Campana y se acabó!

-- Polvo de estrellas (Jorge Drexler) --

/*Pre: veure el futbol a casa del Javi va ser un encert: patatuelas, riures, guapuuss, a canaletes i roses d'abril a dojo, algun que altre sacrilegi i retrobaments sorprenents! El resultat no va acompanyar però m'ho vaig passar molt bé. Cal destacar també les promeses de Pau, els cops a la paret i la paciència de Rafa i Júlia! Hooligans contra tribuneros i fans de Ventdelplà camuflats.

A més, el Pepe ens va regalar dos pòsters: tots els cartells de Star Wars i aquell dels obrers a sobre d'una biga.*/

Ahir es va tancar definitivament el cicle de Rijkaard. Realment, la grandesa d'aquell equip es va acabar el maig del 2006 a París. Allò va ser el zènit del millor Barça que jo he vist (per mi superior al Dream Team de Cruyff). Davantera de somni: Messi, Eto'o i Ronaldinho (i Larsson de recanvi). Migcamp espectacular: Deco, Xavi, Iniesta i un Edmilson més que correcte. Centrals espectaculars: Màrquez i Puyol. Laterals correctes: Gio/Sylvinho i Belleti (l'heroi de París) i un porter molt criticat però de garanties: Valdés. El cicle es tanca amb dues lligues i una Champions i és tan dolorós perquè ens havien fet somniar i ens havíem cregut les seves sorpreses.

Laporta accedeix al càrrec fent promeses i complint-les. S'envolta d'una junta jove i ambiciosa: Soriano i Rosell encapçalen les àrees econòmica i esportiva. El primer aconsegueix omplir la caixa amb propostes innovadores i el segon ens omple d'il·lusió amb fitxatges gràcies a les seves bones relacions personals. El primer any de Rijkaard no és senzill però una segona volta espectacular ens posa per davant del Madrid i a punt de guanyar la lliga. Arriben fitxatges i uns vuitens decebedors i prometedors a l'hora contra el Chelsea i finalment guanyem la lliga amb suficiència.

El 2006 és espectacular. Comptem amb el millor jugador del món (Ronaldinho), el millor davanter del món (Eto'o), les millors promeses del món (Eto'o i Messi), el millor rematador del món (Larsson), el millor mig del món (Deco) i la millor parella de centrals del món (Puyol i Márquez). Guanyem lliga i Champions contra un Arsenal liderat per l'actual frau Henry que en una mateixa jugada deixa asseguts Puyol i Márquez però que Valdés li guanya el mà a mà.

A partir d'aquell moment no hi ha gana ni objectius, només gelosia i egoisme. Aquí és on ve l'anàlisi humà. Tenk Cate desapareix i Rijkaard no pot gestionar el vestidor amb un bon rotllo que apel·la a la responsabilitat individual. A mi m'ensenya que quan les coses van bé és fàcil caure en l'autocomplaença i baixar el pistó. En aquest moment és quan el dirigent ha d'esperonar la gent i malauradament amb bones paraules és dificil aconseguir-ho. Només entenem la canya. Però què succeeix si jo cobro igual entreni més o menys? Com motivar-me si tothom m'idolatra i ja ho he guanyat tot? M'haig d'esforçar si ja ho tinc tot fet? Diuen que la mà dura la posava Tenk Cate però de què serveix això? Motta diuen que introdueix alguns cracks en la nit de Barcelona... d'això és difícil sortir-se'n. Tens tot el que creus poder necessitar: diners, alcohol, drogues, dones... una espiral d'autodestrucció que ens ha d'ensenyar que hi ha certs móns perillosos de trepitjar.

El Barça no és el primer exemple d'equip a qui li succeeix això. Però allò aconseguit és poc respecte el que podria haver estat. Hi ha hagut crisis internes (Rosell), Laporta ha patit una metamorfosi espectacular (al loro!), els cracks han desaparegut dintre del seu egocentrisme i són pocs els que se salven.

El que hauria d'haver estat una renovació gradual haurà de ser un trencament total. Llista de baixes:

- Rijkaard: l'he admirat i sempre em quedarà el dubte de si sap de tàctica o no.
- Henry: un frau total. Si no va sortir enxufat ni ahir cal que se'n vagi.
- Ronaldinho: el crack. Partits memorables i caiguda decebedora. El Barça li ha donat molt més a ell que a l'inrevés, no ens equivoquem.
- Deco: ha apurat el que li quedava de força. Venia de fer campió d'Europa l'Oporto i va fer gran el Barça.
- Eto'o: aquí amb dubtes. Tio que sempre fotia la cama i lluitava però que ha completat una temporada bastant fluixa. Diu que està sol al vestidor i que si no guanya títols se'n va a un altre lloc enlloc de dir que lluitarà per guanyar títols amb el Barça.
- Gudjohnsen: no ha demostrat res.
- Thuram: ídem
- Zambrotta: només ha jugat bé aquest final de temporada i sobretot les semifinals. Probable aparador per a l'Eurocopa i per fitxar pel Milan
- Márquez: ombra del que va ser. Els "tomateos" han afectat el seu joc.
- Oleguer: desaparegut des de fa temps i amb un nivell prou lamentable.
- Edmilson: ja fitxat pel Villareal (acabava contracte el 30 de juny). No ha arribat al nivell de la primera temporada.
- Ezquerro: sense comentaris
- Giovanni: ja amb vicis de cracks estant a anys llum de ser-ho.
- Pinto: un cop Jorquera recuperat no té sentit que es quedi

