Ara em fan mal les cames i ingereixo aigua sense parar però no puc parar de recordar el que ha passat en l'excursió rocket BCN-Montserrat...
16h Quedo amb el Carles al cole. Ens acomiadem dels Grumets i Mà Oberta que faran Vacarisses Montserrat i anem cap a Mundet. Durant el camí moments freaks preludi que alguna cosa passaria en la ruta: un cantant al passadís del metro de Pg de Gràcia (llançant crits estranys), un tio que gravava el seu avanç pel mateix passadís i una actuació estil Noviembre a dins del metro.
Comença la ruta a les 17h. La primera etapa se suposa que la farem en 2h30' i ens ha de dur al monestir de St Cugat. Un cop comencem a travessar Collserola cau una pluja que ens fa dubtar si podrem assolir el nostre objectiu. No dura gaire però l'ús de la capelina és ineludible. A part d'això destacar un pinyo que es fot el Carles i deixa marca de la seva mà a la capelina... impagable.
Saludem el monestir al cap de 2h... estem bé, som rockets i descansem mitja hora mentre estirem i mengem alguna coseta. A partir d'aquell moment començava el calvari/odissea. La segona etapa ens ha de dur a les Fonts de Terrassa. Sortim de St Cugat, passem pel CAR i arribem a TVE (camí refet 1)... ens equivoquem i descobrim l'escola de les Pureses de Maria... impressionant, és gegant! Tornem enrera tot cercant HP. Arribem a la rotonda que posa la guia però agafem la sortida equivocada.... arribem a l'escola comentada abans però per darrera!!! Tornem a la rotonda i ens autoinsultem greument (camí refet 2). Calculem que hem perdut 1 hora. Arribem a HP i a l'escola japonesa fins assolir el camí que ens ha de portar a Terrassa. Següent moment crític. Arribem a una fita que ens dirigeix cap a una altra que està destrossada. Agafem el camí equivocat... i ens adonem quan fa estona que no veiem cap marca. Enrera i a agafar l'altre camí ((camí refet 3). Arribem a una urbanització i ens equivoquem de camí clarament... el que ens diu la guia i la realitat res de res. Interactuem amb personatges sortits de vés a saber on... parlen raro i ens fan indicacions més rares que no ens porten a les Fonts de Terrassa. Arribem a una carretera i volem creuar-la. La providència ens dirigeix a l'esquerra quan en un principi volíem anar a la dreta... Més indicacions estranyes i arribem a Les fonts de Terrassa.... etapa de 4 hores sense parar (són les 23h30 i la teoria indicava 2h50 de camí...).
Sopem, diem improperis, trucades de rigor i estiraments varis. Aprofitem per omplir cantimplores amb aigua de molt baixa qualitat. Proper objectiu Olesa o Vacarisses si trobem l'alternativa Camí Romeu que ens ha indicat el David.
L'inici de la ruta està ben marcat amb fletxes negres i ens alegrem que així sigui després de la mala experiència arribant a Terrassa. Estem bé i tenim confiança. Passem per una urbanització i pensem que ens segueixen dues noies en un cotxe negre... totalment fals però fa gràcia. Arribem a la carretera de Martorell i ens endinsem en una altra urbanització per un carrer amb molt pendent. Davant del núm 14 del carrer s'hauria d'obrir un camí... on hi ha una casa. Seguim endavant i apostem... equivocadament. Arribem a una pujada brutal i uns vilatans ens indiquen que coneixen unes fletxes que després veurem que no existeixen. Refem camí (camí refet 4) i descobrim l'obertura del camí molt més amunt del que esperàvem. Ens animem molt perquè veiem tot de marques a partir d'aquell moment. Després d'unes bústies apareix el moment més crític de tota la ruta... la Riera de Gaià. Tremendament mal indicat fem i refem camins perquè ni la guia ni el que veiem és clar. El Carles s'il·lumina i decideix tirar riera avall... en una altra intersecció de camins s'avança per a veure si troba alguna cosa... sento crits Raül!!!!! Ha trobat una marca... això anima. Una mica més endavant ens trobem igual... afortunadament comencem a trobar gent i fletxes... al cap d'una estona descobrim marques d'una cinta de Caixa Catalunya combinades amb fletxes i marques de GR... Arribem a una espècie de control que ens indica que és d'una marxa del UEC de Gràcia i que no va pel GR (que ha d'anar a Olesa) sinó que ens porta directament a l'aeri. Pensem que seguir aquest camí serà el millor... craso error.
