. Dinem, descansem 5 segons i cap al cole a batucada i a xerrar una estona amb la Carla.

L'assaig es converteix en una reunió per a decidir coses on tothom se sincerarà (el David havia aparegut per percutir el surdo però no va poder ser!). Això significaria el naixement de batoka'm 2.0 (suc?)... compres, hipermotivació, nous instruments i integrants, concursos...

El bon regust del cap de setmana encara em dura!!! Gràcies a tots amb els que he compartit un bocinet de temps i m'heu fet somriure que ho necessitava!

I ojo! Aquest cap de setmana sortida de joves de l'esbart... històries 1000 segur!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: pero cómo estaban los calçots... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (però ja es l'última que segons el Pere s'estan trompant... algú contestaria (mantenim anonimat): "yo también me trompo de vez en cuando"...