Ens queda: Valdés - Jorquera, Puyol - Milito - Abidal - Sylvinho, Xavi - Iniesta - Touré, Messi - Bojan => 11 jugadors justos. Falta per tant: centrals (pensant en el relleu de Puyol també), lateral dret, migcampistes i davanters, a més de staff tècnic. Arriba el moment de llegir tot de fitxatges: Mou - Benítez - Wenger - Guardiola - Laudrup, Lahm - Garay - Alves, Cesc, Benzema - Ribéry... així els diaris esportius vendran més exemplars.

Penso que aquest Barça és digne d'un anàlisi sociòlogic a nivell de responsabilitat, gestió i cultura de l'esforç... ningú regala res i per més guapo que siguis t'ho has de currar per triomfar o seguir-ho fent.

Petons i abraçades

Raül

Cap de setmana espectacular

-- Get a grip (Aerosmith) --

/* Pre: Treo 680 a tomar pol culo... sóc un desastre i vaig deixar la bossa a terra, va rebre un cop i pantalla a la mierda... graciasssss. Torno al N70 i cerco solucions per a reparar la pantalla. Quan t'acostumes a portar l'agenda a sobre desfer-se'n és complicat (i més com sóc jo) però què hi farem.*/

Dissabte expedició a Port Aventura: Marc, Mai, Noe i jo. Esmorzem al cotxe, paguem peatges i pàrking i ja hi som! Els nervis ens fan còrrer com a nens i només entrar passem a Furius Baco!!! De 0 a 135 km/h en 3 segons. La primera vegada la sensació és rara però després es disfruta molt.

Seguim la volta cap a la Polynesia i el Tutuki Splash. Coincidim amb unes preadolescents/lloques que reben comentaris faltons per part dels 4 a causa dels crits desmesurats i el suc que posen en els comentaris sobre que s'han mullat... el Tutuki és el que té...

Passem a la Xina amb una visita obligada al Dragon Khan! El mite hi és... és inevitable. Des d'allà veiem l'Hurakan Kondor (caiguda lliure) que ens desafia. Abans d'anar cap allà passem pel Tren del Diablo... però la visita a Mèxic implica visitar aquesta atracció. 4 segons de caiguda lliure que són millors que l'incertesa de la pujada... però també vam repetir!

Quedava l'Stampida, els "tronquitos" i els autos de xoc! A més, estava la fira amb les ganes de Noe de tenir Jenji, la Maite dient que volia un lleó gran (si entrava això al cotxe algú havia de quedar-se a Port Aventura) i el Marc assegurant que conseguia algun regal (0, claro).

Un dia espectacular ple de crits, riures, pelos de velocidad, guiris cridaners, "ho haveu vist" i molt de sol! Balanç:

Furius Baco: 3 cops
Tutuki: 1 cop
El Tren del Diablo: 1 cop
Dragon Khan: 2 cops
Hurakan Kondor: 2 cops
Autos de xoc: 3 cops
Stampida: 1 cop
Tronquitos: 1 cop

Ni tan mal. Destacar també que al final ja fèiem posats per a les càmeres. A la nit va venir a sopar un amic d'aquells de fa molts anys. Hem de requedar perquè no vam cuinar i això no pot ser (risotto vs croquetes :p)!!!

El diumenge ens saludava amb sol, son i una trobada de monis! Faltava molta gent però ens ho vam passar d'allò més bé! Ringo, bàsquet-pica paret, aigua, dinar compartit, reunió, suc a dojo, futbol americà, més ringo i moment a compartir al final. Va ser genial, de debó!!!

I per acabar el cap de setmana batoka'm ja té logo per a la samarreta! Si voleu saber més: http://batokam.blogspot.com.

Petons i abraçades

Raül

301!

-- Estrelles en el mar (ft Manolo Molina i Juanjo Borredà) --

Perquè ja van 301 articles a la blogosfera en gairebé 3 anys de vida d'aquest espai. Sap greu no poder escriure més perquè mai m'havia trobat en la necessitat de deixar en esborrany fins a 4 articles. Signes dels temps que diu aquell.