Imprimim marxa rocket ja que veiem que aquesta gent s'ho ha currat molt i està tot molt ben marcat. Pujada, baixada i cintes i més cintes... comencem a notar cansament i preguntem quan falta per l'aeri... primer cop que ens diuen 7-8 km. Seguim avançant i no hi ha senyals de l'aeri. Arribem a un punt d'avituallament i el camí ple de freaks del UEC de Gràcia... gent molt petada certament. Nosaltres també ho estem i decidim parar en el primer poble que passem... no n'arriba cap i un fanal en una cruïlla ens serveix d'excusa... 5h15 d'etapa. La parada és curta perquè fa fred. Seguim avançant per camins molt ben indicats fins arribar a un punt de control. Estan molt ben organitzats... avituallament i creu roja... gent sobant.
El següent punt de control ens indica que queden 7-8 km per l'aeri... sembla "el día de la marmota"... se suposa que eminenment de baixada (mentira!). Al cap d'una estona sentim que un altre diu que són 7 km de baixada dins l'aeri i que encara no hem arribat al punt de baixada ("día de la marmota"). Petats no parem de pujar i baixar i cagar-nos en el tio que ens va dir que anàvem directes a l'aeri. La següent parada és al mig del camí. Cames rebentades totalment i la moral pel terra. L'aeri sembla que el vagin allunyant però al fons es veu un pont que és el punt d'arribada. Mentre el camí que ve d'Olesa és paral·lel a la via del tren i la carretera, el nostre no para de fer voltes i km en va. Ens aixequem amb moltes dificultats i seguim... l'aeri és nostre!!!! Ja eren vora les 8h del matí. La parada del tren ens serveix per descansar, menjar i veure que ens queden 4km de ruta... l'objectiu és a prop!
L'ascensió ha de durar una hora i agafem el camí de les aigües tot seguint un avi rocket que ens treu distància des del primer moment. Ara les cames estan bé però el cor va a tope i sembla que falti oxigen. L'aproximació és brutal amb 20 minuts de pujada/grimpada. Seguim amb una pujada suau que ens porta a les escales curtes... preludi del final del camí. Són uns 15 minuts d'escales que acaben de rebentar-te i a més en dos blocs separats. Seguim avançant i arriben les escales llargues. Només queden uns 5-10 minuts fins el monestir però hem de fer una parada abans de començar l'atac final. Arribem tot corrent en plan rocket, hem fet la pujada en uns 45-50 mins. L'alegria és màxima. El David i la Laia ens reben en arribar a la plaça amb abraçades, petons i aigua (infinites gràcies!!!!)... Ens tirem a terra i jo no m'aguanto les llàgrimes... tinc un nus a la gola. Objectiu acomplert (al voltant de les 9h).
Calculem que vam fer uns 60 km entre les voltes i tot en unes 14 hores. Si haguéssim fet la ruta BCN-St Cugat-Terrassa-Vacarisses-Montserrat ho podríem haver fet en 10-11... però no seríem tan rockets.
Gràcies Carles pels riures, converses, silencis, suport, abraçades i crits d'alegria!
Petons i abraçades
Raül
P.S.: vam refer 6 camins fins arribar al creuament amb l'UEC de Gràcia... però no recordo els altres 2
2024-1
Hace 8 meses
3 comentarios:
super-rockeeet!
jojo... m'alegro que hagi anat "tan bé".
Una abraçada i ens veiem!
L'any que vé podeu fer.... BCN-St Cugat-Rubí-Ullastrell-Olesa-Aeri-Montserrat...
Us animeu??
Millor: Barcelona - Pekin - Montserrat
Publicar un comentario