En 5 hores em llevo per anar a Madrid a un acte de presentació de la feina. Dimecres i dijous cap a València! Això vol dir que podré agafar més sabons d'aquests d'hotel i sopar fora, que no està malament :D.

El nou govern està acabat de formar. Sorprenen moltes coses: els nous ministeris, les velles cares (sobretot Maleni i Moratinos!), el nou paper de la Chacón... Malauradament serà una bona legislatura per al Polònia... serà ben còmica. Molt de fum i poques solucions a la vista. Crisi d'habitatge, d'aigua (la guerra del s XXI!), econòmica... als catalans se'ns han tornat a riure a la cara, mantenen la ministra de Foment quan els 25 diputats aportats al govern per part del PSC estaven en contra... és Andalusia qui ha dirigit aquesta formació. I el ministeri de la Igualtat? Política d'esquerres o pura imatge? El temps ho dirà. Tenen 4 anys per a guanyar les properes eleccions... el més trist és que aquest és el seu objectiu, no pas millorar la situació del país.

I el Barça? Què pot motivar un home que guanya 8 mil·lions d'euros, ha aconseguit mundial, copa Amèrica, champions, lliga, Fifa World Player i pilota d'or? Com pot coordinar un grup desmotivat un entrenador que ha fet servir l'empatia fins al límit? Com ha d'estar un vestidor que es va dirigint cap al tomateo més que per als entrenaments? 6 partits de lliga i un màxim de 3 de Champions. Malament si la temporada vinent encara està per planificar. Mantinguem la base, potenciem els jugadors amb ganes, entrenem de debó i fitxem jugadors... la gana, la motivació duren el que duren (segons la mediocritat de la persona), aprofitem-ho i sobretot acceptem-ho perquè sinó després venen les decepcions.

Aigua que provoca guerres entre germans enlloc de donar vida per culpa d'aquells que es volen mantenir al poder i que no els interessa el benestar dels ciutadans. Canonades foradades, tecnologia que no s'aplica, diners malbaratats en decoració de despatxos, descoordinació, actuacions d'amagatotits... lamentable. I el pitjor és que la gent està enfadada i amb raó. Però no és Barcelona qui té la culpa, és la gent que no ha predit una situació com la que ens ha sorprés enguany. Gestió... paraula de moda però que no s'executa amb encert. Qui és més incompentent dintre dels que dirigeixen el país?

I més coses que queden per escriure: batoka'm 2.0, sortida familiar, projectes de futur, estiu... seguirem escrivint!

Petons i abraçades

Raül

Paris again

-- La vida de l'astronauta (Antònia Font) --


/* Pre: el Liverpool ha eliminat l'Arsenal... Wenger torna a fracassar a la Champions i van...
Avui he vist Kasun, Grimau, Acker, Trias i Moncasi al Prat, m'ha fet gràcia :p.
Tinc preparats articles sobre el Barça, la guerra de l'aigua i batoka'm 2.0... veuran algun dia la llum?*/

Torno a sobrevolar Paris, la ciutat de la llum i de l'amor. Aquí fa més de 3 anys em vaig comprometre a donar el pas més feliç de la meva vida. Llavors feia fred i estava nevat, tinc un record tan dolç d'aquells 4 dies... Avui fa fred i està núvol. El motiu, com comprendreu, és ben diferent. Sóc en aquesta ciutat tan especial (pero a anys llum de Barcelona :p) per motius laborals. Hi he pensat molt. M'estic acostumant a viatjar, però no a ser fora de casa (malament si m'acostumés, oi?). Em prenc les coses de forma diferent i no em poso tan nerviós... gràcies a Déu.

Això sí, la feina està començant a ocupar temps que dedicava a les meves inquietuds extres. Ahir tenia un sopar al que només vaig poder dedicar 20 minuts i que va ser genial. Avui i demà tocava futbol compartit en un bar però no podrà ser. Avui gra de mostassa. Dijous bàsquet. Divendres esbart... res d'això ho podré fer perquè la meva feina em té ocupat. Ull viu! M'agrada molt la feina però hi ha certes incompatibiliats que fora dels mons de'n Yupi no es poden superar i el tema laboral passa a un primer terme: negocis, formació, traje, mòbils, oficina remota, hores, clients, demandes... és llei de vida i no té res a veure amb seguir el camí que un marca sinó més aviat amb les edats i responsabilitats que un va adquirint. Segueixo en moltes coses però no m'hi puc dedicar com fa 10 anys quan estava acabant COU i anava a començar la universitat. No ho dic amb tristesa sino amb un record melancólic. Enguany farà 6 anys dels meus últims campaments...

Compartir és estimar i per això us ho explico. Atenció! No són paraules de desànim sinó només explicació de la meva situació vital. El 100% de mi està lluny del 100% del Raül de 18 anys tot i que el 75% pot ser més òptim que el 125% de llavors... coses de l'experiència.

Gràcies per estar al meu costat. Sento no poder-hi ser sempre que vull.

Petons i abraçades

Raül

Calçotada! i + ... quin finde tu!

-- Guitarra y vos (Jorge Drexler) --

-- Pre: setmana de molta feina preludi de setmanes de viatges (París, Madrid i València) i més encara del que es presenta enguany... la gent està acollonida perquè diuen que hi ha crisi. Tinc uns quants articles per publicar (estan en esborrany)... batoka'm, barça, sentiments... poc a poc i bona lletra --

Quina setmana la passada! Si, si, ja sé que sempre dic el mateix però es nota perquè publico menys :p. El cap de setmana es presentava interessant si més no, però per sobre de tot destacava la calçotada a cals Miracle. De fet, divendres vaig exclamar: "Estoy hasta los ... pero me voy a meter una calçotada mañana que se va a cagá la perra".

Divendres nit per recordar. Primer toquem amb batoka'm a la Plaça del Pi (i debuta molta gent nova!!!). Tot un èxit, de debó. A la web hi anireu trobant les nostres actuacions, vídeos, fotos... Més tard vam anar a sopar, al Bare Nostrum i vam acabar menjant xurros (ja que l'entrada gratuita al Almo2bar no era tal) i patates a Joanic amb Mai, Aida, Noe, Juanjo, Víctor i Alba... quina tristor exclamàvem!

Dissabte era el dia. Recollim Aida, Kel i Le Bruti i cap a Rodonyà falta gent! Portem una mica de Rioja, un pastís i moltes ganes de fer calçots! Ens reben Irina, Jordi i el sr Miracle (Pere) que té una casa ben xulo amb gallines i tot! En Jordi està fent foc i em decideixo a ajudar-lo (els meus braços em maleirien durant 3 dies). Arriben Pau, Haizea, Edu i Lara. Enviem a prendre vent el foc i deixem fent-se unes butis i xistorres per començar a sucar els calçots en romescu (preparat tot pel Pere)... boníssim! Oblidem les més que segures problemàtiques derivades de la ingesta excessiva de fibra (més en el cas del meu kraken personal). Cau absolutament tot. Quan ens adonem correm a rescatar les butis... resultat: xistorra desintegrada i butis a retallar per part del Toni que fa una cirurgia experta per a menjar una mica de carn... a acompanyar amb mongetes. Els més agosarats les barrejarien amb Romescu (jo no, és clar).

Anem a fer un cafetonet al restaurant (o orujo o aromes) i fem una xerradeta ben bona. Comencen a aparéixer algunes traces de metà a l'ambient... la por està en el viatge de tornada. Tornem a la casa a menjar el pastís i intentar jugar a alguna cosa... no ho farem. Ja són les 19h i el finde ha de continuar. Recollim, deixem paquets especials i ens fiquem al cotxe. En arribar a Barna ens informen que el Barça guanya 0-2 a la mitja part... en fi. La Kel es raja i no vindrà al concert debut de l'Èric. Arribem a casa amb el temps just per canviar-nos i deixar alguna cosa més... és el que tenen els calçots.

Concert molt xulo de "En busca de Murphy" on Èric debuta sense posar-se d'esquenes però sí mig amagat... volíem fer pancartes però s'hagués fos de vergonya. Ens trobem amb Lipi, Isa, Toni, Glòria i Òscar. Després apareixerien Carles, Jordi, Cristal... Felicitem l'Èric i flipem amb el del baix... quin personatge tu! Hi ha una altra sorpresa amb l'aparició d'un ex-company Cor Obert (JM Buitrago) amb el seu grup "El sindrome del martes". Ens agrada molt i comprem el seu CD allà mateix!

En Carles apreta per sortir una estona però no ens aguantem drets... demà serà un altre dia (tenint en compte que aquella nit dormíem una hora menys). El diumenge el passem a casa fent dissabte. Dinem, descansem 5 segons i cap al cole a batucada i a xerrar una estona amb la Carla.

L'assaig es converteix en una reunió per a decidir coses on tothom se sincerarà (el David havia aparegut per percutir el surdo però no va poder ser!). Això significaria el naixement de batoka'm 2.0 (suc?)... compres, hipermotivació, nous instruments i integrants, concursos...

El bon regust del cap de setmana encara em dura!!! Gràcies a tots amb els que he compartit un bocinet de temps i m'heu fet somriure que ho necessitava!

I ojo! Aquest cap de setmana sortida de joves de l'esbart... històries 1000 segur!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: pero cómo estaban los calçots... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (però ja es l'última que segons el Pere s'estan trompant... algú contestaria (mantenim anonimat): "yo también me trompo de vez en cuando"...